Desembre 2017

Divendres 1

Comença el judici oral contra el PP per la destrucció dels ordinadors de Luis Bárcenas

El Jutjat d’Instrucció número 32 de Madrid obre el judici oral contra el PP i la seva tresorera, Carmen Navarro, acusats d’un presumpte delicte de danys informàtics per haver esborrat els discos durs dels ordinadors que utilitzava l’extresorer Bárcenas a la seu central del partit, amb l’objectiu d’eliminar proves del presumpte finançament il·legal del partit. El PP va recórrer sense èxit a l’anomenada "doctrina Botín" per evitar el judici. És el primer cop a Espanya que un partit polític és acusat com a persona jurídica.

Dissabte 2

El Senat dels Estats Units aprova la reforma fiscal de Trump

Per 51 vots a favor i 49 en contra, el Senat dels Estats Units aprova la reforma fiscal del Govern del president Donald Trump, que representa una important retallada dels impostos, sobretot a les grans empreses. Aquesta reforma rep fortes crítiques del Partit Demòcrata i d’alguns representants del Partit Republicà, que adverteixen dels costos que tindrà per a les polítiques socials i també de la repercussió negativa en l’elevat deute públic.

Diumenge 3

Acaba la novena edició del Gran Recapte

Els dies 2 i 3 de desembre té lloc, com cada any des de en fa nou, el Gran Recapte que, organitzat pel Banc dels Aliments, fa una massiva recollida d’aliments per a la població més necessitada. En l’edició del 2017 es recull una quantitat similar a la de l’any anterior: més de 4.000 tones d’aliments. El nombre de voluntaris és d’uns 27.000, distribuïts en uns 2.700 punts de recollida.

Dilluns 4

Mor l’expresident del Iemen en un bombardeig

Alí Abd Al·là Sàlih, president del Iemen entre el 1978 i el 2014 i un dels principals líders en la guerra civil, mor a la capital, Sanà, enmig d’un combat entre els seus partidaris i la milícia xiïta houthi. Sàlih donava suport darrerament als rebels houthis malgrat ser sunnita, però aquests el van acusar de traïció. La seva mort allunya encara més la perspectiva d’una sortida a la guerra civil que viu el país des de fa tres anys.

Dimarts 5

Elegit un nou president de l’Eurogrup

El portuguès Mário Centeno és elegit nou president del Consell de Ministres d’Economia i Finances de la Unió Europea, més conegut per Eurogrup. L’entrada en vigor del seu mandat és a partir de l’1 de gener de 2018, i succeeix el ministre de Finances dels Països Baixos, Jeroen Dijsselbloem, que ocupava el càrrec des del gener del 2013 (revalidat el juliol del 2015).

Retirada l’ordre europea de detenció contra el president Puigdemont

El Tribunal Suprem presidit per Pablo Llarena retira l’ordre europea de detenció dictada per la jutgessa de l’Audiència Nacional, Carmen Lamela, contra Carles Puigdemont i els quatre consellers cessats en aplicació de l’article 155, que es troben a Bèlgica. El Suprem evita així que els tribunals belgues decideixin per quins delictes poden ser processats. Dos dels tres suposats delictes pels quals són acusats, la sedició i la rebel·lió, no existeixen a Bèlgica, o bé d’una forma molt atenuada. El dia 9, responent a la petició del ministre de Justícia espanyol, Rafael Catalá, la Unió Europea rebutja revisar els supòsits de detenció internacional. El dia 14 la justícia belga tanca definitavament el procediment contra Puigdemont i els quatre consellers cessats a Bèlgica.

El COI veta la participació de Rússia als Jocs Olímpics d’Hivern del 2018

El president del Comitè Olímpic Internacional, Thomas Bach, anuncia a Lausana que no autoritza Rússia a participar en els Jocs Olímpics d’Hivern de Pyeongchang (Corea del Sud) el 2018. Aquest organisme pren la decisió després de suspendre el Comitè Olímpic Rus per dopatge d’estat als Jocs d’Hivern de Sotxi (Rússia) el 2014. Tanmateix, els atletes russos podran participar en els Jocs a títol individual si demostren que no s’han dopat.

Dimecres 6

Donald Trump reconeix Jerusalem com a capital d’Israel

Pancarta en un edifici de Jerusalem que beneeix Donald Trump per les declaracions que va fer en què accepta que la ciutat és la capital d’Israel, motiu pel qual hi traslladarà l’ambaixada nord-americana

El president nord-americà, Donald Trump, anuncia que, a partir d’ara, els Estats Units reconeixen Jerusalem com a capital d’Israel i que hi traslladaran l’ambaixada. La disputa per Jerusalem, ciutat santa del judaisme, l’islam i el cristianisme és un dels motius que enfronten israelians i palestins. El 1967 Israel va ocupar Jerusalem Est i el 1980 va fer oficial l’ocupació. L’anunci aixeca violentes protestes dels palestins i una tempesta política. La Unió Europea i les Nacions Unides critiquen la decisió.

Vuit professors de la Seu d’Urgell declaren sobre l’1-O

Vuit professors de l’escola Albert Vives de la Seu d’Urgell, entre els quals hi ha el director, declaren davant del jutjat de primera instància. Els docents han estat denunciats per organitzar debats sobre el referèndum de l’1 d’octubre, en els quals, presumptament, s’incitava a l’odi contra Espanya. Una denúncia semblant és cursada a Sant Andreu de la Barca el dia 26 per la fiscalia de delictes d’odi de Barcelona, que cita a declarar el director de l’IES El Palau i 12 professors per uns suposats comentaris sobre les càrregues policials de l’1-O que haurien violentat els fills de guàrdies civils alumnes del centre. La denúncia va estar precedida per una manifestació, convocada a través de les xarxes socials, d’unes 200 persones contra el que consideraven "adoctrinament" a l’institut.

Dijous 7

Gran manifestació independentista a Brussel·les

Capçalera de la manifestació independentista a Brussel·les, que sota el lema “Europe, wake up! Democracy for Catalonia” aplega entre 45.000 i 90.000 manifestants

Entre 45.000 i 90.000 persones, segons fonts diverses, es concentren en una marxa a Brussel·les reclamant a la Unió Europea respecte a les institucions catalanes, l’aixecament de l’article 155 i l’alliberament dels consellers i els activistes empresonats per ordre dels tribunals a instàncies del Govern espanyol. La marxa, organitzada per l’ANC i Òmnium Cultural, és integrada sobretot per persones que s’han desplaçat expressament a la capital belga. També hi participen el president Puigdemont i els consellers a l’exili. La manifestació té un important ressò internacional.

Divendres 8

Rússia inaugura una de les plantes de gas liquat més grans del món

El president rus, Vladímir Putin, en presència de representants de les multinacionals de l’energia Novatek (Rússia), CNPC (Xina) i Total (França), inaugura una de les plantes de gas liquat més gran del món, Yamal LNG. Es considera que aquesta planta, situada a la localitat de Sabetta, a la costa àrtica occidental russa de la península de Iamal, ha de tenir un fort impacte en el mercat mundial de l’energia, un fet que Putin remarca al ministre de Petroli de l’Aràbia Saudita, també present a l’acte. Gas Natural Fenosa és la primera companyia europea que signa un contracte per comprar gas natural liquat a Yamal LNG.

Dissabte 9

El Govern de l’Iraq considera acabada la guerra contra l’autoanomenat Estat Islàmic

El primer ministre de l’Iraq, Haydar al-Ibadí, comunica en una roda de premsa a Bagdad que tota la frontera amb Síria es troba sota control de l’exèrcit. En aquesta zona hi havia els darrers reductes de l’EI a l’Iraq després de la pèrdua de la ciutat de Rawa al novembre. El comunicat del Govern iraquià arriba dos dies després que l’exèrcit rus anunciés la derrota de l’EI a la veïna Síria (6 de desembre). Tot i que a partir d’ara l’EI no controla cap territori, manté la capacitat d’atemptar i desestabilitzar tots dos estats.

Diumenge 10

Els sobiranistes guanyen clarament les eleccions regionals a Còrsega

La coalició Pè a Corsica, liderada per Gilles Simeoni, coalició sobiranista que reclama a París més reconeixement i més poders, és el clar guanyador de la segona volta de les eleccions regionals, amb prop del 56,9% dels vots i 41 diputats al Parlament cors (enfront dels 22 dels partits d’àmbit estatal). La participació és del 51,7%. Amb aquesta victoria, el sobiranisme cors, que aplega independentistes i autonomistes, es consolida com a partit en el Govern després d’aconseguir-ho per primer cop el desembre del 2015.

Primer concert de l’Orquestra del Liceu a la seu de l’ONU de Ginebra

Sota la direcció de Josep Pons, l’Orquestra del Gran Teatre del Liceu actua per primer cop amb el "Concert per la pau i els drets humans" a la seu de l’ONU de Ginebra, a la sala que cobreix la cúpula amb un mural del pintor Miquel Barceló. L’Orquestra interpreta obres de Beethoven, Händel i Strauss i ret homenatge a les víctimes dels atemptats terroristes a Barcelona i Cambrils, i també es recorda Pau Casals.

Cerimònia dels premis Nobel

Se celebra a la Sala de Concerts d’Estocolm l’acte de lliurament dels premis Nobel. Aquest any són guardonats Barry C. Barish, Kip S. Thorne i Rainer Weiss (física), Jacques Dubochet, Richard Henderson i Joachim Frank (química), Jeffrey C. Hall, Michael Rosbash i Michael W. Young (medicina), Kazuo Ishiguro (literatura) i Richard Thaler (economia). El premi Nobel de la pau s’atorga el mateix dia, a l’Ajuntament d’Oslo, a l’organització no governamental Campanya Internacional per l’Abolició de les Armes Nuclears.

Dilluns 11

El Tribunal Suprem imputa més polítics i activistes independentistes

El jutge del Tribunal Suprem que instrueix la causa contra el Govern de la Generalitat cessat pel 155 ordena ampliar la investigació als sospitosos de formar part del que anomena "comitè estratègic" del procés independentista esmentats en el document Enfocats, intervingut per la Guàrdia Civil al domicili del secretari general d’Economia, Josep Maria Jové, durant els escorcolls del 20 de setembre. La llista dels sospitosos és formada per Carles Puigdemont, Oriol Junqueras, Artur Mas, Marta Pascal, Marta Rovira, Jordi Turull, Lluís Corominas, Mireia Boya, Anna Gabriel, Jordi Sànchez, Jordi Cuixart i Neus Lloveras. El 20 de desembre la Guàrdia Civil lliura al jutge un atestat on, a més d’aquests noms, s’enumeren 25 consellers, alts càrrecs de la Generalitat i responsables dels Mossos, com Josep Lluís Trapero. També hi apareixen l’exentrenador del Barça Pep Guardiola i les manifestacions de l’Onze de Setembre dels darrers anys com a "germen d’odi a l’Estat espanyol".

Acaba la macrocausa del "cas Andratx"

Després de deu anys de judicis es tanca el "cas Andratx", el primer gran cas de corrupció urbanística a Mallorca. El balanç final és un acord, trenta condemnes i almenys set ordres de demolició d’edificis construïts de manera irregular.

La Guàrdia Civil s’emporta del Museu de Lleida les obres d’art de Sixena en litigi

Enmig d’un gran dispositiu, agents de la Guàrdia Civil es presenten de matinada al Museu de Lleida i, amb l’ajut de tècnics aragonesos, s’emporten les 44 obres d’art que des del 1998 són reclamades per la via judicial pel Govern d’Aragó. Prop de mig miler de manifestants davant del museu protesten pacíficament contra la requisa. Entre els concentrats hi ha Laura Borràs, candidata de Junts per Catalunya i directora de la Institució de les Lletres Catalanes, i el diputat d’ERC Joan Tardà. L’alcalde de Lleida, Àngel Ros, que també s’oposa al trasllat, és escridassat pels manifestants perquè el suport del seu partit, el PSC, a l’article 155 ha facilitat la intervenció. El litigi (que inclou també peces i els frescos de Sixena al MNAC de Barcelona) va entrar en una etapa decisiva el 8 d’abril de 2015, quan la jutgessa d’Osca va declarar nul·les la compra de les obres de Sixena fetes per la Generalitat de Catalunya.

Comencen les emissions de la ràdio pública valenciana

Comencen les emissions d’À Punt, la nova ràdio pública valenciana, que reprèn les emissions interrompudes per l’anterior ens públic, Radiotelevisió Valenciana, clausurat l’octubre del 2013, i substituït el juliol del 2016 per la Corporació Valenciana de Mitjans de Comunicació. Les primeres emissions inclouen un total de 28 hores setmanals repartides en 10 programes, música i repeticions.

Dimarts 12

Comença l’Any Guinovart

Amb la inauguració de la mostra "Temps de Cartells", al Museu de l’Hospitalet-L’Harmonia, es dona inici a l’Any Guinovart. Entre les activitats que es duran a terme, s’inclouen una quinzena llarga d’exposicions per tot Catalunya, organitzades per la Fundació Privada Espai Guinovart Agramunt i amb suport oficial. Josep Guinovart, que va morir el 12 de setembre de fa 10 anys, és un dels pintors més reconeguts a Catalunya.

Dimecres 13

Comença el judici pels ERO fraudulents d’Andalusia

L’Audiència de Sevilla obre el judici contra els expedients de regulació d’ocupació falsos a Andalusia, amb què, presumptament, es van desviar fons públics entre els anys 2001 i 2011, període en què s’haurien prejubilat persones que no havien treballat mai en les empreses que constaven en la documentació. A través d’una trama orquestrada des de l’Administració i amb empresaris que hi col·laboraven, s’haurien desviat uns 850 milions d’euros. Els acusats són 22 alts càrrecs de l’Administració autonòmica socialista, entre els quals figuren els expresidents Manuel Chaves i José Antonio Griñán, per als quals el fiscal anticorrupció demana, respectivament, deu anys d’inhabilitació i sis anys de presó i trenta d’inhabilitació.

Dijous 14

Els Estats Units amenacen la neutralitat d’internet

La Comissió Federal de Comunicacions, l’organisme regulador als Estats Units, anuncia que permetrà als proveïdors dels serveis d’internet donar prioritat a determinats serveis, alentint o accelerant l’accés a les dades o bé cobrant als usuaris. La nova regulació s’aprova només per un vot de diferència i és un pas enrere en la política de Barack Obama de garantir la neutralitat a la xarxa. La mesura és rebuda amb nombroses crítiques i protestes.

Walt Disney compra part del canal Fox a Rupert Murdoch

Les multinacionals de la comunicació i l’entreteniment The Walt Disney Company i 21th Century Fox, del magnat Rupert Murdoch, acorden la venda de part de la branca televisiva i audiovisual d’aquest darrer, que comprèn Fox International, Fox News i Fox Sport Media Group i els estudis de cinema 20th Century Fox. El preu acordat és de 52,4 bilions de dòlars i inclou el 39% del satèl·lit Sky. La compra inclou la pel·lícula original d’Star Wars, la sèrie de superherois Marvel i programes d’èxit com The Simpsons. L’acord resta pendent de l’aprovació dels reguladors.

Divendres 15

El Consell Europeu acorda iniciar la segona fase del Brexit

El Consell Europeu aprova que el 2018 comenci la segona fase de les negociacions del Brexit, la sortida de la Gran Bretanya de la UE, que previsiblement ha de culminar el març del 2019. L’organisme de la Unió Europea que reuneix els caps d’estat i de govern dels estats membres considera que, a grans trets, s’han encarrilat els tres primers punts de les negociacions en la primera etapa: la compensació britànica per la sortida de la UE, la gestió de la frontera entre Irlanda i Irlanda del Nord i els drets dels ciutadans comunitaris expatriats que viuen al Regne Unit. Les negociacions prèvies han estat protagonitzades pel president de la Comissió Europea Jean-Claude Juncker i la primera ministra britànica Theresa May.

Nit de Santa Llúcia

Se celebra al poliesportiu Virrei Amat de Nou Barris (Barcelona) la 67a edició de la Nit de Santa Llúcia. L’acte té lloc en un ambient enrarit per la presó preventiva dictada pels tribunals per a Jordi Cuixart, president de l’entitat organitzadora, Òmnium Cultural. El vicepresident de l’entitat, Melcior Mauri, remarca aquesta circumstància excepcional i en el seu discurs insta a continuar lluitant per la llibertat i a buscar una resposta a la repressió que viu el país. Joan-Lluís Lluís, guanyador del premi Sant Jordi de novel·la per Jo sóc aquell que va matar Franco, també fa referència a l’actualitat en el seu parlament d’agraïment. La resta de guardonats són Josep M. Fulquet, per Ample vol de la nit (Carles Riba de poesia); Clara Queraltó, per El que pensen els altres (Mercè Rodoreda de narracions), i Ivan Ledesma, per Negorith (Joaquim Ruyra de narrativa juvenil). El premi Folch i Torres de novel·les per a nois i noies es declara desert.

Dissabte 16

L’asteroide Phaeton assoleix la màxima proximitat a la Terra

L’asteroide Phaeton 3200, que dona nom a la pluja d’estels coneguda com Gemínids, arriba al punt de màxima aproximació a la Terra, 27 cops la distància de la Terra a la Lluna (distàncies lunars), equivalent a uns 10,3 milions de quilòmetres de distància. Per les seves dimensions (5 km de llarg), és el tercer asteroide proper a la Terra potencialment més perillós. Després de refer la seva òrbita, és previst que torni a aproximar-se a la Terra l’any 2093, aquest cop a 7,4 distàncies lunars (uns 2,9 milions de quilòmetres).

Diumenge 17

Segona volta de les eleccions presidencials a Xile

El candidat de l’oposició de centredreta Sebastián Piñera obté una clara victòria en la segona volta de les eleccions presidencials, amb el 54% dels vots, i guanya el candidat oficialista de centreesquerra Alejandro Guillier. Piñera, que ja va ser president del 2010 al 2014, s’ha vist beneficiat per l’escàndol de corrupció familiar que va esquitxar el segon mandat de la presidenta Michelle Bachelet.

Dilluns 18

Relleu al capdavant del Congrés Nacional Africà

Cyril Ramaphosa, el vicepresident del Congrés Nacional Africà (CNA), el partit que governa ininterrompudament la República de Sud-àfrica des del 1993, és elegit president d’aquesta formació en la conferència que se celebra a la ciutat de Soweto. Ramaphosa derrota Nkosazana Dlamini-Zuma, la candidata del president Jacob Zuma, el mandat del qual acaba el 2019 i que ha estat sacsejat per diversos escàndols de corrupció.

Expedients sancionadors contra TV3, Junqueras i Sànchez durant la campanya electoral

La Junta Electoral Central admet el recurs del PP i obre expedients sancionadors contra TV3 per l’emissió del concert per la llibertat dels presos polítics del 2 de desembre i per informar de la manifestació independentista del 7 de desembre a Brussel·les. La Junta considera que el canal públic català va vulnerar el principi de neutralitat en campanya electoral. El 5 de desembre el mateix organisme va refusar la participació d’observadors internacionals i va defensar Televisión Española quan es va negar a emetre l’espot de la CUP en què es reclamava llibertat per als presos polítics. El mateix dia 18 la secretaria general d’Institucions Penitenciàries del Ministeri de l’Interior d’Espanya obre un expedient a Oriol Junqueras i el president de l’ANC, Jordi Sànchez, pels missatges de veu electorals gravats telèfonicament i difosos des de la presó. Els seus missatges són emesos en mítings d’ERC i de Junts per Catalunya. El dia abans de les eleccions (20 de desembre), més de cent diputats de tot Europa exigeixen a Espanya que respecti la democràcia a Catalunya.

Dimarts 19

Denegada la visita d’eurodiputats als polítics i activistes independentistes empresonats

Sis eurodiputats fan una conferència de premsa davant la presó d’Estremera, on hi ha empresonats el vicepresident de la Generalitat intervinguda, Oriol Junqueras, i el conseller d’Interior, Joaquim Forn. Els eurodiputats denuncien que la negativa de l’accés als presos no s’ajusta a les normes d’un Estat democràtic i de dret. També informen que anteriorment se’ls va denegar l’accés als líders de l’Assemblea Nacional Catalana i Òmnium Cultural, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, empresonats al centre de Soto del Real. Mentre els eurodiputats són davant la presó d’Estremera, un grup d’ultres els escridassa reclamant la presó per a Carles Puigdemont. Entre el grup d’ultres hi ha alguns dels assaltants del centre cultural Blanquerna de l’11 de setembre de 2013, als quals el jutge ha posposat l’ingrés a presó.

Dimecres 20

La Unió Europea activa el procediment per a sancionar Polònia per la reforma del poder judicial

La Comissió Europea anuncia l’activació contra Polònia de l’article 7 del Tractat de la Unió Europea, que preveu l’aplicació de mesures disciplinàries, entre d’altres, la retirada del dret a vot en cas de vulneracions greus dels principis i normes de la UE. Després de dos anys de seguiment, la Comissió conclou que la reforma del poder judicial del Govern polonès del partit Llei i Justícia no permet assegurar la independència, acusació que també han formulat els milers de polonesos que s’han manifestat les setmanes anteriors. Entre altres reclamacions, demana la retirada del poder discrecional del president d’estendre el mandat dels jutges del Tribunal Suprem, i del ministre de Justícia sobre el nomenament dels jutges. Igualment, reclama restaurar la independència del Tribunal Constitucional. No obstant això, l’adopció de mesures disciplinàries és molt improbable, perquè requereixen l’aprovació de tots els estats membres, i Hongria assegura que s’hi oposarà.

Confirmada la multa a la Generalitat Valenciana per manipular el dèficit

El Tribunal de Justícia de la Unió Europea desestima el recurs del Govern espanyol contra la multa de 19 milions d’euros imposada per la Comissió Europea a l’Estat espanyol per la manipulació del dèficit de la Generalitat Valenciana en el període 2008-15, quan la presidia el popular Francesc Camps. El president Ximo Puig està en desacord amb la mesura del Govern espanyol de fer repercutir el cost de la sanció al finançament autonòmic valencià, ja que considera que va ser en gran part còmplice de la situació. És la primera multa per aquest concepte que imposa la UE.

Dijous 21

Eleccions al Parlament de Catalunya

Primera compareixença del secretari tècnic del Ministeri de l’Interior, Juan Antonio Puigserver, en representació del Departament d’Interior de la Generalitat de Catalunya, a primera hora del matí, durant la jornada electoral del 21 de desembre, donant les dades sobre les persones cridades a votar i les meses

Les eleccions convocades pel president espanyol Mariano Rajoy després de l’aplicació de l’article 155, pel qual tot el Govern català és destituït, se celebren en un ambient d’elevada tensió, a causa de l’empresonament d’una part dels membres del Govern català i l’exili de la resta (inclòs el president), dels pronunciaments de la Junta Electoral contra símbols i expressions dels partits no constitucionalistes i de l’hostilitat verbal de determinades opcions. Després del recompte del vot exterior (24 de desembre), els resultats donen com a clars vencedors a Ciutadans, el partit encapçalat per Inés Arrimadas (25,3% dels vots i 36 escons), seguit per la llista de Puigdemont, Junts per Catalunya (21,6% i 34), ERC (21,3% i 32), PSC (13,8% i 17), En Comú Podem (7,4% i 8), la CUP (4,4% i 4) i el PP (4,2% i 4). Tanmateix la disjuntiva unionista/independentista que domina les eleccions qüestiona la viabilitat de la victòria de Ciutadans, ja que el bloc independentista (JxCat, ERC i CUP) suma més vots i escons (70 escons i 47,3% dels vots) que l’unionisme (Cs, PSC i PP) que sumen 57 escons i 43,3% dels vots. L’equidistància d’En Comú Podem no permet assignar els seus vots a cap dels dos blocs.

Divendres 22

El TC anul·la la indemnització de les empreses del Castor per un defecte de forma

El Tribunal Constitucional anul·la la indemnització que el Govern espanyol va aprovar per compensar les empreses del projecte Castor arran de l’aturada de la plataforma gasista després dels terratrèmols que es van produir quan estava activa. El TC en cap cas qüestiona els 1.350 euros abonats a les empreses, sinó que el pagament fos gairebé immediat. Malgrat la sentència, el Govern espanyol continua pagant les empreses del Castor, controlades pel grup ACS.

Dissabte 23

Revelacions del Govern britànic sobre la massacre de Tiananmen

Fonts del Govern britànic desclassifiquen cables diplomàtics de l’ambaixador a la Xina l’any 1989 sobre la matança de Tiananmen. Aquests missatges afirmen que el Govern xinès va estimar el nombre real de morts per l’exèrcit i la policia en la repressió del moviment a favor de la democràcia en uns 10.000, en lloc dels prop de 200 que aleshores va reconèixer oficialment.

Diumenge 24

L’arquebisde de Barcelona, nomenat membre de la Signatura Apostòlica

El papa Francesc designa l’arquebisbe de Barcelona, Joan Josep Omella, membre del Tribunal Suprem de la Signatura Apostòlica, que té per funció vetllar per l’administració de la justícia dins de l’Església catòlica. El papa també renova Omella com a membre de la Congregació per als Bisbes, l’organisme del Vaticà que gestiona el nomenament dels bisbes de tot el món.

Dilluns 25

El president del Perú indulta l’expresident Fujimori

El president del Perú, Pedro Pablo Kuczynski, anuncia que indulta l’expresident Alberto Fujimori per raons mèdiques. Fujimori compleix una pena de vint-i-cinc anys de presó per haver instigat l’assassinat d’opositors quan era al poder, els anys noranta. L’oposició denuncia que, amb aquest indult, Kuczynski ha pogut superar la moció de censura del dia 22 gràcies al vot d’alguns diputats fujimoristes. Després de l’anunci, diversos diputats abandonen el partit del president i al carrer tenen lloc diverses manifestacions per a reclamar-ne la dimissió.

Dimarts 26

Libèria elegeix un nou president

L’exfutbolista del PSG, el Milan, el Chelsea i el Manchester City, George Weah, és el guanyador de les elecciones presidencials de Libèria en derrotar l’exvicepresident Joseph Bioko per més del 60% dels vots en la segona volta. Weah succeeix la presidenta Ellen Sirleaf Johnson, la primera dona cap d’estat d’un país africà, que va ocupar el càrrec des del 2005, quan va derrotar el mateix Weah. La vicepresidenta del nou president és Jewel Taylor, filla del dictador Charles Taylor, que compleix una condemna per crims contra la humanitat durant la guerra civil a Sierra Leone i Libèria (1999-2003).

Comença la retirada dels cossos policials espanyols de Catalunya per l’1 d’octubre

El Ministeri de l’Interior anuncia l’inici del replegament d’agents a Catalunya fins el dia 30 amb motiu del referèndum de l’1 d’octubre. Estimats en diversos milers, una bona part es van allotjar en tres creuers als ports de Barcelona i Tarragona. Enviats des del setembre, van actuar en l’anomenada "operació Copèrnic", i la seva presència va ser polèmica no tan sols per l’actuació durant l’1 d’octubre sinó també les setmanes posteriors, en què van protagonitzar diversos incidents i també part de les mesures repressives associades amb l’aplicació de l’article 155.

Dimecres 27

Jordi Pujol Ferrusola surt de la presó després de pagar la fiança

Jordi Pujol Ferrusola, el fill gran de l’expresident de la Generalitat de Catalunya Jordi Pujol Soley, surt de la presó de Soto del Real després de pagar una fiança de 500.000 euros. Jordi Pujol Ferrusola estava empresonat des del 25 d’abril, acusat d’ocultar al fisc més de 30 milions d’euros mitjançant una estructura societària que li permetia evadir diners a l’estranger. Una setmana abans (21 de desembre) el jutge va rebaixar la fiança de 3 milions d’euros a 500.000.

Dijous 28

Atemptat contra un centre cultural xiïta a Kàbul

El balanç final de l’atemptat suïcida perpetrat al centre cultural xiïta Tabayan de la capital de l’Afganistan és de 50 morts i més de 80 ferits. També resulten afectades les oficines de l’agència de notícies afganesa Afghan Voices. L’autoanomenat Estat Islàmic reivindica l’atemptat. Es creu que amb aquesta i altres accions similars contra els xiïtes el grup terrororista pretén instigar una guerra sectària. No s’aclareix si l’agència de notícies era un objectiu de l’atemptat.

El president italià dissol el Parlament i convoca eleccions

El president italià Sergio Mattarella dissol el Parlament i convoca eleccions per al 4 de març. Un dels motius de la crisi de govern és l’oposició frontal de la majoria de partits a aprovar la llei del Govern del primer ministre, Paolo Gentiloni, que donava la ciutadania italiana als fills dels immigrants nascuts a Itàlia (uns 80.000), tot i que n’eren exclosos els fills dels que havien arribat per mar des de la costa del nord d’Àfrica els darrers anys. Gentiloni és el tercer primer ministre italià des del 2013.

Divendres 29

Primer dia de gratuïtat del túnel de Sóller

La presidenta del Govern de les Illes Balears, Francina Armengol, assisteix a l’acte simbòlic per a eliminar el peatge del túnel de Sóller, de pagament durant vint anys. Prèviament, l’empresa havia aixecat les barreres sense comunicar-ho al Consell de Mallorca, que a partir d’ara el gestionarà directament. La concessió acabava l’any 2022, però el Govern ha decidit el rescat del túnel, que es quantifica en 16,29 milions d’euros.

Nova edició de la Nit de la Cultura

Foto de família dels guardonats en la 31a Nit de la Cultura

L’Obra Cultural Balear celebra, al Teatre Principal de Palma, la 31a edició de la Nit de la Cultura, equivalent a les Balears de la Nit de Santa Llúcia o la Nit dels premis Octubre. El Gabriel Alomar es lliura a Jordi Cuixart i Jordi Sànchez, la figura dels quals és reivindicada pel públic. L’Obra Cultural també ha premiat el setmanari El Iris, de Ciutadella; la historiadora Maria Barceló i Crespí; el projecte acadèmic Magisteri Teatre / Mag de poesia; la música manacorina Joana Gomila; els historiadors Jaume Llabrés i Aina Pascual; Joan Pau Jordà, Joan Colom i Gabriel Mayol, autors del llibre Somnis compartits. La identitat mallorquina a debat, i la filòloga i escriptora Maria Magdalena Gelabert i Miró.

Dissabte 30

El règim iranià organitza contramanifestacions a les protestes populars

Milers d’iranians es manifesten pels carrers de diferents ciutats de l’Iran amb consignes a favor de la jerarquia clerical que controla el Govern i l’Estat. Segons diverses fonts, aquestes mobilitzacions són una reacció, instigada pel mateix Govern, a les protestes que al llarg de les darreres setmanes han estat denunciant la corrupció governamental, reclamant millores econòmiques i reivindicant llibertat i drets polítics, i que han estat les més multitudinàries des del 2009. El nombre de detinguts se situa al voltant dels 450 i hi ha una vintena de morts. El president Rouhani, considerat un moderat, diu que respecta les protestes en el marc de la llei, però que la unitat és la màxima prioritat. El 2 de gener de 2018, Ali Khamenei, la màxima autoritat religiosa qualifica els manifestants d’"enemics" del país.

Diumenge 31

Acaba el mandat del Tribunal Penal Internacional per a l’antiga Iugoslàvia

A les dotze de la nit acaba oficialment el mandat del Tribunal Penal Internacional per a l’antiga Iugoslàvia, establert el 1993 per a jutjar els diversos crims comesos en les guerres que van acompanyar el desmembrament de l’antiga Iugoslàvia (1992-95). En total es van jutjar 161 acusats, 89 dels quals van ser condemnats (62 serbis, 18 croats, 5 bosnians i 4 d’altres nacionalitats) per genocidi o crims contra la humanitat. En els judicis s’han interrogat uns 5.000 testimonis. Els considerats principals responsables van ser el president serbi, Slobodan Milosević, el president de l’autoproclamada República Sèrbia de Bòsnia, Radovan Karadžić, i el general serbobosnià Ratko Mladić. Sèrbia i Croàcia han considerat parcial el tribunal.

Mallorca torna a celebrar la seva Diada en la data original

Mallorca torna a celebrar oficialment la Diada de l’Estendard, o de la Conquesta, vint anys després que el Govern del PP canviés el dia pel 12 de novembre. Amb motiu de la Diada, es convoca una manifestació que recorre el centre de Palma sota el lema "Per la democràcia, cap a la sobirania", que grups espanyolistes intenten boicotejar,