Dijous 1
Proclamat el nou rei de Tailàndia
Maha Vajiralongkorn, fins ara príncep hereu de Tailàndia, és proclamat nou rei. Vajiralongkorn succeeix el seu pare, el rei Bhumibol Adulyadej (Rama IX),que va morir el 13 d’octubre, a 89 anys, i que era el monarca amb el regnat més llarg del món (70 anys). D’acord amb els rituals budistes, el nou monarca haurà d’esperar fins el 2017, un cop el rei difunt hagi estat sotmès a la cerimònia de cremació, per ser coronat amb el nom de Rama X.
Divendres 2
El Teatre Lliure celebra quaranta anys
Estrena de la reposició de Les noces de Fígaro, dirigida per Lluís Homar, per a commemorar els quaranta anys del Teatre Lliure
© Teatre Lliure / Ros Riba
El Teatre Lliure celebra els quaranta anys de la seva fundació. La companyia va estrenar el 2 de desembre de 1976 el seu primer muntatge, Camí de nit, 1854, un espectacle dirigit per Lluís Pasqual, actual director de la institució. Per a commemorar l’efemèride, es representa un dels muntatges més recordats del Lliure, Les noces de Fígaro (1989), que va dirigir Fabià Puigserver i que va protagonitzar Lluís Homar, un dels actors amb més trajectòria a la companyia, i que ara es fa càrrec de la direcció. Els actes de celebració van començar el 10 de setembre amb una festa creada per Joan Font, d’Els Comediants, i es tancaran el 3 de juny de 2017 amb una revetlla popular.
Dissabte 3
Rescatats 92 immigrants a la costa sud-est de la península Ibèrica
La Guàrdia Civil i Salvament Marítim rescaten 92 immigrants que anaven a la deriva en cinc pasteres davant de les costes de Màlaga, al cap de Palos (Múrcia), al cap de Gata (Almeria), a Tarifa (Cadis) i a Torrevella (Baix Segura). En una altra operació el mateix dia, 22 immigrants d’origen subsaharià que viatjaven ocults en un camió i que presenten símptomes d’asfíxia i ansietat són interceptats per la Guàrdia Civil en el pas fronterer de Beni-Enzar, entre el Marroc i Melilla. Tots ells són traslladats al Centre d’Estada Temporal d’Immigrants de Melilla.
Diumenge 4
Repetició de les eleccions presidencials a Àustria
Àustria celebra eleccions presidencials per segona vegada en un any. Aquest cop el candidat ecologista Alexander Van der Bellen amplia la distància i aconsegueix el 53,6% dels vots, i el candidat opositor, el populista Norbert Hofer, accepta la derrota. Les primeres eleccions van tenir lloc al maig i van donar la victòria per un estret marge a Van der Bellen, però Hofer va impugnar el recompte, cosa que els tribunals van acceptar, alhora que van ordenar repetir les eleccions.
Derrota en referèndum de la proposta de reforma constitucional del primer ministre italià
Amb gairebé el 60% dels vots, els italians rebutgen la proposta de reforma constitucional del primer ministre italià, Matteo Renzi, que essencialment volia agilitzar la presa de decisions polítiques, reduint dràsticament el pes i els poders del Senat, i també centralitzar l’Administració. Després d’aquest resultat, Renzi fa efectiva la dimissió i el dia 12 el substitueix el fins aleshores ministre d’Afers Estrangers, Paolo Gentiloni.
Dilluns 5
Expulsada de Podem la presidenta del Parlament de les Illes Balears
La comissió de garanties democràtiques de Podem Balears acorda expulsar Concepció (Xelo) Huertas, presidenta del Parlament de les Illes Balears. Huertas va ser suspesa de militància el 7 de novembre per la direcció estatal pel fet de considerar-la involucrada en un escàndol de tràfic d’influències, en afavorir que el Govern contrac-tés un laboratori que dirigeix Daniel Bachiller, també membre de Podem. Juntament amb Huertas i Bachiller, també és expulsada la diputada Montse Siejas, implicada en l’afer. El partit també insta Huertas a dimitir la presidència del Parlament, cosa a la qual aquesta es nega.
Dimarts 6
François Hollande designa nou primer ministre
El president francès François Hollande designa Bernard Cazeneuve nou primer ministre. Cazeneuve, fins ara ministre de l’Interior, substitueix Manuel Valls, que va dimitir el càrrec el dia 5 per presentar-se a les primàries del Partit Socialista per a les eleccions presidencials del mes d’abril del 2017. Per la seva banda, l’1 de desembre Hollande va anunciar que no es presentaria a la reelecció.
Dia de la Constitució espanyola
Se celebra el dia de la Constitució espanyola, que el 2016 compleix trenta-vuit anys. A l’acte institucional celebrat al Congrés dels Diputats no assisteixen ni Units Podem ni els sobiranistes catalans i bascos. En el seu discurs, el president del Govern Mariano Rajoy adverteix sobre els riscos d’una reforma de la carta magna. A Catalunya, uns 350 ajuntaments fan algun tipus d’activitat, i alguns dels regidors de l’equip de govern d’un centenar més de consistoris treballen o ho intenten. A Celrà, la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, presideix el canvi de nom de la plaça de la Constitució pel de Maria Mercè Marçal.
Dimecres 7
Multa de la UE als bancs per manipular l’euríbor
La Comissió Europea multa diverses entitats financeres, com Crédit Agricole, per aconseguir beneficis gràcies a l’intercanvi d’informació privilegiada
© CA SAfr
La Comissió Europea multa els bancs HSBC (amb 34 milions d’euros), JPMorgan (337 milions) i Crédit Agricole (115 milions) pels beneficis il·lícits aconseguits entre els anys 2005 i 2008 a través de l’obtenció i l’intercanvi d’informació privilegiada de l’índex borsari europeu, l’euríbor. Les dues primeres entitats neguen haver vulnerat el reglament i anuncien la intenció de presentar recurs. És un cas similar al que va involucrar Barclays, Deutsche Bank, RBS i Société Générale el 2013, i que va acabar amb una multa d’1,7 mil milions d’euros.
Moren 47 persones en estavellar-se un avió al Pakistan
L’avió PK-661, amb 47 passatgers (incloent-hi els 5 membres de la tripulació) s’estavella prop de la ciutat de Havelian, al nord del Pakistan. No hi ha supervivents. Les investigacions posteriors revelen que la causa de l’accident és una avaria en un dels motors. La companyia Pakistan International Airways (PIA) té un llarg historial d’accidents. En l’aparell, que cobria el trajecte Chitral-Islamabad, hi viatjava un conegut predicador i cantant pakistanès.
Dijous 8
Dimiteix el president de Súmate
Chema Clavero, president de l’organització Súmate, que agrupa els castellanoparlants partidaris de la independència de Catalunya, anuncia la dimissió "per motius de salut relacionats amb el desgast de l’activitat". Clavero va rellevar a l’abril del 2015 el president fundador de l’entitat Eduardo Reyes. La junta anuncia la convocatòria per a elegir un substitut tan aviat com sigui possible.
Divendres 9
El Parlament de la República de Corea aprova el processament de la presidenta del país
Per 234 vots contra 56, l’Assemblea Nacional de la República de Corea aprova el judici a Park Geunhye. La decisió arriba després de setmanes de manifestacions massives exigint-li que dimiteixi. La presidenta està acusada de permetre l’accés a informació confidencial a l’empresària Choi Soon-sil, sense cap càrrec al Govern, que hauria acumulat una fortuna gràcies a la proximitat a la presidenta.
El líder de la ultradreta dels Països Baixos, declarat culpable
Un tribunal dels Països Baixos declara culpable el líder de la ultradreta Geert Wilders per incitar a la discriminació, però no li imposa cap pena. El procés li va ser incoat per unes manifestacions en un míting en les eleccions municipals a la Haia, en les quals preguntava al públic si volien més o menys marroquins a la seva ciutat i al país. El Partit de la Llibertat de Wilders té 12 diputats al Parlament (que en té 150).
Dissabte 10
L’Estat Islàmic ocupa de nou Palmira
Militants de l’autoanomenat Estat Islàmic reocupen l’antiga ciutat i jaciment arqueològic de Palmira nou mesos després que l’organització en fos foragitada per l’exèrcit sirià. L’ofensiva, que agafa per sorpresa les forces sirianes es produeix al mateix temps que l’exèrcit de Baixar al-Assad està a punt de conquerir la ciutat d’Alep als rebels sirians (que no són de l’Estat Islàmic).
Lliurament dels premis Nobel
Premis Nobel 2016
Se celebren les cerimònies de lliurament dels premis Nobel de l’any 2016. A Estocolm es lliuren els premis Nobel de física (David James Thouless, Duncan Haldane i John Michael Kosterlitz), química (Jean-Pierre Sauvage, Bernard Feringa i James Fraser Stoddart), medicina (Yoshinori Ohsumi), economia (Oliver Hart i Bengt Holmström) i literatura, que recull la cantant Patti Smith en representació del guardonat Bob Dylan, que declina ser present a la cerimònia. Per la seva banda, el president de Colòmbia, Juan Manuel Santos, recull a Oslo el premi Nobel de la pau dos mesos després que hagi estat rebutjat en referèndum l’acord amb les Fuerzas Armadas Revolucionarias de Colombia (FARC), el qual havia de posar fi a més de cinquanta anys de guerra civil.
Diumenge 11
Atemptat en una església copta al Caire
Moren 24 persones, la majoria infants i dones, moren en un atemptat amb bomba durant una cerimònia religiosa a la catedral de Sant Marc del Caire, el principal temple d’aquesta minoria cristiana d’Egipte, que representa el 10% de la població en un país majoritàriament musulmà. El president Al-Sissí condemna l’atac i decreta tres dies de dol al país.
Atemptat en un estadi a Istanbul
Un doble atemptat amb bomba als voltants de l’estadi del Besiktas dues hores després que finalitzés un partit de futbol de primera divisió provoca 38 morts, 30 dels quals són policies, i 155 ferits. Un dels atemptats és provocat per un cotxe bomba, que s’estavella contra una furgoneta de policia estacionada prop de l’estadi, i l’altre, per un terrorista suïcida que s’immola en una zona pròxima. Els Falcons de la Llibertat del Kurdistan (TAK), una escissió del Partit dels Treballadors del Kurdistan, reivindica l’atac.
Dilluns 12
El Govern espanyol anuncia el rescat de les autopistes deficitàries de Madrid
El ministre de Foment espanyol, Íñigo de la Serna, anuncia que l’Estat es farà càrrec de les autopistes radials de Madrid anomenades Accesos de Madrid, construïdes per un consorci participat per Abertis, ACS, Sacyr i Bankia, i de cinc més, entre d’altres, l’Eix Aeroport de Barajas. El cost del rescat s’estima en uns 5.500 milions d’euros. Algunes de les entitats que van finançar la construcció d’aquestes autopistes han venut el deute amb un descompte important, de fins el 70%, a fons d’inversió especulatius.
Detingudes cinc persones per cremar fotos del rei Felip VI
Cinc independentistes investigats per cremar fotos del rei durant l’Onze de Setembre són detinguts pels Mossos d’Esquadra i la Policia Nacional. El 2 de desembre, van anunciar la seva desobediència al requeriment de l’Audiència Nacional a declarar, argumentant que no reconeixen el monarca i defensant el "legítim dret d’expressar el rebuig cap a qui és hereu del franquisme i de tota una tradició de segles". El 7 de desembre, es van negar a declarar per videoconferència des dels jutjats de les respectives poblacions. El dia 13, la CUP acusa el conseller d’Interior, Jordi Jané, de torpedinar el procés pel fet de permetre que els Mossos d’Esquadra detinguin els autors de la crema de les fotos, i n’exigeix la dimissió. Jané replica que els mossos van actuar seguint les ordres del jutge i no del conseller, cas que està previst en el reglament del cos, i nega que el seu departament els ordenés obrir diligències a la Diada.
Dimarts 13
Lliurament del premi Sàkharov
Nadîe Murad i Lemîa Ḧacî Beşar, dues noies yazidites supervivents del segrest i de l’esclavitud sexual, guardonades amb el premi Sàkharov
© Martin Schulz
El Parlament Europeu lliura el premi Sàkharov, un guardó instituït el 1988 per la cambra europea que reconeix persones i organitzacions per la seva defensa dels drets humans. Aquest any el premi es concedeix a Nadîe Murad i Lemîa Ḧacî Beşar, dues noies yazidites supervivents del segrest i de l’esclavitud sexual a què van ser sotmeses per l’autoanomenat Estat Islàmic. Després de la seva fuga, les dues noies es van convertir en activistes contra l’esclavatge sexual i van donar a conèixer el genocidi a què els militars islamistes sotmeten el seu poble, una minoria religiosa de l’Iraq.
Cloenda de l’Any Llull
Comença la cloenda de l’Any Llull, que ha celebrat el setè centenari de la mort de l’escriptor i filòsof, amb dos actes simultanis: un a Jerusalem i l’altre a Barcelona. L’elecció de Jerusalem obeeix al fet que la ciutat representa la confluència de les tres grans religions que van centrar la vida de Llull. A Barcelona es representa l’espectacle Entre la vinya i el fenollar, al Teatre Nacional de Catalunya. El president de la Generalitat de Catalunya, Carles Puigdemont; el conseller català de Cultura, Santi Vila; i la consellera de Transparència, Cultura i Esports del Govern de les Illes Balears, Ruth Mateu Vinent, presideixen l’acte. A Jerusalem, la Universitat de Jerusalem acull una conferència del Dr. Harvey Hames sobre la relació entre el pensador mallorquí i el món jueu, i el dia 14, el músic català Jordi Savall dirigeix al Jerusalem International YMCA un concert d’homenatge a Llull, interpretat pel seu grup Hespèrion XXI i la Jerusalem Baroque Orchestra, titulat Ramon Llull. Temps de conquestes, de diàleg i desconhort.
Dimecres 14
Expropiada la casa natal d’Adolf Hitler
El Parlament d’Àustria aprova, després d’anys de controvèrsia, l’expropiació forçosa de l’immoble de la localitat de Branau am Inn, on va néixer Adolf Hitler el 20 d’abril de 1889. La propietària de l’edifici havia refusat vendre’l o renovar el lloguer que li pagava el Govern per evitar que es convertís en lloc de peregrinació de neonazis. A canvi d’expropiar-la, el Govern li paga una compensació generosa. No és clara quina finalitat es donarà a la casa.
El TC suspèn les resolucions sobre el procés constituent
El Tribunal Constitucional (TC) admet a tràmit les resolucions aprovades pel Parlament de Catalunya d’impulsar el procés constituent i de suport a la convocatòria d’un referèndum sobre la independència el 2017, amb acord de l’Estat o sense. L’admissió a tràmit comporta, segons el TC, la suspensió automàtica de les resolucions.
Dijous 15
El Congrés aprova suspendre l’aplicació de la LOMCE
El ple del Congrés dels Diputats aprova la suspensió del calendari d’aplicació de la LOMCE. És una de les primeres conseqüències de la pèrdua de la majoria absoluta del PP. El dia 9 el Consell de Ministres va aprovar el reial decret de mesures urgents per a la modificació del calendari de la LOMCE, pel qual elimina els efectes acadèmics de les revàlides i deixa en suspens totes aquelles mesures de la llei que encara no havien entrat en funcionament.
Entra en servei Galileo
El sistema europeu de navegació per satèl·lit Galileo comença a oferir els seus serveis, tot i que de manera limitada fins el 2020, que s’espera que funcioni a ple rendiment amb un total de 30 satèl·lits (de moment només en té 18). El Galileo, aprovat el 2002 i desenvolupat per l’Agència Espacial Europea, vol ser l’alternativa al GPS dels Estats Units. El projecte entra en servei amb un retard de vuit anys.
Divendres 16
La presidenta del Parlament de Catalunya declara davant del TSJC
La presidenta del Parlament, Carme Forcadell, declara davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) per un presumpte delicte de desobediència i prevaricació per haver permès la votació de les conclusions de la comissió d’estudi del procés constituent. Al cap de dos dies (18 de desembre), el Tribunal Constitucional (TC) obre un nou procediment contra Forcadell i contra quatre membres de la mesa del Parlament per haver admès a tràmit les resolucions del debat de política general que preveien el referèndum. El 20 de desembre, funcionàries del TSJC lliuren personalment a Forcadell la notificació de la resolució del TC que suspèn el referèndum.
Nit de Santa Llúcia
Se celebra al Poliesportiu Gornal de l’Hospitalet de Llobregat la 66a edició de la Nit de Santa Llúcia. Els guanyadors d’enguany són David Cirici per la novel·la El setè àngel (premi Sant Jordi), Jenn Díaz per les narracions Vida familiar (premi Mercè Rodoreda), Maria Cabrera pel poemari La ciutat cansada (premi Carles Riba), Oriol Canosa per L’illa de Paidonèsia (premi Folch i Torres) i Joan Antoni Martín Piñol per Sentinels (premi Joaquim Ruyra). El setè premi Òmnium de comunicació és per a la revista Enderrock i el 30è Premi Internacional J.B. Cendrós, per a la traductora nord-americana Mary Ann Newman. El Frederic Roda de teatre es declara desert. En entrar al recinte on se celebra la Nit, els assistents expressen amb crits de "Llibertat" el suport a la presidenta del Parlament de Catalunya, Carme Forcadell, que en el seu discurs adverteix que no admetrà la censura ni a la política ni a les institucions, en al·lusió al procés iniciat contra ella. També assisteixen a l’acte l’alcaldessa de l’Hospitalet, Núria Marín, i el vicepresident català, Oriol Junqueras.
Dissabte 17
Descobert un arsenal d’ETA
Cinc persones són detingudes per la Guàrdia Civil i la policia francesa en una operació a Luhuso, al País Basc francès, on es localitzen en una casa desenes d’armes curtes i llargues, munició, explosius i material per a confeccionar bombes. Des del Ministeri de l’Interior l’operació es considera un gran èxit, cosa que el Govern basc contradiu.
Diumenge 18
La Marató de TV3
Se celebra la 25a edició de la Marató, el programa de TV3 que dedica tot un dia a activitats i informació per a recollir diners per a investigació mèdica. Enguany es dedica a l’ictus i a les lesions medul·lars i cerebrals traumàtiques. Al tancament del programa, la quantitat recaptada és de 8.490.000 euros.
Dilluns 19
Atemptat terrorista a Berlín
Moren 12 persones i una cinquantena més resulten ferides en un atemptat a Berlín, quan un camió envesteix un mercat de Nadal en plena activitat. Després de la matança, el conductor surt del camió i fuig. La policia troba mort dins el camió el conductor legal del vehicle, un ciutadà polonès amb ferides d’arma blanca i de bala, probablement assassinat pel terrorista. El dia 23, la policia abat a Milà (Itàlia) Anis Amri, el principal sospitós de la matança, que en un vídeo havia jurat venjar-se en nom de l’autoanomenat Estat Islàmic. Anis, a més, actuava en connexió amb familiars seus a Tunis, que són detinguts. L’atac, molt semblant al que es va produir el 18 de juliol a Niça, va ser reivindicat el 20 de desembre per l’anomenat Estat Islàmic.
La cap del Fons Monetari Internacional, declarada culpable sense condemna
El Tribunal de Justícia de la República Francesa declara Christine Lagarde, cap del Fons Monetari Internacional, culpable de negligència, però renuncia a imposar-li cap condemna. El cas pel qual s’ha jutjat Lagarde té l’origen en la compensació de més de 400 milions d’euros que el Govern francès va concedir a l’empresari Bernard Tapie per danys i perjudicis en la venda d’una de les seves empreses quan ella era ministra d’Economia (2008).
Assassinat l’ambaixador rus a Turquia
L’ambaixador rus a Turquia, Andrei Kàrlov, és assassinat a trets en una galeria d’art a Ankara mentre pronuncia un discurs. L’autor dels trets, reduït després pels serveis de seguretat, era un policia fora de servei infiltrat en l’acte que, en disparar, havia cridat: "no oblideu Alep!". L’assassinat és immediatament condemnat per les principals potències. Rússia i Turquia el consideren un intent de desestabilitzar les relacions entre ambdues potències.
Dimarts 20
José María Aznar renuncia la presidència d’honor del PP
L’expresident del Govern espanyol José María Aznar anuncia per carta al cap de l’executiu espanyol, Mariano Rajoy, la seva dimissió com a president d’honor del Partit Popular, càrrec que ocupava des del 2004. En la carta també fa saber que continua com a militant del partit. Fa mesos, Aznar havia formulat des de la presidència de la Fundación para el Análisis y los Estudios Sociales (FAES) missatges crítics contra les polítiques de Rajoy.
Dimecres 21
Sentència de la justícia europea contra la banca espanyola
El Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) obliga les entitats bancàries espanyoles a tornar tots els diners de les hipoteques subjectes a les clàusules terra, que fixaven uns interessos mínims al marge del preu del diner. La sentència del TJUE en corregeix una altra del Tribunal Suprem que dictaminava que els diners s’havien de cobrar només a partir del 2013, quan va dictaminar que les clàusules terra eren il·legals. En canvi, el TJUE estableix que els diners s’hauran de tornar des de la data de formalització dels contractes hipotecaris, cosa que en conjunt representa, segons el Banc d’Espanya, almenys 4.000 milions d’euros.
Dijous 22
L’exèrcit sirià anuncia la presa d’Alep
Fonts de l’exèrcit sirià anuncien la presa definitiva de la ciutat d’Alep, després de quatre anys de combats. El 2012 el control de la ciutat va quedar partida entre els rebels i l’exèrcit d’Al-Assad. La situació va quedar sense definir fins al novembre del 2016, mes en què el Govern sirià, amb el suport de Rússia, va llançar una ofensiva decisiva. Alep és la principal ciutat de Síria, després de la capital, Damasc, i per aquest motiu té una importància estratègica cabdal en la guerra civil. Després de quatre anys, centenars de civils han mort i desenes de milers han fugit de la ciutat, que ha restat en gran part destruïda, incloent-hi la Ciutat Vella, declarada patrimoni de la humanitat per la UNESCO. Després de la presa té lloc una operació d’evacuació de la població i dels rebels, que són transportats a camps de refugiats a la província d’Idbil (més de 30.000 el primer dia).
Divendres 23
El Consell de Seguretat de l’ONU urgeix Israel a posar fi als assentaments
Per primera vegada, el Consell de Seguretat de l’ONU emet una resolució que censura Israel. Concretament, insta a posar fi als assentaments als territoris ocupats de Cisjordània i a Jerusalem Est. La resolució és possible gràcies a l’abstenció dels Estats Units, que, a diferència d’altres casos de crítiques a Israel, sempre havia fet ús del dret de veto. El president de l’Autoritat Nacional Palestina, Mahmud Abbàs, ho considera un gran cop contra la política israeliana, mentre que el primer ministre Benjamin Netanyahu condemna la resolució perquè considera que és antiisraeliana i diu que no l’acatarà.
El Govern italià aprova el rescat del Monte dei Paschi di Siena
El Govern italià, encapçalat pel primer ministre Paolo Gentiloni, autoritza una injecció de 20.000 milions d’euros per a rescatar la tercera entitat bancària del país, el Monte dei Paschi di Siena. El Govern anuncia la mesura l’endemà que l’entitat no hagi aconseguit reunir 5.000 milions d’euros d’inversors privats. Tanmateix, les noves normes de la Unió Europea prohibeixen rescatar bancs amb diners dels contribuents. És per això que el Govern italià assegura que compensarà els afectats pel rescat.
Cimera pel Pacte Nacional pel Referèndum
Celebració de la cimera pel Pacte Nacional pel Referèndum
© President.cat /Jordi Berdmar
El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, convoca els membres del Pacte Nacional pel Dret a Decidir i els partits a favor de la consulta amb representació al Parlament i al Congrés. En representació dels partits, hi assisteixen líders de la coalició de govern Junts pel Sí, de la CUP i dels diversos integrants de Catalunya Sí que es Pot (ICV, Podem i EUiA). Per part de les entitats, a més de l’Assemblea Nacional Catalana, Òmnium Cultural i l’Associació de Municipis per la Independència, hi ha representants de Súmate, la Plataforma per la Llengua, la UGT i CCOO. CECOT hi envia representants de perfil més baix. L’objectiu de la reunió és reforçar el consens polític i social per impulsar el referèndum i, a instàncies de Catalunya Sí que es Pot, s’acorda insistir per pactar un referèndum amb l’Estat espanyol. Tanmateix, el president Puigdemont manté el compromís de fer el referèndum abans del final de setembre, amb acord o sense.
Dissabte 24
Conquerit un important bastió de Boko Haram
El president de Nigèria, Muhammadu Buhari, anuncia que l’exèrcit ha pres una de les bases principals de Boko Haram al bosc de Sambisa, a l’estat del nord-est de Borno, on aquesta organització terrorista islamista és més forta. Al principi del 2015, Boko Haram controlava una gran extensió al nord de Nigèria, però al llarg dels mesos següents ha anat retrocedint.
Diumenge 25
Moren 92 persones en estavellar-se un avió militar rus a la mar Negra
Un avió militar TU-54 que s’enlaira des de la ciutat russa de Sotxi s’estavella a la mar Negra i causa la mort de les 92 persones que hi viatjaven, 64 de les quals eren membres del Grup Alexandrov, un cor de l’exèrcit rus. L’avió es dirigia a Síria, on aquest grup tenia previst actuar per a les tropes russes. Les investigacions descarten la possibilitat d’una explosió a bord i apunten, en canvi, a un defecte en els alerons que hauria estat la causa de l’accident.
Homenatge a Francesc Macià
El Govern català, encapçalat pel president Carles Puigdemont, i també la presidenta del Parlament de Catalunya, Carme Forcadell, reten al cementiri de Montjuïc un homenatge al president Francesc Macià, que va morir el dia de Nadal de fa vuitanta-tres anys (1933). En els seus parlaments, tant el president de la Generalitat com la presidenta del Parlament coincideixen a destacar l’exemplaritat de Macià per al moment actual que viu Catalunya.
Dilluns 26
Concert de Sant Esteve de reivindicació independentista
Els cors de l’Orfeó Català ofereixen al Palau de la Música el tradicional concert de Sant Esteve. Per quart any consecutiu, el públic fa crides a la independència al llarg de l’actuació, especialment quan s’interpreta El cant de la senyera. Enguany, el nou director, Simon Halsey, incorpora Els segadors al final del concert. Les estrelles són el leitmotiv de l’espectacle, en correspondència amb el símbol per excel·lència de la independència de Catalunya, l’estelada.
Dimarts 27
Processada l’expresidenta argentina per presumpta corrupció
Un jutge obre una causa contra l’expresidenta argentina Cristina Fernández de Kirchner per associació il·lícita i presumpta corrupció, i li embarga béns per valor de 633 milions de dòlars. Segons el jutge, durant el seu mandat Fernández de Kirchner i diversos alts funcionaris haurien afavorit un contractista en la concessió d’obra pública amb sobrepreus pactats. A banda, el dia 29 els tribunals reobren contra Fernández la causa del "cas Nisman", un fiscal que va aparèixer mort al gener del 2015 després d’haver acusat l’expresidenta d’encobrir els serveis secrets iranians en la investigació de les responsabilitats de l’atemptat contra una associació jueva que va causar 85 morts el 1994.
Visita històrica del primer ministre japonès a Pearl Harbor
El president nord-americà, Barack Obama, i el primer ministre japonès, Shinzo Abe, presenten els seus respectes en el memorial en record dels soldats morts a Pearl Harbor
© Defense.gov / Jay Chu
El primer ministre japonès, Shinzo Abe, visita la base naval de Pearl Harbor (Hawaii) en el 75è aniversari del bombardeig nipó que va causar la mort de 2.400 nord-americans, majoritàriament personal militar, i que va determinar l’entrada dels Estats Units a la Segona Guerra Mundial. Shinzo Abe és rebut pel president Barack Obama, que al maig va ser el primer president nord-americà a visitar Hiroshima. La visita de Shinzo Abe també és la primera d’un cap de govern japonès a la base de Pearl Harbor.
Els Mossos detenen un regidor de la CUP
Els Mossos d’Esquadra detenen el regidor de la CUP de Vic, Joan Coma, que s’havia negat a declarar a l’Audiència Nacional de Madrid per unes declaracions en les quals havia manifestat, amb relació a la desconnexió de Catalunya amb la resta de l’Estat, que "per fer una truita, sempre primer s’han de trencar els ous". Segons el jutge, aquesta frase pot interpretar-se com una incitació a la sedició. Joan Coma, que rep un gran suport del sobiranisme, és deixat en llibertat l’endemà després de declarar a l’Audiència Nacional.
Dimecres 28
Acord d’alto el foc a Síria entre Rússia i Turquia
El ministre d’Afers Estrangers turc anuncia que el seu Govern i Rússia han arribat a un acord per a un alto el foc a Síria que posaria fi als combats entre els rebels i l’exèrcit sirià. De l’acord, en serien excloses les que el document qualifica d’"organitzacions terroristes", en referència a l’anomenat Estat Islàmic i altres grups gihadistes i, aparentment, també la milícia kurda. La signatura del document és precedida, la setmana anterior, de la presa de la ciutat d’Alep als rebels per part de l’exèrcit sirià. Rússia és el principal aliat del règim de Baixar al-Assad, que també rep el suport de l’Iran, mentre que els rebels reben el suport de Turquia. L’endemà, el president rus, Vladímir Putin, confirma l’acord i el dia 31 el Consell de Seguretat de l’ONU hi dóna suport unànime. En cas que la treva es mantingui, es preveu l’inici de negociacions de pau al Kazakhstan al mes següent.
La selecció tunisiana guanya la catalana als penals
Amb l’assistència d’uns 8.000 espectadors, a l’estadi de Montilivi de Girona se celebra el partit de futbol Catalunya-Tunísia, que acaba en empat (3-3), desfet després de la tanda de penals per Tunísia, que s’imposa per 2 a 4. Els gols de Catalunya han estat marcats per Gerard Moreno, Sergio García i Joan Verdú.
Dijous 29
Els Estats Units expulsen 35 diplomàtics russos
El Govern nord-americà expulsa 35 diplomàtics russos després que la CIA i l’FBI anunciessin tenir indicis clars que hackers russos es van introduir en els sistemes informàtics dels dos grans partits nord-americans, però només van filtrar informació del Partit Demòcrata, que va ser publicada per Wikileaks. Les informacions eren, sobretot, correus electrònics de Hillary Clinton a un dels seus principals assessors que contenien afirmacions comprometedores o, en principi, impopulars. L’equip del candidat guanyador, Donald Trump, nega aquestes acusacions. En un primer moment, Rússia, que nega les acusacions, anuncia l’expulsió de 35 diplomàtics dels Estats Units, però posteriorment es fa enrere en la mesura, canvi que el president electe Donald Trump elogia.
Divendres 30
El Govern declara el Museu de Lleida bé d’interès nacional
La Generalitat de Catalunya declara el Museu de Lleida Diocesà i Comarcal bé d’interès nacional. La institució inclou les col·leccions de l’antic Museu Diocesà, el fons d’arqueologia de l’Institut d’Estudis Ilerdencs i el tresor de la catedral de Lleida. La declaració coincideix amb el litigi sobre el retorn de les obres del monestir de Sixena que reclama Aragó. Al juliol, el Govern català havia aprovat el trasllat de 53 peces d’aquest museu a la localitat de Sixena.
Dissabte 31
Mallorca torna a celebrar la Diada el 31 de desembre
Torna a celebrar-se oficialment el Dia de Mallorca el dia 31. L’anomenada Festa de l’Estendard, que commemora l’entrada de Jaume I a Palma (1226), va ser suprimida pel Govern del Partit Popular el 1997, que la va substituir per la Festa del 12 de desembre, en què es commemora el jurament de les Franqueses i Privilegis del Regne de Mallorca de Jaume II (1276). Amb el nou Govern sorgit de les eleccions del maig del 2015, el Consell de Mallorca va aprovar el dia 23 substituir el 12 pel 31 de desembre. Tanmateix, la principal institució cultural mallorquina, l’Obra Cultural Balear, no va deixar mai de celebrar el 31 de desembre.