El jutge Carmel Agius, president del Tribunal Penal Internacional per a l’antiga Iugoslàvia (TPII) va anunciar que es condemnava a cadena perpètua el general serbobosnià Ratko Mladic´ per genocidi i crims contra la humanitat durant la guerra de Bòsnia (1991-95)
© UN Photo / Eskiner Debebe
El context jurídic mundial i l’inici del mandat del president Trump als Estats Units van comportar la desvinculació de Washington de l’Acord de París sobre el canvi climàtic. Pel que fa als drets humans, el Tribunal Penal Internacional per a l’antiga Iugoslàvia (TPII) va condemnar a cadena perpètua per genocidi i crims contra la humanitat durant la guerra de Bòsnia (1991-95) el general serbobosnià Ratko Mladić.
A les institucions de la Unió Europea, van ser aprovades, entre d’altres, les disposicions i decisions relatives a: la portabilitat transfronterera dels serveis de continguts en línia en el mercat anterior; el fons del mercat monetari; els mecanismes de resolució de litigis fiscals a la Unió Europea; la lluita contra el frau que afecta els interessos financers de la Unió a través del dret penal; les normes tècniques de regulació que especifiquen les condicions per a autoritzar exempcions de dades; la creació d’un marc per a la prestació de serveis portuaris i l’adaptació de normes comunes sobre la transparència financera dels ports; els protocols comuns i els formats de dades que hauran d’utilitzar les companyies aèries per a la transmissió de les dades PNR (passenger name record) a les unitats d’informació sobre passatgers, i la xarxa europea de grups de reflexió independents sobre la no-proliferació d’armes de destrucció massiva.
La Unió també va signar els convenis del Consell d’Europa sobre prevenció i lluita contra la violència contra les dones i la violència domèstica, pel que fa a assumptes relacionats amb la cooperació judicial en matèria penal i amb relació a l’asil i a la no-devolució; l’acord amb el Govern del Japó sobre cooperació en l’àmbit de la política de la competència; l’establiment d’una recomanació per a prorrogar la realització de controls temporals a les fronteres interiors en circumstàncies excepcionals que posin en perill el funcionament global de l’espai de Schengen; la notificació relativa a l’aplicació provisional de l’acord de diàleg polític i de cooperació entre la Unió Europea i els seus estats membres, d’una banda, i Cuba, de l’altra; la presentació per part de les autoritats nacionals competents al Banc Central Europeu dels plans de finançament de les entitats de crèdit, i l’aprovació del règim de resolució del Banc Popular Espanyol. Així mateix, la Unió va advertir a Espanya perquè adopti mesures dirigides a reduir el seu dèficit excessiu.
El Tribunal de Justícia va declarar contràries a l’ordenament europeu les clàusules abusives dels contractes hipotecaris, fet que va tenir una incidència positiva en la protecció dels drets dels consumidors espanyols de productes financers.
A Espanya, les Corts Generals van aprovar, entre d’altres, les lleis relatives a: la restitució dels béns culturals que hagin sortit de manera il·legal del territori espanyol o d’un altre estat membre de la UE, en aplicació de la legislació europea; la modificació de la legislació sobre assistència jurídica gratuïta i sobre la jurisdicció voluntària; la modificació de la legislació sobre ràdio i televisió de titularitat estatal, per a recuperar la independència de la Corporació RTVE i el pluralisme en l’elecció parlamentària dels seus òrgans, i la transposició de la legislació europea en matèria de contractes del sector públic.
La situació de minoria parlamentària del Govern del PP va fer que el recurs a la legislació d’urgència hagi estat emprat molt sovint. Per exemple, per a regular les mesures urgents de protecció dels consumidors en matèria de clàusules terra; per a modificar la legislació sobre protecció de la salut de l’esportista i la lluita contra el dopatge en l’activitat esportiva, i adaptar-la al codi mundial antidopatge del 2015; per a modificar el règim dels treballadors per a la prestació del servei portuari de manipulació de mercaderies, executant la sentència del Tribunal de Justícia de la UE d’11/XII/2104; per a variar les mesures de protecció de deutors hipotecaris sense recursos, així com la reestructuració del deute i lloguer social, i per a modificar també la refosa de textos sobre propietat intel·lectual, pel que fa al sistema de compensació equitativa per còpia privada.
Per la seva banda, el Tribunal Constitucional va declarar nuls i inconstitucionals alguns preceptes del decret llei que regulava la hibernació de l’emmagatzematge soterrani de gas de la instal·lació Castor i reconeixia una compensació de 1.350 milions d’euros a l’empresa promotora Escal UGS, participada per ACS.
L’aplicació de l’article 155 de la Constitució va suposar la dissolució del Parlament de Catalunya i la subsegüent convocatòria d’eleccions, la cessació en el càrrec del president de la Generalitat i dels membres del Govern i la supressió d’alguns organismes de la Generalitat
© Fototeca.cat
A Catalunya, l’any va estar marcat pel procés secessionista engegat per les institucions de la Generalitat, que va donar lloc a l’aprovació de les lleis del referèndum d’autodeterminació i de transitorietat jurídica i fundacional de la república. Unes lleis que en el seu controvertit procediment d’aprovació van merèixer la censura jurídica del Consell de Garanties Estatutàries, que, per unanimitat, va considerar que l’impediment de la Mesa del Parlament de tramitar la petició de dictamen al Consell formulada pels grups parlamentaris de l’oposició va comportar una vulneració dels seus drets de participació política. La ulterior aprovació d’aquestes lleis, que van ser recorregudes davant el Tribunal Constitucional amb efectes suspensius sobre la seva vigència, més la convocatòria del referèndum l’1 d’octubre pel president de la Generalitat, sense disposar de competència, a la qual es va afegir la posterior declaració d’independència en seu parlamentària i ajornament al mateix moment, va donar lloc al plantejament d’un requeriment previ per part del Govern de l’Estat en aplicació de les previsions constitucionals de coerció forçosa de l’article 155 de la Constitució. A criteri del Govern central la resposta donada pel president de la Generalitat no va atendre el requeriment formulat, per la qual cosa, el Senat, per majoria absoluta, en la Resolució de 27 d’octubre de 2017, va prendre l’acord pel qual van ser aprovades les mesures requerides pel Govern de l’Estat a l’empara del precitat article 155. Aquestes van suposar la dissolució del Parlament i la subsegüent convocatòria d’eleccions a celebrar el 21 de desembre; la cessació en el càrrec del president de la Generalitat i dels membres del Govern, a més d’altres alts càrrecs, així com la supressió d’alguns organismes de la Generalitat.
A més, en el context d’aquests fets, el fiscal general de l’Estat va presentar una querella per responsabilitats penals contra els membres del Govern i de la Mesa del Parlament i altres càrrecs polítics, per la presumpta comissió dels delictes de rebel·lió, sedició i malversació de fons públics, que va comportar, d’una banda, la sortida a Brussel·les del president de la Generalitat i de quatre consellers cessats i, d’una altra, l’adopció inicial per a la instrucció judicial de la mesura cautelar de presó incondicional sense fiança de bona part de la resta del Govern, modificada posteriorment per la llibertat provisional amb fiança, llevat de l’exvicepresident del Govern i de l’exconseller d’Interior i dels dirigents de les entitats Òmnium Cultural i Assemblea Nacional Catalana.
L’aplicació de les mesures fonamentades en l’article 155 van ser objecte de dos recursos d’inconstitucionalitat davant el Tribunal Constitucional. Amb caràcter previ a la interposició del recurs i a la sol·licitud de la Diputació Permanent, el Consell de Garanties Estatutàries es va pronunciar sobre la constitucionalitat de les mesures adoptades pel Govern de l’Estat. A parer majoritari d’aquest òrgan consultiu, "la dissolució del Parlament i convocar noves eleccions aplicades amb caràcter immediat (...) no vulnera l’abast material de l’article 155 CE", en el sentit que té cabuda en l’expressió de les "mesures necessàries" i, alhora, constitueix l’opció, entre les disponibles, menys lesiva amb el principi d’autonomia política, perquè facilita la restitució plena de l’autogovern en el termini més breu. Per contra, la mesura "de cessament del president i del Govern de la Generalitat (...), pel fet que ha estat aplicada de forma immediata i abans que cap altra, (...) és inconstitucional perquè no ha respectat els principis de gradualitat ni de proporcionalitat. Un cop dissolt el Parlament, no era una mesura necessària o indispensable per assolir la finalitat perseguida per l’article 155 CE, ja que hauria estat possible implementar-ne d’altres menys restrictives i alhora compatibles amb l’eficàcia d’aquest mecanisme de coerció estatal".
El Parlament de Catalunya va aprovar la universalització de l’assistència sanitària amb càrrec a fons públics per mitjà del Servei Català de la Salut
© Fototeca2 / Dreamstime.com
No obstant aquesta crisi institucional, el Parlament va aprovar les lleis relatives a: el llibre sisè del Codi Civil, que fa referència a les obligacions i els contractes, i de modificació dels llibres primer, segon, tercer, quart i cinquè; l’import sobre els actius no productius de les persones jurídiques; la comunitat catalana a l’exterior; la universalització de l’assistència sanitària amb càrrec a fons públics per mitjà del Servei Català de la Salut; les voluntats digitals i de modificació dels llibres segon i quart del Codi Civil; la reparació jurídica de les víctimes del franquisme; la regulació de l’arquitectura; les associacions de consumidors de cànnabis; la renda garantida de ciutadania; l’Agència de Ciberseguretat; el canvi climàtic; el Codi tributari i d’aprovació dels llibres primer, segon i tercer, relatius a l’Administració tributària de la Generalitat, de comerç, serveis i fires, i l’Agència Catalana de Protecció Social.
A través de decret llei, es va crear el registre de grups d’interès. El Govern també va crear l’Observatori de la Igualtat de Gènere i els reglaments del registre de parelles estables, i de l’import sobre les estades en establiments turístics.
A les Illes Balears, el Parlament va aprovar, entre d’altres, les lleis relatives a: les cambres oficials de comerç, indústria, serveis i navegació; la declaració del Parc Natural Maritimoterrestre Es Trenc-Salobrar de Campos; la modificació de la legislació municipal i de règim local, per a introduir mesures de transparència i participació, i la d’indústria. També la modificació de la Compilació de dret civil, la comercialització d’estades turístiques en habitatges i del turisme, i les mesures per a afrontar l’emergència en matèria d’habitatge. També la regulació de les corrides de toros i de protecció dels animals.
El Govern va regular l’exigència del coneixement de la llengua catalana en els procediments selectius d’accés a la funció pública i per a ocupar llocs de treball a l’Administració de la comunitat autònoma, i va regular el Consell de Lesbianes, Gais, Trans, Bisexuals i Intersexuals.
Al País Valencià, les Corts Valencianes van experimentar un rellevant creixement de l’activitat legislativa en temes com ara: la iniciativa legislativa popular; la funció social de l’habitatge; la creació de l’Agència Valenciana d’Innovació i la de Seguretat i Resposta a Emergències; la reducció de la pobresa energètica (electricitat, aigua i gas); la derogació de la Llei de protecció de la maternitat; l’acció concertada per a la prestació de serveis a les persones en l’àmbit sanitari, i el reconeixement del dret a la identitat i a l’expressió de gènere.
A Andorra, la regulació de les activitats econòmiques i financeres va ocupar, un cop més, el Consell General. Així, va signar convenis internacionals de col·laboració amb Malta i Portugal, i també amb els Emirats Àrabs Units per a evitar la doble imposició i prevenir l’evasió fiscal en matèria d’impostos sobre la renda. Amb Itàlia, va firmar un acord per a l’intercanvi d’informació en matèria fiscal. Així mateix, i en un ordre diferent, es van signar els convenis relatius a la lluita contra la discriminació en l’ensenyament; el Protocol contra el dopatge; l’obtenció de proves a l’estranger en matèria civil o comercial, i la tramesa i notificació des de l’estranger d’actes judicials i extrajudicials. Pel que fa a les lleis qualificades aprovades, van destacar les relatives a les transferències als comuns, així com la que modifica el Codi Penal. Entre les lleis ordinàries, es van aprovar les referides a: els drets i deures dels usuaris i els professionals del sistema sanitari i la història clínica; l’allotjament turístic; la prevenció i lluita contra el blanqueig de diners o valors i el finançament del terrorisme; l’ordenació i supervisió d’assegurances i reassegurances; el notariat; l’intercanvi d’informació mitjançant sol·licitud prèvia i d’intercanvi d’informació espontani en matèria fiscal; la lluita contra el tràfic d’éssers humans i la protecció d’aquestes víctimes, i el Cos Penitenciari i del Grup d’exsíndics i ex-consellers generals (GESCO). També van ser modificades, entre d’altres, les lleis de delimitació de competències dels comuns; del saig; del Codi de l’Administració; del Codi penitenciari, i la relativa a la tarifa general de taxes sobre el consum.
En la seva activitat jurisdiccional, el Tribunal Constitucional va resoldre sobre assumptes relatius a 66 recursos d’empara, dels quals solament 9 van ser admesos a tràmit. La causa més rellevant de l’any va ser la 2017-13-RE sobre protecció dels drets dels infants i, en particular, el seu dret a ser escoltats en tots els procediments que els afectessin. Sobre aquest particular, el Tribunal va resoldre que "seleccionant el Dret català anterior al decret de Nova Planta del 1716 per fonamentar la seva decisió més que no pas els principis derivats de la Constitució del 1993 i la Convenció sobre els Drets de l’Infant (...), el Tribunal Superior de Justícia ha ignorat la nova realitat constitucional (...) i s’aparta de manera evident de la communis opinio actual del conjunt dels juristes en profit de la communis opinio del segle XVIII".