Els efectes de la crisi econòmica van comportar un descens del consum d’energia a tot el món
© Hc Energía
Els efectes de la crisi global han passat factura al sector energètic de formes ben diverses. Una ha estat el descens del consum d'energia a tot el món. A Espanya, el consum elèctric, que des del 1994 no havia tingut taxes negatives, va assolir el -1% a l'octubre del 2008, i a l'abril del 2009 ja havia assolit el -13% respecte al mateix mes de l'any anterior, tot i que la reducció es va anar moderant a la darreria de l'any. Aquesta disminució es va centrar, sobretot, en la indústria (només a Catalunya, el descens de l'activitat industrial va ser del 10% respecte a l'any anterior). Pel que fa al consum dels combustibles líquids, els primers mesos del 2009 van experimentar una reducció entorn del 6% respecte al darrer any.
La reducció del consum elèctric a l'Estat espanyol va obligar a reduir les hores de funcionament a les centrals generadores més cares. En conseqüència, les centrals tèrmiques de carbó van passar a utilitzar en exclusiva carbó forà, considerablement més barat. El sector del carbó estatal va pressionar el Govern per tal que oferís incentius al consum de carbó de les conques mineres espanyoles, a fi de mantenir els llocs de treball. Al mes d'octubre es va publicar un decret que posa a disposició 316 milions d'euros per a subvencionar fins a 10,5 milions de tones de carbó espanyol, a la vegada que dóna prioritat d'entrada al pool elèctric a l'electricitat generada per aquestes centrals tèrmiques, de forma que altres productors més competitius hauran d'aturar-ne la producció, per als quals es preveuen compensacions en forma d'abonament de l'equivalent al guany cessant.
Molts fabricants d’automòbils, com ara Nissan, planten cara a la crisi tirant endavant projectes de creació de cotxes elèctrics
© Nissan Motor Co. Ltd.
El descens de la demanda de derivats del petroli, els efectes de la crisi financera que va fer aflorar compres especulatives de futurs de petroli --que van entrar al mercat a partir de la segona meitat del 2008-- i malgrat les retallades de producció acordades per l'OPEP, van fer baixar el preu del cru a uns 40 $ el barril al principi del 2009. Des d'aquest mínim, un lent creixement va acabar situant el preu a uns 70 $ el barril a final d'any. La indústria petroliera considera que per sota de 70 $ el barril no hi ha marge per a mantenir el grau d'inversió en recerca i explotació de nous jaciments, tenint en compte que la davallada en la producció dels jaciments existents és d'un 9% anual i que només per a mantenir la producció estable caldrien 1.000 milions de dòlars diaris en inversions en exploració i tecnologia d'extracció. Per tant, no és fàcil garantir aquestes disponibilitats quan les companyies petrolieres han vist que el valor de les seves accions queia entre el 20 i el 70%, en paral·lel a la rebaixa del preu del petroli, en un 72% entre el juliol del 2008 i el maig del 2009. En conseqüència, moltes de les inversions previstes del sector es van aturar o reduir, almenys en un 25%, segons dades de l'Agència Internacional de l'Energia (AIE). L'AIE va calcular que per a fer front a la demanda prevista una vegada el creixement de les economies es reiniciï caldria haverrealitzat unes inversions de no menys de 450.000 milions de dòlars en exploració.
La crisi financera també va perjudicar molt els sectors molt dependents del preu del petroli, com les companyies aèries, que acumulen ja dos anys de pèrdues (10.000 milions de dòlars l'any 2008 i entorn dels 9.000, el 2009) i la indústria automobilística, que va tenir com a punt culminant la fallida i "nacionalització" de General Motors als EUA. A Catalunya, les reduccions de personal a empreses com Seat o Nissan van ser-ne un altre exemple. Els governs els van retreure la manca d'innovació, les insuficients millores en eficiència energètica i de reducció d'emissions i van sol·licitar l'entrada a les cadenes de producció de cotxes alternatius, com els híbrids i els elèctrics purs si volen rebre més ajuts públics. Durant tot l'any, les grans empreses fabricants de tot el món van mostrar els prototipus que tenien sobre les taules de disseny i van parlar del 2010 o el 2012 com a dates per tenir-los al mercat. Per a incentivar aquest nou mercat, el Ministeri d'Indústria va promoure el projecte Movele, que afavorirà la instal·lació de les infraestructures de recàrrega elèctrica a les poblacions i subvencionarà la compra de vehicles elèctrics per a la població en general.
Les energies renovables van patir doblement els efectes de la crisi econòmica, especialment a l'Estat espanyol. D'una banda, les dificultats per a obtenir els crèdits necessaris per a afrontar les inversions, i de l'altra, el canvi constant del marc regulador, que fins ara havia establert unes condicions d'accés preferent al mercat i la retribució de les primes o incentius que permetien fer viables les inversions de la iniciativa privada. Així, el darrer any, el Govern espanyol va adoptar una posició que, pels fets, desmenteix el suport verbal a les renovables.
Primer va ser el sector fotovoltaic. Al setembre del 2008, el Govern va aprovar un decret que reduïa les primes un 30% i, sobretot, introduïa un sistema de quotes que preveia per al 2009 un màxim de 50 MW instal·lats, quan el 2008 es va assolir la xifra rècord de 3.350 MW, cosa que suposava un retrocés de 7 a 1. D'ençà d'aleshores, pràcticament tot el sector fotovoltaic industrial i comercial a Espanya ha quedat moribund o ha marxat a treballar a altres països, i s'han perdut més de 25.000 llocs de treball.
Els parcs eòlics de Catalunya en funcionament estan molt lluny d’aconseguir l’objectiu marcat per la Unió Europea
© Iberdrola
Aquest mateix esquema s'ha transposat a les altres tecnologies d'energies renovables: eòlica i termoelèctrica en especial. La tecnologia termoelèctrica està experimentant un gran interès a tot el món, especialment als països amb àmplies zones solelloses. A la Unió Europea les actuacions se centren majoritàriament a Espanya que, el 2009, hauria de tenir una potència instal·lada d'aproximadament uns 250 MW i, al final del 2010, s'assolirien els 800 MW. Hi ha, però, una capacitat sol·licitada de 12.000 MW (equivalent a 12 centrals nuclears) i el Govern va témer l'aparició d'una nova bombolla tecnològica com la que hi va haver amb l'energia fotovoltaica. Aquesta tecnologia va començar a arrencar (després de decennis de recerca a la Plataforma Termoelèctrica d'Almeria) el 2004, quan el Govern la va incloure entre les que podrien rebre primes per a l'electricitat generada. Els projectes més importants es troben a Andalusia, Extremadura i Castella-la Manxa, tot i que als Països Catalans n'hi ha un a les Garrigues i un altre a Villena (País Valencià), que produeixen entorn de 50 MW. Les tecnologies més emprades fins ara han estat la de torre central i camp d'heliòstat, i la de concentradors cilindre parabòlics.
L'actitud del Govern espanyol per a frenar el desenvolupament de les energies renovables i marcar normativament el grau de creixement, en forma de quotes anuals, el va justificar per a garantir l'estabilitat econòmica del sistema elèctric i no inflar més el dèficit tarifari. Aquestes afirmacions, que formen part del preàmbul dels decrets que limiten el creixement dels projectes renovables, van ser replicades amb contundència pel sector, afirmant que són falses i que el dèficit tarifari es va iniciar entre l'any 2000 i el 2004, que les tarifes elèctriques van tenir creixements negatius o menors que l'IPC, previ acord entre el Govern d'aleshores i la patronal elèctrica de reconèixer-ne la diferència i pagar-la en el futur. Durant el 2009, el dèficit tarifari va assolir ja uns 17.000 milions d'euros, més de la meitat no titulitzats, cosa que significa que no hi ha cap banc que els vulgui finançar. Les grans companyies elèctriques, que els han de finançar amb recursos propis, reclamen que l'Estat posi un aval que doni confiança als bancs.
A més a més, l'alentiment dels projectes d'energies renovables a Espanya té un altre efecte: dificulta el compliment dels acords que lliguen l'Estat espanyol amb la Unió Europea, tant pel que fa a la contribució de les energies renovables, com a la reducció de les emissions de CO2.
Pel que fa a aquest darrer acord (no superar el 15% addicional sobre la taxa anual d'emissions del 1990 abans de l'any 2012), la xifra actual és de 413,5 milions de tones de CO2 (2008), que equival a un 42,7% més que les emissions del 1990. De totes maneres, el 2008 es va generar un 6,5% menys de CO2 que el 2007, i el 2009 la xifra també serà negativa, a causa sobretot dels efectes de la crisi econòmica.
La nova Directiva europea d’energies renovables pretén assolir per al 2020 un percentatge del 20% en el consum final energètic
© Iberdrola
Per la seva banda, la Unió Europea va actualitzar disposicions del paquet energètic aprovat el 2007 pel Parlament Europeu, on es traçaven les línies que havien d'adoptar els països de la Unió els propers anys per fer front al repte de la dependència energètica exterior i dels combustibles fòssils, així com dels compromisos de preservació del clima. A l'abril d'enguany, la Comissió Europea va aprovar la directiva d'energies renovables 2009/28/CE, que té com a objectiu assolir, per al 2020, un percentatge del 20% d'energia renovable en el consum final d'energia, en la generació d'electricitat i en la generació de calor i fred, i un 10% en el transport --actualment i en conjunt, les diferents fonts considerades com a renovables a la UE generen el 9,2% de l'energia final consumida--. Igualment, la nova Directiva insisteix reiteradament en la integració de les energies renovables en el sector del transport, en el de l'edificació i de l'urbanisme. A més, fa un reconeixement de les baixes externalitats d'aquestes fonts, per la qual cosa garanteix el manteniment dels actuals sistemes de suport econòmic, mentre els preus de l'energia convencional no reflecteixin els costos reals. Cada Estat membre té fins el 25 desembre de 2010 com a data límit per a fer la transposició a l'ordenament jurídic nacional de la Directiva. Aquesta Directiva és també una estratègia per tal que Europa no perdi el lideratge en el desenvolupament i la implantació de les energies renovables enfront de la nova administració demòcrata nord-americana, que ha decidit recuperar el temps perdut en aquesta matèria.
Per a Espanya, aquest objectiu del 20% d'energia final consumida procedent d'energies renovables per al 2020 exigeix fer en els propers deu anys un esforç en renovables tres vegades superior al realitzat en els últims vint anys. Cal tenir en compte que el 2008 l'aportació de les energies renovables a Espanya del consum d'energia va ser de només el 7,6%, amb l'agreujant que la millora en els 5 últims anys només ha estat del 0,6%. En aquest sentit, el Govern espanyol va anunciar que està treballant en la Llei d'economia sostenible i en una Llei de les energies renovables, en les quals transposarà les directives europees i donarà un marc estable al desenvolupament d'aquestes energies. També va anunciar que inclourà una ecotaxa sobre les emissions de CO2, que podria ser a l'entorn de 17 € per tona.
També en aquesta línia, el Govern català va publicar finalment el decret pel qual es regulen els procediments administratius aplicables per a la implantació de parcs eòlics i instal·lacions fotovoltaiques a Catalunya. Aquest decret, que ja fa dos anys que s'aplica de facto, vol fer realitat els objectius del Pla de l'Energia de Catalunya 2006-2015 que actualment, excepte per la fotovoltaica, estan molt lluny de ser assolits. A Catalunya hi ha 17 parcs eòlics en funcionament, amb una potència eòlica instal·lada de 420,44 MW (2009), molt lluny de l'objectiu de 3.500 MW a assolir l'any 2015.
Finalment, el contrapunt de la política energètica del Govern va ser l'afer de la central nuclear de Garoña (Burgos). La pròrroga de deu anys més d'explotació demanada pels seus propietaris no va ser aprovada pel Govern. Segons la resolució presentada, la planta haurà de tancar la seva activitat l'any 2013. Aquesta solució no va agradar ni als ecologistes (que demanaven el seu tancament immediat) ni al sector elèctric, que va pressionar molt, tant políticament com mediàticament. Per a prendre la decisió, el Govern va valorar que Espanya és exportadora neta d'electricitat des del 2004 i que hi ha força potència instal·lada inactiva, tant per la baixada del consum d'energia arran de la crisi com per l'entrada creixent de les energies renovables, especialment l'eòlica. Cal assenyalar que lentament les energies renovables han guanyat la seva parcel·la en el mix elèctric --al mes d'agost van aportar el 22% de la demanda elèctrica (9,7% d'energia eòlica), i durant cinquanta-set dies dels primers vuit mesos de l'any les renovables van assolir o superar el 40% de la generació elèctrica i en cap cas no van baixar del 15%--. D'aquí les pressions que algunes empreses d'energia fòssil per demanar que s'aturi el desenvolupament de les renovables, a les quals veuen com un competidor que els fa aturar les seves centrals tèrmiques emissores de CO2, com el cas de Gas Natural-Unión Fenosa, la nova empresa producte de la fusió d'aquestes dues companyies unides per l'interès de vendre més gas natural a les centrals de cicle combinat excedentàries i a les d'electricitat generades per carbó.