Només falten quatre anys perquè sigui obligatori a la UE que tot nou edifici tingui un nivell d’eficiència energètica i de capacitat d’autogeneració per assolir la condició d’edifici d’energia gairebé zero
© European Union PE / EP
Cada vegada sembla més evident que el futur energètic dels països més desenvolupats demanarà abandonar els combustibles fòssils i radioactius, abans que aquests s’exhaureixin –excepte els derivats de la biomassa–, i que se substituiran per energies amb una generació majoritàriament renovable, produïda de manera descentralitzada. Igualment, les empreses energètiques, sobretot les elèctriques, tal com es coneixen actualment, desapareixeran en pocs decennis i seran substituïdes per sistemes intel·ligents que gestionaran les xarxes de distribució d’energia. Finalment, es visualitza una participació activa de la ciutadania, que abandonarà el seu paper passiu de consumidor i adquirirà el nou paper de consumidor proactiu (productor i consumidor), especialment tenint en compte que només falten quatre anys perquè sigui obligatori que tot edifici nou tingui un nivell d’eficiència energètica i de capacitat d’autogeneració per assolir la condició d’edifici d’energia gairebé zero, segons la directiva europea 2010/31/UE. D’altra banda, es va presentar una futura nova directiva europea –pendent de ser aprovada–, anomenada "energia neta per a tots els europeus", per al període 2021-30 que té per objecte mantenir la competitivitat de la UE en la seva transició cap a les energies netes. Entre d’altres mesures, es fa un èmfasi especial en l’autoconsum elèctric i de rebuig a les traves que se li estan posant a països com Espanya. Tot aquest panorama obligarà a canviar completament l’actual marc energètic a Europa.
Les empreses energètiques extractives
La davallada del preu internacional del petroli i de la resta de combustibles fòssils i les perspectives de reducció de consum d’energia fòssil per raons climàtiques han fet que en els darrers anys les empreses energètiques extractives hagin anat reduint la despesa en recerca i exploració de noves reserves o en la modernització de les explotacions actuals. Aquests fets tindran repercussions negatives a curt i mitjà termini. D’una banda, perquè serà difícil cobrir un augment de la demanda, si es produeix, i, de l’altra, perquè els preus dels combustibles experimentaran un increment molt elevat, que serà letal per a l’economia mundial.
Arreu del món es fan concursos o subhastes de subministrament elèctric i els estan guanyant, per preu i altres requeriments dels termes de referència, empreses que proposen la generació renovable, capaces de competir sobradament amb centrals de gas natural, de carbó o d’urani. En aquest sentit, multinacionals energètiques que han estat lligades a les energies fòssils enguany van mostrar aquesta deriva. Per exemple, Gas Natural Fenosa, que havia lluitat per arraconar les energies renovables perquè a l’Estat espanyol els feien aturar les seves plantes de cicles combinats de gas quan hi havia recurs eòlic o solar abundant, aquest 2016 va guanyar un concurs per subministrar 858 GWh/any d’electricitat solar i eòlica a Xile i a Austràlia, on en aquest darrer país construirà un parc eòlic de 91 MW. Siemens i General Electric, lligades durant decennis a l’energia nuclear, ara destaquen pels seus projectes eòlics. Així, General Electric va comprar la filial eòlica de la multinacional francesa Alstom –la qual fa uns deu anys havia comprat la cooperativa catalana Ecotècnia.
Enel a Sud-àfrica i autoconsum solar
Entre moltes de les iniciatives dels grans grups energètics fora dels seus àmbits territorials habituals, hi ha el cas d’Enel, empresa pública italiana d’electricitat, propietària, entre d’altres, d’ENDESA, la qual subministra més del 90% de l’electricitat a Catalunya i el 100% a les Illes Balears.
Aquest 2016 Enel va entrar al mercat de distribució elèctrica de la República de Sud-àfrica, i va començar a oferir als seus clients equips per evitar els habituals talls de subministraments. Els equips estan formats per bateries de liti Tesla per a acumular electricitat, un ondulador per convertir el corrent continu que dispensen les bateries a corrent altern, plaques fotovoltaiques i elements de regulació intel·ligents per a gestionar la càrrega i descàrrega de les bateries en funció dels talls de subministrament programats per l’empresa elèctrica estatal ESKOM.
Aquesta solució tecnològica no solament permet la introducció d’energies renovables al subministrament elèctric, sinó que, a més, fa possible reduir la freqüència de talls de subministrament, ja que redueixen la intensitat dels pics de demanda gràcies a l’autoconsum i a la possibilitat d’acumulació elèctrica. Per a Enel és una iniciativa de prova, per a oferir-la posteriorment a altres mercats en què es troba present, com a Llatinoamèrica, on l’any passat va adquirir tots els actius d’ENDESA a la zona.
L’ocàs de les energies fòssils
En molts països, el petroli i els seus derivats reben subvencions dels governs, cosa que suposa un increment del dèficit de despesa pública a la vegada que genera una distorsió en el mercat energètic, i això, a més, obstaculitza la seva substitució per altres fonts d’energia. Tanmateix, segons l’Agència Mundial de l’Energia els darrers quatre anys les subvencions s’han reduït globalment uns 300.000 milions de dòlars en la majoria de països productors de combustibles fòssils, els governs dels quals, tradicionalment, han subvencionat el consum de petroli i l’electricitat per als seus ciutadans per tal de garantir una certa pau social. La mateixa agència va anticipar que la tendència és que aquests fons públics derivin progressivament cap a la promoció d’energies renovables.
En aquest sentit, aquest 2016 l’Índia va retirar la subvenció pública al querosè, un combustible utilitzat tradicionalment pels sectors rurals més pobres per a l’enllumenat i la cocció dels aliments, tenint en compte, a més, que a mesura que l’electrificació rural, molt sovint solar, i la distribució de gas s’ha anat estenent, bona part del querosè subvencionat es revenia com a combustible per a vehicles.
Energia solar contra nuclear
L’empresa SolarReserve va anunciar el projecte de construir una planta termosolar de 2 GW amb emmagatzematge tèrmic mitjançant sals foses, a l’estat de Nevada (EUA), amb un cost d’inversió previst per a la planta quatre vegades inferior al de l’última central nuclear proposada a Europa. Entre les seves característiques destaquen que seria la central d’energia solar més gran del món, que el cost de l’energia produïda estaria entre els més baixos del planeta (2,8 cèntims de dòlar per kWh) i que la producció elèctrica s’adaptaria a la demanda, fins i tot durant les hores nocturnes –Las Vegas, el gran consumidor de la producció de la planta, té el pic de demanda elèctrica a altes hores de la nit–, gràcies no solament a l’excepcional abundància i regularitat del recurs solar sinó a la capacitat que la planta tindrà per a emmagatzemar calor per al seu ús quan no hi hagi sol, mitjançant la generació d’electricitat amb turbines de vapor. A més, part de l’energia que generarà la central durant 24 h al dia –una producció equivalent a una central nuclear de 1.150 MW– es preveu exportar-la a l’estat veí de Califòrnia. Des del mes de febrer funciona una versió reduïda del projecte, la central de Crescent Dune, situada al nord-oest de Las Vegas. Propietat de Tonopah Solar Energy, LLC, el cost de la planta, que va construir l’empresa espanyola ACS i Cobra, va ser inferior a mil milions de dòlars. Té 1.100 MW de potència, 1,1 GWh de magatzem tèrmic i 10.347 heliòstats que reflecteixen i concentren l’energia tèrmica solar per a escalfar la sal fosa que flueix per una torre de captació de 200 metres d’alçària. Produeix més de 9.000 GWh d’electricitat, suficient per a cobrir el 25% del consum anual de l’estat de Nevada.
Energies renovables i empreses tecnològiques
Microsoft Corp. va adquirir uns 237 MW de potència de diversos parcs eòlics promoguts als estats de Wyoming i Kansas per a cobrir una part substancial del consum elèctric d’un centre de processament de dades situat a Cheyenne (Wyoming)
© Microsoft / Stephen Brashea
Es preveu que les cinquanta principals empreses nord-americanes adquiriran 17,4 GW solars abans del 2020 i 63,4 GW addicionals el 2025, per a assolir els seus objectius corporatius de proveïment energètic renovable.
Seguint els passos d’altres grans empreses tecnològiques, el gegant informàtic Microsoft Corp. va adquirir uns 237 MW de potència de diversos parcs eòlics promoguts als estats de Wyoming i Kansas per a satisfer una part substancial del consum elèctric d’un centre de processament de dades situat a Cheyenne (Wyoming). A més, un acord amb la companyia elèctrica local permetrà que els equips de suport per a casos d’emergència del mateix centre de dades serveixin també com a central de suport per a la companyia elèctrica local en períodes de demanda punta a la xarxa pública, fet que evitarà que aquesta hagi de fer una inversió addicional en nova capacitat elèctrica. L’acord s’ha convertit en un exemple de cooperació entre consumidors i empreses elèctriques per anar introduint la generació distribuïda i l’autoconsum, al mateix temps que es dóna més robustesa a la xarxa de distribució elèctrica. Amb l’adquisició, Microsoft va continuar consolidant un subministrament elèctric que en un 44% ja prové de fonts d’energia renovable, xifra que va anunciar que incrementaria fins al 50% en els pròxims dos anys.
Per la seva part, l’empresa californiana Tesla va comprar per un valor de 2,6 mil milions de dòlars SolarCity, una de les principals empreses integradores d’energia solar fotovoltaica dels Estats Units, especialitzada a promoure, instal·lar i mantenir teulades fotovoltaiques per al sector domèstic i per a empreses. La intenció del fundador i principal propietari de Tesla, Elon Musk, és poder vendre als clients tant els seus cotxes elèctrics com teulades solars, amb un element central que és la base del seu negoci, les bateries, que en el cas de les teulades permeten optimitzar la generació elèctrica solar i el consum elèctric de l’edifici. Segons les seves declaracions, Tesla es converteix amb aquesta compra en l’única empresa d’energia sostenible mundial integrada verticalment. D’aquesta manera, l’empresa amplia el mercat de les bateries als edificis, a més d’arribar a nous mercats de l’automoció elèctrica (autobusos, camions i vehicles compartits) i entra en el mercat solar. Coincidint amb l’anunci de la compra, Musk va posar en funcionament el seu projecte d’electrificació de l’illa de Tau, a l’arxipèlag de Samoa (EUA), que té 600 habitants, i on va substituir els grups dièsel per bateries d’energia solar fotovoltaica en forma de microxarxa.
Respecte a l’electricitat
A l’Estat espanyol, malgrat la demanda elèctrica del 2015, la del 2016 va créixer respecte la de l’any anterior però sense assolir les xifres dels anys de gran consum. Una part substancial del parc de generació elèctrica va haver d’estar aturat la major part del temps, en especial les centrals de cicle combinat de gas natural, perquè la potència elèctrica de generació és 2,6 vegades superior a la potència màxima històrica de demanda. Per aprofitar aquesta potència infrautilitzada, van augmentar les exportacions d’electricitat a França, que durant el darrer trimestre de l’any 2016 va aturar un terç del seu parc nuclear per dur a terme inspeccions vinculades a la seguretat a causa de l’envelliment de les centrals i als defectes de construcció.
Coincidint amb un període de poca producció d’energia renovable, les exportacions van suposar un augment de la generació energètica amb gas natural i carbó, la qual cosa va implicar un encariment considerable del preu elèctric.
Tanmateix, no només les exportacions van encarir el preu de l’electricitat a l’Estat espanyol, també ho va fer la infrautilització del parc de generació. Cal tenir present que les centrals més cares fan apujar el preu de l’electricitat tant si estan aturades com si estan en funcionament, ja que l’Estat fa pagar al consumidor els costos de sobrecapacitat o de disponibilitat que al·leguen les companyies propietàries, així com els costos d’amortització de les infraestructures infrautilitzades (centrals elèctriques; interconnexions elèctriques, com la MAT; dipòsits de gas, com el Castor; regasificadores, i gasoductes, com el MIDCAT).
Aquest 2016 la Comissió Europea va signar dos acords per a subvencionar el MIDCAT, el gasoducte aturat a Hostalric (la Selva) des del 2010. Tot i això, va mantenir com a prioritats europees les interconnexions més rendibles, com la del Nord Stream 2, al Bàltic, i el TAP, des del sud-est d’Europa fins a l’Azerbaidjan, per les quals Rússia continuarà essent el gran subministrador de gas per a Europa.
La pobresa energètica afecta unes 320.000 famílies a Catalunya
© Fototeca2 / Xphantom / Dreamstime.com
Un altre factor que enguany va centrar de ple el debat energètic va ser el de la pobresa energètica, una situació que afecta més de 300.000 famílies a Catalunya i 1,5 milions a l’Estat espanyol. A més de les morts prematures provocades per malalties lligades a habitatges insalubres i privats de subministraments energètics per impagaments de les factures, principalment, durant l’hivern el drama es va fer més visible especialment arran del cas d’una jubilada morta a Reus, el 15 de novembre, per un incendi a la seva habitació perquè el tall de subministrament elèctric l’havia obligat a recórrer a espelmes per a il·luminar-se a la nit. Aquest cas, però, va suposar crítiques a l’empresa Gas Natural Fenosa, responsable del tall de subministrament, per incomplir la llei, però també al Govern de la Generalitat per no desenvolupar la llei de pobresa energètica amb un reglament, el qual hauria de pautar si és l’empresa distribuïdora o la comercialitzadora la responsable d’avisar l’administració local corresponent abans d’efectuar el tall de subministrament i també d’altres aspectes rellevants de la llei, com qui ha d’assumir els deutes dels abonats amb les companyies energètiques.
Els bombers de la Generalitat van estimar que un 70% dels incendis a les llars durant l’hivern tenen relació amb casos de pobresa energètica, talls de subministrament elèctric o de gas natural, i amb casos de manipulació inadequada de les instal·lacions.
A més del drama humà que afecta tantes famílies, la pobresa energètica va tenir derivacions polítiques importants, com la suspensió parcial pel Tribunal Constitucional de la llei de pobresa energètica 24/2015 aprovada pel Parlament català.