Diumenge 1
El Govern islandès anuncia un programa d’ajudes per als hipotecats
El Govern islandès anuncia un programa d’ajudes per als hipotecats dotat amb uns 913 milions d’euros. Es preveu que el seu finançament vagi a càrrec del sector financer, que serà gravat amb uns impostos especials amb aquest propòsit.
Croàcia rebutja el matrimoni homosexual
Amb el 65% de vots en contra, els ciutadans croats aproven modificar la Constitució per definir el matrimoni com la unió, exclusivament, entre un home i una dona, motiu pel qual queda prohibit el matrimoni homosexual. La participació ha estat del 40%. El referèndum ha estat impulsat per l’entitat En Nom de la Família després de recollir 740.000 firmes.
Dilluns 2
L’ONU acusa Al-Assad de crims de guerra i contra la humanitat
Les Nacions Unides denuncia el president de Síria, Baixar al-Assad, de crims de guerra i contra la humanitat. L’acusació l’ha formulada l’Alt Comissionat de drets humans d’aquest organisme, que considera que hi ha proves directes de la responsabilitat d’Al-Assad en aquests crims des que es va iniciar la guerra civil, al març del 2011.
Cloenda de l’Any Espriu
Amb el concert Geografia d’Espriu del compositor i director Enric Palomar, que recorre la seva obra poètica, es clou oficialment l’Any Espriu al Palau de la Música Catalana. Tot i això, es preveu que els actes en commemoració del poeta s’allarguin durant el primer trimestre del 2014.
Dimarts 3
Un informe forense francès descarta que Iàsser Arafat morís enverinat
Els resultats d’un informe forense encarregat pel Govern francès descarten que l’antic líder palestí Iàsser Arafat morís enverinat, i afirma que va morir, el 2004, per causes naturals. Aquest informe contradiu en part el que el Govern palestí va encarregar a forenses suïssos, segons els resultats del qual, anunciats el 7 de novembre, el cos d’Arafat contenia dosis molt altes de poloni, però no es podia concloure que fossin la causa de la mort. La vídua del líder palestí afirma que aquest va ser assassinat i el Govern palestí acusa directament Israel de la seva defunció.
Comencen a declarar les víctimes del franquisme
Per primera vegada les víctimes del franquisme declaren davant un tribunal, tot i que és un tribunal argentí el que investiga els crims de la dictadura espanyola. Entre d’altres, declaren les germanes de Salvador Puig Antich, executat el 1974. A l’octubre, la mateixa jutgessa va admetre a tràmit una querella d’Esquerra Republicana de Catalunya per l’afusellament del president Lluís Companys.
Dimecres 4
Multa rècord de la Comissió Europea a sis grans bancs
La Comissió Europea condemna Deutsche Bank, Royal Bank of Scotland, Société Générale, JP Morgan, l’agència Citigroup i RP Martin a pagar més de 1.700 milions d’euros per haver manipulat els tipus d’interès, entre els quals hi ha l’euríbor i el líbor entre els anys 2005 i 2008. És la multa més alta mai imposada per aquesta institució de la UE a la banca. L’entitat que haurà de pagar una quantitat més elevada és el Deutsche Bank, amb una multa de 724 milions d’euros.
S’atorguen els premis Butaca
Els premis Butaca, un dels guardons catalans de teatre de més prestigi que s’acorden per votació popular, arriben a la dinovena edició. L’obra Els feréstecs, representada al Teatre Lliure i dirigida per Lluís Pasqual, és la que més premis guanya en diferents categories, seguida de Barcelona i Smiley. A banda, l’actriu Rosa Maria Sardà rep el premi Butaca Honorífica Anna Lizaran.
Dijous 5
Mor Nelson Mandela
El líder sud-africà que va liderar la lluita contra el règim segregacionista de Sud-àfrica, abolit el 1993, i que després va ser elegit primer president de la República de Sud-àfrica democràtica i multiracial (1994-99) mor a Johannesburg a 95 anys. Considerat una de les primeres referències polítiques del segle xx, Mandela va rebre el premi Nobel de la pau el 1993, compartit amb Frederik de Klerk, el darrer president de l’apartheid. El seu funeral congrega governants de pràcticament tot el món i la seva figura és lloada de manera unànime.
L’expresident balear Jaume Matas, declarat culpable de suborn
Un tribunal popular condemna l’expresident de les Illes Balears Jaume Matas culpable de suborn per haver demanat a un hoteler que contractés la seva dona amb un sou de 42.000 euros anuals sense cap feina especificada. El dia 10, l’Audiència de Palma rebutja el recurs contra la pena de nou mesos de presó que el Tribunal Suprem li va imposar per tràfic d’influències per una peça del “cas Palma Arena".
Amnistia Internacional veta celebrar un acte a Barcelona pel procés sobiranista
Amnistia Internacional Espanya es desdiu de celebrar la concessió dels premis Ambassador of Conscience 2014, un dels guardons de més prestigi de l’entitat, a Barcelona. Segons els dirigents de la secció espanyola d’AI, temen que els actes del tricentenari de 1714 podrien connotar políticament els premis. Les protestes a Catalunya contra el que es considera una discriminació (també políticament motivada) d’AI Espanya són nombroses.
Divendres 6
Arriben tropes franceses a la República Centreafricana
França, seguint la resolució del Consell de Seguretat de les Nacions Unides, inicia l’operació militar, que consisteix a desplegar 1.200 soldats per a protegir els civils de l’antiga colònia, garantir la distribució de l’ajuda humanitària i ajudar els soldats africans a assegurar una transició política pacífica després del cop d’estat del mes de març.
Se celebra el dia de la Constitució
En el dia commemoratiu de la Constitució espanyola, entre 30.000 persones, segons els organitzadors de la Plataforma Som Catalunya. Somos España (PP i Ciutadans), i 5.000, segons la Guàrdia Urbana, es concentren a la plaça de Catalunya de Barcelona per reivindicar la pertinença de Catalunya a l’Estat espanyol i manifestar-se en contra d’una hipotètica independència de Catalunya. El dia anterior la delegada del Govern espanyol a Catalunya, María de los Llanos de Luna, reuneix les principals autoritats militars i civils espanyoles a Catalunya, a més dels líders del PP, de Ciutadans i també, per primera vegada, del PSC.
El Tribunal Suprem obliga a oferir educació en castellà
Una sentència del Tribunal Suprem desestima un recurs de la Generalitat i reconeix el dret d’una família a decidir la llengua d’escolarització de la seva filla en l’etapa d’educació infantil, emparant-se en la sentència del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut. La Generalitat anuncia que presentarà un nou recurs.
Dissabte 7
L’Organització Mundial de Comerç tanca un acord global
L’Organització Mundial de Comerç (OMC), l’organisme internacional que impulsa la liberalització del comerç a escala global, arriba a un acord que redueix de manera substancial els tràmits i les traves de tipus burocràtic en el comerç internacional. Malgrat tot, els crítics qualifiquen l’acord de relativament poc important perquè, des del 2001, segueix pendent l’anomenada ronda de Doha, negociació que ha de liberalitzar els aranzels sobretot dels productes agrícoles.
Diumenge 8
Casament multimilionari a Barcelona
Els dies 7 i 8 de desembre se celebra a Barcelona el casament de la neboda de Lakshmi Mittal, l’industrial indi propietari del primer grup productor d’acer del món. La família Mittal lloga en exclusiva el Museu Nacional d’Art de Catalunya i la Font Màgica per a més de cinc-cents convidats, a més d’altres espais, com ara part del Museu de les Drassanes i gairebé tot l’Hotel Arts. El cuiner Sergi Arola i el pastisser Christian Escribà s’han fet càrrec del menú. El tancament d’instal·lacions públiques per a un acte privat ha suscitat crítiques des de l’esquerra a l’Ajuntament de Barcelona. L’alcalde, Xavier Trias, argumenta que el casament pot haver deixat més de 60 milions d’euros a la ciutat.
Dilluns 9
Arxivat el “cas La Camarga"
L’Audiència de Barcelona arxiva la denúncia interposada per la líder del PP a Catalunya, Alícia Sánchez-Camacho, contra l’agència de detectius Método 3 per presumpte delicte d’espionatge. El tribunal decreta que el perdó de la denunciant, fruit de l’acord entre les diferents parts, extingeix l’acció penal i obliga a arxivar la causa. El “cas La Camarga" ha destacat al llarg de bona part del 2013 en els mitjans de comunicació i ha esquitxat el debat polític.
Via lliure per a crear la companyia aèria més gran del món
El Departament de Justícia dels Estats Units dóna finalment el vistiplau a la fusió de les companyies aèries American Airlines i United Airlines després de dos anys de litigis i ajustaments per al·legacions de vulneració de la competència. La nova companyia serà a tots els efectes la més gran del món, conservarà el nom d’American Airlines i la seu serà a Dallas-Fort Worth. S’estima que l’operació es completarà en dos anys.
Dimarts 10
Segrestats a Síria dos periodistes
El diari El Mundo informa que els periodistes Javier Espinosa i Ricard Garcia estan segrestats des del 16 de setembre per un grup islamista que se suposa que està vinculat amb Al-Qaida. Amb aquestes dues persones ja són tres els periodistes de l’Estat espanyol segrestats al país del Pròxim Orient. El primer que fou segrestat i de qui es va tenir notícia al setembre és el fotògraf Marc Marginedas.
Lliurament dels premis Nobel
El rei de Suècia, en la cerimònia que es repeteix anualment des del 1926, lliura els premis Nobel en les seves diverses modalitats. Els nord-americans James E. Rothman i Randy W. Schekman, i l’alemany Thomas C. Südhof, reben el premi de medicina i fisiologia; els nord-americans Martin Karplus i Michael Levitt i l’israelià Arieh Warshel, el de química; el britànic Peter Higgs i el belga François Englert, el de física; el diplomàtic turc Ahmet Üzümcü, el de la pau en representació de l’Organització per a la Prohibició de les Armes Químiques, de la qual és director general; i Alice Munro, guanyadora del de literatura, és absent a la cerimònia per motius de salut i és la seva filla qui el recull.
Relleu a La Vanguardia
La Vanguardia, el diari de més difusió i més influència a Catalunya, anuncia un canvi de director després de tretze anys: Josep Antich és rellevat per Màrius Carol, un dels columnistes més vinculats al rotatiu del Grup Godó.
Dimecres 11
L’Uruguai, primer país que legalitza la producció i el comerç de marihuana
El Senat de l’Uruguai aprova una llei que legalitza la producció i el comerç de marihuana, per la qual cosa es converteix en el primer país del món en què aquesta substància és totalment legal. El Govern d’esquerres i el president José Mujica argumenten que la mesura ha de servir per a lluitar contra el consum i el tràfic d’estupefaents, però el Partit Nacional, a l’oposició, sosté que el país pot esdevenir un centre del narcoturisme.
Dijous 12
S’inicia el simposi “Espanya contra Catalunya"
Amb motiu de la commemoració del tercer centenari de la caiguda de Barcelona en mans de Felip V, entre els dies 12 i 14 se celebra a la seu de l’Institut d’Estudis Catalans el simposi “Espanya contra Catalunya", el qual genera una gran irritació a la resta de l’Estat. Alguns partits anuncien que hi emprendran accions judicials en contra per incitació a l’odi. Jaume Sobrequés, director del Centre d’Història Contemporània, entitat organitzadora del simposi juntament amb la Societat Catalana d’Estudis Històrics, respon que aquest té un caràcter acadèmic i científic, i que els tres-cents anys de repressió de l’Estat sobre Catalunya són incontestables.
Divendres 13
Purga sense precedents a Corea del Nord
La televisió nord-coreana anuncia la condemna a mort per faccionalisme i abús de poder de Jang Song-thaek, oncle del president Kim Jong-un. Considerat el mentor de l’actual president, ocupava la vicepresidència de la Comissió de Defensa. Va caure en desgràcia en pocs mesos i, tot i que els motius no són gaire clars, es tracta de l’alteració més important a la cúpula del règim comunista en molts anys.
Les formacions polítiques fan públiques la pregunta i la data de la consulta
Les formacions polítiques fan públiques la data i la pregunta de la consulta sobiranista
© Oficina del President / Generalitat de Catalunya
El president Artur Mas, conjuntament amb representants dels partits de la major part del Parlament de Catalunya, fa pública la pregunta i la data de la consulta a la qual s’han de sotmetre els catalans. La pregunta és, de fet, doble: “Vol que Catalunya esdevingui un Estat?" i, en cas afirmatiu, “Vol que aquest Estat sigui independent?". La data escollida és el 9 de novembre de 2014. Han consensuat la pregunta CiU, ERC, ICV-EUiA i la CUP (87 dels 135 diputats) i han refusat de participar-hi el PP, Ciutadans i el PSC.
Adelson renuncia a construir Eurovegas a Madrid
Las Vegas Sands, l’empresa del magnat nord-americà Sheldon Adelson, fa públic per mitjà del seu conseller delegat que el macrocomplex d’oci i joc Eurovegas finalment no es construirà a Madrid. El 2012 Las Vegas Sands es va decidir per construir el complex a Madrid després de descartar Catalunya, que també havia optat a l’adjudicació. Els motius de la marxa enrere se centren en les excepcions a la legislació que Adelson exigia per a Eurovegas.
Desallotjades les famílies del bloc de Salt
Els Mossos d’Esquadra desallotgen les quinze famílies que ocupaven el bloc d’habitatges de Salt propietat del SAREB, el “banc dolent", i que rebien el suport de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH). Al mes de novembre el Tribunal de Drets Humans d’Estrasburg va aixecar la suspensió cautelar del desallotjament dictada el 16 d’octubre. La PAH creu que s’ha de continuar negociant el trasllat dels desallotjats a nous habitatges.
Dissabte 14
La Xina, tercer estat a explorar la superfície lunar
Després d’un viatge de dues setmanes, la sonda no tripulada Chang-E3 alluna amb èxit. La Chang-E3 transporta el Yutu, un vehicle robot que recorre la superfície lunar amb la missió de dur a terme prospeccions científiques. Després dels Estats Units i l’antiga URSS (actualment Rússia a efectes de la cursa espacial) són els únics estats que han enviat vehicles a la Lluna.
Se celebra la Nit de Santa Llúcia
Al Teatre Kursaal de Manresa té lloc la Nit de Santa Llúcia, el certamen més important de les lletres catalanes, que en aquesta 63a edició és organitzada per Òmnium Cultural, l’Ajuntament de Manresa i la Diputació de Barcelona. Vicenç Pagès Jordà rep el premi Sant Jordi amb la novel·la Dies de frontera. Marc Romera és guardonat amb el premi Carles Riba de poesia per La nosa; Neus Canyelles guanya el premi Mercè Rodoreda pels contes Mai no sé què fer fora de casa; Rubèn Montañá Ros, el premi Josep M. Folch i Torres de narrativa infantil per La nena de l’arbre, i Care Santos, el premi Joaquim Ruyra de narrativa juvenil per No em preguntis qui sóc.
Diumenge 15
Michelle Bachelet guanya les eleccions presidencials de Xile
Michelle Bachelet, la candidata del centreesquerra, guanya amb un resultat contundent (62% dels vots) la segona volta de les eleccions presidencials xilenes. Bachelet ja va ser presidenta del 2007 al 2010. L’abstenció és del 59%. El resultat era previsible, ja que tot i no passar la barrera del 50%, en la primera volta ja va obtenir un clar avantatge (46,6%) sobre la seva contrincant, Evelyn Matthei, ministra de Treball i del mateix partit que el president sortint, Sebastián Piñera.
S’inaugura el TAV Barcelona-París
La primera connexió directa amb TAV entre Barcelona i París s’inaugura oficialment amb quinze anys de retard. La línia l’exploten conjuntament les companyies SNCF i RENFE. A més d’aquest trajecte, que es cobreix en 6 h i 25 min, també s’inauguren els trajectes Barcelona-Tolosa, Barcelona-Marsella i Barcelona-Lió, explotats per RENFE. La nova línia també comporta l’entrada en servei de cinc trens diaris que uneixen Barcelona i Perpinyà en 1 h i 20 min.
Dilluns 16
Desmantellada una xarxa de tràfic de carn de cavall
La policia francesa deté 21 persones relacionades amb la desarticulació d’una xarxa que comercialitzava fraudulentament carn de cavall, amb ramificacions a Girona. La xarxa reconduïa per al consum animals sacrificats que havien de ser destruïts.
Èxit de recaptació a la Marató de TV3
En el moment del tancament, a la una de la matinada, la Marató de TV3, aquest any dedicada a les malalties neurodegeneratives, recapta després de 15 hores un total de 9.550.109 euros, quantitat que representa una de les més elevades des que es va començar a celebrar (1981).
Dimarts 17
Angela Merkel inicia el tercer mandat
Angela Merkel és reelegida per tercer cop consecutiu cancellera d’Alemanya pels membres del Bundestag
© Deutscher Bundestag / Achim Melde
Després d’arribar a un acord amb el Partit Socialdemòcrata (SPD), el Bundestag, la cambra baixa del Parlament alemany, aprova per 462 vots a favor i 150 en contra el nomenament d’Angela Merkel com a cancellera en el que és el tercer mandat consecutiu. En el nou Govern els democristians ocupen 10 dels 16 ministeris. Merkel manté Wolfgang Schäuble, considerat l’artífex de la política d’austeritat, a Finances, mentre que el líder dels socialistes Sigmar Gabriel ocupa la vicecancelleria i la cartera d’Economia. L’acord amb l’SPD inclou la introducció d’un salari mínim.
Condemnat l’expresident de la CEOE
Gerardo Díaz Ferrán, expresident de la Confederación Española de Organizaciones Empresariales (CEOE), és condemnat a dos anys i dos mesos de presó per defraudar a Hisenda 99 milions d’euros en la compra d’Aerolíneas Argentinas per part d’Air Comet. També és condemnat a pagar una multa equivalent a la quantitat defraudada.
Dimecres 18
L’acord entre els governs rus i ucraïnès desferma les protestes de l’oposició
Després de rebutjar l’acord d’associació comercial amb la Unió Europea, el passat 24 de novembre, el president ucraïnès, Víktor Ianukóvitx, signa amb el seu homòleg rus un acord pel qual Rússia rebaixa el preu del gas a Ucraïna, del qual és molt dependent. L’acord també inclou la compra per Rússia de deute ucraïnès equivalent a 12.300 milions d’euros. Un cop fet públic l’acord, l’oposició proeuropea el denuncia com un acte de subordinació a Moscou i d’allunyament d’Europa. Els dies següents, els seus seguidors tornen a manifestar-se massivament, aglutinats en la Unió Popular Maidan i, a més de manifestar-se contra l’entesa Putin-Ianukóvitx, exigeixen l’alliberament de l’exprimera ministra i líder prooccidentalista ucraïnesa Iúlia Timoixenko, condemnada a 7 anys pel Govern actual per abús de poder.
Aprovada la prohibició de les pilotes de goma
El Parlament català aprova deixar d’utilitzar totalment les bales de goma com a dispositiu antiavalots a partir del 30 d’abril de 2014, i es compromet a buscar una arma dissuasòria alternativa. La prohibició és conseqüència de la polèmica que va seguir quan un d’aquests projectils presumptament va impactar en una vianant a la qual va deixar cega d’un ull el 14 de novembre de 2012.
Dijous 19
Esclata un conflicte civil al Sudan del Sud
Els rebels del Sudan del Sud, país que va declarar la independència al juny del 2011, prenen la ciutat de Bor, en un nou conflicte armat que enfronta les dues ètnies principals del país, els nuer, encapçalats per Riek Machar, vicepresident fins al juliol, i els dinka, a la qual pertany el president Salva Kiir. Els enfrontaments van començar el 15 de desembre amb un intent dels militars partidaris de Machar de controlar la ciutat de Juba, la capital, i posteriorment s’ha estès a gran part del país. S’estima en més de 80.000 persones el nombre de desplaçats. L’ONU envia forces d’interposició (UNMISS) i ajut humanitari. El dia 26, representants dels governs de Kenya i d’Etiòpia comencen la mediació entre ambdues parts, i el dia 27 el Govern accepta una treva, bé que els rebels s’hi mostren contraris. En el transfons del conflicte hi ha també el control dels jaciments de petroli.
Acord de l’ECOFIN per al mecanisme de liquidació dels bancs en crisi
Després de dos dies de negociacions, l’ECOFIN, el consell de ministres de Finances dels estats membres de la Unió Europea, arriba a un acord que posa les bases d’un mecanisme únic de liquidació dels bancs en crisi. Amb aquest acord es dóna un pas per posar fi a la fragmentació financera a la zona euro i impedir conxorxes entre estats i bancs. El compromís s’ajusta a les exigències d’Alemanya, que no vol pagar per les fallides d’entitats d’estats tercers, que aniran a càrrec d’un fons europeu únic finançat per aportacions dels bancs.
El PP balear prohibeix oficialment la senyera en edificis públics
Amb els únics vots del PP a favor i de la resta de grups en contra, el Parlament de les Illes Balears aprova la Llei de símbols, per la qual es prohibeix que la senyera es mostri en edificis públics, com les que els darrers mesos s’exhibeixen als centres d’ensenyament en protesta per la política lingüística del Govern de les Illes. La llei preveu multes de fins a 10.000 euros.
Llançament del satèl·lit Gaia
Des de la base de Kourou (Guaiana Francesa) es duu a terme amb èxit el llançament del satèl·lit Gaia. El Gaia és un projecte de l’Agència Espacial Europea que té com a missió l’exploració de la Via Làctia amb la finalitat d’elaborar-ne un mapa tridimensional. La missió, d’una durada prevista de cinc anys, és una de les més ambicioses de l’astronomia, i en part del processament de les dades hi intervindrà l’ordinador MareNostrum, al Centre de Supercomputació de Barcelona.
Divendres 20
El president rus Vladímir Putin indulta l’exmagnat del petroli rus Mikhaïl Khodorkhovski
Khodorkhovski, l’oponent polític més important de Putin, va ser empresonat l’any 2003 per evasió d’impostos, i novament el 2010 per robatori de petroli i blanqueig de diners. L’alliberament de Khodorkhovski és el cas més destacat d’una àmplia amnistia aprovada el dia anterior per la Duma a iniciativa del president per “motius humanitaris" en el vintè aniversari de la Constitució russa. Des de l’oposició es considera el perdó com una operació de neteja de la imatge autoritària del president, prèvia a la celebració dels Jocs Olímpics d’Hivern de Sotxi. De la mateixa amnistia es beneficien dues integrants del grup de rock Pussy Riot (23 de desembre), condemnades per haver cantat una cançó a la catedral de Moscou al febrer del 2012 en la qual criticaven el president rus, i tres activistes estrangers de Greenpeace (26 de desembre).
La reforma de la llei de l’avortament del PP desencadena una gran polèmica
El Consell de Ministres aprova la nova proposta de llei de l’avortament, que deroga l’anterior, de l’any 2009. La nova llei, que passa a anomenar-se Llei de protecció de la vida del concebut, restringeix la capacitat d’avortar a només dos supòsits: violació (dins de les 12 primeres setmanes) i risc per a la salut de la mare (22 setmanes). Impulsada pel ministre de Justícia Alberto Ruiz-Gallardón, retorna a la legislació espanyola del 1985 i ha aixecat nombroses crítiques, fins i tot dins del mateix PP. En les setmanes següents augmenten les crítiques per impedir que la llei sigui aprovada o perquè sigui modificada en profunditat.
Anul·lat l’augment de la tarifa elèctrica
La Comissió Nacional del Mercat i la Competència (CNMC) declara invàlid l’augment de l’11,5% del preu de la llum a partir del gener del 2014 que s’havia establert després de la subhasta trimestral de les empreses generadores, anunciada el dia anterior, i que aixeca grans protestes, atès que s’afegeix a augments repetits al llarg del 2013. El ministre d’Indústria, José Manuel Soria, anuncia que hi ha sospites que la subhasta pot haver estat manipulada. El dia 27, el cap del Govern, Mariano Rajoy, anuncia que el rebut de la llum pujarà el 2,3% al gener mitjançant un decret llei com a mecanisme transitori, i posteriorment s’aprovarà un nou mecanisme definitiu de subhasta.
Dissabte 21
Primer implant d’un cor artificial
A l’hospital Georges Pompidou de París un equip de l’empresa biomèdica Carmat implanta en un pacient un cor fabricat amb teixits biològics i dotat de nanotecnologia electrònica. El cor, d’una durada prevista de cinc anys, ha estat dissenyat per l’equip del cirurgià Alain Carpentier, que també és el creador de les vàlvules artificials més emprades. Aquest cor ha trigat quatre anys a obtenir el permís de les autoritats sanitàries per a ser implantat.
Diumenge 22
Primera assemblea general de Procés Constituent
Procés Constituent, el moviment alternatiu d’esquerra impulsat per la monja Teresa Forcades i l’economista Arcadi Oliveres, celebra a Sabadell la seva primera assemblea general. En aquest acte, que té un miler d’inscrits i prop de 50.000 adherits, s’aprova el document de balanç i de situació política. L’assemblea ajorna per al gener les resolucions sobre la consulta, que veuen com una condició per a la ruptura democràtica del sistema.
Dilluns 23
Imputats set directius de Caixa Laietana per les preferents
Un jutjat de Mataró admet a tràmit la querella d’uns particulars contra set exdirectius de Caixa Laietana per presumpta estafa en la comercialització de preferents, entre els quals hi ha un exdirector general de l’entitat i un expresident. Prop de 15.000 clients de l’antiga entitat que havien adquirit participacions preferents van perdre tots o gran part dels seus estalvis quan aquestes es van convertir en accions de Bankia.
Dimarts 24
Es forma un gran temporal a la costa atlàntica europea
Una gran borrasca que arriba a la costa atlàntica europea es converteix en una pertorbació de magnitud inhabitual quan la pressió cau 50 hPa (hectopascals) en 24 hores. La pertorbació, que rep la designació tècnica de “ciclogènesi explosiva", dóna lloc a un temporal amb vents de més de 140 km/h, i afecta sobretot la Gran Bretanya i la costa francesa, on hi ha hagut sis morts, milers de persones desallotjades i alteracions greus de les comunicacions i el subministrament elèctric. El dia 26 la pertorbació arriba a la península Ibèrica, on afecta, bé que no de manera tan devastadora, la costa gallega i part de la cantàbrica.
Dimecres 25
Dimissions al Govern turc per corrupció
Els ministres turcs d’Economia, Interior i Medi Ambient presenten la dimissió després d’una macrooperació policial en la qual són detinguts familiars i persones estretament relacionades amb membres del Govern, acusats de formar part d’una xarxa de suborns i d’evasió de divises a l’Iran. Després de les dimissions, tot i que el primer ministre Recep Tayyip Erdog˘an qualifica les detencions de “joc brut" i de “complot des de l’estranger", també anuncia una remodelació del Govern en la qual canvia la meitat dels ministres.
Dijous 26
El Govern espanyol congela el salari mínim del 2014
El Govern espanyol aprova congelar el salari mínim interprofessional per al 2014 en 645,30 euros mensuals. El Govern del PP ja va congelar-lo el 2012, mentre que el 2013 el va apujar el 0,6%. D’aquesta manera el salari mínim espanyol es converteix en el més baix de la zona euro, després dels de Grècia i Portugal.
Divendres 27
Atemptat mortal contra un líder opositor libanès
El líder opositor sunnita Muhàmmad Chatah mor en un atemptat que causa quatre morts més i una cinquantena de ferits. Chatah era un dels líders més crítics del Govern sirià de Baixar al-Assad i de Hezbol·là, el moviment xiïta libanès que li dóna suport, acusat de l’assassinat de l’antic primer ministre Rafiq al-Harirí, del qual Chatah va ser un estret col·laborador. El 4 de desembre el líder de Hezbol·là Hassan Lakkis va ser mort prop de Beirut.
Dimiteix el conseller de Turisme balear
Carlos Delgado, conseller de turisme del Govern balear, dimiteix el càrrec. Delgado és investigat per presumpta corrupció en la concessió de la gestió de la ràdio municipal de Calvià. Delgado ja va ser objecte de polèmica el 2012 per haver-se fotografiat amb els testicles d’un cérvol al cap en una cacera.
Dissabte 28
La Xina aixeca parcialment la política del fill únic
El Consell Nacional, l’òrgan legislatiu de la Xina, aprova una resolució que permet tenir un segon fill si un dels pares és fill únic. D’aquesta manera es modifica una llei aplicada des del 1979 de manera especialment estricta a les ciutats. El consell també aprova l’abolició dels camps de treball, establerts el 1950 i en els quals eren internats delinqüents, marginats i també dissidents per a la seva “reeducació".
Diumenge 29
Atemptats suïcides a Volgograd
Els dies 29 i 30 de desembre tenen lloc a la ciutat de Volgograd dos atemptats terroristes que fan, respectivament, 17 i 14 morts i desenes de ferits. El primer és en una estació de tren i el segon, en un troleibús. Els atemptats han estat perpetrats per les anomenades “Vídues Negres", que s’han immolat, i que són les esposes de guerrillers del Caucas Nord, sobretot de Txetxènia i del Daguestan, els quals han mort en combats contra l’exèrcit rus.
Se celebra la Missa de la Sagrada Família a Barcelona
Una representació papal assisteix a la Missa de la Sagrada Família que se celebra a Barcelona. L’assistència de la delegació del Vaticà a la celebració de Barcelona i no a la de Madrid s’interpreta com un indici de les diferències entre el president de la Conferència Episcopal Espanyola, Antonio María Rouco Varela, i el nou papa Francesc. A Madrid la missa oficiada pel cardenal Rouco va acompanyada d’una manifestació en defensa de la família que congrega desenes de milers de fidels. La manifestació té lloc en un moment en què es planteja la reforma de la llei de l’avortament del PP, aprovada la setmana anterior.
Dilluns 30
França aprova definitivament l’impost sobre les grans fortunes
Després d’una primera redacció rebutjada, el Consell Constitucional Francès aprova el text del Govern francès que grava les grans fortunes amb un impost del 75% sobre els salaris iguals o superiors al milió d’euros. La mesura, que no grava els salaris sinó les empreses que els paguen, és de caràcter transitori i d’una durada de dos anys i respon a la necessitat de recaptar fons per a lluitar contra la crisi.
El Govern espanyol duu a terme una ofensiva diplomàtica contra l’independentisme català
Encapçalat pel seu titular Manuel García-Margallo, el Ministeri d’Afers Exteriors espanyol envia a tot el servei diplomàtic a l’estranger un manual per tal de respondre a les preguntes sobre el procés català que es puguin plantejar a les ambaixades espanyoles. Entre altres aspectes, segons el manual, el procés no és democràtic sinó que trenca la convivència entre espanyols establert per la Constitució del 1978, assegura que no hi ha espoli, sinó solidaritat, i que el Govern espanyol ofereix “diàleg" al català.
La selecció catalana derrota la de Cap Verd
L’estadi Olímpic Lluís Companys acull el partit amistós entre les seleccions de Catalunya i Cap Verd, al qual assisteixen uns 20.000 espectadors. En aquest partit debuta el nou entrenador, Gerard López, i els gols del combinat català són de Sergio García (2), Bojan Krkić i Oriol Riera.
Dimarts 31
Barcelona celebra l’entrada del 2014
Espectacle multitudinari a l’avinguda de Maria Cristina de Barcelona per celebrar el Cap d’Any
© Ajuntament de Barcelona
A l’avinguda de Maria Cristina de Montjuïc té lloc l’espectacle amb el qual la ciutat dóna la benvinguda al nou any 2014. A més dels tradicionals llums de la Font Màgica, l’atracció d’enguany és l’Ésser del Mil·lenni, una carcassa metàl·lica de forma humana de 15 m d’alçada ideada pel grup teatral La Fura dels Baus. En l’espectacle participen uns 400 castellers. L’èxit d’assistència (unes 70.000 persones) fa que l’Ajuntament de Barcelona es comprometi a repetir l’espectacle l’any vinent.
Terrassa, primera ciutat catalana a multar bancs amb pisos buits
L’alcalde de Terrassa, Jordi Ballart, signa les tres primeres multes de 5.000 euros contra entitats bancàries que tenen pisos buits al municipi. És la primera ciutat de Catalunya a posar en pràctica la disposició de la llei de l’habitatge de Catalunya del 2007 que preveu la imposició de sancions a les entitats bancàries de pisos buits després que els ajuntaments hi hagin negociat sense èxit perquè les destinin a lloguer social.