A començament d’any va entrar en vigor la reforma migratòria, considerada una de les lleis més avançades i populars del Govern de Raúl Castro, amb la qual es relaxen les condicions per a obtenir els permisos de sortida i s’allarga el temps autoritzat de permanència a l’exterior. Malgrat que la nova normativa encara manté algunes reserves restrictives i arbitràries en la concessió dels visats, la població cubana la va acollir amb alegria perquè s’acabaven les prohibicions vigents des de feia gairebé sis dècades. De fet, com a resultat es van autoritzar prop de 200.000 viatges a l’exterior durant el 2013. A més, gràcies a la nova legislació van poder sortir i tornar a Cuba molts opositors, que van viatjar tant als EUA com a Europa, Mèxic o el Brasil. Entre ells van destacar Guillermo Fariñas, el qual ha desafiat el Govern amb vagues de fam; Berta Soler, la líder de les Dames de Blanc; i Yoani Sánchez, que edita el blog opositor anomenat Generación Y .
En canvi, les reformes econòmiques van avançar molt lentament i van continuar encallats alguns dels temes més crítics, com la necessitat d’aprofundir en la privatització de tots els sectors econòmics, la supressió de la doble moneda interna i externa, l’acceleració de la liberalització del comerç interior i l’obertura a la inversió exterior.
L’àmbit polític va seguir sense grans variacions i amb pocs símptomes reformistes, malgrat que es pot considerar que Raúl Castro ha trencat amb el lideratge personalista, procurant imprimir una institucionalització més gran i una agilització en les iniciatives de la vida civil, encara que aquestes segueixen depenent absolutament de la mediació del Partit Comunista. Així, al febrer, es va complir el tràmit de les eleccions legislatives, a les quals només es pot presentar un nombre de candidats equivalent als escons de l’Assemblea Nacional. Com que tots els candidats han de ser seleccionats prèviament en diferents instàncies controlades pel Partit Comunista, l’acte electoral es va limitar a una mena de referèndum per a confirmar-los. Per la seva banda, Raúl Castro va anunciar, durant la seva ratificació per a un segon mandat de cinc anys com a president de Cuba, que no tornaria a presentar-se al càrrec el 2018. D’aquesta manera va fer palesa la seva voluntat de reformar la Constitució cubana per, entre altres qüestions, limitar a deu anys el temps de permanència en tots els càrrecs polítics. Una altra novetat va ser la renovació d’alguns càrrecs de govern amb persones més joves, si es compara amb la generació octogenària que fins ara regia les màximes instàncies del país. El cas més rellevant va ser el de Miguel Díaz-Canel, de 52 anys, que va ser escollit pels diputats primer vicepresident del Consell d’Estat i vicepresident del Consell de Ministres, el segon càrrec d’importància al país.
Pel que fa a la política exterior, la mort al març d’Hugo Chávez va suposar la pèrdua d’un gran aliat del règim cubà, i aquest fet va renovar el gran debat que hi ha al país sobre la sostenibilitat futura d’unes relacions tan privilegiades amb Veneçuela. Malgrat tot, la victòria electoral de Nicolás Maduro va aturar el debat. Al mes de març, durant la visita a l’Havana del primer ministre rus, Dmitri Medvédev, es va signar un principi d’acord per a trobar una solució als deutes acumulats per Cuba amb l’antiga URSS. També es van reprendre les negociacions dels acords migratoris amb els Estats Units, que havien estat suspeses des del 2011, i el diàleg per a restablir el servei de correus directe entre ambdós països. Quant a les relacions amb l’Estat espanyol, al final del 2012 va ser traslladat a Madrid, per acabar de complir la pena de presó, Ángel Carromero, el dirigent del PP condemnat per imprudència en la mort dels opositors Oswaldo Payá i Harold Cepero en un accident de trànsit. Però la família de Payá va continuar rebutjant la versió oficial dels fets i va recriminar el Govern espanyol per connivència amb el cubà, a qui acusa d’haver propiciat l’accident. Posteriorment, el Govern espanyol va concedir la nacionalitat espanyola per carta de naturalesa a la vídua de Payá i a dos dels seus fills, els quals van continuar fent campanya a Europa i als EUA per demanar una revisió del judici sobre la mort dels opositors. Finalment, en l’àmbit internacional, Cuba va assumir durant l’any 2013 la presidència rotatòria de la CELAC, el nou organisme regional nascut ara fa dos anys i que agrupa tota la comunitat de països de l’Amèrica Llatina.