Dilluns 1
Relleu al capdavant del Consell Europeu
El polonès Donald Tusk assumeix la presidència del Consell Europeu, l’òrgan que representa els governs dels 28 membres de la Unió Europea. Tusk, que va ser primer ministre de Polònia, subs-titueix el belga Herman Van Rompuy, el primer que el va ocupar quan es va formar l’1 de gener de 2010.
Dimarts 2
El primer ministre israelià convoca eleccions anticipades
Benjamin Netanyahu, el primer ministre israelià, convoca eleccions dos anys abans que finalitzi el seu mandat. L’anunci és precedit de l’expulsió del Govern de coalició del ministre de Finances, Yair Lapid, i la ministra de Justícia, Tzipi Livni. Aquestes dimissions arriben en un moment en què es debat una llei per a reforçar el caràcter jueu d’Israel, cosa a la qual els partits centristes de la coalició al qual pertanyien els dos exministres s’oposen. El dia 8, la Knesset aprova la dissolució de la legislatura, i es fixa el dia de les eleccions per al 17 de març de 2015.
Oriol Junqueras presenta el seu pla per a la independència
Oriol Junqueras presenta el seu pla per al futur de Catalunya després del 9-N
© Esquerra Republicana de Catalunya
Una setmana després que el president, Artur Mas, presentés el seu pla per al futur de Catalunya posterior al 9-N, el líder d’Esquerra Republicana, Oriol Junqueras, presenta el seu pla alternatiu en una conferència al Palau de Congressos de Barcelona davant de 2.000 assistents. Junqueras rebutja la llista única de les formacions proindependència del president Mas i aposta per candidatures separades, però amb un punt comú favorable a la declaració d’independència. Si les candidatures agrupades sota aquest punt comú assolissin majoria al Parlament, es crearia un govern amb la “màxima unitat possible” amb l’objectiu d’impulsar un marc legal que permetés crear les estructures d’estat indispensables per al nou estat independent.
Dimecres 3
Tancament de llocs web de descàrregues de pel·lícules i sèries
Un jutge ordena el tancament dels llocs web de descàrrega gratuïta de sèries i pel·lícules Series Pepito i Películas Pepito i la detenció dels seus administradors. Les productores cinematogràfiques havien denunciat els webs per violació de la propietat intel·lectual. L’endemà, un dels més visitats, Series.ly, anuncia la retirada de tots els enllaços i que s’adaptarà a la nova llei de propietat intel·lectual aprovada el 5 de novembre i en vigor des de l’1 de gener de 2015.
Suspesa la llei catalana d’horaris comercials
El Tribunal Constitucional admet a tràmit el recurs del Govern espanyol contra la llei catalana d’horaris comercials, que comporta la suspensió automàtica de la llei. El Govern espanyol argumenta que la legislació catalana vulnera la llei bàsica en fixar uns horaris més restrictius que a la resta de l’Estat. Tot i això, el 26 de novembre les organitzacions empresarials del comerç català van signar un gran pacte social en defensa del model comercial català pel qual es comprometien a seguir “obeint” únicament la legislació catalana.
Dijous 4
En llibertat l’inductor de l’atemptat d’Hipercor
Santiago Arrospide Sarasola, més conegut com Santi Potros , inductor de l’atemptat d’Hipercor a Barcelona el 19 de juny de 1987, en què van ser assassinades 21 persones, és excarcerat. L’Audiència Nacional pren aquesta decisió arran de l’aplicació de la directiva del Consell d’Europa del 2008 segons la qual les condemnes complertes en diversos estats membres de la Unió Europea s’acumulen. Santi Potros va complir pena de presó a França entre el 4 de juliol de 1990 i el 3 d’octubre de 1995.
Divendres 5
Detenció d’un exdirigent xinès
Zhou Yongkang, antic cap de seguretat de la República Popular de la Xina, és detingut per la policia en una operació anticorrupció que afecta antics alts càrrecs de la cúpula comunista i els seus familiars. El dia 10, la policia també deté Liu Tienan, ministre de Desenvolupament fins el 2013, que va ser cessat per suborn. Aquestes operacions formen part de la campanya contra la corrupció al Govern que el president Xi Jinping es va comprometre a eradicar quan va accedir al poder al març del 2013.
Èxit de la missió Orion
Després d’un vol de quatre hores i mitja i de donar dues voltes a la Terra en un trajecte de gairebé 6.000 quilòmetres, la nau espacial Orion de la NASA culmina amb èxit la seva missió a l’oceà Pacífic. Llançada des de la base del cap Canaveral, aquest vol no tripulat és el primer assaig de la nau que ha de transportar astronautes a Mart. L’Orion substitueix el programa dels transbordadors després de la seva aturada el 2011.
Dissabte 6
Se celebra el dia de la Constitució espanyola
Amb l’absència dels presidents de Catalunya i el País Basc, se celebra a Madrid el 36è aniversari de la Constitució espanyola. Felip VI hi defensa la vigència de la Carta Magna del 1978, que el president, Mariano Rajoy, s’oposa a reformar. A Barcelona, unes 300 persones es manifesten a favor de la Constitució.
Diumenge 7
El tifó Hagupit arriba a les Filipines
El tifó Hagupit passa per les Filipines els dies 7 i 8. Tot i que és molt menys devastador que el Hai-yan, del 2013, afecta uns 40 milions de persones, i les víctimes mortals han estat més d’una vintena. Prop d’un milió de persones són evacuades, s’interromp el trànsit aeri i les vies de comunicació terrestres es tanquen a les zones de més afectació, que inclouen també la capital, Manila.
Dilluns 8
El Comitè Olímpic Internacional reconeix Kosovo
En la sessió que el Comitè Olímpic Internacional celebra a Mònaco els dies 8 i 9 de desembre, l’assemblea hi accepta per unanimitat el reconeixement del Comitè Olímpic de Kosovo, que es converteix en el membre 205 de l’organització. En la mateixa sessió s’aprova l’Agenda Olímpica 2020, que, entre altres resolucions, aprova limitar a 10.500 atletes i 310 esdeveniments els Jocs Olímpics d’Estiu. Es rebutja la proposta alternativa de limitar el nombre total d’esports a 28.
Dimarts 9
Un informe del Senat nord-americà acusa la CIA d’interrogatoris brutals
El Senat dels Estats Units fa públic un informe segons el qual la CIA hauria dut a terme interrogatoris que qualifica de brutals als sospitosos d’Al-Qaida després dels atemptats de l’11 de setembre de 2001. No s’hi utilitza el terme tortura , tot i que sí que ho fa la cap de la comissió encarregada d’elaborar l’informe. En aquest document també es diu que la CIA va informar de manera enganyosa sobre el tracte als detinguts, i que el programa amb “tècniques d’interrogació reforçada” no va servir per a aconseguir informació significativa. El president dels Estats Units, Barack Obama, que va aturar-lo en accedir a la presidència (2009), qualifica els interrogatoris d’inadmissibles i contraris als valors nord-americans. El cap de la CIA, John Brennan, defensa el programa d’interrogatoris, tot i criticar-ne alguns dels mètodes utilitzats i sostenir que no es pot saber si van ser útils o no.
Tres morts a Catalunya per les fortes ventades
Un temporal de vent, el pitjor a Catalunya des de l’any 2009, provoca la mort de dos vianants a Terrassa i d’una dona a l’autopista AP-7, a l’altura de Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant. El vent també és la causa dels talls de llum que afecten uns 40.000 abonats, de la caiguda d’arbres i del despreniment de teulades. Les línies de ferrocarrils més afectades són la R4, entre Sabadell i Terrassa, i la R3, on un tren ha descarrilat i el maquinista ha estat greument ferit. Les carreteres més afectades són la C-59, a l’altura de Caldes de Montbui; la C-17, a la Garriga, i la C-58, a Vacarisses. A Barcelona, l’Ajuntament tanca els parcs públics. En alguns punts, el vent supera els 120 km/h, com per exemple a Portbou (139 km/h) i Caldes de Montbui (124 km/h).
Dimecres 10
El Govern català es fa càrrec de BCN World
El conseller català d’Economia, Andreu Mas-Colell, anuncia que la Generalitat de Catalunya liderarà el macrocomplex d’oci BCN World que s’ha de construir al costat de Port Aventura. Veremonte, l’empresa que havia d’impulsar el projecte, es fa enrere en l’execució de l’opció de compra que tenia sobre els terrenys, tot i continuar com a principal aspirant a gestionar els diversos equipaments del macrocomplex.
Apunyalen dos seguidors del París Saint-Germain
Després del partit FC Barcelona – París Saint-Germain de la Lliga de Campions, dos seguidors de l’equip francès són apunyalats prop del Camp Nou per uns encaputxats. Els dos agredits són ingressats, sense que es temi per la seva vida. La policia sosté que es tracta de dues agressions perpetrades per dos grups diferents de seguidors radicals del FC Barcelona. El fet ocorre al cap de pocs dies del 30 de novembre, en què un aficionat del Corunya va morir a Madrid després d’una baralla amb radicals de l’Atlético de Madrid.
Cerimònia dels premis Nobel
S’atorguen els premis Nobel en dues cerimònies paral·leles. A Estocolm, el rei Carles Gustau XVI de Suècia atorga el premi Nobel de física als japonesos Isamu Akasaki, Hiroshi Amano i Shuji Nakamura; el de química, als nord-americans Eric Betzig i William E. Moerner i a l’alemany Stefan W. Hell; el de medicina, al nord-americà John O’Keefe i al matrimoni noruec format per Edvard I. Moser i May-Britt Moser, i el de literatura, al francès Patrick Modiano. A Oslo, el rei Harald V de Noruega atorga el premi Nobel de la pau als activistes pels drets de les dones Malala Yousafzai (Pakistan) i pels dels infants Kailash Satyarthi (Índia).
Dijous 11
Acaben les protestes prodemocràtiques a Hong Kong
Després de dos mesos i quasi dues setmanes finalitzen les protestes multitudinàries a Hong Kong per unes eleccions lliures. La dissolució dels darrers focus de resistència pacífica va acompanyat de la detenció de líders del moviment, principalment d’estudiants i d’alguns líders polítics de l’oposició. El dia 3, els líders d’Occupy Central, la principal organització de les protestes, van fer una crida per posar fi a les plantades davant de la negativa del Govern de Pequín a cap mena de concessió i es van lliurar voluntàriament a la policia. Tot i l’absència de resultats concrets, la protesta té una projecció mundial i representa el desafiament més gran al règim des dels fets de Tiananmen (1989).
El Congrés aprova la Llei de seguretat ciutadana
Amb 181 vots del PP a favor i 141 en contra, el Congrés espanyol aprova la Llei de seguretat ciutadana del Govern del PP. Entre els punts més polèmics de la nova llei hi ha la restricció del dret de manifestació i la modificació de la Llei d’estrangeria, per tal de legalitzar les anomenades “devolucions en calent” dels immigrants que intentin traspassar les tanques de Ceuta i Melilla. La nova llei, qualificada per l’esquerra de “llei mordassa”, suscita nombroses manifestacions en contra.
Divendres 12
Acord a Lima en les converses sobre el canvi climàtic
Acord final de la cimera sobre el canvi climàtic a Lima
© Cop20 Lima
Al cap de dues setmanes, els membres de les Nacions Unides acorden mesures comunes per a fer front al canvi climàtic en la cimera de Lima. Malgrat el recent acord entre els Estats Units i la Xina sobre les emissions de gasos, s’arriba a uns acords de mínims entre països desenvolupats i països en via de desenvolupament sobre compensacions en el control d’emissions.
Un centenar de morts i desapareguts en una esllavissada al centre de Java
Una esllavissada produïda com a conseqüència de les intenses pluges provoca la mort i la desaparició de prop d’un centenar de persones i sepulta un centenar de cases. Unes 400 persones han de ser allotjades en camps de damnificats. Durant els cinc dies posteriors, el nombre de cadàvers recuperats passa de 18 a més de 80.
Dissabte 13
Revocada l’adjudicació d’Aigües Ter Llobregat
El Govern català inicia la revocació de l’adjudicació d’Aigües Ter Llobregat al consorci liderat per Acciona al novembre del 2012. Al gener del 2013, l’Òrgan Administratiu de Recursos Contractuals de Catalunya (OARCC), ens dependent del mateix Govern, va invalidar l’adjudicació en considerar que no s’ajustava a les condicions exigides. D’aquesta manera s’anul·la la privatització més gran duta a terme per un govern català. Agbar, que optava a l’adjudicació, torna a ser el principal candidat.
Inauguració del Museu del Disseny
L’alcalde de Barcelona, Xavier Trias, inaugura el Museu del Disseny a la plaça de les Glòries Catalanes. Aquest nou equipament cultural també integra la seu del Foment de les Arts Decoratives (FAD), el Barcelona Centre de Disseny i la biblioteca El Clot-Josep Benet. L’edifici, anomenat Disseny Hub Barcelona (DHUB), conegut com “la grapadora”, és un projecte de l’equip d’arquitectes MBM.
Diumenge 14
Shinzo Abe, reelegit primer ministre del Japó
El primer ministre del Japó guanya per àmplia majoria les eleccions anticipades. En coalició amb el partit budista Nou Komeito, el Partit Liberal Democràtic obté 325 escons dels 475 de la cambra. Tot i el resultat, la participació ha estat la més baixa mai enregistrada en unes legislatives (53%). El primer ministre va convocar eleccions anticipades el 18 de novembre, amb l’objectiu anunciat d’aconseguir suport suficient a fi de posar en pràctica les mesures per a rellançar l’economia.
Dilluns 15
Tres morts arran d’un segrest en un cafè a Sydney
Després d’un setge de 16 hores, un comando especial de la policia irromp en un cèntric cafè de la ciutat australiana de Sydney, on un home mantenia segrestades dotzenes de persones. En l’operació moren dos clients i el segrestador, un clergue iranià refugiat que es manifestava partidari de l’Estat Islàmic. Les autoritats declaren que el segrestador és una figura aïllada sense lligams amb cap grup conegut.
La infanta Cristina diposita 600.000 euros als jutjats
Cristina de Borbó diposita en un jutjat de Barcelona 600.000 euros per la seva responsabilitat civil en el “cas Nóos”. Aquesta és la quantitat que la Fiscalia li reclamava com a beneficiària dels fons presumptament defraudats pel seu marit Iñaki Urdangarin per mitjà de l’empresa Aizoon, de la qual era copropietària amb aquest al 50%. La Fiscalia exculpa la infanta dels delictes de frau i prevaricació, pels quals sol·licita penes de presó per a Urdangarin (19 anys i mig), per al seu col·laborador Diego Torres (16 anys i mig), per a l’expresident balear Jaume Matas (11 anys) i per a altres presumptes responsables. Tot i això, el 22 de desembre el jutge José Castro manté la imputació de la infanta com a presumpta cooperadora en delictes contra la Hisenda Pública.
Caiguda rècord del ruble
El ruble assoleix un valor mínim rècord de 60 rubles per 1 dòlar després d’una pèrdua de valor de prop del 50% des del principi d’any, a causa de la baixada del preu del petroli i de les sancions contra Rússia, fet que amenaça amb fortes pèrdues l’economia russa. L’endemà, el Ministeri de Finances anuncia un pla de recuperació, i la divisa russa en frena la caiguda.
Acaba la Marató del cor
La Marató de TV3 del 2014, dedicada a les malalties del cor, recapta 8.864.016 euros. Aquest programa, que combina divulgació amb entreteniment, enguany és conduït per Mònica Terribas i Quim Masferrer i ha tingut una durada de 15 hores. Les patologies cardíaques són la causa d’una de cada quatre morts a Catalunya.
Dimarts 16
Cent quaranta-un morts en un atemptat dels talibans en una escola pakistanesa
Set militants talibans assassinen en diversos atemptats suïcides simultanis 141 persones en una escola de Peshawar, al Pakistan, 132 de les quals eren infants. És l’atac més greu perpetrat pels talibans al Pakistan i, segons un portaveu dels agressors, es tracta d’una represàlia contra les ofensives de l’exèrcit a les regions de Waziristan i Khyber. L’endemà de l’atemptat es reinstaura al Pakistan la pena de mort.
Macrooperació policial contra el moviment ocupa a Barcelona
Tres-cents agents dels Mossos d’Esquadra llancen una operació contra la Kasa de la Muntanya, una de les seus històriques del moviment ocupa al barri de Gràcia de Barcelona, i contra altres edificis ocupats de la ciutat, entre els quals hi ha els ateneus llibertaris de Sant Andreu i del Poble-sec. En l’anomenada “operació Pandora”, ordenada i coordinada directament per l’Audiència Nacional, són detingudes onze persones a les quals s’acusa de terrorisme anarquista. L’operació suscita els següents dies crítiques i manifestacions pel que es considera el seu caràcter indiscriminat.
Google News prescindeix dels mitjans espanyols
Google News, el servei de notícies del cercador Google, deixa de publicar notícies dels mitjans espanyols a causa de l’aplicació de la taxa Google, en vigor des de l’1 de gener de 2015, inclosa en la nova llei espanyola de propietat intel·lectual aprovada el 5 de novembre. L’Associació d’Editors de Diaris d’Espanya (AEDE) va donar suport a la taxa, que només s’aplica a l’Estat espanyol.
Dimecres 17
Nova etapa en les relacions entre els Estats Units i Cuba
El nord-americà Alan Gross, detingut a Cuba des del 2009, retorna a casa després de l'anunci de progressiva normalització de les relacions entre Cuba i els Estats Units
© Official White House / Lawrence Jackson
Al cap d’un any de negociacions secretes, els Estats Units i Cuba acorden normalitzar les relacions, cosa que significa aixecar l’embargament sobre l’illa i reprendre relacions diplomàtiques i comercials després de cinquanta-quatre anys. La mesura és precedida de l’alliberament de l’empresari nord-americà Alan Gross, detingut per les autoritats cubanes el 2009, i d’un agent empresonat fa quasi vint anys. Per la seva banda, els Estats Units alliberen tres agents cubans. La decisió és criticada per una part important dels exiliats cubans i dels republicans, que la consideren una claudicació davant un règim totalitari, mentre que la Unió Europea i gran part de la comunitat internacional la consideren de manera favorable. Tot i això, tant Barack Obama com Raúl Castro adverteixen que es tracta només d’un començament.
El Parlament Europeu es pronuncia a favor del reconeixement de l’Estat palestí
Per 498 vots a favor, 111 en contra i 88 abstencions, el Parlament Europeu es declara favorable a les negociacions de pau amb Israel perquè es reconegui Palestina com un estat. Al novembre, Suècia va reconèixer l’Estat palestí i els parlaments de la Gran Bretanya, Espanya, França i Irlanda aproven resolucions en què demanen el reconeixement. El mateix dia, el Tribunal de Justícia de la UE retira Hamàs de la llista d’organitzacions terroristes, on era inclosa des del 2003.
Eliminats els interessos del deute de les comunitats autònomes
El Govern espanyol acorda eliminar els interessos dels préstecs de l’Estat a les comunitats autònomes per mitjà del Fons de Liquiditat Autonòmic (FLA) dels anys 2013, 2014 i 2015 fins que s’aprovi un nou pla de finançament autonòmic. La mesura és aprovada el 26 de desembre. El Ministeri d’Hisenda calcula que Catalunya estalviarà 1.700 milions d’euros dels 5.300 milions d’euros per al conjunt de les comunitats autònomes. El País Valencià i Andalusia són els altres territoris més beneficiats.
Nomenada la primera dona bisbe anglicana
L’Església anglicana designa la primera dona bisbe, Libby Lane. La data d’ordenació és prevista per al 26 de gener de 2015. El 2008, el sínode va autoritzar que les dones accedissin al ministeri episcopal, però les tensions van fer que s’ajornés fins el 2014, quan va rebre una àmplia majoria favorable de les tres cambres del sínode.
Dijous 18
Dimiteix el fiscal general de l’Estat espanyol
Eduardo Torres-Dulce, fiscal general de l’Estat espanyol i l’impulsor al novembre de la querella contra el president Mas pel 9-N, dimiteix el càrrec adduint motius personals. S’especula que la dimissió té a veure amb suposades pressions de l’executiu espanyol sobre el poder judicial amb l’objectiu de tirar endavant la querella.
El Parlament de Catalunya aprova la Llei de transparència
El Parlament de Catalunya aprova amb 107 vots a favor (CiU, ERC, PSC i PP), 22 abstencions (Ciutadans i ICV-EUiA) i 3 vots en contra (CUP) la Llei de transparència, accés a la informació pública i bon govern. La nova llei obliga l’Administració a respondre sempre i imposa sancions si no ho fa. La llei també permet conèixer els contractes públics i els sous d’alts càrrecs i funcionaris i regula per primera vegada els lobbies . La CUP justifica el vot negatiu qualificant la llei de pas necessari, però insuficient.
Divendres 19
Detinguts a Bulgària tres gihadistes residents a Catalunya
El conseller de l’Interior, Ramon Maria Espadaler, informa de la detenció a Bulgària de tres gihadistes, dos dels quals eren residents a Terrassa i un altre a Monistrol de Montserrat, quan anaven a incorporar-se a l’Estat Islàmic. Al mes de juny, els Mossos d’Esquadra van començar les investigacions dels sospitosos, i el 15 de desembre es va dur a terme l’ordre internacional de detenció cursada per la policia de Catalunya.
L’FBI assenyala Corea del Nord com a autora d’un ciberatac contra Sony
L’Agència Federal d’Intel·ligència (FBI) assenyala Corea del Nord com la responsable del ciberatac del 22 de novembre contra el portal de la multinacional Sony, fet que el règim de Pyong-yang nega. Sony havia produït la pel·lícula The Interview , una sàtira contra el dictador nord-coreà Kim Jong-un. Tot i que el dia 17 Sony n’anul·la l’estrena, el dia 24 ja és accessible per internet, i el 25 l’estrenen diverses sales comercials.
Dissabte 20
Arxivada la denúncia contra l’expresident Pujol a Liechtenstein
Un jutge de Liechtenstein anuncia l’arxivament de la causa contra l’expresident de Catalunya Jordi Pujol. La Fiscalia d’aquest país confirma que la causa es va tancar el 24 de novembre en no trobar cap compte bancari al seu nom. No queda clar qui és el promotor de la causa contra l’expresident Pujol i, inicialment, també contra l’actual president català, Artur Mas, però sí que tenen l’origen a l’Estat espanyol.
Diumenge 21
El president Barack Obama condemna els assassinats de policies
El president dels Estats Units, Barack Obama, condemna els assassinats de policies, dos a Nova York i un altre a Florida, morts per ciutadans negres. Els assassinats tenen lloc al cap d’uns dies que un jurat popular exculpés un policia blanc acusat de matar un home negre a Ferguson (Missouri), cosa que va desfermar acusacions de racisme i manifestacions a tot el país. Al desembre, un altre home negre va morir mentre era immobilitzat per un agent de la policia, al qual també se li van retirar els càrrecs.
Podem desembarca a Barcelona
El líder de Podem, Pablo Iglesias, celebra un míting al pavelló de la Vall d’Hebron de Barcelona davant unes 4.000 persones. Iglesias condemna les retallades, l’austeritat i els mercats, i qualifica la classe política espanyola de corrupta, es declara partidari d’una Catalunya unida a Espanya i afirma que el que ell anomena “la casta” ha insultat els catalans. També carrega contra la CUP pels acords amb el Govern català, però no aclareix si donaria suport a un referèndum sobre la independència de Catalunya, mentre parla del dret a decidir sobre totes les coses.
Dilluns 22
Tunísia elegeix president en les primeres eleccions democràtiques
Béji Caïd Essebsi, candidat del Nidaa Tounes, partit vencedor en les legislatives de l’octubre, és el guanyador en la segona volta de les primeres eleccions presidencials lliures des de la independència (1956). Amb una participació del 60%, Essebsi obté el 55% dels vots enfront del 45% de Moncef Marzouki, el president interí que es presentava al càrrec. Amb l’elecció, Tunísia es converteix en el primer estat on la Primavera Àrab del 2011 no acaba en fracàs. Essebsi es compromet a obrir un diàleg amb el partit islamista Ennahda, que s’ha implantat bé entre la població.
El TSJC admet la querella contra el president de la Generalitat
El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) admet a tràmit les querelles i les denúncies contra el president, Artur Mas, la vicepresidenta, Joana Ortega, i la consellera Irene Rigau pel 9 de novembre per un delicte de desobediència. El TSJC descarta denúncies contra altres consellers i altres causes, i unifica les que accepta en una de sola, la que va presentar el sindicat d’ultradreta Manos Limpias. En resposta, el president Mas declara respectar les decisions del Tribunal tot i no entendre-les. L’admissió desencadena una allau d’autoinculpacions promogudes per l’Assemblea Nacional Catalana.
Se celebra la Nit de Santa Llúcia
Joan Carreras és el guanyador del premi Sant Jordi la Nit de Santa Llúcia, celebrada al Gran Teatre del Liceu
© Omnium Cultural
Al Gran Teatre del Liceu té lloc la 64a concessió dels premis de la Nit de Santa Llúcia, els més prestigiosos de la cultura catalana. Abans d’iniciar-se l’acte, la presidenta d’Òmnium Cultural reclama als representants polítics del país que cloguin l’etapa actual del procés sobiranista abans de les eleccions municipals espanyoles. Els guardonats són Joan Carreras (premi Sant Jordi de novel·la), Hilari de Cara (premi Carles Riba de poesia), Maria Mercè Cuartiella (premi Mercè Rodoreda de narrativa), Lluís Prats Martínez (premi de novel·la per a nois i noies Folch i Torres) i Alejandro Palomas (premi de novel·la juvenil Joaquim Ruyra). Lluïsa Cunillé guanya el premi Frederic Roda de Teatre, que s’atorga per primera vegada.
Dimarts 23
Dimiteix l’alcaldessa d’Alacant
Sonia Castedo, alcaldessa d’Alacant pel Partit Popular, anuncia per les xarxes socials la seva dimissió, que fa efectiva el dia 27. Castedo està imputada en cinc delictes de corrupció urbanística.
Obre a Girona la biblioteca pública més gran de Catalunya
La biblioteca més gran de Catalunya, de més de 7.000 m2 i un fons de més de 300.000 documents, obre les portes al públic. La Biblioteca Carles Rahola substitueix la de l’antiga Casa de Cultura. Projectada pels arquitectes Mario Corea, Luis Morán i Sebastián Guerrico, la construcció ha anat a càrrec del Govern espanyol i la gestió la farà la Generalitat de Catalunya.
Montserrat Caballé pacta amb Hisenda per a evitar anar a judici i a la presó
La soprano Montserrat Caballé arriba a un acord amb Hisenda amb relació al delicte per frau fiscal que va cometre el 2010. Entre els termes del pacte hi ha l’acceptació de la pena de sis mesos de presó que eludirà amb el pagament d’una multa, i el pagament de 250.000 euros, la meitat de la quantitat que no va pagar a Hisenda. D’altra banda, al mes de maig ja va pagar els 508.000 euros que devia a Hisenda. En total, la cantant haurà hagut de pagar prop d’un milió d’euros.
Dimecres 24
Entra en vigor el Tractat Internacional per al Control del Comerç d’Armes
El Tractat Internacional per al Control del Comerç d’Armes, que va ser signat a la seu de les Nacions Unides el 2 d’abril de 2013, entra en vigor. Amb aquesta iniciativa es pretén restringir l’adquisició i el tràfic d’armament. Tanmateix, els principals exportadors (Estats Units, Rússia i la Xina) no en formen part.
Dijous 25
El papa condemna la violència religiosa
En el discurs de Nadal a la plaça de Sant Pere del Vaticà, el papa Francesc condemna davant unes 150.000 persones la violència religiosa, la persecució de les minories ètniques i religioses, amb referències explícites a l’Estat Islàmic, als talibans i als conflictes de Síria i l’Iraq. Especialment, fa una crida a aturar el que qualifica de violència còmplice contra els nens i demana al món més tendresa. L’al·locució és interrompuda per una activista de Femen, un grup feminista ateu.
Divendres 26
Suspeses les converses de pau entre Ucraïna i els rebels prorussos
Les autoritats de Bielorússia anuncien la suspensió de les converses de pau a la capital d’a-quest país, Minsk, entre representants del Go-vern ucraïnès i els líders dels insurgents prorussos. La suspensió, precedida d’un acord d’alto el foc al mes de setembre, que no s’observa, i de converses supervisades per l’OSCE, té un moment decisiu el dia 23 de desembre, quan el Parlament ucraïnès aprova derogar l’estatut oficial de no-alineament d’Ucraïna i iniciar negociacions per a ingressar a l’OTAN, mesura durament criticada per Rússia (aliat clau dels insurgents). Des de l’inici del conflicte, a l’abril, els combats han causat al voltant de 4.700 morts i més d’un milió de desplaçats i refugiats.
Desè aniversari del tsunami del 2004
Els països afectats per una de les catàstrofes naturals més greus de la història, el tsunami del 2004, recorden els morts i desapareguts una dècada després. Les onades gegants d’aquell terratrèmol marí van provocar la mort de més de 230.000 persones i una destrucció d’un abast desconegut fins aleshores. Indonèsia va ser, de molt, el país més afectat, ja que hi va haver més de 170.000 morts.
Dissabte 27
Es juga el Catalunya-Euskadi
Les seleccions nacionals d’Euskadi i Catalunya s’enfronten a l’estadi de San Mamés de Bilbao en un partit amistós. El resultat és d’empat a un, amb gols marcats per Aduriz (Euskadi) i Sergio García (Catalunya). Els prop de 44.000 assitents (al voltant de 5.000 procedents de Catalunya) reivindiquen la independència de Catalunya i del País Basc.
Diumenge 28
Acaba la missió de l’OTAN a l’Afganistan
En una cerimònia a Kàbul, la Força de Seguretat Internacional d’Assistència a l’Afganistan (ISAF), la missió de l’OTAN liderada pels Estats Units amb l’objectiu de controlar la insurgència dels talibans i de transferir la seguretat a les forces afganeses, posa fi als tretze anys de la seva presència al país. Tot i això, encara és previst que hi restin uns 13.000 soldats destinats a suport i entrenament. Malgrat la retirada, el 2014 ha estat l’any més sagnant des de l’inici del conflicte (2001), que ha causat la mort en atemptats a més de 4.500 soldats de l’exèrcit afganès. L’endemà, els talibans declaren la “derrota” de l’OTAN.
Incendi en alta mar d’un ferri
Incendi del transbordador Norman Atlantic
© Marina Militare
El ferri Norman Atlantic, que fa el trajecte entre el port grec de Patres i l’italià d’Ancona, s’incendia al seu pas pel canal d’Òtranto, a l’Adriàtic, i provoca una situació de pànic i de gran confusió. Les tasques de rescat, en les quals moren 2 mariners, es veuen dificultades pels forts vents, la pluja i la calamarsa. Oficialment el vaixell transportava 478 persones, però més tard es comunica que hi ha també 21 passatgers il·legals. Les primeres investigacions apunten que el foc s’hauria originat a la zona del buc, que s’utilitzava com a garatge. Al cap de sis dies, 11 persones són declarades mortes i 19 encara estan desapa-regudes.
Dilluns 29
El primer ministre grec anuncia eleccions anticipades
El primer ministre grec, Andonis Samaràs, convoca eleccions anticipades per al 25 de gener de 2015 després que, per tercera vegada, el Parlament hagi refusat el seu candidat a la presidència, Stavros Dimas. L’elecció del candidat proposat pel partit del Govern, Nova Democràcia, hauria significat que el Parlament acceptava el tram final del rescat grec i de les condicions que l’acompanyen, després de cinc anys de dures i impopulars mesures d’austeritat. En no aconseguir els 180 vots necessaris, Samaràs ha de convocar unes eleccions que tenen com a favorit Syriza, el partit d’esquerra contrari al pagament del deute. Després de l’anunci, la borsa d’Atenes cau l’11%.
Dimarts 30
Recuperats els primers cossos d’un avió comercial desaparegut al Sud-est asiàtic
L’operació de rescat del vol QZ8501 Air Asia accidentat a la mar de Java (Indonèsia) localitza una quarantena de cadàvers dels passatgers i restes de l’aparell, un Airbus A320-200 en què viatjaven 162 persones, amb la tripulació inclosa. El vol, que feia el trajecte de Surabaya (Java) a Singapur, va perdre el contacte amb el control de terra el dia 28, uns quaranta minuts després d’enlairar-se, quan el pilot havia demanat permís de volar a més altura amb l’objectiu d’evitar una tempesta. A més d’Indonèsia, en les operacions de rescat participen Malàisia, Singapur, Austràlia i els Estats Units.
El TAS confirma la sentència contra el Futbol Club Barcelona
El Tribunal Arbitral de l’Esport (TAS) rebutja el recurs que el Futbol Club Barcelona va interposar contra la sentència que li va imposar la FIFA al mes d’abril per la qual no pot fitxar nous jugadors fins l’1 de gener de 2016. Aquest organisme havia sancionat el club per irregularitats en el fitxatge de jugadors estrangers menors d’edat.
Se celebra la Diada de Mallorca
Més de 2.500 persones es manifesten a Palma a favor de l’autodeterminació dels Països Catalans en ocasió de la Diada de Mallorca. A la manifestació, en què participen diverses organitzacions i partits polítics, com ara el Partit Socialista de Mallorca i Esquerra Republicana, es criden consignes a favor de l’autodeterminació, contra la desunió dels partits i contra la política lingüística del Govern balear.
Dimecres 31
Uber deixa d’operar a l’Estat espanyol
Després de diverses ordres judicials instant l’empresa de l’aplicació mòbil Uber a deixar d’oferir els seus serveis i de contínues pressions del gremi del taxi, Uber anuncia que deixa d’operar a l’Estat espanyol, tot i que adverteix que la suspensió és només temporal i que continuarà la seva lluita als tribunals per a aconseguir la legalització.