El mes d’agost, es va fer públic l’escàndol de la manipulació de les quotes pesqueres que va afectar durament el Govern minoritari de coa-lició encapçalat pel primer ministre, Lars Lokke Rasmussen, i que també va tenir un impacte en les negociacions del Brexit, atès que un 40% de les captures pesqueres daneses es fan en aigües britàniques. De resultes d’aquest fet, la responsabilitat ministerial d’aquest àmbit va ser transferida del ministre de Medi Ambient i Alimentació a la ministra per a la Igualtat i per a la Cooperació Nòrdica.
El 17 de novembre, es va aprovar el Pilar Europeu de Drets Socials a la Cimera Social sobre Ocupació Justa i Creixement, celebrada a Göteborg, seguint el model danès de regulació del mercat de treball i de reforma de l’estat del benestar, basat en el principi de la flexiseguretat, com a estratègia que combina un mercat de treball parcialment flexible i assegura el benestar mitjançant la protecció transversal de l’individu, amb una política de formació i reinserció laboral molt activa.
Dinamarca es va mantenir molt ferma en les mesures de control de la frontera amb Alemanya, per a combatre la immigració il·legal i el terrorisme, i va suspendre temporalment la lliure circulació establerta al Tractat de Schengen.
En un altre ordre de coses, el primer ministre de les illes Fèroe, Aksel V. Johannesen, va anunciar que, el 25 d’abril de 2018, se celebrarà un referèndum per a aprovar una constitució pròpia de l’arxipèlag. Amb unes importants reserves petrolieres, actualment està sota sobirania danesa, encara que gaudeix d’una àmplia autonomia i no pertany a la Unió Europea. El 2017 va superar, per primer cop, els 50.000 habitants.