© Ambassade de France au Caire
La nova legislatura egípcia es va inaugurar al gener, amb un nou Parlament unicameral triat en els comicis del final del 2015 i compost per una gran majoria de diputats partidaris del president Abd al-Fatà al-Sissí. Una de les primeres mesures adoptades va ser un polèmic enduriment de la llei antiterrorista del país.
Al gener, l’estudiant italià Giulio Regeni va desaparèixer als carrers del Caire i el seu cos, amb evidències de tortures, va ser trobat a Gizeh al principi de febrer. De fet, organitzacions de defensa dels drets humans van indicar que al llarg del 2015 es van produir 1.840 desaparicions a Egipte. En aquest context, a l’abril es va reactivar la mobilització ciutadana contra Al-Sissí, amb motiu de l’anunci de la transferència de la sobirania a l’Aràbia Saudita de les illes de Tiran i Sanafir, a la boca de l’estret de Tiran a la mar Roja. Les protestes també van denunciar la política repressora de les autoritats, la falta de democràcia i de millores econòmiques i la corrupció. La consegüent onada repressiva va portar a la detenció de dotzenes de joves, principalment membres del Moviment 6 d’Abril, precursor de la revolta de la plaça de Tahrir el 2011. La situació no va generar protestes internacionals, ja que Al-Sissí té un gran suport dels saudites i també dels Estats Units, el Regne Unit, França i Alemanya. Al maig, un tribunal del Caire va condemnar a mort dos periodistes de la cadena Al-Jazira acusats de passar secrets d’estat a l’emirat de Qatar, que finança aquesta emissora, a la qual també acusa de donar suport als Germans Musulmans, proscrits a Egipte des del cop d’estat contra l’expresident Mursí.
En les relacions internacionals, François Hollande va viatjar a l’abril a Egipte per firmar un contracte de venda d’armes per valor de 1.000 milions de dòlars, i dies abans va ser el vicecanceller alemany, Sigmar Gabriel, qui va parlar al Caire de la venda de dos submarins. Els militars egipcis, que controlen l’economia del país, són clients importants del mercat mundial d’armes i es considera que el seu paper és central per a frenar els gihadistes de l’Estat Islàmic a Líbia. D’altra banda, el Fons Monetari Internacional va proporcionar assistència financera a Egipte per un import de 12.000 milions de dòlars per a donar suport al programa de reformes econòmiques de les autoritats del país amb l’objectiu d’impulsar el creixement i reduir el dèficit i el deute públic.