El president Raúl Castro va complir dos anys al capdavant del Govern, i la seva acció política continuista ha esvaït les expectatives de canvis que s'havien generat entre la població cubana. A més, l'ombra de Fidel Castro continua present.
En el curs d'una profunda remodelació del Govern, que va tenir lloc durant el mes de març, van ser cessats, entre d'altres, el vicepresident Carlos Lage --que va col·laborar en el disseny de la remodelació econòmica dels anys noranta, la qual va afavorir la tímida obertura a la participació de les empreses estrangeres en el turisme i en altres sec-tors productius-- i el ministre d'Afers Estrangers Pérez Roque, que van ser obligats a signar unes cartes de renúncia que van fer recordar a tothom els temps de l'estalinisme. En aquest context, les esperances de reforma es van anar esvaint mentre va créixer de nou l'escepticisme i la resignació en la societat.
En el balanç econòmic tampoc no es va aconseguir millorar la situació de la població, perquè les transformacions també han estat molt limitades, amb només uns petits canvis en la propietat agrícola i en l'accés a alguns productes i serveis que abans no eren permesos. Però el control sobre la producció i la comercialització dels productes agrícoles va continuar, la qual cosa ha fet que el dinamisme del sector no hagi reeixit prou. Una mostra evident és que encara cal importar més de la meitat dels productes per al consum alimentari, principalment dels Estats Units, perquè des de fa uns quants anys l'embargament comercial no s'aplica a aliments i medicines.
En el tradicional discurs commemoratiu del 26 de juliol, Raúl Castro va fer esment de la situació crítica de l'economia, i en particular de l'agricultura, però va carregar contra la manca d'implicació de la població per fer avançar la productivitat.
Amb relació a la política exterior, el balanç va ser més satisfactori i es van consolidar les relacions amb un bon nombre de països, entre d'altres, Veneçuela, el Brasil, Xile i l'Argentina, i també Rússia i Xina. Igualment es va avançar en la normalització de les relacions amb Espanya i els membres de la Unió Europea --el comissari europeu de Cooperació va visitar l'Havana al mes de març, la comissària de Relacions Exteriors hi va anar al juliol i el ministre Moratinos ho va fer a l'octubre i es va reunir amb el seu homòleg i amb el president Raúl Castro--. Finalment, amb el president Barack Obama, les relacions amb els Estats Units van entrar en una fase de distensió, que va començar amb un gest unilateral de bona voluntat consistent en la supressió de les limitacions dels viatges dels emigrants cubans i de les quantitats de diners a enviar a les seves famílies.