
Refugiats en el sector fronterer de Croàcia amb Eslovènia
© UN Refugee Agency
Al principi d'any el Tribunal Internacional de Justícia de l'ONU va rebutjar la demanda de Croàcia i Sèrbia per genocidi perpetrat en les guerres dels Balcans. Segons aquest òrgan no es va poder provar que els fets denunciats poguessin ser descrits com a genocidi, però va reconèixer, en canvi, que sí que es van produir desplaçaments forçosos, violacions i assassinats pels exèrcits dels dos països. Aquest dictamen, que té caràcter vinculant, aplana els esforços dels dos governs que, amb el suport de la UE, avancen en el procés de reconciliació i en el restabliment de relacions bilaterals entre els dos països.
La crisi de refugiats que aquest 2015 va afectar mitja Europa va tenir un fort impacte a Croàcia. Al mes d'octubre Hongria va tancar la seva frontera amb Croàcia, mitjançant la construcció d'una tanca que impedeix l'accés de refugiats i migrants. Com a resposta a aquest tancament de fronteres Eslovènia va seguir el camí marcat per Hongria i va decidir construir una altra tanca per a blindar la seva frontera sud amb Croàcia. La construcció d'ambdues tanques va col·locar Croàcia en una difícil disjuntiva, en convertir-se, de facto, en un país de trànsit obligatori o de finalització de camí per als milers de refugiats i migrants que es desplacen pels Balcans en el seu camí cap a Alemanya. Durant els últims mesos de l'any, més de 500.000 refugiats i migrants van creuar la frontera croata. El Govern croat, desbordat per la situació, va haver de sol·licitar ajuda a la Unió Europea.
En l'àmbit econòmic, cal destacar la millora significativa dels principals indicadors croats. L'economia del país va recuperar el camí del creixement després de sis anys consecutius de recessió, impulsat especialment per l'augment del turisme exterior.
Al mes de novembre es van celebrar eleccions legislatives, en les quals cap dels dos grans partits que han governat el país des de la seva independència van obtenir majoria absoluta. La Unió Democràtica Croata (HDZ) va obtenir 59 escons, mentre que els socialdemòcrates (SDP) van obtenir-ne 56, en un Parlament de 151 de diputats, en el qual se'n necessiten 76 per a governar amb majoria absoluta. El nou Govern, que haurà de coalitzar-se, tindrà dos reptes importants per al 2016, assentar les bases de la recuperació econòmica i gestionar l'arribada de milers de refugiats al país.