Aquest va ser el primer any que un president d’esquerres estava al capdavant del país. Mauricio Funes va rellevar el partit de la dreta (ARENA) que havia governat ininterrompudament els darrers vint anys. Funes, que s’havia presentat com a independent a les eleccions, va haver de negociar el suport de l’FMLN i de grups minoritaris de centre i de dreta per a formar govern i nomenar càrrecs en destacades instàncies institucionals, una tasca que va esdevenir més complicada del que a priori s’esperava. Al cap de pocs mesos d’iniciar el mandat, el ministre d’Agricultura va dimitir. De tota manera, el balanç de govern reflecteix un notable increment de les polítiques socials, dins d’un context de crisi econòmica internacional i de les conseqüències catastròfiques provocades per la tempesta tropical Agatha.
Més difícil va ser afrontar la greu situació de violència que viu el país i que el situa en els primers llocs de la regió amb aquest llast. Tanmateix el president Funes es va comprometre a remodelar les forces de seguretat per evitar connexions amb els grups criminals.
Malgrat alguns signes de recuperació, especialment pel que fa al consum intern i la recepció de les remeses de l’exterior, el creixement del PIB només va ser de l’1,5%.
Finalment, un dels equilibris més importants es va produir en política exterior. En aquest àmbit Funes s’ha mogut entre el pragmatisme, aplicat a la relació amb els Estats Units, i un exercici d’autonomia, com la recuperació de les relacions amb Cuba.