Una bona part de l’agenda política de l’any va estar marcada pel judici del Tribunal Penal Internacional per a l’Antiga Iugoslàvia contra sis exmilitars croats bosnians, que finalment van ser condemnats per crims de guerra i crims de lesa humanitat durant la guerra dels Balcans els anys noranta a Bòsnia. Durant el judici, un dels encausats, Slobodan Praljak, es va suïcidar a la sala del tribunal després que els jutges van haver confirmat la seva condemna. La seva mort va tenir molta repercussió a Croàcia, ja que Praljak era considerat per molts croats un heroi, malgrat la seva condemna. Al seu funeral a Zagreb van assistir milers de persones, també de Bòsnia, i dos ministres de l’actual Govern croat.
En el mateix judici, els jutges del Tribunal van denunciar explícitament Franjo Tudjman –primer president del país, que va morir el 1999, considerat per molts croats un heroi pel seu paper en el procés d’independència de Croàcia–, a qui també van fer responsable de la neteja ètnica dels musulmans bosnians.
Aquest ressorgiment del nacionalisme croat, que continua tractant els criminals de guerra com a herois, és motiu de preocupació per a les cancelleries europees, perquè dificulta els processos de reconciliació als països de l’antiga Iugoslàvia.
L’economia croata va continuar en creixement, especialment gràcies a l’augment del consum intern i del turisme exterior. La majoria d’organismes internacionals van fer projeccions molt positives, pròximes al 3%, per als propers anys, però van anunciar la necessitat de profundes reformes estructurals que millorin les perspectives de creixement a llarg termini.
Aquesta fortalesa de l’economia croata va fer que el Govern, dirigit pel primer ministre Andrej Plenković, s’hagi fixat com a objectiu la incorporació de Croàcia a la zona euro els pròxims set o vuit anys, fet que segons el Govern croat permetria un desenvolupament econòmic de la regió. L’impuls de la productivitat, la reforma d’un sector públic ineficient i l’augment del dinamisme del sector privat són tres dels objectius de la política econòmica del Govern de Plenković per als propers anys. L’altre camp d’acció que va anunciar el Govern és l’entrada de Croàcia dins l’espai de Schengen.