La Unió Europea va aprovar la regulació sobre l'eficiència energètica dels edificis
© Parlament Europeu
En el context jurídic mundial, van destacar els nous processos constituents en diversos països àrabs com a conseqüència de les revoltes revolucionàries contra els règims autocràtics, especialment a Tunis i Egipte. En el context de les organitzacions internacionals, l'extraordinari suport que va obtenir Palestina a l'Organització de les Nacions, com a nou estat observador, va introduir un nou factor de canvi en les seves relacions amb Israel, el país que ocupa els seus territoris.
A la Unió Europea (UE), com un efecte més de la crisi econòmica i financera, el 2 de març de 2012 es va aprovar el nou Tractat d'Estabilitat, Coordinació i Governança econòmica i monetària, que va precedir la promulgació de lleis en el mateix sentit en els diversos estats de la zona euro. Entre els nombrosos reglaments i directives que van aprovar les institucions europees, van destacar els relatius als instruments de risc compartit pels estats membres que pateixen, o en risc de patir, greus dificultats en relació amb la seva estabilitat financera; el codi comunitari sobre visats; l'eficiència energètica d'edificis; l'establiment de la llista comunitària de les companyies aèries que són objecte d'una prohibició d'explotació a la comunitat; les disposicions mínimes de seguretat i de salut relatives a l'exposició dels treballadors als riscos derivats dels agents físics, a més de la decisió del Banc Central Europeu, sobre mesures addicionals relatives a les operacions de finançament de l'Eurosistema.
A Espanya, les Corts Generals van aprovar dues lleis orgàniques d'especial rellevància econòmica i financera: la que autoritza la ratificació d'Espanya del Tractat d'Estabilitat, Coordinació i Governança a la Unió Econòmica i Monetària, i la consegüent Llei d'estabilitat pressupostària i sostenibilitat financera, per la qual s'acompleix el mandat contingut en l'article 135 de la Constitució que va ser objecte de reforma el 2011. També mitjançant una llei orgànica es va autoritzar la ratificació del tractat d'adhesió a la UE de Croàcia com a futur nou membre, i la modificació del finançament de partits polítics.
Per llei ordinària, destaquen les que es van aprovar sobre la mediació en assumptes civils i mercantils; la modificació de la regulació de la comunicació audiovisual, per flexibilitzar la manera de gestionar els serveis públics de comunicació audiovisual autonòmica, i la modificació de la normativa tributària, pressupostària i d'adequació de la normativa financera per a la intensificació de les actuacions en la prevenció i lluita contra el frau, i el sanejament i la venda dels actius immobiliaris del sector financer.
En el seu primer any en la direcció del poder executiu, el Govern del Partit Popular va fer un ús reiterat de la legislació d'urgència (o decret llei), per a aprovar sense debat parlamentari un ampli conjunt de mesures, la gran majoria relacionades amb la crisi econòmica i financera que va seguir planant sobre els ciutadans i les empreses. Entre els temes que van ser objecte de regulació sobresurten: el sanejament del sector financer; la reforma del mercat laboral, sobre la qual el Consell de Garanties Estatutàries va emetre un parer d'inconstitucionalitat parcial; els mecanismes de finançament per al pagament als proveïdors de les entitats locals; la protecció dels deutors hipotecaris sense recursos; la creació del fons per al finançament dels pagaments als proveïdors; la simplificació de les obligacions d'informació i documentació de fusions i escissions de societats de capital; la introducció de mesures tributàries i administratives dirigides a la reducció del dèficit públic; la modificació de normes financeres en relació amb les facultats de les autoritats europees de supervisió; la racionalització de la despesa pública en l'àmbit educatiu; les mesures sobre medi ambient; el sanejament i la venda dels actius immobiliaris del sector financer; la liberalització del comerç i altres serveis; les mesures en matèria d'infraestructures i serveis ferroviaris; la pròrroga del programa de requalificació professional de les persones que esgotin la seva protecció per desocupació, i la reestructuració i la resolució d'entitats de crèdit, que després seria aprovat com a llei. També va entrar en vigor l'acord del servei de préstec entre els estats de la zona euro a favor de Grècia com a estat prestatari, a fi de fer front a la greu situació econòmica d'aquest país.
Així mateix, el Govern va aprovar l'Instrument de ratificació amb França, Itàlia, els Països Baixos i Portugal, pel qual es crea la Força de Gendarmeria Europea (EUROGENDFOR), signat a la ciutat de Velsen (Països Baixos), i va suprimir la representació permanent d'Espanya al Consell de la Unió Europea Occidental (UEO).
Per mitjà de la potestat reglamentària, el Govern va aprovar el reglament dels procediments d'acomiadament col·lectiu i de suspensió de contractes i reducció de la jornada, i va regular les aportacions econòmiques que han de fer les empreses amb beneficis que duguin a terme acomiadaments col·lectius que afectin treballadors de cinquanta anys o més.
Finalment, cal destacar que, per primera vegada i en el decurs de la resolució d'un recurs d'empara, el Tribunal Constitucional va plantejar davant el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) una qüestió prejudicial sobre la Decisió Marc 2002/584/JAI, en la seva redacció vigent donada per la Decisió Marc 2009/299/JAI, que fa referència a l'ordre europea de detenció, que encara està pendent de resolució al Tribunal de Luxemburg.
A Catalunya, el fet institucional més rellevant va ser després dels efectes polítics de la massiva manifestació de l'Onze de Setembre la dissolució anticipada del Parlament i la celebració de les eleccions el 25 de novembre. El resultat va suposar una important pèrdua de suport electoral de la federació de Convergència i Unió, la qual cosa no va impedir la formació d'un govern monocolor amb el suport parlamentari d'ERC i la renovació d'Artur Mas com a president de la Generalitat, el qual va proposar dur a terme una consulta perquè la ciutadania es pronunciï sobre la futura relació entre Catalunya i Espanya.
La producció legislativa del Parlament de Catalunya va ser reduïda. Es van modificar lleis anteriors sobre la regulació de l'audiovisual i l'urbanisme i les del llibre tercer del codi civil de Catalunya, relatiu a les persones jurídiques. També va regular la llei d'estabilitat pressupostària, el recurs de cassació en dret civil català; la creació de l'impost sobre les estades en establiments turístics i el text refós de la Llei de caixes d'estalvis.
L'ús del decret llei també va ser habitual per part del Govern. A les acaballes de l'any anterior ja es va fer servir per a prendre mesures en matèria de tresoreria, que al cap de poc va ser derogat; sobre el Pla econòmic i financer de reequilibri de la Generalitat i altres necessitats derivades de la conjuntura economicofinancera, en el qual destaca la mesura adoptada de cobrar un euro per expedició de recepta mèdica (l'administració catalana grava el procés de tramitació de la recepta, amb independència de la tributació establerta per l'Estat sobre l'ús dels serveis sanitaris); sobre les millores de la prestació econòmica d'incapacitat temporal del personal al servei de l'Administració de la Generalitat del seu sector públic i de les universitats públiques catalanes; per a reordenar determinades garanties financeres del sector públic i modificacions tributàries, i per a adoptar mesures en matèria d'horaris comercials i determinades activitats de promoció. Encara amb el Govern en funcions, també es va aprovar la regulació del nou impost sobre les entitats de crèdit, que va ser objecte d'un immediat recurs d'inconstitucionalitat pel Govern de l'Estat.
Per mitjà de la seva potestat reglamentària, entre d'altres, el Govern va aprovar el Consell Consultiu de Pacients; el Reglament de l'impost sobre les estades en establiments turístics, que desenvolupa el que va establir la llei sobre aquesta matèria, i la regulació de les condicions mínimes d'habitabilitat dels habitatges i la cèdula d'habitabilitat.
En els setze contenciosos competencials amb l'Estat jutjats aquest any que han estat objecte de sentència del Tribunal Constitucional, la Generalitat va veure satisfetes les seves pretensions totalment o parcial en dotze casos, entre els quals cal destacar diversos supòsits en què el Tribunal va censurar que l'Estat no hagi descentralitzat la gestió de les subvencions que havia atorgat (per exemple, en matèria laboral) i d'aquesta manera no va respectar les competències executives i de gestió de la Generalitat. No obstant això, com que les subvencions atorgades van produir i van esgotar els seus efectes sobre els drets i els interessos dels particulars temps enrere, les sentències van tenir un contingut merament declaratiu, que reconeix la competència vers el futur, sense efectes sobre el moment que van ser creades. Però, malgrat aquesta jurisprudència, el Govern de l'Estat va continuar centralitzant, sense una justificació especial, la gestió de les subvencions.
El Govern de les Illes Balears va aprovar la regulació de la vigilància sanitària de les aigües de consum humà
© Fototeca.cat / Anivar / Dreamstime.com
A les Illes Balears, el Parlament va aprovar les lleis de suport als emprenedors i a la micro, la petita i la mitjana empresa; i les de mesures tributàries urgents; del règim sancionador en diverses matèries i de fixació de mesures administratives urgents en matèria de joc, i de turisme i de modificació de la funció pública.
El Govern va emprar l'instrument del decret llei per a aprovar mesures urgents relatives a l'ordenació urbanística sostenible, la reorganització del Servei de Salut, la reducció del dèficit públic i la modificació de l'ordenació de l'activitat comercial. I en l'exercici de la seva potestat reglamentària va aprovar la regulació de la vigilància sanitària de les aigües de consum humà.
En els dos contenciosos competencials amb l'Estat, el Tribunal Constitucional va avalar la constitucionalitat de la legislació balear sobre establiments comercials i va declarar la inconstitucionalitat d'alguns preceptes sobre la llei de consells insulars.
Al País Valencià, es van prendre mesures de suport als emprenedors, les microempreses i les PIMES
© Parlament Europeu
Al País Valencià, les Corts van aprovar les lleis d'impuls a la implantació d'actuacions territorials estratègiques, la Carta de drets socials, les unions de fet formalitzades, les mesures urgents per a l'impuls de l'activitat comercial i l'eliminació de càrregues administratives.
El Govern de la Comunitat Valenciana també va recórrer a l'instrument del decret llei per a prendre mesures contra la crisi i de foment de l'activitat econòmica, com ara, per aprovar les mesures urgents per a la reducció del dèficit a la Comunitat Valenciana; de suport a la iniciativa empresarial i als emprenedors, les microempreses i les PIME, que després va ser aprovat com a llei; els organismes de certificació administrativa; les mesures per a garantir l'estabilitat pressupostària i de foment de la competitivitat, i la reestructuració i racionalització del sector públic empresarial i fundacional que després també va ser aprovat com a llei. En l'exercici de la seva potestat reglamentària, el Govern va crear el Consell regulador del turisme actiu a la Comunitat Valenciana, la Comissió de Defensa de la Competència, el Consell, pel qual s'estableix la política de seguretat de la informació de la Generalitat, el Consell de Consumidors i Usuaris, i la regulació de la intervenció de la inversió de fons públics.
El Tribunal Constitucional va declarar la inconstitucionalitat de la taxa per la prestació assistencial sanitària farmacèutica a diverses mutualitats de funcionaris.
I a Andorra, es va celebrar el XX Aniversari de la Constitució del 1993, que va establir les bases institucionals de l'estat de dret d'aquest país dels Pirineus. També el Consell General va desenvolupar una intensa activitat legislativa que es va traduir en l'aprovació de més de trenta lleis, entre les quals destaquen les que fan referència a la protecció contra el tabaquisme passiu ambiental; la tinença i protecció d'animals; la salut animal i la seguretat alimentària; l'impost general indirecte o el règim de franquícies duaneres, i la creació de diversos col·legis professionals (farmacèutics, economistes, enginyers, etc.).
A més, va modificar les lleis referides, entre d'altres, a les finances comunals, el codi penal, la Seguretat Social, la immigració, la inversió estrangera i el joc del bingo. També va aprovar acords internacionals amb Espanya sobre el trasllat de residus, amb França sobre delimitació de la frontera i amb Austràlia i Polònia sobre informació en matèria fiscal.
Per la seva banda, el Tribunal Constitucional va desestimar un procés incidental d'inconstitucionalitat presentat contra un precepte del Codi de relacions laborals i va resoldre diversos recursos d'empara que van presentar els ciutadans i les persones jurídiques en demanda dels drets reconeguts a la Constitució, en especial el dret d'accés a la jurisdicció, és a dir, el dret a la tutela judicial amb totes les garanties processals: en sis ocasions va estimar parcialment o totalment les pretensions del recurrent.