Les negociacions amb la Unió Europea per a l’entrada de Croàcia van rebre l’impuls definitiu del Consell Europeu, que al juny va aprovar-ne l’adhesió. Això significaria que Croàcia entraria a la UE a mitjan 2013. Les negociacions, que es van reprendre amb força el 2010 per les pressions d’alguns estats membres importants, com Alemanya, principal valedora de l’ingrés de Croàcia, van avançar. No obstant això, les autoritats europees van demanar alguns canvis estructurals al Govern croat per a millorar la seva situació econòmica, recomanant la pressa de noves reformes que permetin abaixar el nivell de dèficit del país (actualment al voltant del 6%), recuperar el creixement econòmic que actualment està estancat (l’1% anual), reduir la taxa d’atur i atreure noves inversions exteriors. Tanmateix se’l va comminar a continuar lluitant contra la corrupció política i econòmica, un mal endèmic que el país arrossega des de fa anys. A l’octubre la policia anticorrupció va iniciar una investigació contra el partit governamental Unió Democràtica Croata (HDZ) per presumpte ús irregular de fons reservats durant el mandat de l’antic primer ministre Ivo Sanader (2003-09), que el 2011 era a la presó a l’espera de judici ja que l’Oficina Nacional de Lluita contra la Corrupció l’acusava de diversos casos de desviament de fons. Sanader, detingut al final del 2010 a Salzburg quan fugia d’una ordre de cerca i captura emesa per la fiscalia croata, va ser extradit al juliol per les autoritats austríaques. Aquesta investigació va portar un tribunal de Zagreb a bloquejar els comptes i els actius de l’HDZ.
El 4 de desembre es van celebrar eleccions parlamentàries, el guanyador de les quals va ser Zoran Milanović, el candidat de la coalició de centreesquerra (Kukuriku) que va derrotar el partit de la primera ministra Jadranka Kosor, que va viure les seves hores més baixes des que va assumir el poder el 2009, assetjada per les nombroses denúncies de corrupció que envolten el seu partit. Finalment, també cal esmentar la detenció de l’exministre de l’Interior del Govern de Tudjman als anys noranta, Josip Boljkovac, acusat d’ordenar l’execució de presoners de guerra al final de la Segona Guerra Mundial.