La Unió per la Majoria Presidencial (UMP), una coalició dirigida pel primer ministre Abdoulkader Mohamed Kamal, va obtenir la majoria en les eleccions legislatives celebrades al febrer. La UMP va aconseguir 55 escons, l’oposició, agrupada en la Unió per la Salvació Nacional (USN), 10 escons. Per primera vegada des de la independència de França, l’any 1977, una formació opositora aconseguia unes actes de diputat. Tanmateix, la USN es va negar a ocupar els escons amb l’argument que les eleccions havien estat un frau, una denúncia rebutjada pels observadors internacionals, satisfets amb la forma en què es va celebrar la consulta. La tensió va augmentar amb la detenció del portaveu opositor, Daher Ahmed Farah, i la creació d’un parlament paral·lel, anomenat assemblea legítima . El president Omar Guelleh, que disposa del suport incondicional d’Occident, es va negar a obrir un diàleg amb la resta de partits. L’oposició, que tem una fractura després que un dels seus diputats entrés al Parlament, es va apropar al Moviment pel Desenvolupament i la Llibertat (MDL), prohibit pels seus vincles amb els Germans Musulmans. Les diferències amb l’oposició no van afectar el dinamisme de l’economia, que rep inversions dels països del Golf i el flux que generen el port i les bases estrangeres. Tampoc van minar la imatge del president Guelleh, que va rebre el primer ministre del Japó, Shinzo Abe, de visita a la base militar japonesa, la primera del país asiàtic a l’exterior des del 1945. A Djibouti hi ha establertes bases de França, els Estats Units, el Japó i de la missió europea Atalante, amb soldats alemanys, espanyols i italians.