L’aplicació de les resolucions del VII Congrés del Partit Comunista de Cuba (PCC), celebrat l’any anterior, no van seguir el ritme esperat. Al llarg de l’any no es va comunicar cap avenç de resultat dels debats interns que s’havien de fer sobre la reforma electoral ni sobre la reforma constitucional, mentre que, d’altra banda, van seguir el seu curs els tràmits per a celebrar unes eleccions en les quals s’hauria de produir el relleu de l’actual president, Raúl Castro, anunciat per al febrer del 2018. Tampoc hi va haver grans novetats respecte a les transformacions econòmiques, i fins i tot es va estendre una ombra de preocupació quan, a l’estiu, el Govern va anunciar la suspensió de les llicències als treballadors autònoms en espera d’una reestructuració de les funcions de tot el sector privat en l’economia cubana. A més, a banda de l’estancament del procés de les reformes, el país es va veure alterat molt greument per l’impacte del pas de l’huracà Irma el mes de setembre, que va afectar la producció, les infraestructures i els habitatges. En aquest context de crisi d’emergència per la catàstrofe natural, el Govern va haver de postergar el cicle electoral, que finalment va començar amb les eleccions municipals al final de novembre, i que finalitzarà el gener del 2018 amb les eleccions a l’Assemblea Nacional del Poder Popular, que és el poder legislatiu.
L’evolució de l’economia va seguir un any més estancada, principalment per les dificultats del sector exterior, que es va veure afectat especialment per la desacceleració de les relacions econòmiques amb Veneçuela a causa de la profunda crisi d’aquest país, que cada any ha anat reduint els subministraments de petroli i altres ajudes. Mentrestant, encara que es va detectar una lleu millora en les exportacions de sucre i de níquel, igual que hi va haver un relatiu augment dels ingressos per l’increment de l’arribada de turistes, tot plegat no va ser suficient per a equilibrar les necessitats de la balança per compte corrent, i el Govern es va veure obligat, a mitjan any, a endarrerir els pagaments als proveïdors exteriors, encara que va voler aclarir que aquest fet no suposava un impagament. Malgrat tot, les dificultats financeres van suposar un fre a les importacions que no estaven subjectes a convenis amb tercers països, ja que els proveïdors exteriors no estaven disposats a acumular deute venent a crèdit. Aquesta situació va provocar un ressorgiment de les preocupacions per la reestructuració del deute extern de Cuba, que feia poc s’havia començat a negociar amb els principals països creditors organitzats en el Club de París, entre els quals hi ha Espanya, Itàlia, el Japó i França.
Entre els aspectes més destacats de l’àmbit exterior cal ressenyar que les relacions amb els EUA es van encallar després de l’arribada del president Trump a la Casa Blanca, que va anunciar que revisaria la política d’acostament en les relacions bilaterals iniciada pel seu antecessor, Barack Obama. En aquest sentit, al maig es va presentar un memoràndum sobre la nova política nord-americana envers Cuba, que en essència suposava un refredament i un lleuger retrocés respecte dels objectius i els mecanismes de la política seguida per Obama, en particular pel que fa a les regulacions de l’obertura gradual de les relacions comercials i d’alguns permisos d’inversió, i també al progressiu alliberament dels viatges dels particulars. Finalment, al novembre el Govern de Washington va dictar les resolucions sobre aquestes regulacions, però amb un format més contingut respecte al que s’havia indicat en les relacions econòmiques, ja que les restriccions més significatives es van circumscriure més concretament a les relacions amb el conglomerat empresarial sota el control de GAESA, que és un grup vinculat a les forces armades cubanes. Quant als viatges personals, no es van veure tan afectats els motivats per relacions familiars dels membres de la comunitat cubanoamericana, però en canvi sí que es van aplicar més restriccions a les altres categories (en particular a l’àmbit educatiu i cultural) i es va allunyar encara més la possibilitat d’una eventual obertura dels viatges per turisme dels ciutadans nord-americans. Amb tot, els permisos de funcionament per a les agències de viatges i les companyies aèries es van mantenir, però amb les restriccions esmentades va augmentar la preocupació a Cuba sobre la possibilitat de mantenir el mateix flux d’activitat econòmica vinculada a les incipients relacions amb els nord-americans.