Electricitat
El nou decret llei per a la transició energètica va posar les bases per a la regulació de l’autoconsum
© Solalgarve
Des del gener fins al novembre del 2018, les fonts energètiques renovables van generar el 40,4% de la demanda elèctrica de l’Estat espanyol. Concretament, l’eòlica va suposar el 19,7% de la producció total, és a dir, 44.626 GWh, i la hidroelèctrica el 14% amb 31.582 GWh, mentre la solar fotovoltaica va generar només el 3,1%, la termosolar, l'1,9% i altres renovables, l’1,4%.
Malgrat aquesta aportació, el cost final de l’electricitat no va baixar, motiu pel qual l’Estat espanyol se situa entre els quatre països amb l’electricitat més cara de la UE, després de Dinamarca, Alemanya i Bèlgica. En xifres, el setembre del 2018, el preu mitjà al mercat elèctric espanyol va assolir els 71 €/MWh, fet que va suposar una pujada per al consumidor elèctric del 16% respecte al setembre del 2017 i del 85% amb relació als preus de l’any 2003.
El canvi de Govern espanyol va tenir una petita repercussió en l’àmbit de la regulació elèctrica. El nou Ministeri de Transició Ecològica (que inclou els antics ministeris de Medi Ambient i d’Energia) va impulsar el Reial decret llei 15/2018 de mesures urgents per a la transició energètica i la protecció dels consumidors, una de les quals va ser la suspensió de l’impost sobre l’electricitat –que era del 7% de la factura– per frenar la pujada de tarifes. Les altres mesures van estar encaminades cap a tres àrees principals: 1) Crear un pla de xoc contra la pobresa energètica i millorar el bo social elèctric i de calefacció. 2) Crear directrius bàsiques per a la regulació de l’autoconsum, eliminant l’impost al sol i permetent l’autoconsum compartit (prohibit pel govern del Partit Popular), que afavoreix l’autogeneració en edificis multifamiliars, urbanitzacions, polígons industrials, etc. 3) Crear mesures per afavorir la mobilitat elèctrica i l’eficiència energètica.
Tanmateix, en el nou decret llei va quedar pendent establir les mesures per modificar el sistema actual de conformació del preu del mercat elèctric i que beneficia l’oligopoli elèctric, propietari de les centrals elèctriques ja amortitzades, i que són les que més poden incidir en l’estabilitat del preu elèctric i reduir els beneficis extraordinaris de les grans elèctriques.
D’altra banda, el nou ministeri també va començar a redactar la llei de canvi climàtic, en la qual es preveu la planificació del tancament de les centrals de carbó abans del 2020 després del tancament de totes les mines de carbó a partir de l'1 de gener de 2019, en compliment dels acords amb la UE, així com el tancament definitiu de les centrals nuclears a mesura que hagin complert els 40 anys de funcionament, per la qual cosa la central de Vandellòs estaria tancada el 2028.
Finalment, seguint un dels compromisos electorals del grup polític Barcelona en Comú, que governa l’Ajuntament de Barcelona, l’1 de febrer es va posar en marxa un operador energètic públic destinat, principalment, a satisfer els consums propis de les diverses seus municipals, Barcelona Energia. El projecte preveu que tota l’energia elèctrica comercialitzada procedirà de les plantes de titularitat municipal: la incineradora de Sant Adrià de Besòs –que produeix entorn del 99% de l’electricitat generada en instal·lacions municipals– i les plaques fotovoltaiques instal·lades en espais municipals. Igualment, l’electricitat subministrada per la nova companyia ha de ser 100% renovable, però el fet que quasi tota l’energia sigui produïda a la incineradora, una energia considerada bruta, va provocar crítiques de les entitats ecologistes i veïnals que, des de fa temps, coordinen esforços per tancar la incineradora i assolir el compromís de l’Ajuntament de reduir a zero els residus incinerats a l’àrea metropolitana.
Mobilitat
En el marc del nou Reial decret llei per a la transició energètica i la llei del canvi climàtic en procés d’elaboració, el Govern espanyol va avançar que inclourà un programa d’eliminació dels vehicles (turismes) amb motor d’explosió amb combustibles fòssils, amb el qual preveu prohibir-ne la fabricació i venda el 2040 i la seva circulació el 2050, tot tenint present que Noruega preveu la prohibició de la venda de turismes amb motor d’explosió el 2025, mentre França, els Països Baixos i Irlanda ho preveuen per al 2030.
Abans de la prohibició de cotxes de benzina i dièsel, aquest 2018 es va posar en pràctica una política d’estigmatització dels turismes amb motor dièsel, descartant-los com a susceptibles de rebre l’etiqueta necessària per circular per algunes zones urbanes, per considerar que aquest tipus de motor emet alguns dels agents contaminants de l’aire que causarien més mortalitat, alhora que són generadors de gasos d’efecte hivernacle (GEH). Així, des de l’octubre, els vehicles de benzina anteriors a l’any 2000 i els dièsel anteriors al 2006 no podran circular per les ciutats de Barcelona i Madrid durant els episodis d’alta contaminació.
Probablement, darrere d’aquesta política de frenar la compra de vehicles dièsel, també hi ha una altra raó vinculada a la ràpida caiguda de la producció del gasoil a tot el món, que ocorre de manera paral·lela a la disminució de la producció de petroli convencional i l’augment de l’entrada al mercat del petroli de líquids procedents de l’extracció per la tècnica de la fractura hidràulica o de l’explotació de les sorres bituminoses, uns hidrocarburs líquids que a les refineries pràcticament no aporten gasoil ni altres olis pesants.
Per això, caldrà estar atent als esdeveniments futurs, que poden precipitar la dificultat de proveïment de carburants i accelerar la reducció d’emissions de GEH i que obligarien a avançar el calendari sobre la prohibició de la venda de turismes amb motor d’explosió a tot Europa.
En aquest sentit, sembla lògic que s’intentarà reservar el gasoil per a la maquinària pesant difícil d’electrificar com ara camions, tractors i altres màquines agrícoles. Ara per ara, és difícil pensar que el camió elèctric amb bateries pugui acabar substituint els actuals camions amb motor dièsel.
Tanmateix, això no implica que el sector del transport sigui impossible d’electrificar. Sembla que en un futur immediat el camió amb motor elèctric circularà connectat a una catenària elèctrica que se situaria al carril dret de les autopistes i autovies més concorregudes –segons els estudis de viabilitat elaborats, l’electrificació de 4.000 km d’autopistes es podria finançar amb un 20% del peatge–. Es preveu que el 2019 entraran en funcionament a Alemanya uns prototips.
Gas Natural
El president Francisco Reynés amb el nou logo de Naturgy
© Naturgy
La multinacional energètica catalana Gas Natural Fenosa durant el 2018 va canviar de nom per l’oficial Naturgy Energy Group SA i pel nom comercial Naturgy, per adoptar un nom més neutre que engloba diverses energies i abandonar l’anterior que apuntava exclusivament al gas natural, quan ja fa molts anys que l’empresa ha entrat en el sector elèctric amb l’adquisició de Fenosa, una petita companyia distribuïdora gallega, molt lluny de la seva principal àrea d’influència, després dels intents frustrats de compra d’alguna de les grans elèctriques espanyoles (Iberdrola i Endesa).
En aquest canvi estratègic ha seguit el camí de la gran companyia pública gasista francesa Gaz de France (GDF), després anomenada GDF Suez i, ara, Engie, que també està tocant totes les formes d’energia.
A aquests canvis, es va sumar el de l’entrada de la petroliera Repsol en el sector de la comercialització elèctrica, amb la compra de la petita elèctrica cantàbrica Viesgo, però no de les seves centrals tèrmiques de carbó, amb la finalitat d’oferir als seus clients electricitat de baixes emissions.
Aquests canvis empresarials també són un indicador de la necessitat que tenen les empreses que comercialitzen gas natural o petroli d’optar per altres fonts d’energia que no siguin les fòssils, que preveuen que pròximament s'exhauriran i que estan vinculades amb el canvi climàtic.
La desinversió en el sector dels hidrocarburs que han fet tant Gas Natural Fenosa com Repsol corroboren aquest canvi de rumb cap a formes d’energia més netes i els ha permès de fer inversions en altres sectors: Repsol va invertir 750 milions d’euros en la compra de Viesgo i del 50% de l’empresa de car sharing Wible, i va vendre la seva participació (20%) a Gas Natural Fenosa; d’altra banda, Gas Natural Fenosa va encetar la construcció de set parcs eòlics a Galícia, amb una inversió d’uns 200 milions d’euros, i va planificar inversions per valor d’uns 700 milions d’euros per construir plantes elèctriques d’energies renovables, sobretot eòliques i fotovoltaiques, al Brasil, Mèxic, Xile i Austràlia.
Tal com es veu, l’electricitat acabarà esdevenint el vector energètic per excel·lència, amb gran potencial de creixement, i cap empresa energètica no en pot quedar al marge.
D’altra banda, el sector del gas natural ha anat encadenant fracassos. El conegut fiasco de l'emmagatzematge submarí anomenat Castor enguany va suposar un nou revés per a les companyies gasistes, perquè el Tribunal Constitucional va ordenar a Enagás el retorn als consumidors del sobrecost per cobrir la fallida econòmica del projecte que el govern del Partit Popular va decidir repercutir sobre les tarifes de gas natural i, per tant, sobre els consumidors. El cas es va anar complicant fins al punt que, al final del 2018, CaixaBank, el Banco Santander i Bankia van presentar una demanda al Tribunal Suprem espanyol contra el Govern espanyol per exigir la devolució dels 1.350 milions d’euros amb què van finançar la indemnització a Escal-UGS, controlada per ACS, pel tancament del Castor.
Un altre fracàs va ser el que va afectar l’anomenat gasoducte Mid-cat (Midi-Catalunya) i que hauria de connectar les xarxes internes de gas natural espanyoles amb la de l’Estat francès i les europees. El projecte, que podria transportar 7,5 bcm de gas cada any en les dues direccions, necessita la instal·lació d'aproximadament 1.250 km de canonades (uns 800 km a França i 450 km a Espanya), amb una inversió de 3.100 milions d'euros i estava previst de finalitzar el 2020. Tanmateix, el gasoducte, ara anomenat STEP (acrònim de South Transit East Pyrenees), està construït majoritàriament en territori català –fins a la població d’Hostalric (la Selva)–, però probablement no progressarà més cap a la frontera francesa perquè el Govern francès ha desistit de construir el seu tram. Aquesta serà una nova sobreinversió en una infraestructura gasista innecessària que, més enllà del deteriorament ambiental ja ocasionat per la construcció del gasoducte i àmpliament denunciat per entitats ecologistes i naturalistes catalanes, acabarà repercutint en el preu del Gas Natural.
Consum i eficiència
Un dels nous sectors punta que absorbeix més energia són els centres de dades de les grans empreses tecnològiques, el conjunt dels quals suposen un consum del 2% de tota l’energia consumida pels països desenvolupats i amb la previsió d’un enorme creixement a mitjà termini, amb l’expansió de la mineria de dades, els sistemes d’assegurança de les transaccions, com blockchain, la irrupció dels vehicles de conducció autònoma o la internet de les coses, els quals són considerats grans generadors de dades que cal analitzar i fer-ne un seguiment constant.
El consum elèctric d’aquests centres de dades és degut, en bona part, a les necessitats de refrigeració permanent dels equips informàtics, que pot representar el 50% de tot el consum.
Per aquest motiu, algunes empreses que gestionen grans centres de dades estan experimentant nous dissenys de centres de dades, per implantar-los en zones que redueixin aquesta demanda.
Un cas sorprenent va ser el projecte Natick, impulsat per Microsoft. És un centre de dades compacte dissenyat per ser instal·lat al fons del mar. Concretament el model de prova es va enfonsar a l’oceà Atlàntic a mitjan 2018, al canal entre Escòcia i les illes Orkney, amb les quals està connectat tant amb fibra òptica per al bescanvi de dades com amb cable elèctric per rebre electricitat de la xarxa elèctrica, que actualment a les illes és 100% renovable, procedent de l’energia eòlica i marina, principalment, i excedentària. Altres empreses avaluen la implantació de centres de dades als pols o, fins i tot, a l’espai.