Després de les eleccions legislatives del novembre del 2015 semblava que Croàcia encarava un nou curs polític marcat per l’estabilitat del Govern, dirigit per Tihomir Orešković, que deixava enrere quatre anys de govern socialdemòcrata de Zoran Milanović. La fragmentació del Parlament croat, però, no va permetre garantir-la i, pocs mesos després, a mitjan mes de juny, la Unió Democràtica de Croàcia (HDZ) va presentar una moció de censura contra Orešković, que va aconseguir un ampli suport dins el Parlament –125 diputats a favor sobre 151–. La pèrdua de la moció de confiança d’Orešković el va forçar a presentar la dimissió i a anunciar un avançament de les eleccions, que es van celebrar al setembre. Durant aquests mesos de govern la tensió política i la intolerància social al país van augmentar, i es van produir nombrosos atacs contra mitjans de comunicació i minories, en particular contra la població croata d’origen serbi.
Aquestes segones eleccions en menys d’un any van ser molt disputades entre els dos partits més grans del país, la Unió Democràtica Croata (HDZ), dirigida per Andrej Plenković, i el Partit Socialdemòcrata (PSD), dirigit per l’antic primer ministre Zoran Milanović. El resultat electoral va donar la victòria a la HDZ, amb 61 escons, mentre que la segona força, una coalició liderada pel PSD, va obtenir-ne 54. Finalment, i després de setmanes de negociacions, Plenković va poder formar govern amb el suport d’alguns partits minoritaris, va obtenir majoria absoluta al Parlament i va aconseguir ser nomenat primer ministre al mes d’octubre. Zoran Milanović va anunciar la seva retirada de la vida política croata.
Tota aquesta inestabilitat política va obstaculitzar la recuperació econòmica que el país cercava després de més de sis anys de recessió. La majoria de reformes que havien estat impulsades el 2015 amb l’objectiu de reduir el deute públic, i de millorar el clima d’inversió, d’estimulació del creixement i de consolidació fiscal es van veure alentides.
Amb relació al procés d’adopció de l’euro, anunciat pel Govern croat per al 2020, al mes de juny la Comissió Europea va emetre un informe en el qual va afirmar que Croàcia encara no havia avançat suficientment en els criteris de convergència necessaris per a adoptar la moneda única.
Finalment, al mes de març el Govern de Montenegro va decidir d’extradir l’exgeneral serbi Borislav Djukić a Croàcia per a ser jutjat, juntament amb set exoficials més, per crims contra la humanitat per la guerra de Croàcia de 1991-95.