Al gener, el Tribunal Suprem va aturar la transferència de les illes de la mar Roja de Tiran i Sanafir a l’Aràbia Saudita. Aquesta decisió va enrarir encara més les relacions entre els dos països, que ja s’havien tensat el darrer any per la negativa d’Egipte a contribuir militarment a les intervencions al Iemen i Síria, malgrat haver rebut 25.000 milions de dòlars saudites en ajuts des del 2013. Al juny, en un intent de suavitzar les relacions bilaterals, Egipte es va sumar a la campanya d’aïllament, liderada per l’Aràbia Saudita, de Qatar, país al qual va acusar de promoure el terrorisme als països del Golf.
La preocupació per la seguretat i la tendència a incrementar la despesa militar va enfortir l’aliança amb els Estats Units. Durant una visita al Caire, el general Joseph Votel, cap del comandament central dels Estats Units, va anunciar la intenció del seu país de reprendre els exercicis militars a Egipte una vegada reiniciats els reenviaments d’armament al país.
Els atacs dels gihadistes de l’Estat Islàmic, forts a les seves bases de la península del Sinaí, es van incrementar, i a primers d’abril van morir almenys 40 persones en dos atacs suïcides contra esglésies coptes a Alexandria i Tanta, al nord del país. En conseqüència, el president Al-Sissí va declarar l’estat d’emergència per a tres mesos. Malgrat això, a finals de maig, a la província de Minia, es va produir un nou atac contra un autobús ple de cristians que va provocar la mort de 28 persones. En resposta, al mateix mes, els militars egipcis van llançar una sèrie d’atacs aeris contra els camps d’entrenament gihadistes a Líbia.
En política interna, al febrer, Muhàmmad Anwar al-Sadat, cap del Partit de la Reforma i el Desenvolupament, nebot de l’antic president Anwar al-Sadat i possible candidat a l’elecció presidencial prevista per al 2018, va ser expulsat del Parlament després que la majoria dels membres de la cambra el consideressin culpable d’haver transmès informació a ambaixades estrangeres. D’altra banda, un tribunal d’apel·lació va declarar l’antic president Hosni Mubàrak lliure de càrrecs per les morts de centenars de persones durant les protestes per l’aixecament del 2011. Mubàrak, empresonat durant sis anys, era la darrera figura de l’antic règim que encara estava a la presó, mentre que milers de detinguts el 2011 encara resten empresonats.
Al març, un enverinament massiu de menjar a les escoles va afectar més de 3.000 nens i nenes a la regió meridional de Sohag. Aquest fet i d’altres de similars en escoles públiques i universitats van posar en evidència el grau de deteriorament de la infraestructura educativa i sanitària del país.