Volatilitat petroliera
Una de les causes de l’abaratiment dels preus del petroli d’enguany va ser l’entrada inusual d’oferta al mercat, procedent de l’extracció no convencional als Estats Units, que va fer baixar la demanda
© Fototeca2 / EyeWire
Després de més de tres anys i mig amb els preus del petroli per sobre dels 100 dòlars el barril, a partir del juliol del 2014 es va iniciar una davallada que el va acabar situant entorn dels 80 dòlars. Aquest fet va generar moltes explicacions per justificar-lo, especialment quan els conflictes relacionats amb el petroli i el gas (a l’Iraq, Ucraïna, Líbia i Veneçuela, i l’expansió de l’Estat Islàmic, etc.) es trobaven en el seu punt àlgid i haurien d’haver-lo impulsat a l’alça.
Una de les possibles explicacions va recaure en el fet que la demanda de combustibles fòssils en general i sobretot del petroli està en davallada, a conseqüència de la crisi econòmica global, que també està afectant cada vegada més els països emergents, inclosa la Xina. Aquest efecte, sembla que també es veu amplificat pels indicis que hi podria haver una tercera recessió, accentuada pel llarg període de preus prohibitius del petroli per a moltes economies. Un altre factor que podria fer abaratir els preus del petroli és una entrada inusual d’oferta de petroli al mercat, procedent de les activitats d’extracció de gas i petroli no convencional als Estats Units i el Canadà, que n’haurien fet baixar la demanda. També hi podria haver contribuït el fet que l’Aràbia Saudita i la resta de monarquies de la península Aràbiga alliberessin petroli emmagatzemat cap als mercats, cosa que podria ser una estratègia per situar el preu de referència del petroli per sota del d’explotació dels pous de fracturació hidràulica (fracking) –sistema de perforació horitzontal molt agressiu que permet alliberar gas natural i hidrocarburs líquids– per acabar d’enfonsar un sector que està a punt de fer fallida.
Aquesta volatilitat del preu del petroli té efectes negatius tant si puja com si baixa. Les empreses petrolieres del món, estatals o privades, no poden sobreviure amb preus baixos del petroli, perquè tenen una ràtio d’endeutament molt elevada i la majoria han canviat de política empresarial per abandonar els projectes d’explotació de petroli car per centrar-se en les explotacions petrolieres de menys cost, però que generalment ja estan en la fase de declivi de producció, i han tendit a diversificar els seus actius. Un senyal d’aquest procés ha estat la família Rockefeller, la qual, des del final del segle XIX, va anar creant la seva riquesa basada en el petroli i que enguany va posar a la venda tots els seus actius en aquest sector per invertir en d’altres, entre els quals hi ha els de les energies renovables. Per la seva banda, molts dels estats exportadors de petroli, com per exemple l’Iran, Veneçuela, Nigèria, Líbia o l’Iraq, però també Rússia, que tenen uns costos d’explotació més elevats, tampoc no es poden permetre una davallada important del seu preu, perquè amb la baixada de preus no podran disposar dels ingressos necessaris per a oferir els serveis bàsics a la població i prevenir les revoltes populars.
En aquest context, Repsol va aconseguir que el Govern espanyol, a través de l’expresident de les Canàries i actual ministre d’Indústria i Turisme, autoritzés les polèmiques proves de prospecció de bosses de petroli entre les costes de les illes Canàries i les del Marroc, al sector en el qual ja es van començar a fer durant el 2014. L’actual Govern canari, contrari a les prospeccions, va voler impulsar un referèndum a la comunitat autònoma, per conèixer el parer de la població canària respecte a aquest tema, que va ser desautoritzat pel Govern central.
El caos elèctric
A l’Estat espanyol es van retallar les primes a les energies renovables, mentre que el Govern japonès va aprovar un programa d’incentius per a fomentar la inversió privada en el camp de les renovables que va tenir un gran èxit, especialment en l’energia solar fotovoltaica
© Fototeca2 / Chengas / Fotolia.com
Al final del 2013 el Govern espanyol va suspendre la subhasta elèctrica que el sistema elèctric organitzava per determinar el preu de l’electricitat per al següent període i va eliminar-lo com a sistema de fixació dels preus. L’important increment del preu de l’electricitat resultant va provocar que el Govern decidís invalidar de cop tot el paquet legislatiu redactat al llarg de l’any 2013. Aquests canvis legislatius posaven en quarantena el sector de les renovables i esborraven el sector de l’eficiència energètica, entre altres coses, però no tocaven ni una coma del sistema de conformació de preus de l’electricitat, completament viciat, com va quedar demostrat finalment.
A partir d’aquí es va iniciar un procés d’improvisacions que no va fer més que empitjorar la situació i perjudicar de nou els consumidors d’electricitat, darrers pagadors de tots els desastres normatius. Al final del 2014, encara no se sabia quin seria el mecanisme de control del preu de venda de l’electricitat al mercat majorista, ni com s’havia de mesurar el consum per hores per poder-hi aplicar el preu horari variable al llarg del dia, ni amb quins nous comptadors elèctrics s’havia de fer. Tampoc va quedar clar si se seguiria la directiva europea, que situa al centre de la norma el consumidor i el foment de l’eficiència energètica, o es faria tal com es fa fins ara, on al centre de la norma hi ha la defensa dels ingressos de les companyies elèctriques i s’impossibilita qualsevol estratègia que en pugui fer disminuir la demanda.
Pel que fa al desmantellament del sector de les energies renovables, el Govern ho va justificar per la seva responsabilitat en els augments dels costos del sistema elèctric a causa de les primes que rebien i, per tant, del cost de l’electricitat. La paradoxa va ser que el secretari d’estat d’Energia, Alberto Nadal, va justificar la darrera pujada elèctrica del mes d’octubre del 2014 pel fet que es va produir menys energia eòlica el trimestre anterior, i això va obligar a utilitzar altres energies més cares, com el gas natural.
De fet, les energies renovables han generat un estalvi de 32.500 milions d’euros (M€) durant el període 2005-12 (4.056 M€ el 2012), només comptabilitzant l’abaratiment del preu de l’electricitat. Si a més es considera la reducció de les importacions de combustibles fòssils (15.368 M€), la disminució del cost de compra de drets d’emissions de CO2 (3.095 M€) i altres aportacions (contribució fiscal, inversió en R+D+I, etc.), el balanç de les primes anuals que cobren els generadors renovables esdevé positiu, amb un valor anual de 620 M€. Això significa que, per cada euro gastat en primes a les renovables, el sistema elèctric n’ha estalviat 1,2.
Per tant, l’encariment del preu de l’electricitat va ser propiciat per altres factors. Així, durant el període 2008-12, els costos del sistema elèctric, més enllà del cost de generació elèctrica, i malgrat la reducció de la demanda d’electricitat al 5,1%, no han deixat de pujar. Per exemple, els costos de distribució han augmentat un 15% (5.005 M€); els de capacitat (per compensar les centrals de gas ocioses), un 57%, i els anomenats "serveis d’ajustaments", un 54% (1.147 M€). Tots aquests costos van anar repartits a les cinc grans empreses agrupades a UNESA, de manera que no és estrany, doncs, que les tres empreses elèctriques més grans declaressin el 2013 uns beneficis de 5.899 M€, amb ràtios molt més elevades (6,23%) que les elèctriques europees (3,26%). Per això, el dèficit de tarifa elèctric va continuar creixent de manera imparable, malgrat les retallades en les primes a les energies renovables i la cogeneració. Al tancament del 2013, el dèficit va augmentar en 3.600 M€, i l’acumulat va superar els 30.000 M€.
A banda d’això, les nombroses regulacions sobre l’energia elèctrica que havien començat al juliol del 2013 i que van continuar durant el 2014 van fer pujar el valor de les empreses elèctriques en borsa, amb increments del 20% del valor de les accions, i generosos repartiments de dividends. En aquest context, cal destacar la venda dels actius elèctrics d’ENDESA a l’Amèrica Llatina (valorats en 8.253 M€) a l’empresa elèctrica pública italiana ENEL, propietària majoritària d’ENDESA. ENEL va compensar amb escreix aquesta despesa amb els dividends ordinaris i extraordinaris (per la pròpia venda d’actius) dels exercicis 2013 i 2014, valorats en 14.600 M€, que es van repartir entre els accionistes d’ENDESA (un 92% a les mans d’ENEL). Aquests dividends van superar els beneficis dels quatre darrers anys i la meitat del seu valor borsari, i una bona part s’obtenien de crèdits. Així es va culminar el desmantellament de l’antiga joia de les empreses públiques espanyoles.
La reducció retroactiva de les primes a les instal·lacions amb renovables i la cogeneració, que es va aprovar al juny del 2014, va significar un daltabaix econòmic a les expectatives d’inversors i empreses, i va afectar de manera especial el sector agropecuari. Aquest últim, no només per les inversions fetes en camps fotovoltaics de granges i explotacions agrícoles, promogudes com una forma de diversificació d’ingressos, sinó també perquè modificava les condicions per a unes infraestructures imprescindibles per al sector del porcí, especialment a Catalunya, com ara les plantes d’assecament de purins. Aquestes plantes de generació de calor i electricitat, que evaporen l’aigua dels purins mitjançant la combustió de gas natural, produïen electricitat que es venia a un preu primat i que permetia cobrir els costos d’explotació de la mateixa planta. La nova normativa va obligar a tancar les cinc plantes existents a Catalunya i va deixar el sector porcí sense alternativa per a gestionar els purins que generen, amb el consegüent efecte sobre els rius i les aigües freàtiques en zones d’alta concentració de granges de porcs.
El dèficit del gas
El dèficit del gas inclou els costos del litigi, iniciat el 2007, pel preu del gas subministrat a través del gasoducte Magrib-Europa
© Enagás
Però no és únicament el sector elèctric el que va generar dèficit de tarifa. El sector gasista també va transferir als consumidors actuals i futurs els sobrecostos de producció i distribució. Al juliol del 2014, per mitjà del RDL 8/2014, es va aprovar que el dèficit de tarifa acumulat fins el 2014 –valorat en 800 M€– podia repercutir a la factura del gas de manera similar a la imputada en el dèficit elèctric, i també els costos de litigis judicials, com els 164 M€ que ha de pagar Gas Natural a l’empresa pública algeriana Sonatrach arran del laude del Tribunal de París sobre el preu del gas subministrat per mitjà del gasoducte Magrib-Europa (conflicte que es va iniciar el 2007), que és una quarta part del que se subministra a l’Estat espanyol.
A banda d’això, el megaprojecte d’emmagatzematge de gas Castor, situat mar endins entre Vinaròs i Alcanar, aturat a causa dels sismes ocasionats durant la primera càrrega de gas a l’antiga bossa de petroli l’any 2013, va ser tancat definitivament. El Govern de Madrid va acordar pagar a l’empresa promotora, majoritàriament participada per la constructora ACS, 1.350 M€ en concepte de costos imputats al projecte, indemnització que anirà a càrrec dels usuaris en els seus rebuts.
Finalment, el Govern espanyol també va aprofitar la crisi ucraïnesa per oferir Espanya com a via alternativa per al subministrament de gas a Europa, i cobrir un 50% de la demanda (uns 163.000 milions de m3), malgrat que la capacitat d’interconnexió gasista actual entre la península i França és de només 5.000 milions de metres cúbics, que les immenses inversions en infraestructures que caldria fer no poden estar enllestides abans del 2020 i que la dependència d’Algèria tampoc no és garantia de subministrament segur. Tanmateix, la nova Comissió Europea té el tema de les interconnexions energètiques entre estats membres a la llista de les inversions prioritàries.
Les renovables al món
Malgrat l’estancament de les inversions en energies renovables a Espanya, durant el 2014, les xifres anuals de potència fotovoltaica instal·lada van continuar a l’alça en altres països. La Xina i el Japó, amb uns 9,3 GW i 7 GW, respectivament, van encapçalar el rànquing mundial, seguits pels Estats Units (6,4 GW), Alemanya (3,7 GW) i el Regne Unit (2,4 GW).
En el cas del Japó, aquest increment va ser fruit del programa d’incentius per a fomentar la inversió privada en el camp de les energies renovables aprovat per aquest Govern després de l’accident de Fukushima i del tancament de bona part del parc nuclear. Aquest programa va tenir èxit especialment en el camp de l’energia solar fotovoltaica, la més ràpida a ser implementada –del total de 11,09 GW instal·lats entre el 2013 i el 2014, 10,88 GW, el 98%, van ser plantes fotovoltaiques– principalment en teulades i cobertes d’edificis. En paral·lel, el Govern japonès té aprovats 71,8 GW més sobre projectes en energies renovables, entre els quals cal esmentar una megaplanta solar fotovoltaica de 231 MW.
Per la seva banda, l’energia eòlica també va continuar creixent a tot el món, i el 2014 es va situar en els 360 GW de potència instal·lada. Europa, però, va deixar de ser líder en aquest creixement, que, com la fotovoltaica, es va traslladar a la Xina, amb un 41% de la nova potència instal·lada, seguida del Brasil (7%), l’Índia (6%) i els Estats Units (5%).
Pobresa energètica
La creixent població que hi ha a Catalunya amb problemes per pagar les factures energètiques de la llar va pressionar el Govern català a establir un conjunt de mesures que oferissin una certa protecció, entre el novembre i el març, per a evitar talls de subministrament de les empreses subministradores. Aquest decret de la Generalitat no aturava, però, el deute, i tenia molts condicionants per poder-s’hi acollir. Malgrat tot, el Tribunal Constitucional el va suspendre al final del 2014.