En el context jurídic mundial, la justícia penal internacional no va presentar avenços significatius durant el 2011. El principi de jurisdicció universal que va introduir Bèlgica per una llei de 1999 fins a la seva derogació el 2003 va continuar trobant obstacles per a la seva aplicació efectiva. No obstant això, Alemanya el va emprar per encetar, al maig del 2011, un procés contra Ignace Murwanashaya, el cap de la rebel·lió hutu ruandesa de les Forces Democràtiques d’Alliberament de Ruanda, resident en territori alemany.
El president de la Comissió Europea, José Manuel Durão Barroso (esquerra) acompanyat per David Cameron (dreta), primer ministre britànic, que va ser l’únic a votar contràriament a l’acord de disciplina financera de la UE
© Unió Europea
Pel que fa a la Unió Europea, la crisi econòmica i financera en va fer trontollar les bases. Al darrer trimestre de l’any van tenir lloc diverses reunions extraordinàries del Consell Europeu per a fer front a les amenaces sobre la zona euro que posaven en perill el futur de la moneda única. L’eix francoalemany, liderat per la cancellera Angela Merkel, va proposar una reforma del tractat de Lisboa. L’oposició en solitari del primer ministre britànic, David Cameron, ho impedí i la Gran Bretanya va quedar aïllada de l’acord de disciplina financera signat per la immensa majoria de la resta dels 27 membres. Aquesta situació va estar precedida de la decisió del 30 de maig, relativa a la concessió d’ajuda financera de la UE a Portugal, una intervenció econòmica de les autoritats comunitàries similar a la que anteriorment ja s’havia produït sobre Grècia i Irlanda. A més, les dades negatives ofertes per Espanya i Itàlia van donar lloc a la dissolució avançada de les Corts en el primer cas, i en el segon, a la dimissió del Govern de Silvio Berlusconi, substituït per Mario Monti, que encapçala un govern de tecnòcrates.
La Unió Europea va regular de manera comunitària les normes bàsiques de seguretat dels aeroports
© Parlament Europeu
Entre les nombroses disposicions aprovades per les institucions europees cal destacar: els reglaments sobre la lliure circulació dels treballadors dins de la Unió; la creació d’una xarxa de funcionaris d’enllaç de la immigració; unes mesures restrictives específiques dirigides a determinades persones i entitats amb la finalitat de lluitar contra el terrorisme; la iniciativa ciutadana que ha de permetre als europeus participar en l’activitat legislativa del Parlament a través de propostes normatives; l’adopció de determinades normes de comptabilitat relatives a les millores de les Normes Internacionals d’Informació Financera; el sistema de control de qualitat aplicat a les paritats de poder adquisitiu; el reconeixement de qualificacions professionals; la reducció de les quotes de verat assignades a Espanya per al 2011 i els anys següents a causa de la sobrepesca practicada; els drets dels viatgers d’autobús i autocar; la imposició de condicions especials a la importació de pinsos i aliments originaris o procedents del Japó, a causa de l’accident a la central nuclear de Fukushima; les estadístiques comunitàries de salut pública i de salut i seguretat en el treball, pel que fa a les estadístiques sobre les causes de mort; les mesures per a l’aplicació de les normes bàsiques comunes de seguretat aèria; l’establiment de criteris per a determinar quan certs tipus de ferralla deixen de ser residus, de conformitat amb la Directiva 2008/98/CE; la fixació del contingut màxim de determinats contaminants en els productes alimentaris; l’establiment d’un règim comunitari de control per a garantir el compliment de les normes de la política pesquera comuna; les normes d’aplicació dels programes de cooperació transfronterera finançats en el marc del reglament núm. 1638/2006; les normes bàsiques comunes sobre seguretat de l’aviació civil pel que fa a la introducció gradual del control de líquids, aerosols i gels als aeroports de la UE; els complements de les normes bàsiques comunes sobre la seguretat de l’aviació civil, pel que fa a l’ús dels escàners de seguretat en els aeroports de la UE, i les estadístiques comunitàries de la societat de la informació.
Pel que fa les directives, cal subratllar: les referides a les fusions de societats anònimes; l’establiment d’un codi comunitari sobre medicaments d’ús humà, pel que fa a l’entrada de medicaments falsificats a la cadena de subministrament legal, i l’establiment d’un marc comunitari per a la gestió responsable i segura del combustible nuclear utilitzat i dels residus radio-actius.
La sentència de 22 de setembre del Tribunal de Justícia de la UE va condemnar Espanya per incompliment de la Directiva 92/43/CEE, de 21 de maig de 1992, relativa a la conservació dels hàbitats naturals de la fauna i la flora silvestres.
El Govern de l’Estat espanyol va aprovar diferents decrets llei com a mesura ràpida contra la crisi, com ara la regulació de les economies submergides
© Parlament Europeu
A Espanya, les eleccions generals del 20 de novembre van donar la majoria absoluta al Partit Popular, amb Mariano Rajoy al capdavant, a les Corts Generals, fet que ratificava la clara victòria obtinguda en les eleccions municipals i autonòmiques del 22 de maig. El Govern anterior de Rodríguez Zapatero havia hagut de fer front a la greu crisi econòmica, mitjançant una intensa utilització de l’instrument del decret llei (legislació d’urgència), per prendre mesures relatives a la promoció de la transició a l’ocupació estable i a la requalificació professional de les persones aturades; al reforç del sistema financer; a la millora de l’ocupació i la reforma de les polítiques actives d’ocupació; a l’impuls de la recuperació econòmica i l’ocupació; a la regularització i el control de l’ocupació submergida i al foment de la rehabilitació d’habitatges; a la reforma de la negociació col·lectiva; al suport als deutors hipotecaris, de control de la despesa pública i cancel·lació de deutes amb empreses i autònoms contretes per les entitats locals, de foment de l’activitat empresarial i impuls de la rehabilitació i de simplificació administrativa; a la promoció de l’ocupació dels joves, el foment de l’estabilitat a l’ocupació i el manteniment del programa de requalificació professional de les persones que esgoten la seva protecció per desocupació; al restabliment amb caràcter temporal de l’impost sobre el patrimoni, i a la creació del Fons de Garantia de Dipòsits de les entitats de crèdit. I tot això en el context de l’Acord Marc Europeu d’Estabilització Financera que va conduir a la reforma de l’article 135 de la Constitució, que va incorporar criteris sobre límits al dèficit i al deute públics. També es va aprovar l’Instrument d’Adhesió a l’Acord per a la constitució de l’Acadèmia Internacional contra la corrupció com a organització internacional.
Entre la diversa legislació ordinària, les Corts van aprovar les lleis relatives a l’economia sostenible i l’economia social; al crèdit al consum; a la comunicació audiovisual; a la ciència, la tecnologia i la innovació; al reconeixement i la protecció integral a les víctimes del terrorisme; a la regulació de la prestació de serveis de trànsit aeri, per la qual s’estableixen les obligacions dels proveïdors civils dels esmentats serveis i es fixen determinades condicions laborals per als controladors civils de trànsit aeri; a la modificació de la llei d’enjudiciament civil, per a facilitar l’aplicació a l’Estat dels processos europeus monitori i d’escassa quantia; a la seguretat alimentària i nutrició; a l’ús de les tecnologies de la informació i la comunicació a l’Administració de Justícia; al Registre Civil; al diner electrònic; als residus i sòls contaminats; al dipòsit legal; als contractes del sector públic en els àmbits de la defensa i de la seguretat; a la salut pública; a la jurisdicció social; de mesures d’agilització processal; la llei concursal; el mercat de valors; l’adaptació normativa a la Convenció Internacional sobre els drets de les persones amb discapacitat. També s’aprovaren els textos refosos de les lleis sobre auditoria de comptes, ports i contractes del sector públic.
Quant a la legislació orgànica, cal destacar les lleis que van reformar l’Estatut d’Autonomia d’Extremadura, i les que van modificar el règim electoral; la repressió del contraban; el Poder Judicial, i els drets i llibertats dels estrangers a Espanya i la seva integració social. També s’ha aprovat la nova Llei orgànica de drets i deures dels membres de les Forces Armades.
En el marc de l’exercici de la potestat reglamentària, el Govern aprovà les normes sobre la qualitat ambiental en l’àmbit de la política d’aigües; la millora de la qualitat de l’aire; els ensenyaments oficials de doctorat; l’estatut de l’Institut Nacional d’Administració Pública; el Reglament de la Llei Orgànica 4/2000, sobre els drets dels estrangers a Espanya i la seva integració social; la reforma de la Llei 60/2003, d’arbitratge i de regulació de l’arbitratge institucional a l’Administració General de l’Estat; la responsabilitat civil per danys nuclears o produïts per materials radioactius; la regulació del joc, i la de la relació laboral de caràcter especial del servei de la llar familiar.
A Catalunya es va modificar la Llei de regulació de l’impost de successions i donacions, que es va suprimir
© CDC / Richard Duncan, MRP, Sr. Proj. Mngr. North Carolina State University, The Centre for Universal Design (CUD)
A Catalunya, el Parlament va tenir una activitat legislativa reduïda. Es van modificar les lleis relatives a les cooperatives, com també l’Autoritat Catalana de la Competència, l’ordenació de les vegueries i l’impost de successions, modificació que en comportà la supressió; el llibre tercer del Codi Civil de Catalunya, relatiu a les persones jurídiques i les tres lleis anomenades omnibus, que deroguen o modifiquen un ampli catàleg de lleis aprovades pels governs tripartits (2003-10). La Llei de l’occità, aranès a la Vall d’Aran, va estar recorreguda pel president del Govern davant el Tribunal Constitucional.
El Govern va crear un Consell Assessor per a la Sostenibilitat i el Progrés del Sistema Sanitari i també el Consell sobre Polítiques Socials i Familiars. A més, dins la seva activitat reglamentària, va aprovar l’organització transversal de la política lingüística i el desplegament de la renda mínima d’inserció.
De les sis sentències del Tribunal Constitucional dictades sobre les competències entre l’Estat i la Generalitat, es van estimar les pretensions catalanes en quatre ocasions (en disposicions referides a comerç interior; subvencions a universitats per a esportistes d’elit; a entitats locals i a assistència social), per bé que en dues sentències la resolució jurisdiccional va ser parcialment favorable.
A les Balears, les eleccions al Parlament balear del 22 de maig van donar el triomf al PP per majoria absoluta i la presidència del Govern a Josep Ramon Bauzà. El parèntesi electoral va minvar l’activitat legislativa del Parlament balear. Entre les lleis aprovades abans de les eleccions, promogudes pel Govern presidit pel socialista J. Antich, cal destacar: la regulació de l’Ens Públic de Radiotelevisió, que el nou Govern popular va decidir tancar; la transformació de fundacions del sector públic sanitari i determinació del règim jurídic de les fundacions públiques sanitàries, i la regulació de la participació institucional de les organitzacions empresarials i sindicals més representatives.
El Govern va aprovar els procediments d’adjudicació d’habitatges protegits per l’Institut Balear de l’Habitatge; el desplegament i l’execució de determinats aspectes de la legislació sobre ports; la llibertat d’establiment i de prestació de serveis turístics, la regulació de la declaració responsable i la simplificació dels procediments administratius en matèria turística, com també de l’atenció a la diversitat i l’orientació educativa als centres educatius no universitaris sostinguts amb fons públics. Després de les eleccions, el nou Govern del PP va fer ús del decret llei per a modificar la regulació del sector públic instrumental i per a prendre mesures relatives a determinades infraestructures i equipaments d’interès general en matèria d’ordenació territorial, urbanisme i d’impuls de la inversió, com també de suport als emprenedors i a la micro, petita i mitjana empresa.
El Tribunal Constitucional va desestimar les pretensions del Govern Balear en matèria de regulació d’horaris comercials.
Al País Valencià, o Comunitat Valenciana (segons la denominació estatuària), les eleccions a les Corts del 22 de maig van confirmar la majoria absoluta del PP i la presidència de la Generalitat de F. Camps, que posteriorment va presentar la dimissió a causa de la seva imputació en un cas de corrupció política i va ser substituït per A. Fabra. Les Corts van aprovar, entre altres lleis, les referides a l’estatut dels consumidors i usuaris; la regulació de l’esport i l’activitat física; el comerç i les biblioteques. El Govern va modificar per decret llei la regulació de les caixes d’estalvis. També va aprovar l’estratègia territorial del País Valencià i el desplegament de la llei de protecció a la maternitat.
A Andorra, en les eleccions del 3 d’abril, la candidatura liberal Demòcrates per Andorra va obtenir un destacat triomf que li va proporcionar la majoria absoluta al Consell General. El nou cap de govern és Antoni Martí.
Aquest any es van signar el conveni de l’ONU contra la delinqüència organitzada transnacional, un acord amb la República Federal d’Alemanya per a l’intercanvi d’informació en matèria fiscal i un acord monetari amb la Unió Europea. Entre les lleis aprovades, cal destacar les referides a la creació d’un sistema de garantia de dipòsits per a les entitats bancàries; es modificà un cop més la legislació urbanística, com també els impostos de societats, d’activitats econòmiques i el de la renda dels no residents fiscals. No es va presentar cap recurs directe d’inconstitucionalitat davant el Tribunal Constitucional.