Entre el gener i el març nombroses manifestacions van modificar el sistema polític d’Egipte. El 25 de gener, milers de persones van participar en una gran concentració responent a la crida dels Germans Musulmans i altres organitzacions, per a protestar contra la repressió policial, la carestia de la vida i l’atur. Les manifestacions es van transformar els dies següents en un moviment de revolta similar al que es va produir a Tunísia. El dia 27 de gener, internet, àmpliament utilitzat com a mitjà mobilitzador, va ser tallat a tot el país. El 28, el Govern va instaurar el toc de queda al Caire, Alexandria i Suez, progressivament estès a tot el territori, i va ordenar el desplegament de l’exèrcit. El mateix dia, el president Hosni Mubàrak, del qual els manifestants demanaven la dimissió, va remodelar el Govern i va nomenar el cap dels serveis d’informació, Umar Sulayman, vicepresident, un càrrec que estava vacant des de l’accés de Mubàrak al poder l’any 1981. El 2 de febrer, mentre un milió de persones es reunien a la plaça Tahrir del Caire, símbol de la revolta, es van produir violents enfrontaments amb partidaris de Mubàrak, que van causar diversos morts i nombrosos ferits. El 6 de febrer, l’oficina executiva del partit del president va dimitir i es va iniciar un diàleg nacional entre el vicepresident i l’oposició, incloent-hi els Germans Musulmans. Es va posar en marxa un comitè encarregat de proposar una reforma constitucional.
El 10 de febrer, mentre la multitud continuava demanant des de la plaça Tahrir la dimissió de Mubàrak, aquest va anunciar que abandonava els càrrecs de president de la República i cap del Consell Suprem de les Forces Armades. Es va suspendre la Constitució, el Parlament es va dissoldre i l’exèrcit va anunciar que es mantindria en el poder fins a les properes eleccions legislatives i presidencials.
El 3 de març, el primer ministre, Ahmed Xafiq, nomenat per Mubàrak, va dimitir i el Consell de les Forces Armades en va anunciar el reemplaçament per Issam Xaraf, una personalitat popular entre els militants pro democràcia. El 7 de març es va formar un nou govern amb persones no vinculades a l’era Mubàrak i, el 15, un nou ministre d’Interior va dissoldre la Seguretat de l’Estat, espina dorsal del sistema repressiu sota Hosni Mubàrak, i va crear un nou òrgan de seguretat nacional.
El 19 de març es va celebrar un referèndum per a una revisió limitada de la Constitució. El sí es va emportar el 77,2% dels vots i la participació va ser del 41%. El 28 de març, el Consell de les Forces Armades va promulgar una versió esmenada de la Llei de partits, que facilita la formació de noves formacions, però prohibeix que es constitueixin sobre bases religioses. El 30, es va anunciar la convocatòria d’eleccions presidencials, que se celebraran el 2012, després d’unes eleccions legislatives previstes per al novembre.
Al maig es van produir alguns enfrontaments entre musulmans i cristians, que van fer dotze morts al Caire, al barri d’Imbaba, on es va imposar el toc de queda. Segons el nou Govern egipci, la violència va ser orquestrada per seguidors de l’expresident Hosni Mubàrak.
A mitjan juliol es va fer una remodelació del Govern dirigit per Issam Xaraf. Els canvis van afectar les carteres claus d’Afers Estran-gers, Interior, Justícia i Finances, els responsables de les quals eren, fins al moment, persones pròximes a Mubàrak. Aquests canvis van ser molt esperats pels manifestants que continuaven ocupant la plaça Tahrir per a demanar reformes polítiques i econòmiques més ràpides, així com una purga més estesa de personalitats lligades a l’antic règim. En un missatge al país, el cap del Govern va prometre combatre la corrupció i preparar l’aixecament de les lleis d’emergència, en vigor des del 1981. En estimar els canvis insuficients, l’oposició va convocar diverses manifestacions; els enfrontaments amb la policia van provocar més de 200 ferits.
El 9 d’octubre, vint-i-quatre persones van morir i més de 200 van resultar ferides al Cai-re durant la violenta repressió de manifestants coptes. Les forces policials, amb unitats militars, van reprimir una manifestació de protesta contra l’incendi d’una església copta a Assuan, al sud del país. Dos dies després, Hazem Beblawi, viceprimer ministre, va dimitir a causa de les dures crítiques contra l’exèrcit i la policia.
Al novembre, les manifestacions a la plaça Tahrir del Caire van revifar, reclamant la reducció del pes de la junta militar en el procés de transició, dies abans de les eleccions legislatives previstes per al 28 de novembre.