El 2018 es va celebrar el 70è aniversari de la Declaració Universal dels Drets Humans aprovada per l’Assemblea General de les Nacions Unides
© UN Photo
El context jurídic mundial durant el 2018 va estar caracteritzat per la revifada de les opcions polítiques populistes i autoritàries (Brasil, Hongria, Polònia, Itàlia, etc.) i l’accentuació de plantejaments unilaterals en la geoestratègia mundial (Estats Units d’Amèrica). Les conseqüències d’aquest fet van ser especialment negatives per a la garantia dels drets fonamentals dels sectors socials més desfavorits: l’augment dels morts i desapareguts a la Mediterrània entre els immigrants que volen accedir a la Unió Europea; les pretensions del president Trump de construir un mur a la frontera amb Mèxic, ignorant la legislació internacional sobre el dret d’asil; el rebuig de Trump al Tribunal Penal Internacional respecte a les investigacions sobre la intervenció de l’exèrcit dels Estats Units en la guerra a l’Afganistan, etc. I tot això, l’any del 70è aniversari de la Declaració Universal dels Drets Humans, del 1948, aprovada per l’Assemblea General de les Nacions Unides.
A les institucions de la Unió Europea va continuar el complex i incert procés de negociació de la sortida del Regne Unit de la Unió, després del referèndum del 2016, que durant el 2019 hauria de materialitzar-se. Mentrestant, en el context de les discrepàncies britàniques sobre el disseny de les futures relacions amb la UE, el Tribunal de Justícia de la UE (TJUE) va resoldre una qüestió prejudicial plantejada pel Tribunal Suprem d’Escòcia, per la qual un estat membre de la UE, en aplicació de l’article 50.3 del Tractat de la Unió (TUE), pot revocar unilateralment, de manera unívoca i incondicional, i d’acord amb les seves normes constitucionals, la decisió de sortir de la Unió.
En relació amb Polònia, la Comissió Europea va activar el procediment preventiu previst en l’article 7 del TEU per a garantir que un Estat respecti els valors de la UE, entre els quals, l’estat de dret. Pels mateixos motius, el TJUE va decidir suspendre l’aplicació de la reforma del Poder Judicial polonès, que introdueix, entre altres mesures, una reducció generalitzada de l’edat de jubilació dels membres de les altes jurisdiccions del país.
A Espanya, després de la sentència del Tribunal Suprem en el “cas Gürtel-FITUR”, que va condemnar càrrecs del Partit Popular per delictes relacionats amb la corrupció, la moció de censura presentada per l’oposició va enderrocar el Govern del president Mariano Rajoy. El nou president, Pedro Sánchez, del Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE), va encapçalar un govern minoritari amb un feble i inestable suport parlamentari, que el va obligar a governar a través de decrets llei.
Durant aquest any es va produir l’adhesió de l’Estat espanyol a la Convenció de Nova York (1961), per a reduir els casos d’apatrídia, i van ser aprovades les lleis orgàniques de protecció de dades personals i garantia dels drets digitals, i de modificació de la legislació del règim electoral general per a garantir el dret de sufragi de totes les persones amb discapacitat. Entre d’altres, van ser modificades les lleis ordinàries relatives a infraestructures i serveis d’informació geogràfica; el reconeixement mutu de resolucions penals a la Unió Europea, per a regular l’ordre europea d’investigació; l’enjudiciament civil, pel que fa a l’ocupació il·legal d’habitatges, i el patrimoni natural i de la biodiversitat.
Entre els decrets llei van destacar els referits al règim jurídic aplicable a la designació del consell d’administració de la Corporació RTVE i del seu president; l’establiment d’eines macroprudencials; el Sistema Nacional de Salut; la modificació del Programa d’activació per a l’ocupació; les mesures per al desenvolupament del Pacte d’estat contra la violència de gènere; i la modificació de la Llei de memòria històrica per a dur a terme l’exhumació de les restes de Franco (atès que al Valle de los Caídos solament hi poden romandre les despulles de les persones que van patir persecució o violència durant la Guerra Civil i la dictadura). També sobre la seguretat de les xarxes i sistemes d’informació; la transposició de directives en matèria de prevenció del blanqueig de capitals i requisits d’entrada i residència de nacionals de tercers països; l’adopció de mesures de lluita contra el tràfic il·lícit de persones i mercaderies en relació amb les embarcacions utilitzades, i l’establiment de mesures transitòries per a continuar percebent la prestació per al manteniment de les despeses de la llar per a determinats col·lectius. I amb posterioritat a la sentència del Tribunal Suprem que va decidir que les despeses per a la formalització de les escriptures notarials havien de correspondre al comprador de l’habitatge, va ser aprovada una nova regulació relativa al tipus de gravamen aplicable a les escriptures públiques que documenten l’atorgament de préstecs o crèdits amb garantia hipotecària, que ara correspon a l’entitat prestatària.
El Consell de Ministres celebrat a Barcelona el 21 de desembre va acordar una declaració de reparació i reconeixement de la plena dignitat de l’expresident de la Generalitat Lluís Companys i Jover, afusellat per la dictadura franquista, i en la qual va rebutjar i condemnar el consell de guerra que va decidir la seva execució. Així mateix, també es va acordar donar la denominació Josep Tarradellas Barcelona–el Prat a l’aeroport de Barcelona.
El Tribunal Constitucional va declarar que un govern en funcions no pot restar exempt del control parlamentari, i va censurar, així, per inconstitucional, la negativa del Govern de Rajoy a sotmetre’s al control de les cambres.
El Tribunal Europeu de Drets Humans va condemnar Espanya en considerar que la crema de fotos del Rei a Girona era una forma més de llibertat d’expressió.
A Catalunya, va continuar l’aplicació de la coerció estatal amb l’article 155 de la Constitució, fins a la constitució del nou Govern (29 de maig de 2018) sorgit de les eleccions del 21 de desembre de 2017 i presidit per Quim Torra. Arran de la causa penal instruïda contra el procés secessionista, que es va concretar en les lleis del referèndum d’autodeterminació i de transitorietat jurídica i fundacional de la República, una part dels membres del Govern anterior són a Brussel·les i la resta, a més dels dirigents de l’Assemblea Nacional Catalana i Òmnium Cultural, romanen en presó provisional, confirmada pel Tribunal Constitucional, i suspesos dels càrrecs representatius, a l’espera de judici davant el Tribunal Suprem (TS).
Durant aquest període, un tribunal del land alemany de Slesvig-Holstein, on havia estat detingut l’expresident Carles Puigdemont, va negar al jutge instructor del TS l’ordre europea de detenció pel presumpte delicte de rebel·lió. D’altra banda, el Tribunal Constitucional va resoldre que no podia celebrar-se el debat i la votació d’investidura de Puigdemont com a candidat a president de la Generalitat a través de mitjans telemàtics ni per substitució per un altre parlamentari. Anteriorment, el Consell de Garanties Estatutàries, en l’exercici de la seva funció consultiva, s’havia pronunciat en el mateix sentit.
L’activitat legislativa del Parlament de Catalunya es va reduir a la modificació de tres lleis, les relatives a la presidència de la Generalitat; les mesures fiscals, administratives, financeres i del sector públic, i la de renda garantida.
El Govern català va aprovar per decret llei les necessitats financeres del sector públic, en pròrroga pressupostària; l’assumpció de la gestió directa del servei d’abastament d’aigua a poblacions per mitjà de les instal·lacions de la xarxa d’abastament Ter-Llobregat de titularitat de la Generalitat, i es va crear l’Ens d’Abastament d’Aigua Ter-Llobregat, i el tipus de gravamen aplicable a les escriptures públiques que documenten l’atorgament de préstecs o crèdits amb garantia hipotecària.
El Tribunal Constitucional va estimar totalment o parcialment els recursos presentats per la Generalitat en matèries referides a medi ambient, energia, formació professional, comerç interior i horaris comercials, procediment administratiu i registres electrònics, i educació i règim lingüístic.
Així mateix, va estimar el recurs d’empara presentat per diputats del PSC, per violació de les funcions representatives, contra la negativa de la Mesa del Parlament d’admetre la seva sol·licitud de dictamen del Consell de Garanties Estatutàries, en relació amb la proposició de llei del referèndum d’autodeterminació.
A les Illes Balears, el Parlament va aprovar lleis relatives a la memòria i el reconeixement democràtics; l’habitatge; la promoció de la seguretat i la salut en el treball, i el suport a les famílies. Va modificar la regulació de la iniciativa legislativa popular i la referida a l’avaluació ambiental. D’altra banda, el Govern va fer ús del decret llei per a aprovar les mesures urgents per a la millora i ampliació de la xarxa d’equipaments públics d’usos educatius i sanitaris.
El Tribunal Constitucional, d’acord amb la competència estatal en matèria de patrimoni cultural i el seu exercici en protecció de la tauromàquia, va declarar la inconstitucionalitat parcial de la llei balear de regulació de les corrides de toros i de protecció dels animals, que regulava un espectacle taurí en què els terços tradicionals de la tauromàquia eren suprimits i s’impedia la mort del toro.
Al País Valencià, les Corts de la Comunitat Valenciana van aprovar les lleis que feien referència a la regulació de l’Institut Valencià d’Art Modern; la promoció del plurilingüisme en el sistema educatiu; l’Horta de València; la creació del Consell de l’Audiovisual; la gestió, modernització i promoció de les àrees industrials; el turisme, oci i hospitalitat; els drets i garanties de la dignitat de la persona en el procés d’atenció al final de la vida; la renda d’inclusió; el foment de la responsabilitat social; l’acceleració de la inversió a projectes prioritaris; el mecenatge cultural, científic i esportiu no professional; les mancomunitats, i la regulació de la inspecció general de serveis i dels sistemes d’alertes per a la prevenció de males pràctiques a l’Administració de la Generalitat i el seu sector públic instrumental. També es van modificar les lleis sobre els espectacles públics, activitats recreatives i establiments públics; la salut, i l’estatut de les persones amb discapacitat. El Govern va fer ús del decret llei per a aprovar la promoció de fires comercials oficials com a servei d’interès autonòmic.
A Andorra, en l’àmbit de l’activitat del Consell General regulada pel dret internacional es va aprovar el Tractat constitutiu de la Conferència de Ministres de Justícia dels Països Iberoamericans i el Govern va signar amb la República de Xipre un conveni per a evitar la doble imposició i prevenir l’evasió fiscal en matèria d’impostos sobre la renda.
Pel que fa a l’activitat legislativa, el Consell va aprovar noves lleis i va modificar-ne d’altres. De les primeres, destaquen les que regulen el Codi de procediment civil; l’impuls de la transició energètica i del canvi climàtic (Litecc); el Fons Andorrà de Garantia de Dipòsits i el Sistema andorrà de garantia d’inversions; l’ordenament del sistema educatiu andorrà; el suport a l’activitat empresarial i al foment de l’emprenedoria; la creació de la Universitat d’Andorra; la regulació de l’ensenyament superior; els serveis de pagament i el diner electrònic; la protecció temporal i transitòria per raons humanitàries; la regulació de les activitats de mediació, i el control de les mercaderies sensibles.
Entre les lleis que enguany van experimentar una modificació parcial hi ha les que fan referència a les lleis qualificades de transferències als comuns; d’immigració; de la seguretat social; els serveis de pagament i el diner electrònic; la col·laboració entre l’Administració general i els comuns, i entre el mateixos comuns; la creació de la Cambra de Comerç, Indústria i Serveis d’Andorra; l’intercanvi automàtic d’informació fiscal; l’Institut Andorrà de Finances; el Tribunal d’Arbitratge; l’impost sobre societats, etc.
En la seva activitat jurisdiccional el Tribunal Constitucional va resoldre sobre assumptes relatius a 53 recursos d’empara presentats, i solament 9 dels quals van ser admesos a tràmit. Bona part del recursos van versar sobre la presumpta vulneració del dret d’accés a la jurisdicció; la resta de recursos van invocar el dret a la llibertat, a la intimitat, a la representació política i a l’educació. Únicament en dos supòsits el tribunal va estimar parcialment o totalment les pretensions dels recurrents. Respecte de les altres funcions del tribunal, es va registrar un conflicte de competències per un litigi sobre l’atermenament entre dues parròquies que no va ser admès a tràmit. Finalment, l’any 2017 es van presentar dos recursos directes d’inconstitucionalitat, però van ser resolts el 2018: en el primer, es va declarar que eren contraris a la Constitució alguns preceptes de la Llei qualificada de transferències als comuns; en el segon, es va resoldre que la Llei qualificada de transferències als comuns i la Llei qualificada de modificació de la Llei qualificada de delimitació de competències dels comuns no eren mereixedores de cap retret d’inconstitucionalitat.