Al desembre del 2011, la primera ministra croata, Jadranka Kosor, i el president del país, Ivo Josipović, van signar el tractat d'adhesió de Croàcia a la Unió Europea, segons el qual el 2012 era l'any de transició cap a la UE. Al mes de gener es va celebrar el referèndum i el 66,27% dels vots emesos van ser a favor de l'entrada de Croàcia a la UE, tot i que cal destacar una participació molt baixa (43,51%). El resultat, però, va avalar que Croàcia pugui esdevenir el 28è estat de la Unió Europea l'1 de juliol de 2013.
Al mes d'octubre, la Unió Europea va publicar un informe sobre els avenços de Croàcia cap a la convergència europea. En aquest informe es va posar de manifest que resten pendents algunes actuacions cabdals que cal implementar o reforçar abans de l'entrada de Croàcia a la Unió Europea. D'entre aquestes actuacions destaquen continuar amb la reforma judicial, augmentar la protecció de les minories en diferents camps (judicial, educatiu, laboral, sanitari, administració pública, etc.), aplicar la legislació europea, accedir a la informació o construir passos fronterers a Neum, entre d'altres.
El camí cap a la convergència tampoc no està resultant fàcil en l'aspecte econòmic. Croàcia va continuar en recessió, seguint la tendència dels darrers anys, paral·lelament al fet que l'atur i el deute extern van continuar creixent, i que el sistema financer es va mantenir en greus dificultats per a donar resposta a les necessitats financeres del país. Per aquest motiu, el Govern de centreesquerra del primer ministre Zoran Milanović, va encetar un programa de reformes estructurals amb la finalitat de sortir de la recessió millorant l'eficiència de l'administració pública, facilitant l'accés al finançament, fent front a la corrupció o regulant el mercat laboral.
El 2011, la detenció de Goran Hadžić, antic president dels serbis de Croàcia, i el seu posterior judici davant el Tribunal Penal Internacional de l'antiga Iugoslàvia, acusat de la massacre de Vukovar i la deportació de més de 20.000 persones, van ser objecte d'atenció mediàtica durant tot aquest any tant a Croàcia com a Sèrbia. També van ser notícia l'absolució dels generals Gotovina i Markać pel mateix tribunal en una sentència que ha estat acollida amb satisfacció pel Govern croat i, per contra, qüestionada i rebutjada pel Govern serbi. Aquesta sentència anul·lava una condemna de primera instància de 24 i 18 anys de presó per crims contra la humanitat per les seves actuacions durant la reconquesta de Krajina el 1995.
Al mes d'abril es va iniciar el judici contra l'exprimer ministre Ivo Sanader pel major cas de corrupció política conegut al país. S'acusa Sanader i el seu partit HDZ (Unió Democràtica Croata) d'haver-se apropiat il·lícitament de deu milions d'euros de diners públics per a finançar el partit entre els anys 2003 i 2011. Al novembre, una sentència històrica va condemnar Sanader a deu anys de presó per corrupció.