Trobada entre Barack Obama i Raúl Castro durant la Cimera de les Amèriques a Panamà, al mes d’abril
© White House Photo
L'agenda de l'any va estar molt condicionada pels temes de política exterior, començant per l'inici d'un procés de normalització en les relacions amb els Estats Units, que d'alguna manera va obligar la resta de països que tenen lligams amb Cuba a reconduir la seva política envers l'Havana. Després del primer contacte telefònic del desembre del 2014 entre el president Raúl Castro i el president Obama, en el qual van decidir endegar una aproximació entre els dos països, ambdós mandataris van tenir una primera trobada personal durant la Cimera de les Amèriques, celebrada a l'abril a Panamà, que va donar un nou impuls per a iniciar les negociacions. Així, al llarg de l'any hi va haver diverses rondes negociadores entre les delegacions dels governs nord-americà i cubà per a tractar de reiniciar les relacions diplomàtiques, que van culminar amb la reobertura de les ambaixades en ambdós països a l'estiu. Després d'aquest important pas, el secretari d'estat, John Kerry, va viatjar a l'Havana per mantenir els primers contactes polítics, i més tard ho va fer la secretària de Comerç, Penny Pritzker. Ambdues iniciatives van ser molt importants per a assenyalar l'interès dels Estats Units a assolir una normalització bilateral, però en les trobades també es van manifestar alhora les profundes diferències que continuen arrelades. La primera és la limitada obertura de l'economia cubana, que només facilita a les empreses estrangeres una activitat restringida i relativament condicionada, seguida per la vigència de l'embargament econòmic nord-americà. Novament es va recordar que caldria assolir una majoria parlamentària per a poder-ho revertir, i de moment això no és possible perquè l'oposició política sobre aquest tema encara és forta, tant al Congrés com al Senat dels EUA. No obstant això, el Govern de Washington va promoure algunes mesures per a tractar de suavitzar els efectes de l'embargament, com ara l'ampliació de les facilitats als ciutadans nord-americans per a poder viatjar, fer alguns negocis o enviar remeses a l'illa. Pel que fa a la resta de països que es relacionen amb Cuba, va destacar, per la seva rellevància política, la visita al maig del president francès, François Hollande. Igualment, van continuar les trobades entre representants del Govern cubà i de la Comissió Europea, per tal d'aconseguir un acord econòmic i polític. En aquest cas, també van existir alguns punts controvertits, tant per les diferències sobre com encaixar una relació econòmica profundament asimètrica com pel tractament dels drets humans. Finalment, va ser important la visita a l'octubre del papa Francesc, especialment tenint en compte el paper de la diplomàcia vaticana en la mediació per a la reconciliació entre Washington i l'Havana.