El context jurídic mundial va estar presidit per l'impacte del terrorisme de l'Estat Islàmic. Les mesures preses a França després dels atemptats del 13 de novembre a París van tornar a posar de manifest les dificultats d'equilibri entre llibertat i seguretat, especialment després de les mesures excepcionals adoptades pel Govern francès de reformar la Constitució, reduir el control judicial sobre els escorcolls policials i el rastreig massiu de dades privades.
A la Unió Europea, van ser aprovades, entre d'altres, les disposicions referides a les normes tècniques de regulació aplicables a la presentació de la informació, que les agències de qualificació creditícia comuniquen a l'Autoritat Europea de Valors i Mercats; la inspecció dels equipatges; l'adopció de mesures restrictives sobre les accions que menyscaben o amenacen la integritat territorial, la sobirania i la independència d'Ucraïna; la coordinació i la cooperació per facilitar la protecció consular de ciutadans de la Unió no representats en tercers països; els procediments d'insolvència; el comerç de determinats productes que es poden utilitzar per a aplicar la pena de mort o infringir tortura o altres tractes o penes cruels, inhumanes o degradants; la qualitat de la benzina i el gas-oil, i el foment de l'ús de l'energia procedent de fonts renovables.
El Tribunal de Justícia de la Unió Europea va pronunciar-se sobre les clàusules abusives en els contractes amb consumidors, sobretot en el cas de les hipoteques
© Parlament Europeu / Helen Atkinson
El Tribunal de Justícia de la Unió Europea va continuar pronunciant-se sobre la Directiva 93/13/CEE del Consell, de 5 d'abril, relativa a les clàusules abusives en els contractes signats amb consumidors. D'acord amb la seva interpretació en els procediments prejudicials plantejats, interpreta que no s'oposa a una disposició nacional, per la qual cosa el jutge nacional que coneix un procediment d'execució hipotecària està obligat a fer que es tornin a calcular les quantitats degudes en virtut de la clàusula d'un contracte de préstec hipotecari que fixa els interessos de demora, calculats a partir d'un tipus d'interès tres vegades superior al legal del diner, amb la finalitat que l'import d'aquests interessos no ultrapassi aquest límit; però sempre que l'aplicació de la disposició nacional no prejutgi l'apreciació per part d'aquest jutge nacional del caràcter abusiu d'aquesta clàusula, i no impedeixi que aquest mateix jutge deixi sense aplicar la clàusula en qüestió en cas que apreciï que és "abusiva", en els termes que fixa la Directiva.
A Espanya, el final de la desena legislatura va registrar una àmplia producció legislativa de les Corts Generals. En l'àmbit internacional es va signar l'acord multilateral entre autoritats competents sobre intercanvi automàtic de comptes financers. Entre les lleis orgàniques aprovades van destacar les referides a la modificació del codi penal en matèria de terrorisme; el finançament dels partits polítics i la regulació del Tribunal de Comptes; la protecció de la seguretat ciutadana, que ha generat diversos recursos d'inconstitucionalitat per vulneració de drets fonamentals; la modificació de l'enjudiciament criminal, per transposar el dret europeu sobre interpretació, traducció i dret a la informació en els processos penals; la modificació del finançament de les comunitats autònomes i de l'estabilitat pressupostària i sostenibilitat financera; l'accés i la publicitat de determinada informació continguda en les sentències dictades en matèria de frau fiscal, i la protecció dels menors i les dones amb capacitat modificada judicialment en la interrupció voluntària de l'embaràs, que prescriu l'autorització dels seus representants legals per a les dones menors de 16 i 17 anys. També es va modificar la Llei orgànica del Tribunal Constitucional a fi de restablir el recurs previ d'inconstitucionalitat per als projectes de llei orgànica d'Estatut d'autonomia o de la seva modificació, així com el procediment per a l'execució de les seves resolucions com a garantia de l'estat de dret, que li permet acordar la suspensió de les seves funcions a les autoritats i empleats públics de l'Administració responsable de l'incompliment; i els privilegis i immunitats dels estats estrangers, les organitzacions internacionals amb seu o oficina a Espanya i les conferències o reunions internacionals celebrades a Espanya.
Pel que fa a les lleis ordinàries, es van aprovar, entre d'altres, les relatives a l'estatut de la víctima del delicte; les denominacions d'origen i indicacions geogràfiques protegides d'àmbit territorial supraautònomic; les mesures en matèria concursal; la salvaguarda del patrimoni cultural immaterial; la recuperació i resolució d'entitats de crèdit i empreses de serveis d'inversió; la concessió de la nacionalitat espanyola als sefardites originaris d'Espanya; la reforma de la legislació hipotecària i del cadastre immobiliari; la modificació del conveni econòmic entre l'Estat i la comunitat foral de Navarra; el patrimoni natural i de la biodiversitat; la seguretat nacional; les carreteres; el nou procediment administratiu comú de les administracions públiques i també el règim jurídic del sector públic; la modificació de l'enjudiciament criminal per a l'agilització de la justícia penal i l'enfortiment de les garanties processals del tercer sector de l'acció social, i la regulació del voluntariat. Una part important d'aquesta legislació va ser objecte de dictàmens del Consell de Garanties Estatutàries de Catalunya, com a requisit previ al recurs d'inconstitucionalitat davant el Tribunal Constitucional.
El Govern va continuar fent ús habitual de l'instrument excepcional del decret llei per a regular assumptes com les mesures sobre comercialització dels drets d'explotació de continguts audiovisuals del futbol professional; les mesures de suport per a la continuïtat de Barcelona com a capital del Mobile World Congress per al període 2019-2023, etc. Per la via del decret legislatiu també va aprovar els textos refosos relatius a l'estatut dels treballadors; l'ocupació; el mercat de valors i l'estatut bàsic de l'empleat públic, i d'altres.
A Catalunya, l'activitat del Parlament i l'exercici de la seva potestat legislativa van ser paral·lels al procés polític sobiranista i les eleccions del 27 de setembre, que van donar la majoria relativa a la candidatura de Junts pel Sí (39,59% i 62 escons); Ciutadans (17,90% i 25 escons); PSC (12,72% i 16 escons); Catalunya Sí que es pot (8,94% i 11 escons); PP (8,49% i 11 escons) i la CUP (8,21% i 10 escons). L'any va acabar sense investidura del president de la Generalitat.
Entre les lleis més rellevants aprovades cal mencionar les que fan referència a les mesures fiscals, financeres i administratives, destinades a la creació d'unes futures estructures d'estat, de les quals prèviament el Consell de Garanties Estatutàries va considerar que algunes no disposaven de suport constitucional i estatutari, fet que va comportar que la llei finalment aprovada s'adaptés al dictamen de l'òrgan consultiu de la Generalitat. També van ser aprovades les lleis sobre la creació de la comarca del Moianès; l'harmonització del codi civil de Catalunya; la modificació de la regulació de l'Agència Tributària de Catalunya, per a l'ordenació tributària dels cossos d'adscripció exclusiva a l'Agència, llei sobre la qual el Tribunal Constitucional ha mantingut la suspensió derivada del recurs plantejat pel Govern de l'Estat; l'ordenació del sistema d'ocupació i del Servei Públic d'Ocupació; l'establiment de l'impost sobre habitatges buits, i de modificació de les normes tributàries; la simplificació de l'activitat administrativa de l'Administració de la Generalitat i dels governs locals de Catalunya i d'impuls de l'activitat econòmica; la igualtat efectiva de dones i homes; el finançament del sistema de transport públic; la modificació del text refós de la Llei de protecció dels animals, i les mesures urgents per a afrontar l'emergència en l'àmbit de l'habitatge i la pobresa energètica. Així mateix, es va modificar el registre de parelles estables.
El Govern de la Generalitat va regular per decret llei les mesures extraordinàries i urgents per a la mobilització dels habitatges provinents de processos d'execució hipotecària, i la modificació del text refós de la Llei de l'Institut Català de Finances, en la perspectiva d'un futur banc públic. En l'exercici de la potestat reglamentària va crear la Comissió Interdepartamental de Transparència i Accés a la Informació Pública; va traspassar funcions i serveis al Consell General d'Aran, i va crear les seves delegacions al Marroc, la Santa Seu i Portugal.
El president de la Generalitat (Artur Mas) i la llavors vicepresidenta i consellera d’Educació (Irene Rigau) van comparèixer com a imputats davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya arran del procés participatiu del 9-N
© Generalitat de Catalunya / Rubén Moreno
Arran de les querelles presentades després del procés participatiu del 9 de novembre de 2014, el president de la Generalitat, Artur Mas, i la vicepresidenta i consellera d'Educació d'aleshores, Irene Rigau, van comparèixer com a imputats davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.
El Tribunal Constitucional va declarar la inconstitucionalitat i nul·litat de la Resolució 1/XI del Parlament de Catalunya, adoptada el 9 de novembre, sobre l'inici del procés polític a Catalunya com a conseqüència dels resultats electorals del 27 de setembre de 2015. També va resoldre la inconstitucionalitat de les actuacions de la Generalitat relatives a la consulta del 9 de novembre de 2014. Abans ja havia declarat la inconstitucionalitat sobre la Llei 10/2014, de 26 de setembre, de consultes populars no referendàries i altres maneres de participació ciutadana.
La mateixa decisió va prendre sobre la Llei del Parlament 4/2014, de 4 d'abril, de l'impost sobre dipòsits en les entitats de crèdit. En un altre ordre, va estimar parcialment el recurs del Defensor del Poble contra la Llei del Síndic de Greuges, que declarava la nul·litat dels preceptes que li atribuïen la condició d'autoritat catalana per a la prevenció de la tortura i altres tractaments o penes cruels, inhumanes o degradants. Per contra, el Tribunal va estimar les pretensions de la Generalitat en un conflicte de competències en què va declarar la nul·litat del precepte reglamentari estatal que estableix el caràcter no territorialitzable de les beques de mobilitat.
A les Illes Balears, l'interval produït per les eleccions al Parlament balear del 25 de maig va reduir l'activitat legislativa. El resultat va donar la majoria relativa al PP (28,5% i 20 escons); PSIB-PSOE (18,9% i 14 escons); Podemos (14,7% i 10 escons), Més (13,8% i 6 escons); Proposta per les Illes (PI) (8% i 3 escons); Més per Menorca (MpM) (1,5% i 3 escons); Ciudadanos (5,9% i 2 escons) i GxF (Gent per Formentera-PSIB) (0,5% i 1 escó). Tanmateix, la socialista Francina Armengol va aconseguir la presidència del Govern balear, en coalició juntament amb Podemos, Més i Més per Menorca (MpM).
Les lleis més significatives aprovades van ser les referides a l'ordenació farmacèutica; el consum cultural i el mecenatge cultural, científic i de desenvolupament tecnològic; els drets i les garanties de la persona abans de morir, i la racionalització i simplificació de l'ordenament legal i reglamentari a les Illes.
Per decret llei, es va aprovar la instrucció de la planificació hidrològica per a la demarcació hidrogràfica intracomunitària i les mesures urgents sobre grans establiments comercials.
Al País Valencià, també les eleccions a les Corts Valencianes del maig van afectar la producció legislativa. El resultat va donar majoria relativa al PP (26,3% i 31 escons); PSOE (20,3% i 23 escons); Compromís (18,2% i 19 escons); Podemos (11,2% i 13 escons). Finalment, el socialista Ximo Puig va ser nomenat president de la Generalitat Valenciana, en coalició amb Compromís.
Entre les lleis aprovades van destacar les que fan referència al sector públic instrumental de subvencions; la transparència, bon govern i participació ciutadana; les cambres oficials de comerç, indústria, serveis i navegació: el servei públic de la radiotelevisió i el reconeixement, protecció i promoció de les senyes d'identitat del poble valencià.
A través del decret llei, el Govern de la Comunitat Valenciana va regular els horaris comercials i mitjançant decret legislatiu, va regular l'actuació financera de les cooperatives amb secció de crèdit.
El Tribunal Constitucional va declarar també la constitucionalitat de la Llei de les Corts Valencianes 5/2013, de 23 de desembre, que regulava l'impost sobre els dipòsits en les entitats de crèdit.
Andorra va modificar la Llei de cooperació penal internacional i de lluita contra el blanqueig de diners o valors producte de la delinqüència internacional
© Fototeca.cat / Franz Pfluegl / Fotolia.com
A Andorra, el resultat de les eleccions generals celebrades l'1 de març va donar el triomf a la candidatura Demòcrates per Andorra, encapçalada per Antoni Martí, que va revalidar el càrrec de cap de govern amb el 37% dels sufragis emesos i 15 escons dels 28 que integren el Consell General; tot i disposar de la majoria absoluta, va experimentar una pèrdua de 5 escons. La segona força més votada va ser el Partit Liberal d'Andorra, liderat per Josep Pintat, amb el 27,7% i 8 escons, amb un guany de 6 escons.
En el marc de la col·laboració internacional en matèria fiscal, va ser aprovat un acord amb la República de Corea per a l'intercanvi d'informació en matèria fiscal i un conveni amb el Regne d'Espanya per a evitar la doble imposició en matèria d'impostos sobre la renda i prevenció de l'evasió fiscal. Entre les lleis aprovades van destacar les que fan referència a l'eradicació de la violència de gènere i de la violència domèstica; la modificació de la Llei de cooperació penal internacional i de lluita contra el blanqueig de diners o valors producte de la delinqüència internacional i contra el finançament del terrorisme; les mesures urgents per a implantar mecanismes de reestructuració i resolució d'entitats bancàries, i la modificació, entre d'altres, de la llei de les companyies d'assegurances.