Grenlàndia amaga grans recursos naturals, l’explotació dels quals va estar en el rerefons de les eleccions autonòmiques celebrades a l’illa
© Fototeca.cat / Fotolia / Nouk
Tot i la correcció a la baixa de les previsions de creixement per al 2013 –primer de l’1,25% al 0,75% pel Govern danès, després fins al 0,6% per la Comissió Europea–, l’economia danesa va aconseguir reduir dues dècimes l’atur fins al 7,3% i contenir, malgrat les exigències de Brussel·les de més retallades, el dèficit públic en l’1,7%. Les tensions amb la UE també es van reproduir amb el projecte europeu de reglament sobre harmonització de la protecció de dades personals, que el Govern danès va criticar per falta de protecció als usuaris.
D’altra banda, el 12 de març es van celebrar eleccions a l’illa autònoma de Grenlàndia amb un important rerefons geopolític i internacional arran de l’explotació de recursos naturals a l’illa (urani, ferro, petroli i gas), així com per la batalla de les potències mundials per prendre posicions a l’Àrtic –cada cop més accessible a la navegació i l’explotació del seu subsòl a causa del desgel–. La concessió de noves llicències d’exploració a companyies xineses –endegada pel primer ministre sortint, l’independentista socialista Kuupik Kleist, a canvi d’inversions a l’illa–, va provocar el recel dels liberals danesos, la UE i els EUA, i va ocupar bona part del debat electoral. Amb la promesa de revisar contractes miners i abolir la llei de gran escala –a partir de la qual és permès a les multinacionals estrangeres contractar mà d’obra al marge de la legislació laboral autòctona–, els socialdemòcrates, encapçalats per Aleqa Hammond, van aconseguir la victòria amb el 42% dels vots davant el 34% dels socialistes.
En un altre àmbit, l’1 d’agost va començar la retirada de la meitat de les tropes daneses desplegades a l’Afganistan, amb previsió de sortir-ne per complet el 2014.