La Xina va presentar alguns símptomes d’una possible frenada del seu creixement econòmic
© Fototeca.cat / Fleyeing / Dreamstime.com
El 2015 van començar els dubtes reals sobre el manteniment del ritme de creixement a escala global com a conseqüència de la desacceleració de les economies emergents. El principal risc va ser la Xina. Diverses institucions internacionals van fer un crit d’alarma per la possibilitat de frenada del creixement del gegant asiàtic. En aquest context, es va intensificar la caiguda del preu del petroli, que, cap a final d’any, es va situar al nivell de vuit anys enrere i amb tendència a caure més després que el càrtel d’exportadors que integren l’Organització de Països Exportadors de Petroli (OPEP) no arribés a cap acord respecte a una retallada de l’oferta, fixada en uns 30 milions de barrils diaris, per a fer apujar els preus. L’Aràbia Saudita, el principal exportador, va mantenir la seva estratègia de fer caure les cotitzacions per a desincentivar la producció d’hidrocarburs no convencionals, obtinguts amb fracturació hidràulica (fracking), que havia fet dels Estats Units un exportador de combustibles.
Al mateix temps, la situació de les economies emergents també va estar pendent de la possibilitat que la Reserva Federal, el banc central del Estats Units, iniciés una etapa de pujades dels tipus d’interès, situats en un històric mínim entre el 0% i el 0,25%. Finalment, al desembre es va aprovar apujar un quart de punt el preu del diner, en una franja entre el 0,25% i el 0,50%, la primera alça des del juny del 2006. L’inici d’aquest nou cicle es va interpretar com el comiat definitiu de la primera potència mundial a la crisi financera, crisi que va esclatar el 2008 amb la caiguda del banc d’inversions Lehman Brothers. Aquest moviment va fer témer la fugida del diner d’economies emergents cap als Estats Units.
D’altra banda, el president del Banc Central Europeu (BCE), Mario Draghi, va ser un dels que van llançar l’advertència més clara sobre l’alentiment de les economies emergents, lligada en gran part a la caiguda dels preus de les matèries primeres. També va anunciar que el creixement de la zona euro es mantindria, però a un ritme inferior al previst com a conseqüència de les incerteses sobre les economies emergents. En aquest context, el BCE va decidir allargar fins al març del 2017, o més enllà, el programa de compra massiva de deute, amb el qual espera incrementar la inflació i consolidar la recuperació econòmica. Aquest pla, que es va posar en marxa al març i que tenia com a objectiu inicial mantenir-lo fins al desembre del 2016, va suposar injectar 60.000 milions d’euros mensuals a l’economia; el nou termini suposarà 360.000 milions d’euros més destinats a aquest programa.
En els seus pronòstics de tardor, el Fons Monetari Internacional (FMI) va alertar també que la possibilitat d’una recuperació sincronitzada i robusta continuava essent un interrogant, just sis anys després d’esclatar la crisi. Per al 2015, l’organisme va estimar una alça del producte interior brut (PIB) global del 3,1%, i del 3,6% el 2016. En ambdós casos van ser de dues dècimes menys que les previsions del mes de juliol. Per al conjunt de les economies avançades, les previsions van ser creixements del 2% i del 2,2%, una i dues dècimes per sota de l’estimat a l’estiu.
Quant a la Xina, després d’un augment del creixement del 7,3% el 2014, l’FMI va preveure un ritme de creixement del 6,8%, per al 2015, i del 6,3%, per al 2016. A l’estiu, els símptomes d’esgotament del gegant asiàtic es van deixar notar a les borses mundials. Per frenar totes les especulacions, el banc central xinès va devaluar la divisa, el iuan, en ple mes d’agost i va abaixar el preu del diner en diverses ocasions, de manera que va passar del 6% al novembre del 2014 al 4,35% aquest 2015. Al tercer trimestre de l’any, les dades van indicar que l’economia xinesa creixia a un ritme anual del 6,9%, per sota del llindar del 7% per primera vegada des de l’any 2009.
D’altra banda, la Comissió Europea va millorar lleugerament les estimacions sobre l’economia de la zona euro per al 2015, si bé les va revisar a la baixa per a l’any següent. Així, per al 2015 la previsió va ser de l’1,6%, una dècima més del que es va calcular a la primavera; en canvi, per al 2016, es va situar a l’1,8%, fet que significa una dècima menys del previst uns mesos abans.
Corralito a Grècia
Iannis Varufakis, l’exministre d’Economia grec, va ser un dels que més es van enfrontar amb les polítiques econòmiques d’austeritat dictades des de la Unió Europea
© European Union / Ansotte Etienne / EC-Audiovisual Service / Shimera
Un dels països que més va patir durant la primera part de l’any va ser Grècia, on es van celebrar dues eleccions generals el 2015. Ambdós comicis els va guanyar la coalició d’esquerres Syriza, i el segon, va ser plantejat pel líder de la formació, Alexis Tsipras, com un plebiscit contra la política econòmica imposada per la troica, integrada per la Comissió Europea, el Banc Central Europeu (BCE) i el Fons Monetari Internacional (FMI). Abans dels comicis, la coalició va patir una escissió de l’ala més esquerrana, en què hi havia també l’exministre d’Economia, Iannis Varufakis, un dels que més es va enfrontar amb les polítiques econòmiques d’austeritat dictades des de la Unió Europea (UE) per tal de seguir finançant l’economia grega.
Un dels moments més durs es va viure quan el BCE va limitar l’accés al crèdit de l’Estat i el Govern va haver de limitar la retirada de diners dels bancs, com va passar en l’anomenat corralito a l’Argentina al principi de la dècada de 2000. L’Executiu grec va decretar el tancament de les oficines bancàries, que es va estendre entre el 29 de juny i el 20 de juliol. Durant aquests 21 dies els grecs només van poder retirar 60 euros diaris a través dels caixers, quantitat que es va mantenir després de l’obertura de les oficines, però amb algunes restriccions menys severes. La mesura va intentar minimitzar el pànic bancari i la retirada de fons abans de la celebració del referèndum convocat per Tsipras sobre la proposta dels creditors internacionals per a rescatar el país.
Alguns signes positius en l’economia espanyola
L’atur va continuar essent l’assignatura pendent a l’Estat espanyol
© Fototeca.cat / Olivier Tuffé / Fotolia.com
L’economia espanyola, d’altra banda, va experimentar un ritme de creixement per damunt del 3% durant el 2015, estimulada per la demanda interna. Una de les característiques va ser que el sector de la construcció residencial va tornar a agafar embranzida després de patir una crisi molt profunda els darrers anys.
L’atur va continuar essent l’assignatura pendent, amb una taxa de desocupació del 21,2% de la població activa al tercer trimestre, fet que va suposar un total de 4.850.800 persones; tanmateix, la taxa es va reduir en quasi 2,5 punts respecte a les xifres del tercer trimestre del 2014. El nombre total d’ocupats es va situar en 18.048.700, després d’enregistrar l’alça més important en un tercer trimestre des de l’any 2006.
Fins al novembre, l’índex de preus al consum (IPC) va ser negatiu durant nou dels onze mesos del 2015, i només al juny i al juliol les taxes van ser positives. Malgrat tot, les previsions van indicar que l’exercici probablement es tancarà al voltant del 0%, gràcies al descens experimentat pel preu dels carburants.
En aquest context, i després d’un semestre de negociacions, les patronals i els sindicats van acordar que els salaris s’incrementessin en un 1% el 2015 i en l’1,5% el 2016. Els presidents de la Confederació Espanyola d’Organitzacions Empresarials (CEOE) i de la Confederació Espanyola de la Petita i Mitjana Empresa (CEPYME), Joan Rosell i Antonio Garamendi, respectivament, i els líders de la Unió General de Treballadors (UGT), Cándido Méndez, i de Comissions Obreres (CCOO), Ignacio Fernández Toxo, van signar el pacte al juny. L’anomenat III Acord per a l’Ocupació i la Negociació Col·lectiva inclou orientacions que cal que segueixin els negociadors en els convenis, entre les quals cal destacar una clàusula en què s’estableix que els sous no augmentaran per sota de l’increment de l’IPC. De cara al 2017, les pautes d’increment salarial queden pendents de l’evolució de l’economia.
A causa de l’evolució de l’economia i la celebració d’eleccions generals, fixades finalment per al 20 de desembre, el Govern del PP va avançar al juliol la segona fase de la rebaixa de l’impost de la renda de les persones físiques, prevista inicialment per al 2016, amb l’objectiu de reduir les retencions a les nòmines i així poder injectar uns 1.500 milions d’euros a les butxaques dels contribuents. L’Executiu del Partit Popular també va avançar a l’estiu el tràmit d’aprovació dels pressupostos, que van ser posats en qüestió per Brussel·les pel que fa a l’objectiu de dèficit de les administracions públiques, fixat en el 4,2% del producte interior brut (PIB).
A Europa, el ministre d’Economia, Luis de Guindos, va optar a la presidència de l’Eurogrup, una reunió informal dels ministres d’Economia i Finances de la Unió Europea amb els països integrats a l’euro, però finalment l’holandès Jeroen Dijsselbloem va ser reelegit en el càrrec.
A Catalunya, el ritme de creixement de l’economia va arribar al 3,6% en la taxa interanual durant el tercer trimestre del 2015, set dècimes més que en el segon trimestre. Això va significar que l’economia catalana va tenir un creixement intertrimestral del 0,8%, dues dècimes menys que el trimestre anterior, però seguint un ritme que no es veia des d’abans de la crisi. La construcció va créixer en un 5%, i els serveis, en el 3,8%, especialment gràcies al comerç i el turisme, perquè al llarg de l’any els turistes estrangers van augmentar en el 3,2% amb el 2,4% més de despesa.
L’escàndol de Volkswagen
Volkswagen va reconèixer que la companyia havia manipulat els motors de molts vehicles del grup per simular que emetien menys gasos contaminants
© Volkswagen
A escala internacional, l’empresa alemanya Volkswagen va protagonitzar un gran escàndol quan es va conèixer que la companyia havia manipulat els motors de més de 800.000 vehicles del grup per simular que emetien menys òxid de nitrogen i diòxid de carboni. Una de les conseqüències d’aquesta anomalia, que va començar als EUA i va continuar a Europa, va ser el canvi en la presidència del grup. Matthias Müller, fins aleshores màxim executiu de Porsche --principal accionista de Volkswagen--, es va convertir en president de la companyia en substitució de Martin Winterkorn, que va dimitir, després d’estar al capdavant de l’empresa des del 2007. La nova cúpula del grup va iniciar una investigació per a depurar responsabilitats pel cas (que va provocar nombroses demandes a tot el món) i va anunciar indemnitzacions i solucions tècniques a partir del 2016.
El grup automobilístic va aprovisionar un mínim de 6.700 milions d’euros per fer front a les demandes. Tot i que inicialment es va creure que el cas afectava només motors de dièsel, i, per tant, el trucatge feia referència a l’òxid de nitrogen, la mateixa empresa va admetre que s’estenia també a models de gasolina i, per tant, al CO2. Finalment, arran de la crisi generada, Volkswagen també va anunciar retallades en les inversions que, en principi, no afectaran la filial espanyola SEAT.
Fusions i compres empresarials
L’any va viure grans operacions de compra i fusions, entre les quals va destacar la integració de la nord-americana Pfizer a Allergan, amb seu a Irlanda, fabricants de la Viagra i del Botox respectivament. La fusió, valorada en uns 150.000 milions d’euros, significarà que ambdues empreses juntes sumaran unes vendes anuals de 60.000 milions i un valor en borsa de més de 300.000 milions. Tanmateix, l’operació va despertar una forta polèmica als Estats Units, ja que es va fer de manera que l’empresa més petita d’ambdues, Allergan, era la que absorbia la gran per després transformar-se en una nova Pfizer, amb una gran part de l’activitat a Irlanda, on els impostos són més baixos.
Però aquesta no va ser l’única integració gegantina, ja que, al sector químic, Dow Chemical i DuPont també van fusionar-se. El nou gegant, format per dues químiques centenàries, sumava un valor de 118.000 milions d’euros, amb un volum de facturació de 84.000 milions d’euros, xifra que supera l’alemanya BASF, que era la líder fins el moment. El nou grup va anunciar que tenia previst formar un total de tres divisions: una de productes agraris, una altra de plàstics i material científic i una altra d’articles especials, com ara els enzims.
A aquesta operació es va sumar l’adquisició de British Gas per la petroliera angloholandesa Royal Dutch Shell, per un total de 64.000 milions d’euros. Aquesta transacció va ser una notícia esperada a causa de la caiguda experimentada pel preu del barril de petroli, que va obligar les petrolieres a buscar solucions per a millorar l’eficiència, retallar costos i diversificar-se.
Heinz, fabricant de diversos productes com ara el seu famós quètxup, es va fusionar amb Kraft, empresa productora de marques com ara el formatge Philadelphia
© Kraft Heinz Company
El moviment i les transaccions també van afectar altres sectors. Així, també en el món de les cerveses va néixer un altre gegant fruit de la unió entre la belga AB InBev, propietària de les marques Budweiser i Stella Artois, i la britànica SABMiller, titular de Peroni, entre d’altres. L’operació, amb un valor estimat de 95.200 milions d’euros, va servir per a crear un gegant de les cerveses amb un valor en borsa de més de 250.000 milions d’euros. Als Estats Units, l’empresa alimentària Heinz es va fusionar amb Kraft, en una operació valorada en 46.000 milions de dòlars. En el món de les telecomunicacions, la finlandesa Nokia va comprar Alcatel-Lucent per 15.600 milions d’euros.
En l’àmbit de la informació especialitzada també es va produir una compra destacada quan el gegant japonès dels mitjans de comunicació, Nikkei, va comprar el diari FinancialTimes al grup britànic Pearson per uns 1.204 milions d’euros.
Més a prop, la companyia mexicana Bimbo va tancar l’adquisició de la seva competidora Panrico per 190 milions d’euros a la seva propietària, el fons Oaktree. L’única branca que no va ser inclosa en la transacció va ser la de pa de motllo i envasat. El que sí que va formar part de la compra van ser marques tan emblemàtiques com Donuts, Donettes i Bollycao. Amb aquesta operació, executada pel Grup Bimbo a través de la seva filial espanyola Bakery Iberian Invest-ments, la compradora va reforçar la seva presència a l’Estat espanyol i a Portugal, ja que va complementar la seva cartera de productes, la implantació de fàbriques i la seva xarxa de distribució.
La francesa Orange va finalitzar amb èxit una oferta pública d’adquisició d’accions (OPA) sobre el 100% de Jazztel amb un import total de 3.355 milions d’euros.
En l’àmbit de les grans cadenes de distribució, El Corte Inglés va rebre l’entrada de capital d’un inversor aliè a la família propietària. Es tracta del xeic de Qatar Hammad bin Jassim bin Jaber al-Thani, exprimer ministre de l’emirat, que va comprar el 10% dels grans magatzems per 1.000 milions d’euros. Amb aquesta incorporació, l’empresa presidida per Dimas Gimeno va aspirar a posar en marxa un pla d’expansió basat en la recerca d’oportunitats fora de l’Estat espanyol.
La multinacional xinesa Bright Food va tancar l’adquisició de la cadena catalana de distribució Miquel Alimentació per un total de 110 milions d’euros. L’objectiu de l’operació va ser convertir l’empresa catalana en la plataforma per a exportar productes espanyols al mercat xinès. A més del grup industrial Bright Food, amb el 72% del capital, també van intervenir en l’operació el grup DHT, amb el 18% del capital, i JIC Investments, que en va aconseguir el 10%.
Un altre grup català, en aquest cas la firma de joieria i complements Tous, va donar entrada en el seu capital al fons suís Partners Group, que es va quedar amb el 25% del capital de la companyia familiar. Va ser la primera vegada que l’empresa catalana cedia capital a un tercer, aliè a la família. El fons convertit en soci de Tous està especialitzat a invertir en empreses familiars per tal de potenciar-ne el creixement.
Alphabet, el nou hòlding de Google
Al llarg de l’any també es van produir diverses reestructuracions empresarials significatives, com ara la de Hewlett-Packard. L’empresa nord-americana dedicada a les tecnologies de la informació es va dividir en dos negocis diferents. D’una banda, va establir una empresa centrada en els ordinadors personals i les impressores i, de l’altra, una divisió de tecnologies de la informació empresarial i corporativa.
Un altre gegant que es va transformar organitzativament aquest 2015 va ser Google. La companyia que lidera les recerques a internet va constituir Alphabet, el paraigua sota el qual s’organitzen tots els negocis del grup. D’una banda, el buscador i tots els negocis relacionats amb internet --YouTube, Android i Chrome-- continuen amb la marca Google, convertida en filial d’Al-phabet. De l’altra, la resta d’activitats diversificades queden fora de Google i sota el paraigua comú d’Alphabet. Aquí s’inclouen des de Life Sciences, que desenvolupa les ulleres intel·ligents; Google X, el cotxe sense conductor; Calico, una empresa dedicada a la genètica; Wings, especialitzada en els drons, i Google Ventures i Google Capital, entre d’altres.
La caiguda d’Abengoa
Una de les caigudes destacades de l’any va ser la protagonitzada per la companyia andalusa d’enginyeria i energies renovables Abengoa, controlada per la família Benjumea. Al final de novembre, l’empresa es va acollir al preconcurs de creditors, la qual cosa li va donar un marge de quatre mesos per a negociar amb els creditors i evitar la que pot ser la fallida més gran de la història empresarial espanyola. El passiu de la companyia superava els 24.000 milions d’euros.
La decisió de l’empresa es va produir després que el grup Gonvarri, filial de la Corporación Gestamp, abandonés la idea d’injectar 350 milions a Abengoa a través de dues ampliacions de capital. L’operació, que havia de convertir aquest grup en el primer accionista, amb el 28% del capital, no es va poder dur a terme perquè una part de la banca creditora es va negar a aportar els 1.500 milions d’euros que requeria l’inversor per a salvar el grup.
Abengoa, nascuda els anys quaranta per produir un comptador mecànic, però després convertida en especialista en muntatges elèctrics, havia estat exemple de negoci de les energies renovables, però el creixement de la companyia s’havia fonamentat massa en l’endeutament, que, finalment, no va poder suportar.
Expansió del sector financer
En el sector financer, el Banc Sabadell va seguir amb la seva estratègia d’expansió internacional amb la compra del britànic TSB Banking Group, entitat financera que treballa principalment amb clients i pimes, té una plantilla de 8.600 persones i 4,5 milions de clients. L’adquisició va estar valorada en 2.380 milions d’euros.
El BBVA va prendre el control efectiu de Catalunya Banc, l’antiga CatalunyaCaixa, després de guanyar el concurs de venda del FROB
© BBVA
D’altra banda, el BBVA va prendre el control efectiu de Catalunya Banc, l’antiga CatalunyaCaixa, després de desemborsar 1.947,2 milions d’euros pel 94,8% del capital, ja que el banc havia guanyat el concurs de venda posat en marxa el 2014 a càrrec del Fons de Reestructuració Ordenada Bancària. CaixaBank va començar l’any amb la formalització de la compra de la xarxa bancària del britànic Barclays a Espanya, que va suposar el desemborsament de 820 milions d’euros.
Al seu torn, el Ministeri d’Economia va redactar una nova norma per tal de regular les comissions per la retirada de diners dels caixers automàtics. L’objectiu va ser evitar que les entitats cobressin una doble comissió per aquesta operació. Segons la norma, l’entitat propietària del caixer automàtic no podrà cobrar cap comissió a l’usuari del servei, però sí a l’entitat emissora de la targeta. Després ha de ser l’emissor de la targeta el que ha de decidir si fa repercutir o no, totalment o parcialment, aquest càrrec al client. Aquesta nova regulació es va produir després que grans bancs, com ara CaixaBank o el Banco Santander, entre d’altres, van anunciar a l’estiu que cobrarien una comissió a aquelles persones que no eren clients per la retirada d’efectiu de la seva xarxa de caixers.
En l’àmbit judicial, l’exvicepresident del Govern espanyol amb el PP i l’exdirector gerent del Fons Monetari Internacional, Rodrigo Rato, es va veure implicat en el cas per la sortida a borsa de Bankia, entitat de la qual va ser president, així com pel de les anomenades targetes black que un grup de directius van utilitzar per a compres i despeses diverses sense cap mena de justificació. Al mateix temps, a Rato li van imputar delictes fiscals, de blanqueig de capitals i de corrupció derivats de negocis entre particulars que van sortir a la llum no tant per l’amnistia fiscal del 2012 sinó per l’obligació de declarar els béns a l’estranger, que va entrar en vigor després del període especial de regularització aprovat pel Govern central.
Intervenció de Banca Privada d’Andorra
El Govern d’Andorra va decidir intervenir Banca Privada d’Andorra (BPA), propietat de la família Cierco i una de les cinc entitats financeres que operen al Principat, després de rebre un informe del Departament del Tresor dels Estats Units que acusava l’entitat de blanqueig de capitals. Les autoritats americanes acusaven alts exe-cutius del banc d’haver facilitat suborns, comissions i operacions vinculades a l’activitat criminal, en especial de Rússia i de la Xina. L’operació també va comportar la liquidació de Banco Madrid, propietat de BPA des del 2011. D’altra banda, la família propietària de BPA va presentar demandes contra les autoritats andorranes i dels Estats Units per la intervenció del banc de la seva propietat.
Relleu a Repsol
La indústria petroliera va experimentar transformacions, vinculades a la caiguda del preu del cru. A l’Estat espanyol, Repsol va viure un relleu a la cúpula. Antoni Brufau va seguir com a president, però amb una missió a més llarg termini i estratègica; mentre que el conseller delegat, Josu Jon Imaz, va passar a ocupar-se del dia a dia de la companyia. Aquesta remodelació va coincidir amb la integració total de la canadenca Talisman, adquirida per Repsol el 2014. Al mateix temps, l’empresa va posar en marxa un nou pla estratègic que preveia menys inversions i la venda d’actius per valor de 6.200 milions d’euros fins l’any 2020.
Però no tot van ser notícies positives per a la companyia. La Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC) va imposar una multa històrica de 32,4 milions d’euros per pràctiques restrictives de la lliure concurrència a diverses companyies petrolieres: Repsol (20 milions), CEPSA (10 milions), DISA (1,3 milions), la portuguesa Galp (800.000 euros) i la catalana Meroil (300.000 euros). A més, el mateix supervisor va multar Repsol al cap d’uns mesos amb 22,59 milions més per considerar que en la relació amb les seves estacions de servei capdavanteres havia comès infracció en matèria de preus o aplicació de descomptes.
Canvis en les cúpules directives i sortides a borsa
Al capdavant del BBVA es va produir un relleu, el del conseller delegat Ángel Cano per Carlos Torres Vila. El nou alt executiu va entrar al banc el 2008 com a responsable d’estratègia i desenvolupament corporatiu, i posteriorment va assumir la direcció de l’àrea global de banca digital. En un sector diferent, el consell d’administració de Desigual va acordar el cessament de Manel Jadraque, que feia més d’una dècada que era a l’empresa, com a conseller delegat. El president i fundador de la firma tèxtil, Thomas Meyer, va ocupar-ne el càrrec.
A Abertis, el grup de gestió d’infraestructures que concentra ara autopistes i comunicació per satèl·lit a través d’Hispasat, Francisco Reynés, fins aleshores conseller delegat del grup, va sumar a aquest càrrec el de vicepresident executiu. A més, la companyia va treure a borsa el 60,5% del seu negoci de torres de telecomunicacions, sota la marca Cellnex. La nova companyia, que va néixer com a primer operador independent de telecomunicacions sense fil d’Europa amb més de 15.000 torres a Espanya i a Itàlia, es va estrenar en el parquet al maig, i va configurar un nucli d’accionistes format per Abertis (34%), Ameriprise Financial Group (8,9%), BlackRock (6,2%), Criteria CaixaHolding (4,62%), Goldman Sachs (3,5%), Cantillon Capital Partners (3%) i Fidelity International Limited (1,5%).
L’empresa biofarmacèutica Sanifit va ser una de les dues empreses afavorides per una gran ronda de finançament
© Universitat de les Illes Balears
Al desembre, també es va estrenar a la borsa Oryzon, la primera companyia biotecnològica a cotitzar al mercat continu espanyol. Creada per Carlos Buesa i Tamara Maes, està especialitzada en epigenètica. D’altra banda, el 2015 va ser un any bastant positiu per a aquestes empreses biofarmacèutiques, ja que es van produir dues rondes de finançament, les més grans dutes a terme en la història d’aquest ram. La primera va ser per a la mallorquina Sanifit, per un total de 36,6 milions, i la segona per a Minoryx, per 19,4 milions. Ambdues empreses estan especialitzades a desenvolupar tractaments per a malalties minoritàries.
Empreses que es traslladen
En la indústria, la plantilla de la companyia auxiliar de l’automòbil Valeo, de Martorelles (Vallès Oriental), va acabar ratificant l’acord entre la direcció i els sindicats per a garantir la viabilitat de la producció fins al juny del 2017. Amb aquesta decisió van acabar més de 100 dies de vaga després que l’empresa anunciés un tancament sobtat de la fàbrica i el trasllat de la producció a Saragossa.
D’altra banda, la firma líder en hemoderivats Grifols va anunciar el traslladat a Irlanda de tres quartes parts del seu negoci --entre les quals hi havia l’àrea de biociència, la més important, que es dedica als medicaments derivats del plasma-- per motius tributaris i reguladors. L’any 2014 ja havia portat a aquell país les activitats comercials i d’investigació i desenvolupament, entre d’altres.
Al gener, l’empresa Nutrexpa --productora de les marques Cola Cao i Nocilla, entre d’altres-- es va dividir en dues companyies, Idilia Foods i Adam Foods, propietat cadascuna de dues branques diferents de la família fundadora Ferrero. En aquest context, Idilia va vendre la seva participació a la fàbrica que la companyia tenia a Tientsin (Xina), des del 1990, al gegant asiàtic d’origen filipí Liwayway Holdings, fabricant de snacks i begudes. Va acabar així una aventura pionera després de vint-i-cinc anys.
Empreses que s’instal·len
A Catalunya, el gegant del comerç electrònic Amazon es va adjudicar una parcel·la de 15 hectàrees al terme municipal del Prat de Llobregat, a prop de l’aeroport, per 30 milions d’euros. Als terrenys, propietat de l’Institut Català del Sòl, té previst d’edificar un gran centre logístic de 150.000 m2, el més gran de l’empresa al sud d’Europa, que pot significar la inversió d’uns 100 milions d’euros i uns 1.500 llocs de treball directes.
A més, com altres empreses tecnològiques, la nord-americana Autodesk, líder mundial de programari 3D, va obrir a Barcelona una oficina per a vendes a Europa, on han d’entrar a treballar unes 100 persones.
La nova tarifa horària de la llum
El 2015 va ser un exercici marcat per l’energia. Mentre que els preus del petroli es van desplomar a nivells de vuit anys enrere, el desconcert amb el nou sistema de fixació dels preus de la llum va continuar. A l’octubre, les elèctriques de l’Estat espanyol van començar a facturar als usuaris amb el preu voluntari del petit consumidor (PVPC), l’antiga tarifa regulada, efectivament amb el cost del kilowat de cada hora. Això va afectar tots aquells que tenien ja instal·lat un comptador digital, coneguts també com mesuradors intel·ligents, i connectats a un sistema de telegestió. A la resta dels usuaris amb tarifa regulada se’ls va continuar facturant la part del rebut sotmesa al lliure mercat, que suposa al voltant de la meitat del preu total, d’acord amb un perfil de consum general segons el tipus de tarifa, que determina Red Eléctrica de España (REE).
Defuncions
Al juliol va morir en un accident de trànsit l’empresari i mecenes Leopold Rodés, membre destacat de l’empresariat català. President de l’empresa de comunicació Havas Media, va ser un dels impulsors, i posteriorment president, de la candidatura dels Jocs Olímpics de Barcelona 92, dels quals també va ser membre del comitè exe-cutiu. Juntament amb la trajectòria empresarial i professional, també va ser destacat el seu vessant com a mecenes i impulsor de la cultura. Va presidir i participar com a patró en fundacions i institucions culturals com ara el MACBA, la Universitat Ramon Llull, el Gran Teatre del Liceu, la Fundació Orfeó Català-Palau de la Música Catalana i la Fundació Abertis. Rodés també va ser fundador i president, i posteriorment en va ocupar la presidència d’honor, de l’Institut de l’Empresa Familiar (IEF), lobby que agrupa les principals empreses familiars a l’Estat espanyol.
Al setembre va morir el fundador de Rumasa, i posteriorment de Nueva Rumasa, José María Ruiz-Mateos. L’empresari i alguns dels seus fills van ser citats als tribunals acusats d’estafa, insolvència punible i frau a l’Hisenda pública, i el jutge els va condemnar a pagar 92 milions a titulars dels bons que va emetre per finançar Nueva Rumasa, l’hòlding amb què va voler repetir l’aventura del seu primer imperi empresarial, expropiat el 1983 pel Govern socialista. Fins i tot, al juny, Ruiz-Mateos va arribar a ingressar a la presó, però després va ser internat a un hospital pel seu estat de salut. Tot plegat es va produir el mateix any que el Consell de Ministres va liquidar definitivament l’antiga Rumasa.