Amb l'anunci que el PIB havia crescut l'1,1% durant el 2008, el Govern aconseguia mantenir-se al marge de les pitjors conseqüències de la crisi. Malgrat l'increment, els analistes preveien un 2009 força més crític, al mateix temps que la caiguda del preu de l'habitatge i de la confiança dels consumidors --el 2008 el consum privat havia baixat el 0,1%, i la demanda domèstica total, el 0,5%-- feien palesa la progressiva feblesa de l'economia del país. Després de molts rumors, el 4 d'abril el primer ministre, Anders Fogh Rasmussen va ser nomenat secretari general de l'OTAN, cosa que va provocar la seva substitució al capdavant del Govern, càrrec que va recaure en el ministre de Finances, Lars Lokke Rasmussen, també del Partit Venstre (liberal) i pare de les principals reformes implantades al país els darrers set anys. El 21 de juny Grenlàndia va celebrar l'entrada en vigor del nou estatut que reconeix el dret a l'autodeterminació i obre les portes a una futura declaració d'independència. L'estatut no solament incloïa un nou sostre de competències, sinó també la consideració dels grenlandesos com a poble i el seu idioma com a llengua oficial, a més del dret al control sobre els eventualsingressos derivats de l'explotació del subsòl.
A finals d'any les previsions econòmiques de l'OCDE per Dinamarca confirmaven els pitjors auspicis per a l'economia nacional: una caiguda del 12,8% en les exportacions i de l'11,1% en les importacions, xifres que feien preveure un any 2010 força complicat atès que el país depèn en un 60% del comerç exterior.