El primer decret que el Govern espanyol va aprovar el 2012 va ser per a instaurar una moratòria per a les energies renovables, la qual cosa mostra un clar senyal de la posició del Govern del Partit Popular respecte a la seva política energètica. Aquest decret també va representar el final del procés de desconstrucció del sector de les energies renovables a l’Estat espanyol reclamat insistentment per les empreses energètiques tradicionals iniciat pel darrer Govern del PSOE.
Les empreses dels oligopolis elèctric, gasista i petrolier espanyol van confirmar el seu poder per a marcar la política energètica estatal i van posar el fre a unes energies que podien afeblir encara més el seu mercat intern, en un procés de decreixement continuat a causa de la intensa crisi econòmica que afecta tots els sectors econòmics.
En contrast amb això, tant Alemanya com el Japó segueixen una via oposada, ja que tots dos estats han posat una data final a l’ús de l’energia nuclear en els seus països i han actualitzat els seus plans d’energia per a fer-ho possible.
Alemanya va aprovar el pla d’energia fins el 2050, del qual destaca que l’any 2022 ja no funcionarà cap central nuclear i les energies renovables cobriran el 80% de la demanda el 2050. Paral·lelament, es preveu una millora del 50% en l’eficiència energètica del país i la reducció de les emissions de GEH en un 80%. Malgrat l’oposició dels lobbys pronuclears alemanys, però sabent que la immensa majoria de l’electorat (98%) està en contra de l’energia nuclear, la cancellera Angela Merkel va manifestar que la decisió és ferma i que "el canvi energètic és factible i irreversible", com proven els 23.000 milions d’euros que la iniciativa privada va invertir en energies renovables durant el 2011, dels quals 15.000 es van invertir en energia fotovoltaica, que ja té instal·lats 25 GW.
El Japó, després del trauma nacional originat per l’accident de la central nuclear de Fukushima, va aprovar, a l’agost del 2011, la nova llei de foment de les energies renovables per a reduir l’aportació de l’energia nuclear, la qual va entrar en aplicació l’1 de juliol de 2012. La tecnologia fotovoltaica ha estat una de les més beneficiades, amb un objectiu d’assolir 28 GW el 2020 (3 GW/any). La prima per a l’energia elèctrica sobrant injectada a la xarxa elèctrica assoliria, després de l’autoconsum d’una part, uns 40 c$/kWh durant vint anys, el doble que les altres energies renovables. La rapidesa amb què es pot multiplicar el parc fotovoltaic ha estat el factor clau per a incentivar-la.
Qui té por de les energies renovables?
Malgrat que la dependència energètica exterior de l’Estat espanyol és un 30% superior a la de la mitjana de la Unió Europea,
el canvi en el marc jurídic fa inviable la realització de noves inversions en el sector de les energies renovables perquè se les ha culpat reiteradament de ser l’origen i la causa principal de l’enorme dèficit de la tarifa elèctrica (que al final del 2012 assolia la xifra d’uns 33.000 milions d’euros, uns 2.000 € per família) i ha eliminat dels pressupostos totes les partides destinades a millorar l’eficiència energètica.
Per si no n’hi havia prou, també es va posar de manifest que hi ha un dèficit de tarifa en el gas natural. La companyia Gas Natural Fenosa ha estimat en 210 milions d’euros el dèficit de tarifa per al 2012 i proposa un augment dels peatges per a l’ús de la infraestructura gasista i, per tant, l’increment de la tarifa del consumidor. Tanmateix, el mateix Govern va donar una altra visió a l’origen d’aquest dèficit, ja que considera que no es produeix tant pels costos d’origen, unes xifres que Gas Natural ha mantingut sempre en secret, sinó per la suma de dos factors: la crisi econòmica, que ha fet baixar la demanda (un 7%, el 2011), i una política d’inversions en el sector que ha demostrat estar completament sobredimensionada i que la crisi ha posat en evidència.
El Govern espanyol va paralitzar les inversions a gasoductes
© Gas Natural
A fi de no empitjorar la situació, el Govern va paralitzar per decret les inversions en gasoductes, plantes regasificadores, dipòsits d’emmagatzematge soterrat i plantes de cicle combinat de gas. D’aquestes darreres, se n’han acabat instal·lant 25.269 MW, 3.000 MW dels quals en els darrers tres anys, quan la crisi de la demanda elèctrica ja s’havia manifestat.
Aquesta política ha demostrat ser errònia i les grans empreses la volen compensar amb l’increment del preu al consumidor i, de retruc, exigint més restriccions a les energies renovables, que consideren culpables del baix índex de capacitat dels seus cicles combinats de gas, que van anar del 30% al 40% l’any 2011. Per aquest motiu el Govern ja va aprovar el 2011 l’ampliació de les compensacions als propietaris dels cicles combinats.
El sector elèctric
La situació econòmicament caòtica del sector elèctric espanyol necessita adoptar canvis radicals, especialment per a reduir el dèficit de tarifa que s’acumula anualment, però el Ministeri d’Indústria ha elaborat un projecte de llei en el qual fixa un impost per a totes les energies que conformen el mix elèctric independentment de si són importades o locals, netes o contaminants, fòssils o renovables, la qual cosa té un efecte recaptatori, però no incentiva les formes d’energia que més convenen a una política energètica d’acord amb les directives europees. A més, s’ha obviat la regulació del sistema actual de conformació del preu elèctric, que genera grans beneficis a les elèctriques, però que ha acabat creant una de les energies elèctriques més cares de la UE i l’única que arrossega un dèficit. Finalment, la proposta de llei inclou l’anomenat "cèntim verd", que acabaria restringit al consum de gas natural, mentre que tota la resta de carburants en quedarien exempts.
Preu de l’energia
El preu de les energies convencionals en realitat no ha deixat de créixer. Segons la patronal elèctrica UNESA, entre el 1998 i el 2011 el preu del gasoil de calefacció s’ha incrementat un 323%; el butà, un 225%; la gasolina, un 190%; el gas natural, un 164%, i l’electricitat, un 92%.
Durant els tres primers mesos del 2012, el petroli va tenir una forta pujada de preu (d’un 20%), la qual cosa va suposar uns 9.000 milions d’euros de sobrecost a l’economia espanyola i va representar les dues terceres parts del dèficit comercial. Comparativament amb les primes a les energies renovables (4.995 milions d’euros el 2011), el sobrepreu del petroli en tres mesos pràcticament les duplica. Sumat al gas natural, el cost de les importacions de combustibles va suposar el 5% del PIB, és a dir, 55.821 milions d’euros.
En canvi, és significativa l’àmplia reducció dels preus d’inversió de les energies renovables a mesura que s’allarga la corba d’aprenentatge gràcies al creixement de la demanda arreu del món. El cas més destacat és probablement el de la tecnologia fotovoltaica. La seva primera matèria, el silici purificat, que durant temps va ser el coll d’ampolla d’aquesta tecnologia energètica, ha passat dels 450 $/kg als 27 $/kg en els tres darrers anys. En aquest mateix període, el preu per potència de les plaques fotovoltaiques ha baixat un 75%. Per aquest motiu, en nombroses regions assolellades del món, el preu de l’electricitat fotovoltaica ja és més econòmica que el preu de l’electricitat que venen les companyies distribuïdores. Pel que fa a l’Estat espanyol, aquesta situació ja és una realitat a la major part del territori a causa de les recents pujades del preu de l’electricitat. Per aquest motiu les companyies elèctriques continuen pressionant perquè no s’aprovi el decret que permetria l’autoconsum amb balanç net per a les energies renovables i la cogeneració, decret que està pendent d’aprovació des de fa més de tres anys.
La feblesa de l’energia nuclear francesa
França va experimentar la feblesa del seu sistema elèctric, basat en l’energia nuclear, i la ineficiència en el consum elèctric després d’uns quants anys de fomentar el tot elèctric a les llars i els edificis de serveis del país. Durant els mesos més freds de l’hivern del 2012, el mastodòntic parc elèctric nuclear va ser incapaç de suportar les puntes de consum, amb pics que van assolir prop dels 100 GW, ja que el parc nuclear no podia abastir més de 60 GW. Per aquest motiu, França va haver de cobrir la demanda amb compres massives d’excedents de països veïns, especialment d’Alemanya, la qual va clausurar vuit centrals nuclears el 2011 després de la crisi nuclear de Fukushima. A la subhasta elèctrica de França es van assolir preus de l’electricitat de fins a 0,37 €/kWh.
Durant aquests mesos, en canvi, la potència pic d’Alemanya va oscil·lar entre 50 GW i 60 GW (tot i tenir 15 milions més d’habitants que França), i, a més, el país va poder disposar d’energia eòlica en grans quantitats i fins i tot solar fotovoltaica, ja que van coincidir dies molt freds, però molt clars i ventosos, la qual cosa els va deixar potència convencional sobrera.
D’altra banda, després de les proves de resistència de les centrals nuclears que la Comissió Europea va fer obligatòries a tots els països de la Unió, es va dictaminar que cinc centrals franceses hauran de tancar i que s’hauran de fer actuacions de renovació que obligaran a l’empresa energètica EDF a gastar milers de milions d’euros a la resta del parc nuclear.
Durant aquest any, també es va conèixer la inversió que ha fet França en el sector nuclear, una informació que mai no s’havia fet pública. El tribunal de comptes de l’Estat va emetre un voluminós informe que avalua en 228.000 milions d’euros el cost del parc nuclear francès. Aquest informe també indica que el preu de l’electricitat no cobrirà el cost real si cal fer la inversió necessària per a renovar les centrals nuclears i que la construcció de noves centrals nuclears és inviable, ja que el cost és prohibitiu.
Santa María de Garoña
La central de Santa María de Garoña necessita grans inversions de seguretat que són inviables per a EDF, l’empresa propietària
© Nuclenor, SA
Per demostrar la clara posició del PP a favor de l’energia nuclear, el nou Govern va derogar ràpidament l’ordre de tancament de la central nuclear de Santa María de Garoña, aprovada pel Govern del PSOE el 2009. Al principi del 2012 es va obrir el període de sol·licitud d’allargament del permís d’operació, el qual es va esgotar sense que l’empresa propietària de la central nuclear (Nucleonor) la presentés. Nucleonor ha atribuït aquesta actitud a la "incertesa del marc regulatori", referint-se al possible establiment d’un impost a tots els generadors elèctrics, com consta en el projecte de llei de reforma del sector energètic, aprovat pel Consell de Ministres, però encara en tràmit. Altres veus, com algunes entitats ecologistes, opinen que les conclusions de l’informe de la Comissió Europea sobre la seguretat de les centrals nuclears europees determina la necessitat d’una gran inversió per a millorar les condicions de seguretat a Santa María de Garoña, totalment inviables en una petita central de més de quaranta anys d’operació i amb una tecnologia idèntica a les centrals de Fukushima, accidentades el 2011, o a la central de Doel (Bèlgica), en la qual s’han detectat milers de microfissures al vas d’un dels seus reactors. Al desembre va anunciar el seu tancament definitiu.
El final del carbó subvencionat
El carbó ha estat una energia agonitzant durant uns quants anys a l’Estat espanyol i ha absorbit quantitats ingents de fons públics. Malgrat la gran mobilització dels minaires de les conques carboníferes, amb marxa fins a Madrid inclosa al juliol del 2012, no hi haurà continuïtat en les subvencions al carbó a partir del 2013, any que acaba el IV Pla del carbó, a la vegada que el 2012 la subvenció es va reduir un 39% respecte al 2011. La Comissió Europea no ha vist mai de bon ull aquesta subvenció directa a una energia que és la més contaminant i la que té un índex d’emissions de GEH més alt.
L’embolic d’YPF
Al mes d’abril del 2012, l’expropiació del 51% de les accions de Repsol a YPF a l’Argentina per part del Govern de Cristina Fernández va tenir un gran ressò mediàtic a l’Estat espanyol. Abans de l’expropiació, el Govern espanyol i també la Corona es van mobilitzar per impedir que el Govern argentí fes realitat les amenaces verbals d’expropiació prèvies, que anaven acompanyades de fets per a fer caure les accions de la companyia petroliera en borsa i d’actuacions dels governs provincials contra les activitats de Repsol al país, entre d’altres.
Tot i que l’expropiació probablement una actuació electoralista per calmar el descontentament de molts argentins contra el Govern per les irregularitats en el subministrament de combustibles, el descobriment, al final del 2011, del jaciment de la Vaca Muerta també va ser un revulsiu per a adoptar aquesta mesura. Aquest jaciment, de petroli i gas no convencionals embeguts en grans masses d’esquist, situa l’Argentina, junt amb Veneçuela i el Canadà, entre els grans posseïdors de reserves d’aquests combustibles. Extreure’n gas i petroli suposarà utilitzar una tecnologia completament diferent a l’habitual, amb grans consums d’energia i d’aigua, i un impacte ambiental molt considerable. La tecnologia i les inversions per a poder explotar aquest jaciment no estan disponibles a l’Argentina, per la qual cosa YPF ja ha acceptat l’entrada de nous socis d’explotació, entre els quals hi ha empreses xineses.
Per a Repsol, la pèrdua del control d’YPF, que suposava la meitat de la seva producció de petroli, va ser un cop important per a la seva solvència i independència econòmica, amb una baixada del valor de l’acció i la necessitat d’aplicar un pla de reducció de dividends i de venda d’actius. Per aquest motiu ha iniciat un llarg procés judicial, tot i la possibilitat de no cobrar mai cap indemnització.
El Govern espanyol va respondre a l’expropiació amb l’activació immediata d’una ordre ministerial, aparcada des del Govern socialista, que posava limitacions a les importacions de biocarburants procedents de l’Argentina, tot i que al cap de cinc mesos el mateix Govern la retirà.
Amb un impacte econòmic i polític molt menor, el Govern bolivià procedí, per pur mimetisme, a expropiar l’empresa Transportadora de Electricidad, filial de Red Eléctrica Española, tres setmanes després de l’expropiació d’YPF.