El primer ministre danès, Lars Løkke Rasmussen, va proposar un pla econòmic de deu anys per a impulsar l’economia del país
© Ministry of Foreign Affairs of the Republic of Poland
L’economia danesa va continuar dinàmica durant l’any, malgrat la situació europea, si bé lleugerament per sota de la d’altres països escandinaus com Suècia o Noruega. Les raons d’aquest creixement moderat (1% del PIB) van resultar d’unes finances públiques sanejades, una càrrega modesta del deute públic (38,9% del PIB), un fort sector bancari, un ambient empresarial sòlid i un sector d’exportació diversificat gràcies a la despesa pública de suport. Les debilitats de l’economia danesa van venir, però, de la pèrdua de competitivitat i la desacceleració del consum provocat per un deute familiar excessiu. Altres riscos derivats van ser l’elevada càrrega del deute de les empreses no financeres i la caiguda de la seva rendibilitat, si bé el creixement del volum de negocis es va recuperar i un repunt de la inflació va ajudar el poder de fixació de preus de les empreses.
El Brexit va continuar sent un risc, tenint en compte que el mercat britànic és la tercera destinació de les exportacions daneses (un 7% del total). La demanda moderada al Regne Unit, a causa de la incertesa juntament amb la depreciació de la moneda, va afectar els sectors més exposats: agroalimentari, energia i maquinària. Malgrat això, la caiguda de la taxa d’atur (6,1%), el retorn a un creixement positiu dels salaris reals (amb una mitjana real de l’1%) i les baixes taxes d’interès van permetre aventurar una recuperació sostenible de les inversions empresarials i de la despesa dels consumidors a curt i mitjà termini.
En clau política, d’ençà de les eleccions del 28 de novembre, es va formar un Govern liderat pel Partit Liberal (Venstre) en coalició amb l’Aliança Liberal (LA) i el Partit Conservador (DKF). El primer ministre, Lars Løkke Rasmussen, va obrir les negociacions amb els seus socis de govern per adoptar un pla econòmic de deu anys que hauria d’impulsar l’economia fins el 2025. La proposta del Partit Liberal, entre d’altres, va ser reduir l’impost sobre la renda, augmentar la despesa pública un 0,5% a l’any fins als 22.000 milions de corones daneses el 2025, centrant-se en l’atenció a les persones grans, l’educació i la seguretat, i elevar l’edat de jubilació als 67,5 anys el mateix any.
Tanmateix, Dinamarca es va convertir en el primer país del món que va comprar, oficialment, les dades relatives a ciutadans danesos dels Papers de Panamà per investigar-los, per una suma al voltant del milió d’euros. La filtració inclou els detalls dels propietaris reals que hi ha darrere de les companyies anònimes inscrites en paradisos fiscals. Es va estimar que les investigacions podrien afectar entre 500 i 600 ciutadans danesos.