Transicions energètiques
Les empreses elèctriques van pressionar el Govern per tal que impedís la implantació massiva de l’autoconsum fotovoltaic a l’Estat espanyol, on hi ha les condicions perquè realment sigui massiu
© Fototeca.cat / Enruta / Dreamstime.com
Alemanya no és l'únic país que té en marxa un procediment legal per a impulsar i desenvolupar una transició energètica (Energiewende). El 2015 França va aprovar una llei de transició energètica per al creixement verd. Aquesta llei, impulsada pel Ministeri d'Ecologia, dirigit per Ségolène Royal, vol modificar l'actual mix elèctric disminuint l'aportació de l'energia nuclear, del 75% actual al 50% abans del 2025, i augmentant la corresponent aportació de les energies renovables. Altres àrees d'intervenció afecten el sector de l'edificació, per al qual s'estableix l'any 2020 com a data límit per a la seva renovació --en especial els que tenen un consum específic superior a 330 kWh/m2 per any)--, i l'obligació de les grans empreses d'elaborar plans de mobilitat per a reduir l'ús del vehicle privat per a accedir al seu lloc de treball. La llei de transició energètica preveu incentius econòmics, com ara préstecs a interès zero per als projectes de rehabilitació energètica dels edificis, subvencions per la compra de vehicles elèctrics i instal·lació d'estacions de recàrrega elèctrica, etc. També es prohibeixen les tàctiques d'obsolescència programada i de productes d'un sol ús, es promou la biometanització dels residus agrícoles i es lluita contra la pobresa energètica amb un programa per a rehabilitar energèticament 50.000 habitatges l'any. De la mateixa manera, s'implementen mesures de promoció de l'autoconsum d'electricitat autogenerada amb energies renovables, etcètera.
En aquesta mateixa línia, el Parlament de Catalunya va aprovar la Moció 63/X sobre la sobirania energètica el 5 de desembre de 2013, que instava el Govern a establir les bases d'un pacte nacional en què participessin tots els agents implicats, amb l'objectiu de definir les mesures per a transformar el model energètic català en un de basat en les energies renovables, l'autoabastament, l'estalvi, l'eficiència i la contenció i en un model de producció descentralitzat. Per a elaborar aquest pacte nacional per a la transició energètica, el Govern va aprovar el dia 15 d'abril de 2014 un acord sobre l'impuls del pacte nacional per a la sobirania energètica, el qual encarregava al Departament d'Empresa i Ocupació que dugués a terme l'elaboració de la proposta de pacte nacional per a la sobirania energètica i creava un Comitè Coordinador presidit pel secretari d'Empresa i Competitivitat, que havia de pilotar la redacció de les bases del pacte nacional i els contactes amb els agents econòmics i socials, entitats acadèmiques i professionals, organitzacions de la societat civil i grups polítics per tal de generar un consens ampli sobre aquest pacte. Finalment, el 27 de maig de 2015 el Parlament va aprovar un "Document de bases per a constituir un pacte nacional per a la transició energètica" i una proposta de procés de concertació.
En contrast, el Govern espanyol no ha promogut cap iniciativa a favor de dissenyar una transició energètica. Tot al contrari, al setembre va aprovar l'anunciat Reial Decret 900/2015 de regulació de l'autoconsum elèctric, un text normatiu que va quedar pendent d'aprovar per l'anterior Govern socialista en el Reial Decret del 1699/2011, pel qual es regula la connexió a la xarxa de les instal·lacions de producció d'energia de baixa potència. Segons el mateix decret, el nou Govern disposava de quatre mesos per a publicar-lo, però ha trigat quatre anys després de fer diversos esborranys que han bloquejat el desenvolupament d'aquesta tecnologia. El nou decret aprovat amenaça l'autoconsum elèctric de fer-lo inviable econòmicament, perquè preveu un impost o peatge (peatge de garantia) que compensi les companyies elèctriques per l'estalvi en consum elèctric ocasionat per l'autogeneració a partir d'energies renovables, a la vegada que proposa multes astronòmiques als autoconsumidors que no es donin d'alta en un registre creat expressament per a aquest tipus de generador i, per tant, no se'ls pugui aplicar l'esmentat recàrrec per quilowatt hora estalviat.
Per definició, aquest peatge no està justificat, ja que l'energia d'autoconsum no utilitza en cap cas la xarxa elèctrica i, segons el reial decret, no s'admet l'anomenat balanç net que permetria compensar els excedents elèctrics generats, però no autoconsumits, els quals sí que farien sevir la xarxa pública. També resulta contradictori que el decret exclogui d'aquest peatge altres models d'autoconsum elèctric, com el de les centrals de cogeneració o de les centrals tèrmiques.
Abans de la seva aprovació, aquest decret va tenir l'oposició unànime de totes les forces representades al Congrés, excepte el PP, les quals juntament amb els sindicats i les principals organitzacions no governamentals ecologistes van signar un manifest, el 27 de juliol, en el qual es van comprometre a contribuir a derogar-lo i a aprovar una normativa que fos favorable al desenvolupament de l'autoconsum en el cas que s'aprovés el decret.
Curiosament, les empreses elèctriques que havien pressionat el Govern per tal que impedís la implantació massiva de l'autoconsum fotovoltaic a l'Estat espanyol --on hi ha les condicions perquè realment sigui massiu: té una de les tarifes elèctriques més altes de la UE, molta radiació solar i preus extremament baixos de les instal·lacions fotovoltaiques-- han fet accions a favor de l'energia fotovoltaica. El canvi pot estar condicionat per l'aparent curta vigència del decret contra l'autoconsum o per altres factors, com per exemple rehabilitar la imatge de les elèctriques, fidelitzar els seus clients, no quedar al marge de l'oportunitat de negoci que representa l'autoconsum (especialment en el sector de les PIME) o reduir les compres de drets d'emissions. És el cas d'Iberdrola, que ofereix una solució integral per a potenciar l'energia solar fotovoltaica a Espanya, mitjançant un paquet de serveis que inclou el disseny, el muntatge, la posada en funcionament, el finançament, les gestions, etc. Per la seva banda, ENDESA també té preparat un esquema similar i, a més, durant el darrer trimestre del 2015 va comprar per mitjà d'una subhas-ta 333 GW/h elèctrics d'origen solar fotovoltaic.
La potència fotovoltaica instal·lada al món no va deixar de créixer el 2015 --els Estats Units van assolir enguany els 20 GW i espera duplicar-los el 2016--, així com l'augment dels objectius aprovats pels governs, com per exemple els de la Xina i l'Índia, amb 100 GW cadascun per al 2022, o del Regne Unit, el qual va fixar un objectiu de 20 GW per al 2020.
Països europeus com Alemanya i França disposen de procediments legals per a impulsar i desenvolupar una transició energètica i eliminar l’ús de l’energia nuclear
© European Union / EP
Al Japó, país que va tancar totes les centrals nuclears arran de l'accident de la central nuclear de Fukushima causat pel terratrèmol i el tsunami del 2011, hi va continuar el debat social al voltant de si s'ha d'utilitzar o no aquesta tecnologia energètica a causa de l'alt risc que comporta. Després de l'accident, es va produir una extraordinària promoció de les energies renovables, però amb la peculiar diferència respecte d'altres països que milers de famílies van decidir desconnectar-se del subministrament elèctric convencional, gràcies a la combinació de l'energia solar fotovoltaica i l'ús massiu de sistemes d'acumulació elèctrica, incloses les cèl·lules de combustible d'hidrogen, que permeten crear llars energèticament autònomes. Tanmateix, a l'agost d'aquest any, es va posar en marxa el reactor 1 de la planta de Sendai, a l'illa de Kyushu, i a l'octubre, el 2.
Les centrals nuclears
Els imprevistos, els retards i els sobrecostos s'han anat acumulant a les obres de l'anomenat reactor pressuritzat europeu (EPR) a la localitat francesa de Flamanville (Manche). Iniciat el 2007, al setembre d'enguany es va anunciar que la posada en funcionament s'endarreria fins al final del 2018, sis anys més tard del que estava previst inicialment. L'endarreriment, en part, es deu al fet que l'autoritat de seguretat nuclear francesa ha detectat una anomalia seriosa en la composició de l'acer de la cúpula i de la base del tanc d'aquest reactor nuclear. Associat amb aquest enèsim retard hi ha l'increment del cost, que s'estableix ara en 10.500 milions d'euros. Aquest fet, en el supòsit que el seu cost no s'encareixi més, farà que el preu de l'electricitat generada sigui superior al de centrals eòliques o fotovoltaiques construïdes en aquest mateix període, segons dades de Greenpeace, un 40%.
Actualment hi ha quatre reactors d'aquesta tecnologia en construcció a tot el món: el de França, un de situat a Finlàndia i uns altres dos a la Xina, però les centrals finesa i francesa són les que s'han vist afectades per sobrecostos i retards de diversos anys.
El Govern no va arribar a cap acord per a redistribuir els residus nuclears, com aquests de la central d’Ascó, en un magatzem temporal centralitzat
© Enresa
L'altre problema derivat en tots els estats amb centrals nuclears és la destinació dels residus nuclears. En el cas espanyol, s'ha ajornat durant decennis una solució de caràcter més definitiu que les piscines de les mateixes centrals nuclears, actualment gairebé al límit de la seva capacitat o en magatzems secs intermedis dins del recinte de la central nuclear. El Govern espanyol va optar per la centralització en una instal·lació temporal a l'espera de trobar un emplaçament definitiu de gran estabilitat geològica. El procés de seleccionar el magatzem temporal centralitzat (MTC) va ser iniciat pel darrer Govern socialista a partir de l'anàlisi de diversos municipis que van oferir voluntàriament terrenys on ubicar-lo. El nou Govern del PP, sense fer cas a l'avaluació tècnica dels emplaçaments, va seleccionar l'any 2012 el municipi de Villar de las Cañas (Conca), amb el vistiplau de la secretària del PP i el de la presidenta de la comunitat autònoma, Dolores de Cospedal. Tanmateix, després de les eleccions municipals i autonòmiques del maig del 2015, la nova presidència socialista de la comunitat autònoma es va oposar al projecte i el va paralitzar mitjançant l'ampliació dels límits d'un espai natural protegit i inclòs en la Xarxa Natura 2000, que ara inclou els terrenys previstos per a acollir l'ATC. El Govern central va presentar un recurs contenciós i, com a mesura cautelar, va sol·licitar la suspensió de l'acord de la Junta de Castella-la Manxa d'ampliació d'aquest espai protegit.
El consum energètic de les companyies informàtiques
Les grans companyies informàtiques, que generen consums elèctrics enormes per mantenir en actiu els grandiosos servidors i els centres de processament de dades, no deixen de créixer cada any i, en conseqüència, demanen més potència. Conscients de l'impacte ambiental que aquest ingent consum d'energia representa, ha fet que grans companyies s'hagin convertit en les empreses que compren més electricitat d'origen renovable del món. El millor exemple és Google, que va signar acords per a 10 i 20 anys per adquirir 781 MW de l'energia generada en centrals solars i eòliques, situades als Estats Units, Xile i Suècia. Amb aquests contractes, passarà a tenir subministraments de 2GW d'energia renovable a tot el món, i així esdevindrà l'empresa no elèctrica que més energia renovable compra directament als generadors, a més de mostrar el seu compromís de transició energètica per reduir les seves emissions de gasos d'efecte hivernacle. També va anunciar que aquestes compres es triplicaran l'any 2025. Aquest anunci es va fer coincidir amb la cimera del clima de París. Google va signar el seu primer acord de compra d'energia renovable a gran escala l'any 2010, quan va acordar la compra d'energia d'un parc eòlic d'Iowa (EUA).