L'activitat dels grups armats islamistes radicals va augmentar la inestabilitat al país. Al febrer, la força aèria egípcia va bombardejar posicions de la branca líbia de l'Estat Islàmic (EI) a la zona oriental d'aquest país després que el grup armat mostrés un vídeo en el qual aparentment s'executaven 21 coptes egipcis. Al juliol, l'Estat Islàmic de la Província del Sinaí, filial de l'EI, va incrementar els atacs al nord de la península. A mitjan setembre, 12 persones, sis de les quals eren turistes mexicans, que acampaven al desert del sud del Caire, van ser mortes per forces militars que els podrien haver confós amb terroristes. L'incident més greu, però, va ser al final d'octubre, quan un avió de passatgers rus, que feia la ruta entre Xarm al-Xaykh i Moscou, es va estavellar al nord del Sinaí i va provocar la mort de les 224 persones que viatjaven a bord. Les primeres investigacions de les caixes negres van obrir la possibilitat que la tragèdia fos causada per una bomba a l'interior de l'aparell. Aquest succés va enfonsar encara més la feble economia egípcia, dependent del turisme, ja que tant el Regne Unit com Rússia van ordenar la suspensió dels vols i la repatriació de milers dels seus turistes al país.
En aquest context, a l'abril es va conèixer la sentència d'un dels judicis oberts contra Muhàmmad Mursí, expresident del país. Mursí i 14 membres dels Germans Musulmans van ser declarats culpables d'ordenar tortures i detencions il·legals de manifestants al desembre del 2012 i van ser condemnats a 20 anys de presó. Al maig, es va emetre una sentència per un altre cas, que condemnava Mursí i 100 membres del mateix partit a pena de mort. Al juny, el fiscal general Hixam Barakat i tres funcionaris més van morir en un atemptat al Caire, presumiblement d'autoria islamista. Com a resposta, a mitjan agost el president Abd al-Fatà al-Sissí va firmar la nova llei antiterrorista que assegura la immunitat a les forces de seguretat i penalitza els periodistes que contradiguin una informació oficial sobre atacs terroristes. Per la seva banda, líders veterans dels Germans Musulmans van fer a l'agost una crida a la pau, intentant respondre a les peticions dels membres més joves, partidaris d'una resposta més violenta a la repressió governamental. Des de la presa del poder pel president Al-Sissí, almenys 1.000 membres d'aquest grup haurien mort a les mans de les forces de seguretat i milers han estat detinguts. D'altra banda, a l'octubre un tribunal va decidir alliberar Alaa i Gamal Mubàrak, fills de l'expresident, que continua a la presó. Ambdós van ser jutjats al maig, acusats de corrupció, i van ser condemnats a penes lleus, de tres anys.
A l'agost es va inaugurar l'ampliació del canal de Suez, que permetrà al país revitalitzar la seva economia, malmesa pels esdeveniments polítics dels darrers anys.
Finalment, a mitjan octubre es va celebrar la primera ronda de les eleccions legislatives, marcada per la baixa participació, del 26,5%. El grup guanyador va ser la coalició Per l'Amor d'Egipte, que dona suport al president Al-Sissí. L'any va acabar sense que es coneguessin els resultats de la segona ronda, que es va celebrar els dies 22 i 23 de novembre.