El boom migratori es va frenar a causa de la crisi, sobretot per la davallada de la feina en el sector de la construcció
© Fototeca.cat
Probablement la paraula més repetida durant l'any 2009 va ser "crisi". Els efectes de les dificultats del moment que es viu es van fer notar no tan sols sobre l'economia del país, sinó també sobre altres aspectes de la nostra societat, entre d'altres, la demografia.
I és que la dinàmica de la població d'un territori es veu condicionada, en gran part, per la conjuntura econòmica general. L'exemple més clar d'aquesta afirmació és l'evolució del creixement migratori del país, principal responsable de la puixança demogràfica de Catalunya els darrers anys, fruit de la reduïda natalitat registrada. Així, durant els primers anys del segle XXI Catalunya, i en conjunt l'Estat espanyol, va experimentar un boom migratori sense precedents històrics a conseqüència de la bonança econòmica, que feia, entre altres motius, que el nostre país fos una destinació atractiva per a aquells que optaven per la migració com a mesura per a millorar la seva qualitat de vida econòmica i laboral.
L'eclosió de la crisi econòmica, ja iniciada el 2008, va frenar, però, aquesta dinàmica, i més tenint en compte que les persones nouvingudes tendeixen a incorporar-se al mercat de treball en les feines poc qualificades i, en el cas de la població masculina, en el sector de la construcció, un dels que més ha notat els efectes de la crisi. Aquest fet es va traduir en un descens d'arribades de persones de nacionalitat estrangera a Catalunya: si durant l'any 2007 van venir 125.459 nouvinguts, durant l'any 2008 aquest saldo positiu es va reduir un 36% i va baixar fins a les 80.402 persones. Malgrat aquest descens relatiu, Catalunya es va mantenir com la primera comunitat autònoma pel que fa al creixement absolut de població estrangera, seguida, a força distància, per Andalusia (44.814) i la Comunitat de Madrid (37.752). Pel que fa a la resta dels Països Catalans, el creixement va ser més moderat, d'acord amb la seva grandària demogràfica: 14.323 en el cas de les Illes Balears i 35.531 en el del País Valencià. Precisament és en aquestes dues comunitats autònomes on la presència relativa de població estrangera sobre el conjunt de la població és més alta: 21,7% i 17,4% respectivament, mentre que a Catalunya se situa en el 15,9%; en qualsevol cas, és superior al 12% de la mitjana espanyola.
Aquest fre també va afectar la immigració irregular. Segons les dades del Ministeri de l'Interior, durant el primer semestre del 2009 el nombre de persones arribades de manera clandestina a l'Estat espanyol va decréixer el 52,8% amb relació al mateix període de l'any anterior, que, al seu torn, ja havia disminuït el 30,7% respecte al 2007. L'explicació d'aquesta tendència és, en aquest cas, doble: a l'efecte ja esmentat de la crisi econòmica, cal afegir-hi l'aplicació de la norma aprovada el 2007 sobre els requisits econòmics de les persones arribades a l'Estat espanyol, que estableix que han de disposar d'una quantitat equivalent al 10% del salari mínim, multiplicada pel nombre de dies que pretenen romandre a Espanya i pel nombre de persones que viatgen a càrrec seu, fet que provoca una quantitat més gran de repatriacions i devolucions als països d'origen des dels aeroports de Barcelona i Madrid, principal via d'entrada de la població immigrada irregular al nostre país.
Ara bé, què cal esperar per al futur? Les projeccions de població elaborades per l'Institut Nacional d'Estadística fins el 2018 preveuen una reducció del 50% de l'arribada d'immigrants a l'Estat espanyol durant els tres pròxims anys. Paral·lelament, cal tenir en compte l'efecte de les ajudes del Plan de Incentivo al Retorno Voluntario, les quals afavoreixen el retorn de certs col·lectius al seu país d'origen, ajudes que és previst que s'ampliïn a la població romanesa --una de les que més ha crescut a l'Estat espanyol--, que fins ara no s'hi podia acollir pel fet de tenir la ciutadania comunitària europea. No obstant això, i en sentit contrari, una via d'entrada de nova població que es preveu que augmentarà serà la del reagrupament familiar --malgrat les limitacions de la legislació vigent--, fruit del progressiu assentament al nostre país de la població nouvinguda.
Prologant la tendència apuntada els anys anteriors, el creixement natural --és a dir, la diferència entre els naixements i les defuncions-- continua tenint un paper secundari en l'increment de la població durant el 2008, ja que a Catalunya només va ser de 28.688 persones, és a dir, 5.000 persones més que l'any anterior. Un fet semblant es va esdevenir a la resta dels Països Catalans, amb creixements vegetatius positius tant al País Valencià (16.371) com a les Illes Balears (4.715).
La principal causa d'aquest lleuger creixement es deu a la natalitat, que continua la tendència a l'alça experimentada des de fa una dècada i que situa el nombre mitjà de fills per dona en 1,46 a l'Estat espanyol --la xifra més elevada des del 1990, però lluny encara de l'anomenada taxa de reposició (2,1), que garantiria el manteniment d'una població sense immigració--, mentre que la mortalitat es manté estable. En nombres absoluts, el 2008 Catalunya va registrar un total de 89.384 naixements (que significa una taxa de natalitat del 12,29‰), el País Valencià, 57.115 (11,54‰) i les Illes Balears, 12.639 (11,94‰). Novament, cal no menystenir l'aportació de la immigració a aquest repunt continuat de la natalitat, ja que un de cada cinc naixements (el 20,7% concretament) fou de mare de nacionalitat estrangera.
Fruit de la tendència positiva citada amb relació als dos components del creixement --natural i migratori--, les poblacions catalana i espanyola es van mantenir a l'alça: en data 1 de gener de 2009 la població espanyola va assolir els 46.661.950 habitants (amb un creixement de 504.128 persones respecte a la mateixa data de l'any anterior, que representa l'1,1%) i la catalana, els 7.467.423 (amb un guany absolut de 103.345 habitants, l'1,4%). Aquesta tendència va consolidar Catalunya com la segona comunitat autònoma més poblada (després d'Andalusia) i una de les que ha experimentat un creixement més important en nombres relatius (després de, per aquest ordre, Melilla, Illes Balears, Castella-la Manxa, Ceuta i Navarra).
Pel que fa a la nupcialitat, les dades del 2008 van confirmar la tendència apuntada anys enrere, amb una disminució progressiva dels matrimonis celebrats: 30.543 a Catalunya --només un de cada tres dels quals havia estat pel ritus catòlic--, que signifiquen una taxa del 4,07‰, inferior a la mitjana nacional, que és del 4,23‰. Novament, la crisi econòmica desfavorable també es va deixar notar en les dades referents a les ruptures matrimonials: durant el 2008 els divorcis disminuïren el 12,5% i les separacions el 24,4% respecte al 2007, en un clar reflex de les dificultats que la població té per afrontar situacions econòmiques adverses en l'actualitat.
Finalment, aquest repàs a l'actualitat demogràfica no seria complet sense fer referència a l'activitat legislativa sobre certs aspectes que tenen com a matèria central la població. Així, l'any 2009 el Govern espanyol va impulsar la quarta reforma, des que va entrar en vigor l'actual llei l'any 2000, de la Llei d'estrangeria. Entre les mesures més polèmiques, cal esmentar l'augment del període màxim d'internament dels "sense papers" de 40 a 60 dies, a més d'eliminar-se la suspensió d'aquest període en el cas d'aquelles persones que haguessin demanat asil o l'habeas corpus; la limitació del reagrupament familiar dels ascendents dels immigrants als majors de 65 anys, si bé el període de residència exigit continuava sent de cinc anys; i, en tercer lloc, la possibilitat d'obtenció d'una autorització provisional de residència i treball per a aquelles dones en situació irregular que denunciïn una agressió per violència de gènere i obtinguin una ordre de protecció.
També es va aprovar, el 14 de maig, l'avantprojecte de la Llei de l'avortament, que va entrar a tràmit parlamentari el 26 de novembre. El nou text preveu una sèrie de disposicions, entre les quals destaquen l'obligació dels poders públics de promoure l'accés universal a la informació i l'educació sexual, a programes de salut reproductiva i a mètodes anticonceptius; l'avortament lliure fins a la catorzena setmana de gestació, sota certes condicions entre les setmanes 14 i 22 i sota dos únics supòsits --la detecció de greus anomalies o de malalties greus del fetus-- a partir d'aquesta data; la garantia de la sanitat pública de realitzar avortaments lliures sota aquestes condicions; la no-necessitat de consentiment patern per a avortar de les noies majors de 16 anys; i, finalment, la no-possibilitat de penes de presó per a les dones que han decidit avortar fora dels supòsits de la llei. Per aquest motiu, l'avantprojecte de llei va rebre una forta contestació de sectors de la societat vinculats a l'Església catòlica i les associacions civils de caràcter conservador.
Per la seva banda, el Govern de la Generalitat de Catalunya va aprovar, el 30 de juny, el Projecte de llei dels drets i les oportunitats de la infància i l'adolescència, que, entre altres mesures, pretén promoure les adopcions nacionals i impulsar els acolliments especialitzats i permanents.
Vint anys de l'Institut d'Estadística de Catalunya
© IDESCAT
L'any 2009 es va celebrar el 20è aniversari de la creació de l'Institut d'Estadística de Catalunya (IDESCAT), un organisme autònom de caràcter administratiu de la Generalitat de Catalunya adscrit al Departament d'Economia i Finances.
Creat el 1989 en el marc de la Llei d'estadística de Catalunya del 1987, s'hi va integrar el personal provinent del Consorci d'Informació i Documentació de Catalunya, una entitat administrativa local integrada per la Diputació de Barcelona, l'Ajuntament de Barcelona, la Corporació Metropolitana de Barcelona, les cambres de Comerç i Indústria de Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona, i per la mateixa Generalitat de Catalunya. Aquesta entitat, creada el 1969, va ser capdavantera en el camp de la producció i la difusió d'estadístiques demogràfiques i d'equipaments de Catalunya, com també en la introducció de tècniques documentals.
L'IDESCAT> és l'òrgan que gestiona el Sistema estadístic de Catalunya, és a dir, el conjunt ordenat de les institucions i els òrgans de la Generalitat que fan activitats estadístiques d'interès, mitjançant la planificació, la coordinació, la normalització de l'activitat estadística i la prestació d'assistència tècnica estadística. En aquest sentit, l'IDESCAT ha de preparar i elaborar cada any el projecte de programa anual d'actuació estadística, en el qual es concreten les estadístiques que s'han de desenvolupar, el desplegament dels objectius de la llei del Pla estadístic de Catalunya de caràcter quadriennal vigent en cada moment, i la presentació al Govern per a la seva aprovació.
En aquest sentit, l'IDESCAT produeix les estadístiques oficials de caràcter econòmic, demogràfic i social que li encomana el Pla estadístic. En l'àmbit econòmic destaquen l'estimació del producte interior brut de Catalunya i altres macromagnituds econòmiques, les taules input-output de l'economia catalana, les estadístiques i comptes dels diferents sectors productius, i l'elaboració de comptes satèl·lits. Pel que fa a la demografia, duu a terme principalment les estimacions i projeccions de població, les estadístiques d'estructura de la població, els recomptes del moviment natural de la població, l'estadística sobre migracions i el cens lingüístic de Catalunya. Entre les estadístiques socials produeix les que fan referència a les condicions de vida, la distribució de la renda i el risc d'exclusió social, usos del temps i usos lingüístics i les estadístiques laborals.
També l'IDESCAT és el responsable de la difusió d'aquests resultats estadístics oficials, mitjançant la publicació de les dades en la seva pàgina web (www.idescat.cat), la qual es configura com el portal de l'estadística oficial catalana; de l'Anuari Estadístic de Catalunya, editat des del 1984, i que és una de les principals síntesis estadístiques del país, ara accessible únicament en format digital; de la biblioteca --un important fons documental estadístic amb 145.000 volums--, com també del Servei d'Atenció de Demandes, on s'atenen les peticions específiques dels usuaris.
Dins la seva funció de gestor del sistema estadístic de Catalunya, fa el seguiment d'altres activitats estadístiques que desenvolupen els departaments de la Generalitat de Catalunya, l'Administració local i les entitats de dret públic que participen en el desplegament del Pla estadístic de Catalunya. En aquest context s'emmarca la prestació d'assistència tècnica de l'IDESCAT a les institucions i òrgans del sistema, tant en la producció, anàlisi o difusió de les dades estadístiques, com en la normativa sobre codis i classificacions estadístiques, estandardització de definicions operatives, disseny de mostres, elaboració de qüestionaris, etc., per incrementar la comparabilitat i fiabilitat de les dades estadístiques oficials que es produeixen i difonen a Catalunya.
Entre les responsabilitats de caràcter administratiu, l'IDESCAT té encomanades la creació i gestió del Registre de Població de Catalunya, registre administratiu on figuren les dades actualitzades de caràcter obligatori dels veïns inscrits en els padrons municipals d'habitants dels ajuntaments de Catalunya, les quals poden ser consultades per les administracions públiques en l'exercici de les seves competències; la creació i manteniment del Registre de fitxers estadístics, on figuren inventariats els fitxers amb dades sotmeses al secret estadístic, i la validació de les signatures dels ciutadans que presenten iniciatives legislatives populars al Parlament de Catalunya en el marc de la Llei de la iniciativa legislativa popular. Finalment, l'IDESCAT, com a òrgan estadístic de la Generalitat, la representa en els acords de cooperació amb institucions estadístiques estatals, europees i internacionals per a la millora de la qualitat, la comparabilitat de les estadístiques, com també la promoció i la divulgació de la recerca, i la formació en aquest àmbit.
Els propers anys, l'IDESCAT pretén respondre als reptes establerts pels principis del Codi de bones pràctiques de les estadístiques europees, que constitueix una referència obligada no tan sols per als països membres, sinó també per a aquells sistemes regionals que es plantegen dur a terme una estadística de qualitat.