Ecologia i medi ambient 2019

Greta Thunberg, símbol d’una generació

La revista Time va concedir, l’11 de desembre, la distinció Persona de l’Any 2019 a la jove activista climàtica Greta Thunberg en reconeixement al seu coratge i obstinada dedicació a la lluita contra l’emergència climàtica. El guardó honorífic de la prestigiosa publicació nord-americana va culminar un any de protagonisme per a aquesta adolescent sueca fundadora del moviment estudiantil Fridays for Future (FFF) i portaveu de facto dels sectors socials més preocupats per l’impacte del canvi climàtic provocat per les activitats humanes.

Greta Thunberg va ser també el 2019 una de les candidates amb més possibilitats d’aconseguir el premi Nobel de la pau i va rebre guardons de tant prestigi com el premi Ambaixadora de Consciència que atorga Amnistia Internacional o el premi Right Livelihood.

Nascuda a Estocolm el 3 de gener de 2003, Greta Thunberg es va començar a fer famosa a finals del 2018 per posar en pràctica –en principi ella sola– una vaga escolar tots els divendres, incloent-hi una seguda davant del Parlament de Suècia, per a reivindicar accions concretes dels polítics i les institucions internacionals en defensa del clima.

Tot i que en la seva infància va ser diagnosticada amb el trastorn d’Asperger (trastorn del desenvolupament del tipus de l’autisme que dificulta les relacions socials i la comunicació no verbal), Greta Thunberg va protagonitzar al llarg de l’any una llarga llista de conferències, discursos i debats, incloent-hi entrevistes personals amb alguns dels líders polítics i socials més importants del món. Igualment sonades van ser les seves constants picabaralles en les xarxes socials amb polítics com el president dels Estats Units, Donald Trump, i el del Brasil, Jair Bolsonaro. 

Entre els seus compromisos personals en defensa del clima, Greta Thunberg ha inclòs la negativa de viatjar en avió, per tal de conscienciar la societat de les emissions de gasos d'efecte hivernacle d’aquest mitjà de transport. En conseqüència, la jove activista va viatjar el mes d’agost del Regne Unit als Estats Units a bord d’un veler per poder assistir a la Cimera per l’Acció Climàtica celebrada el 23 de setembre a la seu de l’ONU a Nova York.

A finals de novembre, Thunberg va fer la ruta de retorn a Europa, en una difícil navegació de 21 dies en catamarà, per tal de poder participar als actes de la Conferència de les Parts (COP25) de l’ONU sobre el canvi climàtic que es va celebrar a Madrid.

Tant a Nova York com a Madrid, la fundadora de FFF va recordar que la crisi climàtica està provocant no tan sols danys al medi ambient, sinó també patiment i morts a molts racons del planeta (per exemple, a causa de les sequeres i l’augment dels fenòmens meteorològics catastròfics). Thunberg es va convertir, el 2019, en la representant indiscutible d’una generació que reclama a polítics i empresaris que no continuïn posant en risc el seu futur.

Cimera del clima de Madrid

Després de 14 dies de negociacions, el 15 de desembre va concloure l’edició número 25 de la Conferència de les Parts de les Nacions Unides sobre el canvi climàtic (COP25). La coneguda com a cimera del clima s’havia de celebrar a Santiago de Xile, però la inestabilitat política en aquest país va obligar a canviar-ne la seu i, a proposta del Govern espanyol, la reunió va tenir lloc a Madrid sota presidència formal xilena.

La COP25 va tenir entre els seus principals objectius la presentació, per part dels països, de nous compromisos concrets per a aconseguir els objectius marcats el 2015 durant l'Acord de París sobre el canvi climàtic i una major concreció tècnica dels mercats mundials de carboni (el sistema establert de manera genèrica a París per a compensar l’emissió de gasos d’efecte hivernacle).

Diversos estudis presentats en aquesta cimera del clima de Madrid indiquen que, si només es posen en pràctica els compromisos presentats fins ara pels països firmants de l’Acord de París, a finals d’aquest segle la superfície de la Terra superarà els 3 ºC d’augment de la temperatura mitjana en relació a la temperatura anterior a la Revolució Industrial (molt per sobre de l’objectiu de l'1,5 ºC que els estudis científics aconsellen que no se superi).

De manera paral·lela a la celebració de les reunions oficials de la COP25, desenes d’ONG i líders socials, entre els quals va destacar la jove activista Greta Thunberg, van protagonitzar debats i accions de protesta per la falta d’acció política i contra el bloqueig de la cimera per part de països com els Estats Units, el Brasil o la Xina.

La falta de consens en els punts més importants de l’agenda va fer que la COP25 acabés amb una declaració oficial buida de compromisos concrets. Entre els apartats d’aquesta declaració s'inclou la crida perquè els governs presentin objectius més ambiciosos de reducció de les emissions de gasos d’efecte hivernacle en la COP26, que se celebrarà el novembre del 2020 a Glasgow, Escòcia. 

La dècada més càlida

L’any 2019 va completar una dècada marcada per registres de calor excepcionals, pel retrocés dels gels i per l’elevació del nivell del mar sense precedents en l'àmbit mundial, segons el balanç Estat del Clima Mundial 2019 elaborat per l'Organització Meteorològica Mundial (OMM). L’informe constata que la temperatura mitjana de la superfície de la Terra és ara 1,1 ºC més alta que la registrada abans de l’inici de la Revolució Industrial. El 2019 es va situar com el segon any més càlid registrat en els últims 140 anys, només superat pel 2016 i pràcticament empatat amb l’any 2015, i les concentracions a l’atmosfera de diòxid de carboni (principal gas d’efecte hivernacle) van assolir el nivell de 415 parts per milió, la més elevada coneguda a la Terra en els últims 300.000 anys.

Segons les dades del Butlletí Anual d'Indicadors Climàtics (BAIC), del Servei Meteorològic de Catalunya, la temperatura mitjana a Catalunya augmenta a un ritme de +0,25 ºC per dècada, i en el període 1950-2018 analitzat pel BAIC, la temperatura mitjana de Catalunya va augmentar 1,6 ºC, una xifra superior a la mitjana global del planeta. En aquest mateix interval de temps, la temperatura mitjana dels estius a Catalunya va augmentar 2,5 ºC i la temperatura mitjana dels hiverns va pujar 1,3 ºC.

Grans incendis a l'Amazònia, Indonèsia i Austràlia

Els incendis forestals a la selva amazònica, Indonèsia i Austràlia es van situar al capdavant de la llista de catàstrofes ambientals del 2019.

L'Amazònia brasilera va perdre, entre l’agost del 2018 i el juliol del 2019, un total de 9.762 km² de superfície forestal, una destrucció de selva i boscos el 29,5% superior a la registrada el darrer cop, segons el balanç oficial elaborat amb dades captades pels satèl·lits de l’Institut Nacional d’Investigació Espacial del Brasil (INPE, sigles en anglès).

Bona part d’aquesta destrucció va ser provocada pels incendis forestals, que el 2019 van cremar unes 900.000 hectàrees, tot superant àmpliament la mitjana de l’última dècada.

Un informe publicat per l’INPE el 29 d’agost, i ratificat per les observacions de la NASA, va indicar l’existència, en només dos mesos, de més de 80.000 incendis a la conca de l’Amazones inclosa al Brasil, sense comptar que les flames també van afectar les selves amazòniques de Bolívia i el Perú.

Les imatges i les xifres dels focs a l'Amazònia del Brasil van generar durant els mesos d’agost i setembre una important preocupació internacional, i bona part de les crítiques van anar dirigides al president Jair Bolsonaro, que en el primer any del seu mandat va impulsar l’ocupació agrícola d'àmplies zones a la regió amazònica.

A les selves de Borneo i Sumatra, només comptant els mesos d’agost i setembre, les flames van cremar la vegetació de 330.000 hectàrees i van provocar danys molt greus en ecosistemes com els que habiten els orangutans. L’expansió incontrolada de cultius com la palmera de l'oli (Elaeis guineensis), d’on s'extreu l’oli de palma, i l’explotació en molts casos il·legal de fusta tropical són dues de les causes principals dels incendis i la desforestació que afecten aquestes grans illes d'Indonèsia.

A Austràlia, les altes temperatures i la sequera van provocar el 2019 una de les onades d’incendis forestals més greus de les últimes dècades. A l’estat de Nova Gales del Sud, un dels més afectats per les flames, el balanç dels tres últims mesos de l’any va ser de 850.000 hectàrees cremades i 13 persones mortes. Un informe presentat al Senat d’aquest estat del sud-est australià per Dailan Pugh, de la North East Forest Alliance, va recollir que les flames i el fum han provocat la mort de més de 2.000 coales (Phascolarctos cinereus).

A Catalunya, la campanya forestal 2019 es va tancar amb un total de 212 incendis forestals d’importància (una xifra que se situa per sota de la mitjana dels últims 15 anys) i 5.363,94 hectàrees cremades, de les quals el 90% corresponen a l’incendi forestal declarat el 26 de juny a la Torre de l’Espanyol (Ribera de l’Ebre).

Espècies en perill d’extinció

La actualització de la Red List o Llista Vermella elaborada el 2019 per la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura (UICN) va detallar l’existència de com a mínim 30.178 espècies amenaçades d’extinció, d’un total de 112.432 espècies estudiades. A banda de les 877 espècies que es consideren totalment extingides i les 73 extingides en el medi natural (amb exemplars vius només en reserves o parcs zoològics), la UICN va catalogar l’existència de 6.413 espècies en la categoria de perill greu, 10.629 espècies en perill i unes altres 13.136 espècies considerades com a vulnerables.

L’informe també va destacar l’existència de 73 espècies que, en l'últim any, van registrar un descens important de les seves poblacions, mentre que va reconèixer que els plans de conservació han aconseguit resultats positius en la recuperació de 10 espècies.

D’altra banda, el canvi climàtic es va veure confirmat en aquesta actualització de la Llista Vermella com un dels factors que més contribueixen a la pèrdua de diversitat biològica en l’actualitat, per exemple, en les poblacions de peixos d’aigua dolça afectats pels creixents problemes de sequera.

Entre les espècies en perill mencionades en l'informe anual de la UICN, s’hi inclou el conill de bosc (Oryctolagus cuniculus), amb poblacions a Espanya, Portugal i el sud de França, com a conseqüència d’una nova onada d’infecció pel virus de la malaltia hemorràgica del conill (VEHC).

Augment de la agricultura ecològica

El Consell Català de la Producció Agrària Ecològica (CCPAE) va celebrar el 2019 el 25è aniversari de la seva creació amb dades molt favorables per al sector. Entre el 1995 i el 2018, la superfície certificada en producció ecològica a Catalunya es va multiplicar per 42, passant de les 5.000 a les 210.000 hectàrees. En aquests mateix període, el nombre d’operadors ecològics registrats (pagesos, ramaders, productors i distribuïdors) va passar de 236 a 3.850.

A Catalunya, la superfície agrícola dedicada a la producció ecològica va créixer el 2018 un 5,02%, segons les dades oficials presentades la primavera del 2019. Del total de conreus amb certificació ecològica al nostre país, el 41% són de vinya, les oliveres ocupen el 20%, i els conreus extensius el 18%. Catalunya és la segona comunitat autònoma amb més implantació de la producció agropecuària ecològica, només superada per Andalusia.

En el conjunt de l’Estat espanyol, la producció ecològica ocupava, a finals del 2018, un total de 2,2 milions d’hectàrees amb un creixement anual del 8%. Espanya és el primer país de la Unió Europea en superfície agrícola dedicada a la producció ecològica (per davant d’Itàlia i França), tot i que es manté en la posició número 8 pel que fa a consum de productes ecològics, molt pel darrere de països com Alemanya, França o el Regne Unit.