L’1 de juliol Croàcia va entrar a formar part de la Unió Europea com a membre de ple dret, després d’onze anys de negociacions, amb l’excepció de l’espai Schengen, que es durà a terme previsiblement el 2015.
L’entrada a la Unió Europea ja ha suposat un fort xoc per al teixit productiu i econòmic a tot el país, ja que ha obligat el mercat croat a obrir-se i augmentar, així, la competència. Tanmateix, l’economia croata va seguir en recessió, malgrat un dèbil creixement de prop del 0,5%, i amb una taxa d’atur que afecta el 17% de la població. El PIB va continuar baixant, al contrari del deute públic, que va pujar, situant-se en el 60%. El dèficit (proper al 6%) es va mantenir com un altre problema en l’economia croata. L’eliminació d’ajudes estatals en sectors clau de l’economia del país, com l’agricultura o la construcció, o la pèrdua de privilegis duaners, arran de l’entrada a la UE, van complicar també la situació econòmica, que el Govern espera compensar amb l’arribada de fons europeus.
El Govern croat va mantenir un important conflicte amb les autoritats comunitàries amb relació a l’adopció de l’euroordre d’arrest, que permet transferir una persona reclamada per un altre país comunitari per ser jutjada en aquell país. Tres dies abans de l’adhesió formal a la UE, el Govern croat va aprovar una llei que eximia els responsables de delictes anteriors al 2002 de ser afectats per l’euroordre, un supòsit que, segons la Comissió Europea, era un incompliment de la legislació comunitària. Per això, es va obrir un procediment contra Croàcia, que finalment es va tancar al mes de setembre quan el Govern croat va anunciar que aplicaria l’euroordre tal com es demanava des de les autoritats europees competents.
Arran d’aquests fets, la justícia croata va sol·licitar la detenció del director de la petroliera hongaresa MOL, Zsolt Hernádi, acusat d’un cas de corrupció que afectava directament l’exprimer ministre croat Ivo Sanader. Arran de la negativa del Govern hongarès d’aplicar l’euroordre, justificada per raons de seguretat, es va obrir un conflicte diplomàtic entre tots dos països. Darrere aquest conflicte hi ha la lluita entre tots dos governs per la petroliera croata INA, actualment sota el control de MOL.