La privatització de la companyia elèctrica DONG Energy a les mans de Goldman Sachs va provocar al principi d’any una crisi política que es va saldar amb la ruptura del Govern de centreesquerra, la sortida del Partit socialista (SP) de la coalició i una gran fragilitat parlamentària el darrer any de legislatura. Malgrat l’àmplia desaprovació popular de la privatització recollida a les enquestes, la primera ministra Helle Thorning-Schmidt va tirar endavant l’operació i ràpidament va aconseguir formar un nou gabinet de coalició amb els liberals i un pes reforçat del partit socialdemòcrata en vista als comicis del 2015. Això no obstant, les eleccions europees del maig van tornar a sacsejar el mapa polític. Malgrat les expectatives de creixement econòmic i de reducció de l’atur al 5%, l’ultradreta nacionalista i xenòfoba del Dansk Folkeparti va aconseguir capitalitzar el descontentament social i el desgast institucional de les elits polítiques tradicionals i va guanyar les eleccions amb rotunditat: 27% dels vots, set punts de diferència amb els socialdemòcrates i deu més amb el principal partit liberal conservador (Venstre). D’altra banda, l’esquerra alternativa (Enhedslisten), amb presència ja a les municipals del 2013, es va consolidar com l’altre nou actor emergent –es va presentar als comicis europeus com a Moviment Popular anti-UE– amb el 9% dels vots.
Durant el mateix mes de maig, l’opinió pública danesa va assistir al destapament d’un escàndol d’espionatge de gran ressò. Un experiodista de la revista sensacionalista Se&Hør va fer públic els suborns de l’editorial a un empleat de banca entre el 2008 i el 2013 per fer un seguiment de les factures de targetes de crèdit de la casa reial i de diversos polítics com ara l’exprimer ministre conservador, Lars Løkke Rasmussen, o el líder del partit radical liberal, Morten Helveg Petersen, entre d’altres. A Groenlàndia, per la seva banda, va esclatar un altre escàndol al mes d’octubre, en aquest cas, relacionat amb l’ús de fons públics empleats en despeses familiars per la presidenta Aleqa Hammond. Aquest fet va comportar una greu crisi de govern en el si de l’executiu socialdemòcrata i la dimissió dels seus socis de govern, dos ministres del partit socialdemòcrata i els preparatius d’un avenç dels comicis electorals.