Trump retira els EUA de l’Acord de París
Durant la campanya electoral a la presidència dels Estats Units d’Amèrica del final del 2016, Donald Trump va repetir en diverses ocasions la seva oposició a l’Acord de París sobre el canvi climàtic. El candidat del Partit Republicà va arribar a afirmar a través del seu compte a Twitter: "El concepte d’escalfament global se’l va inventar la Xina per a aconseguir que la indústria dels Estats Units deixi de ser competitiva."
Tot i així, l’opinió pública internacional esperava que, després del seu nomenament oficial el 20 de gener de 2017, el 45è president dels Estats Units modifiqués la seva posició i mantingués el país en el primer gran acord mundial de lluita contra el canvi climàtic.
La decisió final es va fer esperar, però, finalment, l’1 de juny, Donald Trump va confirmar la pitjor de les expectatives anunciant la seva determinació ferma d’abandonar l’Acord de París. Trump va assegurar que prenia aquesta decisió perquè tenia el "deure de protegir els EUA". En concret, va indicar que seguir dins de l’acord sobre el canvi climàtic afectaria negativament l’economia del país, perjudicaria el mercat laboral i sectors econòmics com la indústria i l’energia (en especial, el carbó i el petroli).
Com a primera mesura d’aquesta retirada de l’Acord de París –que en realitat no es podrà fer efectiva fins el 2019, ateses les condicions de ratificació inicial de l’acord–, el president Donald Trump va anunciar que el seu país deixarà de fer qualsevol tipus d’aportació econòmica vinculada a aquest acord de lluita contra el canvi climàtic.
Les crítiques internacionals no es van fer esperar. El president francès, Emmanuel Macron; la cancellera alemanya, Angela Merkel; la primera ministra britànica, Theresa May, i el primer ministre canadenc, Justin Trudeau, van ser alguns dels líders que van recordar que el canvi climàtic és un problema global que no pot ser ignorat per ningú.
Tot i que la retirada dels Estats Units no malmet l’esperit de l’Acord de París, sí que dificulta l’acompliment d’alguns objectius, atès que els Estats Units són el segon país amb més emissions de gasos d’efecte hivernacle del món (només superat per la Xina) i l’estat que hauria de fer més aportacions econòmiques i tecnològiques per a combatre l’escalfament del planeta.
Efectes del canvi climàtic a Catalunya
Gairebé 200 científics –entre autors i revisors– van participar en l’edició del Tercer informe sobre el canvi climàtic a Catalunya (TICCC), un document que va ser presentat al final de gener del 2017, impulsat pel Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible (CADS, òrgan assessor de la Generalitat), l’Oficina del Canvi Climàtic, el Servei Meteorològic de Catalunya i l’Institut d’Estudis Catalans, amb la col·laboració de l’Obra Social La Caixa. El TICCC té com a coordinador científic el professor Javier Martín Vide, catedràtic de Geografia Física de la Universitat de Barcelona, i va comptar amb la participació del Grup d’Experts en Canvi Climàtic de Catalunya (GECCC).
La tercera edició d’aquest treball científic, iniciat l’any 2002, actualitza i amplia les dades sobre un fenomen global que està tenint i tindrà efectes profunds en la nostra societat. Aquest document, de 626 pàgines –disponible a internet– "analitza l’estat del clima i la seva evolució recent i futura a Catalunya, tant des del punt de vista de les seves bases científiques com en relació amb els diversos subsistemes naturals i sectors socioeconòmics", segons en destaquen els autors.
En alguns dels seus apartats, l’informe mostra la gravetat d’aquests impactes, com és el cas dels efectes sobre la salut."Un dels efectes [del canvi climàtic] en la salut estudiat més àmpliament són les onades de calor, que provoquen augments del nombre de defuncions i hospitalitzacions de més del 20%, majoritàriament en persones grans i les que pateixen patologies cròniques prèvies", recorda l’apartat sobre salut, coordinat per Xavier Basagaña, Èrica Martínez, Krijn Paaijmans i Jordi Sunyer.
En aquest sentit, destaca la previsió que el nombre de morts a causa de la calor a Catalunya es pot multiplicar per vuit el 2050 [respecte a les xifres actuals], de manera que es produiran més de 2.500 defuncions anuals durant els mesos d’estiu.
Les dades del TICCC indiquen que la temperatura mitjana augmenta a Catalunya a un ritme de 0,23 °C cada deu anys, i que, a l’estiu, l’increment de temperatura és superior, amb una mitjana de 0,33 °C per dècada. Segons s’hi indica, el 2050 hi haurà, de mitjana, una temperatura d’1,5 °C per sobre de la que hi havia al final del segle XX.
Respecte al règim de pluges, l’informe assenyala que cap a mitjan segle XXI el descens de la precipitació serà del 10% (respecte a la mitjana actual), i que a les conques litorals la disponibilitat de recursos hídrics podrà reduir-se en un 22% el 2051.
Igualment, els escenaris de futur apunten cap a un augment del nombre d’incendis si no s’introdueixen noves millores en la gestió del foc i, respecte a un altre problema força preocupant per a Catalunya, els experts recorden que el canvi climàtic provoca l’augment del nivell del mar i un increment de temporals. En aquest cas, les projeccions obliguen a prendre mesures d’adaptació per a protegir les zones habitades properes a la costa, les infraestructures portuàries i la línia costanera.
Al juliol, el Parlament de Catalunya va aprovar la Llei de canvi climàtic amb l’objectiu de reduir les emissions de gasos amb efecte hivernacle i d’afavorir la transició cap a una economia baixa en carboni a Catalunya, com també esdevenir un país capdavanter en la investigació i l’aplicació de les energies renovables per a reduir la dependència de recursos energètics externs. Tanmateix, el 3 de novembre, el Consell de Ministres va presentar recurs davant del Tribunal Constitucional sobre diversos apartats de la llei per invasió de les competències, tribunal que el va admetre a tràmit el 28 de novembre i va suspendre la llei fins que hi hagi una sentència.
BPA, a la llista de productes preocupants
El bisfenol A (BPA) va ser inclòs en la llista de “substàncies altament preocupants” de l’Agència Europea de Substàncies i Mescles Químiques
© European Chemicals Agency / Lauri Rotko
El bisfenol A (BPA) va ser inclòs a la llista de substàncies altament preocupants de l’Agència Europea de Substàncies i Mescles Químiques (ECHA, per les sigles en anglès), després que els experts d’aquest organisme oficial de la Unió Europea reconeguessin, en una reunió celebrada a Hèlsinki el 16 de juny de 2017, els perills potencials d’aquesta substància com a disruptor endocrí, és a dir, capaç d’alterar l’equilibri hormonal dels humans.
La decisió adoptada per unanimitat responia a una proposta presentada per França, en la qual es destacava que diversos estudis alerten des de fa anys que el bisfenol A pot provocar efectes adversos per a la salut, incloent-hi alteracions en el desenvolupament de les glàndules mamàries, les funcions cognitives i el metabolisme.
Les primeres aplicacions comercials del BPA es remunten a la dècada de 1950, però els últims anys ha estat incorporat en desenes de materials. Entre altres elements, es pot trobar bisfenol A en el plàstic dels telèfons mòbils, les càmeres fotogràfiques, els assecadors de cabells, els ordinadors, els televisors, els components i cables elèctrics, les peces de plàstics dels automòbils, els equips mèdics (catèters, xeringues, inhaladors i dialitzadors), les joguines, la roba, les garrafes d’aigua, els estris de cuina o la protecció interior de llaunes de conserva.
La decisió de l’ECHA va entrar en vigor a l’estiu del 2017 i obliga fabricants i productors a adoptar noves mesures per a limitar l’ús del BPA en diferents compostos, per tal de garantir la seva seguretat quan entra en contacte amb els humans i el medi ambient.
Minerals de nova creació
La paraula Antropocè defineix una nova era geològica (en la qual ens troben en l’actualitat), caracteritzada per l’impacte omnipresent de les activitats humanes a la Terra. Aquesta època es va iniciar al segle XVIII amb la Revolució Industrial, i un dels seus elements essencials és la creació a càrrec dels humans de nous materials.
Un equip d’investigadors dels Estats Units va publicar, al març del 2017, un article a la revista American Mineralogist amb el primer catàleg dels minerals nascuts en l’Antropocè. En total, l’equip encapçalat per Robert Hazen, del Laboratori de Geofísica de la Institució Carnegie, de Washington, EUA, va presentar una llista de 208 espècies minerals que s’han format principalment o exclusivament com a conseqüència de les activitats humanes o processos induïts pels humans.
Aquests 208 nous materials s’inclouen en la llista oficial de l’Associació Mineralògica Internacional, que reconeix en total l’existència de 5.256 espècies de minerals al nostre planeta.
Una part dels nous minerals han estat creats pels humans de manera directa i amb finalitats molt concretes, com els vidres de YAG –que s’utilitzen per a làsers– o el ciment pòrtland. Per contra, molts altres materials han sorgit de manera fortuïta, com els que es formen en les incineradores de residus, els grans abocadors o les parets de les mines.
L’abellaïta és un mineral de nova formació trobat per primera vegada a la mina Eureka de Castellestaó, a la Torre de Cabdella (Pallars Jussà)
© Josep Soldevilla
El primer, i de moment únic, mineral de l’Antropocè descobert a Catalunya és l’abellaïta, un mineral trobat per primera vegada a la mina Eureka de Castellestaó, a la Torre de Cabdella (Pallars Jussà), d’on es va extreure urani fins a la dècada de 1970. L’abellaïta és un hidroxilcarbonat de plom i sodi –de fórmula química NaPb2(CO3)2(OH)–, i pot ser considerat com un cas típic de mineral de nova formació; és a dir, que no existia en la natura fins que una activitat minera va facilitar-ne l’aparició.
En aquest cas, el mineral es forma per l’exsudació i precipitació d’aigües meteòriques enriquides en sodi i plom a les parets de la mina Eureka. El descobridor de l’abellaïta va ser Joan Abella, gemmòleg i especialista en diamants de la Universitat de Barcelona, mentre que el científic encarregat del procés d’identificació del mineral va ser Jordi Ibáñez, director científic del servei de difracció de raigs X (DRX) de l’Institut de Ciències de la Terra Jaume Almera (ICTJA-CSIC).
Creix la producció ecològica
La producció, la comercialització i el consum de productes ecològics (o orgànics, o bio, com també es denominen en altres països) s’ha triplicat els últims deu anys a Catalunya
© Generalitat de Catalunya
La producció, la comercialització i el consum de productes ecològics (orgànics o bio, com també es denominen en altres països) s’ha triplicat els últims deu anys a Catalunya.
Les dades que el Consell Català de Producció Agrària Ecològica (CCPAE) va presentar al començament del 2017 indiquen que, en aquest sector, hi ha inscrits al nostre país 1.891 productors de vegetals, 605 ramaders i 979 elaboradors. Pel que fa a la superfície agrícola destinada a agricultura ecològica, arriba a les 171.937 hectàrees, mentre que un any abans era de 142.023,94 ha, cosa que suposa un increment anual el darrer any del 21,06%. Per cultius, els primers llocs els ocupen la vinya (13.851 hectàrees), les oliveres (7.994 ha), els cereals i les lleguminoses per a gra (5.538 ha) i la fruita seca (2.426 ha).
A escala global, l’anuari estadístic The World of Organic Agriculture, que es va presentar el 15 de febrer de 2017, mostra que el sector ecològic segueix creixent amb força, impulsat per un increment important en la demanda dels consumidors. Amb dades tancades a 31 de desembre de 2015, a tot el món hi havia inscrites en la producció ecològica un total de 50,9 milions d’hectàrees, amb un increment de 6,5 milions d’hectàrees respecte a la mateixa data de l’any anterior. Pel que fa als països, Austràlia és el país amb més superfície agrícola ecològica (22,7 milions), seguit de l’Argentina (3,1 milions) i els Estats Units (2 milions).
Al conjunt de l’Estat espanyol, la superfície agrícola dedicada a la producció ecològica va arribar l’any 2015 al rècord històric de 1.968.570 hectàrees –el 15,08% més que el 2014–, i és el país de la Unió Europea amb més superfície d’agricultura ecològica, davant d’Itàlia (1.387.000 d’hectàrees, el 2014), França (1.118.000) i Alemanya (1.047.000). No obstant aquestes dades, bona part de la producció ecològica aconseguida a l’Estat espanyol es destina a l’exportació.
Els països europeus en què es consumeixen en conjunt més productes ecològics són Alemanya, França i el Regne Unit (amb Espanya en la posició número 8), mentre que en xifres de consum per capita, el rànquing de països europeus amb més interès pels productes ecològics està liderat per Suïssa, Luxemburg i Dinamarca (l’Estat espanyol se situa, en aquest cas, en la posició número 18).
Catàleg mundial de problemes ambientals
L’Atles global de justícia ambiental, una iniciativa liderada per experts de l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB), s’ha consolidat com la base de dades del món més gran sobre conflictes relacionats amb la defensa del medi ambient, els ecosistemes i les poblacions humanes indígenes.
El balanç, que va ser presentat el 2017 per l’equip que lideren els professors Leah Temper i Joan Martínez Alier, recull 2.100 casos de ciutadans particulars, entitats socials i grups ecologistes que s’enfronten amb els interessos de grans empreses i poders polítics perquè provoquen danys al medi ambient en diverses parts del planeta.
Entre molts altres tipus de conflictes, en aquesta base de dades s’inclouen els provocats per la desforestació, la mineria, la caça il·legal, els cultius destinats a la producció d’oli de palma o la fracturació hidràulica (fracking). L’atles inclou 55 conflictes ambientals en territori espanyol, molts dels quals estan relacionats amb projectes d’abocadors i incineradores de residus, grans obres públiques, turisme i centrals nuclears.
Aquest atles també recull els 360 casos considerats d’èxit (17% del total de conflictes estudiats), en els quals la justícia ambiental es va imposar, ja sigui per mobilitzacions socials, decisions polítiques o resolucions judicials.