El nombre de catalans que resideixen a l’estranger és de 242.070, xifra que representa un augment del 9,3% respecte a un any enrere
© Fototeca.cat / Robwilson39 / Dreamstrime.com
La paraula estancament va continuar essent, igual que per al 2013, el terme vàlid per a definir la dinàmica de la població catalana durant l'any 2014. En efecte, segons les dades de l'últim Padró Municipal d'Habitants disponible -corresponent a l'1 de gener de 2015--, la població de Catalunya va disminuir aquell any en 14.895 persones, cosa que va situar la població en 7.504.008 habitants.
Aquestes dades van confirmar la tendència ja apuntada els darrers anys: des de l'inici de la crisi econòmica no tan sols s'ha frenat en sec el creixement exponencial de la població que va caracteritzar els primers anys del segle XXI, sinó que, fins i tot, s'ha experimentat un lleuger retrocés, això sí, no gens comparable, pel que fa a la seva magnitud, al creixement anterior.
Aquesta evolució no és, ni de bon tros, exclusiva de Catalunya, sinó que s'inscriu en una tendència generalitzada al conjunt de l'Estat espanyol, que per l'any va establir la població espanyola en 46.600.949 persones, 170.392 menys, el 0,4%, respecte a l'any anterior. De les dinou comunitats autònomes (incloent-hi Ceuta i Melilla), i per aquest ordre, tan sols Melilla, les Illes Balears i Múrcia van experimentar un creixement de la població, si bé escàs, tant en termes absoluts com relatius.
Novament, aquest descens va ser protagonitzat exclusivament per població de nacionalitat estrangera, que en el conjunt de l'Estat espanyol va disminuir en 304.623 persones, fins a representar el 10,1% de la població total, xifra molt inferior al màxim històric dels anys de bonança econòmica. Per contra, la població de nacionalitat espanyola va créixer en 134.231 persones a tot l'Estat, 48.417 de les quals corresponen a residents a Catalunya.
En el cas de Catalunya, aquest descens en la xifra de residents de nacionalitat estrangera va ser de 63.402 persones. Aquest fet, però, no és estrany si tenim en compte que és un dels territoris on precisament la presència de població de nacionalitat estrangera és més alta: a Catalunya és del 13,7%, percentatge només superat per les Illes Balears (17,4%), Melilla (15,1%), Múrcia (14,2%) i el País Valencià (14,0%).
Pel que fa als moviments migratoris entre Catalunya i la resta de l'Estat espanyol, el saldo migratori va ser positiu de 3.413 habitants (fet que no es produïa des del 2003), ja que les immigracions (54.339) van augmentar el 4,1%, mentre que les emigracions (50.926) van disminuir el 3,7% respecte de l'any anterior.
Aquesta dinàmica negativa del nombre de persones de nacionalitat estrangera va respondre a l'efecte combinat de diversos factors. En primer lloc, la marxa d'aquelles persones que, un cop fracassat el seu projecte migratori a l'Estat espanyol, opten bé per reprendre'l en tercers països de l'entorn europeu, bé per retornar al país d'origen. Un segon factor és l'adquisició de la condició de ciutadà de nacionalitat espanyola. Finalment, i no menys important, un tercer factor que explica el descens de la població estrangera són les baixes per omissió en el padró municipal d'habitants d'aquelles persones que no han renovat la seva inscripció padronal -la llei obliga a fer-ho cada dos anys--, però de les quals no podem assegurar que ja no resideixin al país.
Per contra, pel que fa als moviments migratoris cap a l'estranger, per tercer any consecutiu es va registrar una sortida neta de 8.952 habitants, com a resultat del balanç entre els 99.543 retorns i les 108.495 sortides. Aquestes xifres van determinar un augment en el nombre de persones inscrites al padró d'habitants residents a l'estranger, el registre administratiu on consten les persones que viuen habitualment a l'estranger, amb nacionalitat espanyola, i l'últim municipi estatal en què han estat inscrits (aquestes dades només són vàlides a efectes de l'exercici del dret al vot, i en cap cas es comptabilitzen en la població de l'esmentat municipi). A data d'1 de gener de 2015, el nombre de catalans inscrits en aquest padró era de 242.070, xifra que va representar un augment del 9,3% respecte a l'any anterior. L'increment més significatiu es va registrar a la Unió Europea (11,3%), especialment al Regne Unit (16,3%) i a Alemanya (14,6%).
Si, ateses aquestes xifres relatives als moviments migratoris, la població catalana no va experimentar un descens encara més gran va ser gràcies al comportament positiu del moviment natural, és a dir, la diferència entre el nombre de naixements i de defuncions. En efecte, com ha estat una tendència gairebé constant el darrer segle (a excepció dels anys de la Guerra Civil), el nombre de naixements va continuar essent superior al de les defuncions, de manera que l'any 2014 el saldo va ser positiu en 10.178 persones.
Pel que fa a la natalitat, les dades provisionals disponibles per a l'any 2014 van confirmar la tendència a la baixa de l'any anterior, amb una xifra de 71.238 naixements, fet que representa una disminució del 0,5% en relació amb el 2013 i una taxa de natalitat del 9,6‰. No obstant això, es tracta d'una disminució més petita de la que es podia esperar atès el descens de dones en edat fèrtil a causa de l'arribada a les edats de màxima fecunditat (entre els 25 i els 39 anys) de les generacions poc nombroses nascudes just després del baby boom dels anys seixanta i la primera meitat dels setanta del segle passat. L'explicació d'aquest descens menys important del que era esperable es deu al fet que l'indicador sintètic de fecunditat, que mesura el nombre de fills per dona, va augmentar de l'1,33 a l'1,37. Caldrà veure si aquesta és una tendència que es confirmarà els propers anys, fet, però, que no sembla probable si es té en compte que l'edat per a la maternitat es va mantenir pràcticament igual que l'any anterior, i es va situar en els 31,7 anys (30,4 anys per al primer fill).
En relació amb la natalitat, cal destacar que al mes d'octubre del 2015 es va iniciar una prova pilot a l'hospital de Terrassa per a facilitar el registre de naixements directament des del centre sanitari, dins dels tres dies posteriors al part. Les dades es comunicaran electrònicament al Registre Civil, i posteriorment es rebrà el certificat literal de naixement, que tindrà una validesa equivalent a la del llibre de família. En sis mesos, la mesura estava prevista que s'estengués a tots els hospitals de la xarxa pública catalana.
Pel que fa a la mortalitat, el nombre de defuncions a Catalunya el 2014 va ser de 61.060, xifra que va representar un lleuger ascens respecte a l'any anterior, i que va situar la taxa bruta de natalitat en el 8,3‰. No obstant això, aquest increment de la mortalitat va ser conseqüència de l'envelliment progressiu de la població, i no pas d'un empitjorament de les condicions de salut, ja que l'indicador de supervivència --l'esperança de vida-- va seguir creixent, fins a situar-se en els 83,3 anys. Els tumors van ser la principal causa de mort entre els homes i les malalties del sistema circulatori entre les dones.
A Catalunya es va incrementar el nombre de llars unipersonals, que majoritàriament estan formades per una persona més gran de 65 anys
© Fototeca.cat / Armin Schulz - Fotolia.com
El panorama general d'estancament --i, fins i tot, un lleuger descens-- de la població catalana i espanyola amaga, però, importants transformacions de la societat. Des del punt de vista demogràfic, una de les més importants té a veure amb la composició i el nombre de les llars, que per al conjunt de l'Estat espanyol va augmentar el 0,5% el 2014. Lògicament, si la població va disminuir i el nombre de llars va augmentar, el nombre mitjà de persones resident en cada una va disminuir, fins a situar-se en els 2,51 membres/llar al conjunt de l'Estat, i lleugerament per sota, 2,49, a Catalunya. Aquestes tendències van apuntar un tercer fet: l'increment del nombre de llars unipersonals (que a Catalunya són una de quatre llars) i, el que és especialment greu, que majoritàriament estan formades per una persona (habitualment, dona) més gran de 65 anys. La millora i l'ampliació de la cobertura de les polítiques d'ajuda a la dependència semblen, doncs, davant d'aquesta realitat, una necessitat social urgent.
A partir de l'observació d'aquestes dinàmiques demogràfiques recents, l'Institut Nacional d'Estadística va elaborar unes projeccions de població amb una previsió de cinquanta anys per al conjunt de la població espanyola i de quinze per a cada una de les comunitats autònomes. La projecció a escala estatal no pot ser més pessimista i preveu per a Espanya la pèrdua de prop d'un milió d'habitants els pròxims quinze anys i de 5,6 milions fins el 2064, any en què s'assolirà un percentatge del 38,7% de població de més de 65 anys (enfront del 18,2% actual). Pel que fa als resultats autonòmics, es preveu un descens general en la majoria de les comunitats (excepte Melilla, Ceuta, Madrid, les Illes Balears i les illes Canàries) i, en concret, la pèrdua de població catalana serà de 222.317 persones, de manera que la població se situarà l'any 2029 en 7.411.869 habitants, el 3% menys que actualment.
Són xifres que constitueixen un seriós repte per a l'economia i la societat catalana i espanyola, i de les quals caldrà seguir atentament l'evolució i avaluar el paper que els nous fluxos migratoris i de refugiats procedents dels països en guerra propers a la Mediterrània poden tenir-hi.