L’any 2013 va ser tant o més intens que l’anterior pel que fa a mobilitzacions i protestes en l’àmbit educatiu. Cal atribuir-ne la causa al projecte de llei del ministre Wert, a les retallades i exigències per a les beques i, a les Illes Balears, al decret de trilingüisme del Govern Bauzà. Hi va haver vagues d’estudiants els dies 6, 7 i 8 de febrer i el 20 de novembre, i vagues generals a tot el sistema educatiu català el 28 de febrer, el 9 de maig, el 24 d’octubre i el 5 de novembre.
Molts ajuntaments de ciutats catalanes van oferir ajudes per al menjador escolar després que el Govern reduís les beques
© Generalitat de Catalunya
El curs 2013-14 va començar a Catalunya amb 20.674 alumnes més que l’any 2012, en total 1.295.006 alumnes, entre infantil, primària, secundària i formació professional (FP), mentre que el nombre de professors es va mantenir en 63.962. Com en anys anteriors, les partides pressupostàries per ensenyament van reduir-se, incloses les partides per a beques de menjador, però enguany es van poder cobrir les jubilacions i 2.245 mestres substituts van passar a interins. Per a compensar la despesa, es van deixar de construir escoles –hi va haver 11 mòduls prefabricats més que el curs passat (1.008 barracons en total)– i es van tancar línies –73 de P3 a l’escola pública i unes 57 a la concertada.
La formació professional
Un any més, va seguir augmentant el nombre d’alumnes matriculats a l’FP de cicle mitjà i superior, com també el nombre d’aquests estudiants que, en acabar, van entrar a la universitat. La proporció entre els qui segueixen estudis tècnics i de batxillerat es va equilibrant, de manera que es va acostant als estàndards europeus. Si l’any 2000 hi havia un 80% a batxillerat per només un 20% a FP, aquest curs la proporció va ser d’un 60% i un 40% respectivament. El canvi no ha representat cap disminució de la xifra absoluta dels estudiants de batxillerat, que s’ha anat mantenint en aquest decenni al voltant dels 84.000-87.000.
La millora de la qualitat de l’FP i l’augment dels estudiants, juntament amb l’explotació del sistema dual –que compatibilitza la formació amb pràctiques reals a les empreses– implantat el curs anterior van ser condicions imprescindibles per a combatre la greu situació d’atur juvenil. Tanmateix, el sistema dual encara va ser insuficient per a atendre el mercat laboral, i poques empreses grans hi participen; s’ha calculat que caldrien 20.000 empreses per a fer aquestes pràctiques i actualment només n’hi ha 166.
Llei per a la millora de la qualitat educativa (LOMCE)
Coneguda com Llei Wert, es va aprovar al Congrés dels Diputats el 10 d’octubre i al Senat el 21 de novembre, per a ser ratificada de nou al Congrés el 28 de novembre, només amb els vots del PP. La LOMCE, aprovada sense pacte ni consens, va desagradar a tots els estaments (sindicats, docents, estudiants, etc.) i a tota l’oposició. De fet, al novembre es van presentar a la Moncloa 1.700.000 signatures contra el projecte de llei. D’altra banda, la consellera Irene Rigau va anunciar que el Govern de la Generalitat de Catalunya recorreria la llei al Tribunal Constitucional, tenint en compte una resolució del Parlament, un informe del Consell Escolar de Catalunya i múltiples declaracions d’institucions del país que van argumentar raonablement contra els principals canvis que es van proposar en la nova llei.
Entre els principals punts que va incloure la llei van destacar la centralització i l’augment del control del ministeri, que fixarà els continguts de les matèries troncals; la concessió de més autoritat als directors; la supressió de l’assignatura d’educació per a la ciutadania; l’establiment de l’assignatura de religió i la seva alternativa, perquè comptin per a la mitjana de les notes i per a obtenir beca; la subvenció a l’educació diferenciada o segregada per sexe, que obre la porta a convertir en concertades més escoles privades; la supressió de les proves de selectivitat, amb possibilitat d’haver de fer proves específiques a les facultats; la creació de revàlides o avaluacions externes que s’hauran de superar per a obtenir els títols d’ESO i de batxillerat; la doble via a la secundària, amb itineraris diferents, un de més aplicat que condueix a la formació professional, i un de més acadèmic que porta al batxillerat; la desaparició del batxillerat tecnològic, i la intervenció en el model lingüístic de l’escola, que fa que el castellà sigui llengua vehicular a tot l’Estat espanyol i que les llengües cooficials també ho siguin en les respectives comunitats autònomes, però convertides en "matèries de lliure configuració".
Ensenyament de llengües
L’obligatorietat del castellà com a llengua vehicular de la Llei Wert va xocar amb la realitat i amb la voluntat del poble, tant a Catalunya com a les Balears. Després de la sentència del Tribunal Suprem, ratificada a l’abril del 2013, que recordava al Departament d’Ensenyament l’obligació de canviar de llengua si ho reclamava un sol alumne de la classe, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va ordenar que sis alumnes poguessin rebre ensenyament en castellà en la proporció que el centre ho cregués raonable, però sense ser separats del grup. El mateix TSJC va avalar l’oferta de castellà a la vegada que va desatendre la petició d’incrementar-ne el temps per a un alumne que ho va demanar. La proporció de peticions per a estudiar en castellà va ser molt baixa, i a Barcelona, de 230.000 alumnes inscrits (curs 2013-14), només ho van demanar set.
D’altra banda, segons dades de l’Eurostat, la mitjana europea de persones adultes que parlen una llengua d’un altre país és del 66%, mentre que a l’Estat espanyol ho fa un 51%. En aquest sentit, aquest curs es va iniciar a Catalunya un pla d’escola plurilingüe per a dominar tres llengües el 2018. D’un total de 3.625 centres de primària i secundària, públics i concertats, 1.400 s’hi van acollir i van introduir una tercera llengua (anglès, francès o alemany) per a l’ensenyament de matèries no lingüístiques. La implementació del pla té en contra que el 80% del professorat no té el nivell adequat.
A les Balears, el Govern del PP presidit per Josep Ramon Bauzà va aprovar un decret de trilingüisme (tractament integrat de llengües o TIL) que va provocar la vaga dels docents des del principi de curs i durant tres setmanes i, de nou, el 8 de novembre, i una manifestació el 29 de setembre de més de 100.000 persones pels carrers de les principals ciutats balears en contra del decret. El TIL obliga a fer un terç de les assignatures en català, un terç en castellà i un terç en anglès, mesura que comporta una dràstica reducció del nombre d’hores impartides en la llengua pròpia del país.
Resultats d’avaluacions
Estructura de la qualificació de la població activa entre 25 i 64 anys
© Departament d'Ensenyament / Eurostat
En tres anys, la taxa d’abandonament escolar a l’Estat espanyol ha baixat del 31,9 al 26,5 %, xifra que duplica la de la UE. Per comunitats, sis es mantenen per sobre del 30 %; Balears té un 30%; el País Valencià, un 27%, i Catalunya, un 26%. Malgrat l’avenç que va suposar –es considera que la recuperació dels exàmens de setembre pot haver influït en aquesta lleugera millora–, la UNESCO va cridar l’atenció sobre aquesta xifra –que significa que un jove de cada tres deixa els estudis abans d’acabar la secundària, mentre que a Europa només ho fa un de cada cinc–, tenint en compte que l’atur juvenil espanyol va superar el 50%, percentatges que el converteixen en el país més afectat del continent en aquesta qüestió.
A final del 2012 es van fer públics els resultats internacionals de l’avaluació a 4t de primària, en els quals els alumnes de l’Estat espanyol estaven per sota de la mitjana de l’OCDE i d’Europa en lectura, matemàtiques i ciències. El 3 de desembre de 2013 es van conèixer els resultats de l’informe PISA del 2012. La comprensió lectora dels estudiants de 15 anys de Catalunya amb 501 punts va superar la mitjana espanyola (488) i la de l’OCDE (496), però la competència matemàtica (493), tot i ser més alta que la mitjana espanyola (484), està un punt per sota de la de l’OCDE (494). En ciències, es va obtenir, per primera vegada, un resultat inferior a les mitjanes espanyola (496) i de l’OCDE (501). Malgrat l’estancament de les dades, es manifesta una reducció de la distància entre estudiants autòctons i nouvinguts.
Per segon any consecutiu, el Consell Superior d’Avaluació va passar proves de competències bàsiques a 60.198 alumnes de 4t de secundària. Els resultats van mostrar una millora en totes les matèries respecte a l’any anterior, encara que les matemàtiques i l’anglès van estar per sota del mínim recomanat (70%). En català va superar les proves el 76,6% (72,8% el 2012); en castellà, el 76% (73,9% el 2012); en matemàtiques, el 68,3% (64% el 2012), i en anglès, el 69,8% (67,4% el 2012). També les dades van mostrar més equitat entre els resultats més alts i els més baixos, entre centres públics i privats i entre nois i noies.
Finalment, l’estudi del Programa Internacional per a l’Avaluació de les Competències de la Població Adulta de l’OCDE no va deixar gaire bé les competències de les persones adultes. L’Estat espanyol va ser el darrer dels 23 analitzats pel que fa a matemàtiques i el penúltim en lectura.
Accions a favor de l’èxit
Per a millorar els resultats dels alumnes, el 2013 es va implementar un pla intensiu de reforç de castellà, català i matemàtiques per a 4.100 alumnes de 1r d’ESO amb dificultats d’aprenentatge. També es van anunciar auditories pedagògiques a fi de detectar les accions necessàries per a incrementar la taxa d’èxit de les 96 escoles amb més d’un 30% d’estudiants per sota del nivell de les competències bàsiques a 6è de primària. D’altra banda, el Pla per a la reducció del fracàs escolar a Catalunya va publicar els protocols d’actuació per a concretar i orientar el currículum d’infants amb trastorns per dèficit d’atenció i hiperactivitat, amb dificultats de llenguatge i amb talent o amb altes capacitats.
Programa de millora i innovació en la formació de mestres
Per a millorar la formació de mestres el 2013 es va implementar un programa, que té una durada de cinc anys, en nou universitats catalanes. Entre altres solucions, per a ajustar l’oferta i la demanda es van oferir només 2.805 places d’educació infantil i primària, 460 menys que el curs anterior, i es va posar en marxa un grau conjunt pilot en educació infantil i primària amb 190 places. Altres mesures del pla van ser l’avaluació de les titulacions actuals, la incorporació de l’anglès a la formació inicial, el pràcticum en centres de referència i l’impuls a la innovació i a la recerca.
La universitat durant el 2013
Durant la inauguració del curs universitari, el conseller Mas-Colell va proposar de simplificar el nombre d’estudis de grau i de màster que s’ofereixen, fer-los més genèrics i que els estudiants es vagin especialitzant a mesura que avancen. També es va referir a la situació econòmica i com afecta les universitats catalanes. Aquestes van tenir un dèficit global de 255 milions d’euros –dels quals 110 corresponen a la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC); 66, a la Universitat de Barcelona (UB), i 65, a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB)–, que va repercutir en la contractació del professorat, els salaris, els serveis generals i els parcs científics, especialment en el cas de la UB. El dèficit de les universitats de Girona i Lleida va ser menor, perquè les administracions locals hi van col·laborar econòmicament.
Un altre aspecte que va afectar aquest any el sistema universitari va ser la reducció en els pressupostos de la partida destinada a les beques. Especialment protestat va ser l’anunci del ministeri de la reducció de l’import de la beca Erasmus, tant per les que s’han d’atorgar el 2014 com per les concedides el 2013 a alumnes que ja s’havien traslladat i havien començat el curs a la universitat de destinació a l’estranger. La Comissió Europea va intervenir-hi, i el Ministeri d’Educació va haver de fer marxa enrere, perquè afectava alumnes que ja les tenien concedides.
Enguany també es van renovar els rectorats de les universitats Politècnica (Enric Fosas, catedràtic d’Industrials), Pompeu Fabra (Jaume Casals, filòsof) i de Girona (Sergi Bonet, biòleg).
En el rànquing internacional QS, la Universitat Autònoma de Barcelona i la Universitat de Barcelona es van mantenir entre les 200 millors del món, i es van situar als llocs 177 i 178, respectivament. Segons l’Academic Ranking of World Universities, de la Universitat Jiao Tong de Xangai, cap universitat de l’Estat espanyol no es va situar entre les 200 primeres, però sí que entre la centena següent es va mantenir la UB i va aparèixer la UAB, que va guanyar posicions. Igualment, la UB va ser la primera de l’Estat espanyol en els rànquings The Times Higher Education, de Leiden; de l’University Ranking of Academic Performance (URAP), i el SIR. De fet, a l’URAP, la UB va ser l’única universitat de l’Estat espanyol amb la màxima categoria (A++) els anys 2012 i 2013, i va ocupar el lloc 94è entre 2.000 universitats de tot el món. Pel que fa al rànquing SIR del 2013, també la UB va ser la primera de l’Estat espanyol, va ocupar el tercer lloc de les universitats iberoamericanes i el 163è del món. Entre les 20 primeres també hi va haver la UAB, la UPC i la Universitat de València. L’U-Ranking de la Fundació BBVA i l’Institut Valencià d’Investigacions Econòmiques, que analitza només universitats de l’Estat espanyol, va indicar com la més productiva la Universitat Pompeu Fabra, seguida de la UPC, l’Autònoma de Madrid, la Politècnica de València i l’Autònoma de Barcelona, mentre que pel volum de resultats, la primera va ser la Complutense de Madrid i la segona, la UB, seguides per la Universitat de València i la Politècnica de València. Davant de la dispersió de tants rànquings, les universitats europees, amb el suport de les dotze universitats catalanes, van iniciar el projecte d’un rànquing propi, l’anomenat U-Multirank.
Finalment, cal mencionar que el 2013, l’Ajuntament de Tarragona va aprovar demanar el canvi de nom de la Universitat Rovira i Virgili pel d’Universitat de Tarragona, projecte que no va prosperar. Així mateix, cal esmentar que un error en l’enunciat d’un exercici de matemàtiques de les proves de selectivitat va obligar a repetir l’examen a 3.000 estudiants.