Al principi d'any, el país va viure uns dies d'inseguretat ciutadana arran d'un tiroteig contra un centre cultural de Copenhaguen en el qual va morir una persona. Les autoritats daneses van apuntar que es tractava d'un atemptat terrorista contra Lars Vilks, un artista i caricaturista suec que des de fa vuit anys es troba sota amenaça islamista pels dibuixos que va fer de Mahoma. Unes quantes hores més tard, a prop d'una sinagoga, una altra persona va morir en rebre un tret al cap i dos agents van resultar ferits. L'endemà, la policia danesa va abatre a trets el presumpte terrorista dels dos atemptats, un jove de 22 anys, i va detenir dues persones més en relació amb el mateix cas.
En política interna, la primera ministra danesa, Helle Thorning-Schmidt, va presentar la seva dimissió formal i la del seu Govern, després de la derrota del centreesquerra en les eleccions generals del mes de juny. La primera ministra també va presentar la dimissió com a presidenta del partit socialdemòcrata, tot i ser la força més votada amb el 26,4% dels vots. El partit antiimmigració i antieuropeu Dansk Folkparti (DF) va ser, amb el 21,5% dels sufragis, la segona força més votada, i va augmentar 9 punts respecte dels anteriors comicis, mentre que el Partit Liberal, amb el 19,5% dels vots, va baixar més de 6 punts. Aquests resultats van donar, però, la victòria al bloc conservador, i els liberals van assumir la direcció del nou Govern. En aquest context, el Partit Liberal ja va posar en marxa l'acord per alentir el flux de sol·licitants d'asil i reduir a la meitat l'ajuda econòmica a refugiats, seguint les propostes populistes de la segona força del país, el DF.
El creixement del PIB del país danès va arribar a l'1,7%, una dècima menys del que es va pronosticar al principi d'any i gairebé un punt per sobre del creixement que hi va haver l'any anterior. La taxa d'atur es va mantenir pràcticament al voltant del 6,5%, en què el deute governamental va disminuir fins a arribar al 43,7%.