El 2020 els mitjans de comunicació van portar també mascareta i van patir l’efecte devastador del coronavirus. La pandèmia va significar un reforç de la necessitat d’estar informats i va accelerar la transformació dels mitjans.
El mes de març va sacsejar com mai tots sectors de la societat. Amb el confinament, es va disparar el consum de televisió. Segons un informe de GECA, a Catalunya el consum mitjà de televisió per persona va passar en pocs dies de 255 minuts a fins a 307 minuts. Segons un estudi posterior de la UPF, també es va constatar que l’audiència dels mitjans digitals en català s’havia disparat durant el confinament. Els sis principals digitals en català van augmentar l’audiència un 61% el mes de març respecte el mateix mes de l’any 2019. De fet, el 2020 va ser un bon any per a TV3: la cadena pública catalana va ampliar el seu rècord, de manera que va aconseguir liderar les audiències a Catalunya durant onze anys seguits.
Les primeres setmanes de confinament, i els mesos immediatament posteriors, van deixar programes de televisió sense públic, redaccions sense periodistes per la implantació del teletreball, canvis en les programacions televisives i radiofòniques, etc., i també van suposar la caiguda de la inversió publicitària. És per això que, a començament d’abril, el govern espanyol va haver de “rescatar” les televisions privades amb 15 milions d’euros. Segons es va saber al novembre, la inversió publicitària en els mitjans de comunicació i en altres suports va caure el 22,2% en els primers nou mesos del 2020 (dades de la consultora InfoAdex). A conseqüència de tot plegat, inexorablement, també van arribar els ERTO als mitjans.
Però també hi va haver bones notícies. Van néixer tres mitjans de comunicació a Catalunya: teve.cat, una nova televisió privada, el nou canal de TDT en català Fibracat TV i, d’altra banda, estudiants de la UPF van fer renéixer el Diari de Barcelona. També va veure la llum un nou diari digital: The New Barcelona Post.
Al llarg de l’any també es van produir diversos canvis al capdavant de diaris i d’organismes. El mes de gener va arribar l’anunci del canvi de director de La Vanguardia: Màrius Carol va donar pas al periodista Jordi Juan, tot i que aquest no va assumir efectivament la direcció del diari fins l’1 de març. D’altra banda, el socialista Alfred Costa va ser nomenat nou director general de la televisió valenciana À punt, Gabriela Cañas nova presidenta d’EFE i el periodista Miquel Noguer va substituir Lluís Bassets en el càrrec de director de l’edició catalana del diari El País. També va haver canvi de director en El Periódico: Albert Sáez va substituir Anna Cristeto. Posteriorment, es va anunciar que Sáez també dirigiria el diari Sport. Al juny, El País va rellevar Soledad Gallego-Díaz com a directora i va reincorporar l’exdirector Javier Moreno. Alhora, José Pablo López, director general de Telemadrid, va ser nomenat nou president de la Federació d’Organismes de Ràdio i Televisió Autonòmics (FORTA).
Entre els guardonats de l’any cal destacar el fotoperiodista català Ricard Garcia Vilanova, que a l’abril va guanyar el 3r premi del World Press Photo de notícies generals. El periodista Tomàs Alcoverro va rebre el premi Ofici de Periodista, que atorga el Col·legi de Periodistes de Catalunya; Andreu Buenafuente el Premi Nacional de Televisió 2020 del Ministeri de Cultura, i Sergio Vila-Sanjuán va rebre el Premio Nacional de periodisme cultural 2020 del Ministeri de Cultura. Per la seva banda, el jurat de la XIXa edició dels Premis Nacionals de Comunicació va atorgar els guardons a Rosa Badia i l’equip de Tot és comèdia, de SER Catalunya, en la categoria de radiodifusió; a Laia Servera i l’equip d’InfoK, de TV3, en la de televisió; a l’Eco de Sitges en la de premsa; al magazín La Mira en la categoria de mitjans d’arrel digital, i a l’empresa Adsmurai en la de publicitat. Finalment, l’Associació de Dones Periodistes va premiar Neus Bonet i Txell Freixas pel rigor periodístic i la visió de gènere.
A mitjan juliol es va saber que la periodista Mònica Terribas deixava El matí de Catalunya Ràdio, i que, a partir del 31 d’agost, seria substituïda per Laura Rosel. A finals d’octubre, Terribas es va incorporar a Mediapro per a dirigir documentals.
Els qui van tancar portes van ser la revista Rockdelux, després de 36 anys, tot i que a mitjan desembre es va anunciar que tornava en versió digital i de la mà del Primavera Sound, i el digital musical Indiespot, després de 14 anys.
Reporters sense Fronteres va denunciar que durant el 2020 van ser assassinats 50 periodistes. L’informe apunta que “mentre el nombre de periodistes que perden la vida en zones de guerra segueix baixant, cada vegada hi ha més assassinats de periodistes en països en pau”. D’altra banda, un estudi sobre desigualtat de gènere als mitjans de comunicació dut a terme per Reuters Institute for the Study of Journalism, constatava que només el 23% dels directors de 200 mitjans d’arreu del món són dones.
El 2020 van traspassar el periodista Ramon Mateu, als 61 anys, que havia estat director de Catalunya Ràdio, de RNE a Catalunya i directiu de la CCMA; el reconegut periodista i escriptor Jean Daniel, fundador de Le Nouvel Observateur; la periodista Ana Alba, corresponsal d’El Periódico a Israel i Palestina; el periodista Manuel Cuyàs, als 67 anys, i el ninotaire Josep Antoni Fernández, Fer, als 71 anys, històric dibuixant d’El Punt Avui, que també va ser director d’El jueves i El Papus.
Per acabar aquest repàs de l’any COVID-19, cal destacar la portada en paper que va publicar el diari The New York Times el 24 de maig i que va colpir tot el món: una llista amb el nom de 1.000 víctimes de la COVID-19 als Estats Units, quan el país estava a punt d’arribar a les 100.000 defuncions.
Portada del 24 de maig de 2020 de The New York Times
© New York Times