Les bases militars nord-americanes i d’altres països són un pilar de l’economia de Djibouti
© US Navy
El diàleg entre el Govern i l’oposició va capitalitzar l’agenda política del país, l’estabilitat del qual està amenaçada per les milícies somalis Al-Xabab. Les negociacions, en les quals va participar el president Ismaïl Omar Guel-leh, tenien com a objectiu que la Unió per la Salvació Nacional (USN) reconegués els resultats de les eleccions celebrades al febrer del 2013 i participés en els treballs del Parlament. En la consulta, la coalició Unió per la Majoria Presidencial (UMP) va obtenir 55 escons, mentre que la USN només va aconseguir 10 diputats, 8 dels quals es van negar a entrar al Parlament.
Al maig, les milícies islamistes Al-Xabab es van atribuir un atemptat en un restaurant de la capital on van morir tres persones i en van resultat ferides una vintena. L’acció, segons Al-Xabab, va ser una resposta a la participació de Djibouti amb mil homes a les forces pan-africanes AMISOM desplegades a Somàlia en suport del Govern federal somali.
El president Guelleh és ben vist per les capitals occidentals per permetre l’ús del territori per a bases militars, que d’altra banda són un pilar de l’economia de Djibouti. De fet, els Estats Units hi tenen bases establertes des del 2002, uns quants mesos després dels atemptats de l’11 de setembre, amb unes 3.000 persones i per les quals paga un lloguer anual de 700 milions de dòlars –enguany el president Barack Obama va anunciar que les bases nord-americanes continuarien deu anys més a Djibouti–. També hi tenen bases el Japó (700 persones, des del 2009) i França (1.900 soldats), i hi ha establerts militars de l’“operació Atalanta”, de la Unió Europea, destinada a lluitar contra la pirateria, amb personal d’Alemanya, Itàlia, Espanya i els Països Baixos. Malgrat les estretes relacions amb les capitals occidentals, la Xina és el principal soci comercial de Djibouti.