La importància dels esdeveniments d’ordre polític durant l’any (les eleccions al Parlament i al Congrés) i el cessament del ministre d’Educació, José Ignacio Wert --substituït per Íñigo Méndez de Vigo--, van contribuir a fer que el 2015 fos un any sense tant de ressò mediàtic en el camp de l’ensenyament.
L’Associació de Mestres Rosa Sensat va celebrar els cinquanta anys de la seva creació amb un acte que va reunir els fundadors (d’esquerra a dreta) Pere Darder, Jordi Cots, M. Teresa Codina i M. Antònia Canals
© Associació de Mestres Rosa Sensat
Com a efemèrides, van destacar el cinquantenari de l’Associació de Mestres Rosa Sensat i de la seva escola d’estiu. També va ser comentat l’informe de la UNESCO "Repensar l’educació. Vers un bé comú mundial?", en què es va plantejar considerar el coneixement i l’educació com a béns comuns al món.
El 24 de juny es van presentar al Parlament de Catalunya prop de 100.000 signatures per a demanar una revisió de la Llei d’educació catalana (LEC). Aquesta iniciativa legislativa popular plantejava universalitzar l’educació des de l’escola bressol fins a la universitat, i demanava posar fi a la xarxa d’escoles concertades d’aquí a deu anys. També proposava una partida per a educació equivalent al 6% del PIB --tal com marquen els objectius de la Unió Europea--, i recuperar el paper decisiu dels claustres i consells escolars. Tanmateix, la proximitat de les eleccions catalanes no va fer possible el tràmit en aquesta legislatura.
Novetats en el curs 2015-16
El curs va començar amb menys alumnes d’educació infantil, com a efecte del descens de la natalitat, però més de secundària. Per això, es van tancar algunes escoles i es van obrir nous instituts. Tanmateix, amb més alumnes que mai, prop d’un milió i mig d’estudiants d’ensenyament no universitari, es va disposar de menys diners i, malgrat els 800 professors nous contractats per a cobrir l’augment del nombre d’estudiants (75.720 alumnes més aquest 2015), la xifra de docents (65.577) va seguir essent inferior a la de fa quatre anys (67.054).
La nova Llei d’educació (LOMCE o Llei Wert) es va aplicar a Catalunya a tota la primària i a 1r i 3r d’ESO, procurant que provoqués pocs canvis. Els principals van ser: l’augment de les hores de matemàtiques (una hora més a la setmana a primària) i anglès (35 hores més anuals a secundària); alguns canvis de noms d’àrees; la desaparició de l’assignatura d’educació per a la ciutadania; la creació d’una assignatura alternativa a la de religió, que inclou coneixements de tipus humanístic i ètic i del fet religiós, i que l’assignatura de religió sigui avaluable.
Pel que fa a la secundària, es va aprovar el Decret d’ordenació dels ensenyaments de l’educació secundària obligatòria, el tercer en trenta anys de competències educatives a Catalunya.
El canvi més destacat que proposen els nous currículums de primària i secundària és l’enfocament del currículum per competències, que demanen una formació més pràctica de l’alumne.
Avaluacions educatives
L’abandonament prematur dels estudis de joves entre 18 i 24 anys va baixar sensiblement, ha passat del 30% (2003) al 19,7% (2015), segurament a causa de la crisi econòmica --no hi ha oferta de treball i, per tant, els joves resten més temps dins del sistema educatiu--. Igualment, el nombre de joves entre 16 i 24 anys que ni estudien ni treballen, els anomenats ni-ni, es va reduir aquest any el 8,4%, tot i que va restar al voltant del 25%, una xifra que situa l’Estat espanyol entre els països que tenen el percentatge més alt dels que pertanyen a l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmics (OCDE).
Segons aquest organisme, en el sistema educatiu espanyol es manté una taxa alta d’abandonament i de fracàs escolar, malgrat que els estudiants espanyols són els que passen més hores a classe, unes 120 hores més que la mitjana europea, a primària, i 150 hores, a secundària. En un altre estudi de l’OCDE, amb dades extretes dels informes PISA, es va ratificar que a l’Estat espanyol les noies, respecte als nois, són millors en lectura, pitjors en matemàtiques, més estudioses, però que no s’atreveixen prou amb la ciència i la tecnologia, encara que es veuen com a metgesses i altres professions científiques.
Pel que fa als resultats de les proves de competències bàsiques que serveixen per a avaluar el sistema educatiu en general, i que enguany van realitzar 70.000 alumnes de 6è i 66.000 de 4t d’ESO, van ser semblants als del curs anterior: el nivell general no va baixar, però després de quatre anys de fer les proves, tampoc s’hi va observar cap millora.
En concret, els resultats de les proves d’anglès de 4t d’ESO van mostrar que el 19% d’alumnes tenen un nivell baix d’aquesta llengua, tot i que més de la meitat dels centres públics ja imparteixen alguna matèria en anglès (52%, en contrast amb el 42% del curs passat). Tanmateix, s’ha fixat l’objectiu d’arribar a un 60% de centres el 2016 i a un 75% el 2018, un objectiu que, d’altra banda, sembla difícil d’assolir tenint en compte que només 20.000 docents d’un total de 72.000 que treballen en escoles i instituts públics de Catalunya tenen un nivell suficient per a impartir les classes en anglès, malgrat que des del 2010, quan va entrar en vigor la llei d’educació de Catalunya, el domini de la llengua estran-gera és un requisit indispensable per a optar a una plaça docent pública.
D’altra banda, per a millorar els resultats de primària, des de l’any 2013 hi ha en marxa el programa de millora i innovació de la formació de mestres, que proposa noves proves específiques (test de lògica i matemàtiques, proves d’habilitats comunicatives i comprensió) per a l’ingrés al grau de Magisteri, a la vegada que es prepara un curs de formació complementari i selectiu com el MIR d’aquí a dos anys.
El català a l’escola
Durant el curs, vuit centres educatius van haver d’impartir per ordre judicial el 25% de les classes en castellà en alguna aula a petició d’una família
© Fototeca.cat / Duris Guillaume / Fotolia.com
Al mes de maig, el Ministeri d’Educació va presentar un recurs per a obrir un nou període addicional de matriculació a fi de garantir l’elecció del castellà com a llengua vehicular en l’ensenyament a Catalunya, justificant la demanda en el detall que no s’havia ofert explícitament en el full de preinscripció. Al juny, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va desestimar la petició per considerar que els alumnes tenen garantit l’ensenyament en les dues llengües.
Segons dades del ministeri, al mes de febrer es van rebre unes 300 peticions d’ensenyament en llengua castellana, mentre que el Departament d’Ensenyament va rebaixar la xifra a 19 i va assegurar que pràcticament cap reunia les condicions per a rebre l’ajut de 6.000 euros per a l’escolarització en castellà. Finalment, al setembre, el ministeri va establir una xifra de 92 sol·licituds revisades, 17 segons la Generalitat.
Durant el curs, vuit centres educatius van haver d’impartir per ordre judicial el 25% de les classes en castellà en alguna aula a petició d’una família. Per això, les entitats de l’escola concertada van signar un document en suport a la immersió i al model de la LEC i en contra de la Llei Wert.
D’altra banda, les Illes Balears van oferir un panorama més favorable per a la llengua catalana. Després de tantes lluites i mobilitzacions populars durant els cursos anteriors, al juliol, la nova presidenta balear, Francina Armengol --en la primera actuació del seu Govern--, va retirar els recursos per a mantenir el Decret de tractament integral de les llengües (TIL), o de trilingüisme, que repartia l’ús del català, castellà i anglès en tres parts iguals. Al País Valencià, amb el nou Govern socialista, es van albirar més facilitats per a augmentar les classes en català.
La universitat el 2015
L’import destinat a beques universitàries va presentar la davallada més important des del 1996
© Universitat de Barcelona
Amb participació de totes les universitats de Catalunya, es va celebrar el IV Congrés Universitari Català, que continuarà al llarg del 2016. En la línia dels anteriors congressos dels anys 1903, 1918 i 1978, es van tractar els sis temes següents: la funció social de la universitat, la docència, la recerca i la transferència, el professorat, el govern i el finançament.
Dins del panorama universitari, la disponibilitat de places lliures va fer evident que no és sostenible el nombre de titulacions existents, ja que de les 146 carreres que existien abans del pla d’estudis de Bolonya s’ha passat a 2.600 graus i 4.000 màsters a tot l’Estat espanyol, que en el cas de Catalunya són un total de 450 graus i 500 màsters.
D’altra banda, l’Agència de Qualitat de Catalunya va avaluar, per primera vegada després de sis anys de la implantació del nou pla, les titulacions. Dels 118 graus sotmesos al control de qualitat, el 80% van rebre un reconeixement positiu --nou (quatre graus i cinc màsters) van ser distingides com a excel·lents--, i només el 10% dels títols hauran d’introduir millores els propers dos anys.
Encara que menys mediàtiques que l’any anterior, enguany els estudiants van fer vagues els dies 25 i 26 de febrer, 24 de març, 14 de maig i 22 d’octubre. Les protestes van anar en contra de l’augment de taxes i la disminució de beques, així com contra el decret anomenat 3+2, aprovat al febrer. Aquest decret permet oferir graus de 3 anys i màsters de 2 anys, juntament amb els actuals de 4 més 1, amb l’objectiu de flexibilitzar l’estructura, convergir amb Europa i permetre un estalvi, ja que es redueix un any el grau. Espanya havia optat per graus de 4 anys i màsters d’1, mentre que els països més avançats tenen un sistema flexible en què els graus duren 3, 4 o 5 anys, i els màsters, entre 1 i 2 anys. A partir d’aquesta reforma, cada universitat optarà per un sistema de 3+2, per a algunes titulacions, o de 4+1, excepte les carreres regulades com les d’Arquitectura i Medicina.
Pel que fa a l’economia de les universitats, per al període 2009-12 les transferències públiques van disminuir en un 45%, i per al 2015 el pressupost de les universitats catalanes va ser de 700 milions d’euros, 300 menys que el 2010.
Per a ajustar-se als pressupostos, la Universitat de Barcelona (UB) va iniciar el seu procés de reforma, i seguint criteris de racionalització va reduir dràsticament el nombre de facultats i departaments, no sense veus en contra. Igualment, la Universitat Politècnica de Catalunya també es va afegir al procés de reduir el nombre de departaments i escoles.
Pel que fa al preu de les matrícules a Catalunya, els darrers sis anys s’han encarit en un 158%, i és la més cara de l’Estat, que a la vegada és la quarta més cara d’Europa. Segons l’Observatori del Sistema Universitari de Catalunya, les famílies assumeixen un 42% del cost de la docència universitària, i la quantia per curs varia entre 1.516 i 2.371 euros, en funció del títol, per a les rendes altes (un 60% dels universitaris), perquè els estudiants paguen segons els seus ingressos, calculats en set trams. Simultàniament, l’import de les beques es va reduir i es va situar al valor de fa deu anys, a la vegada que l’exigència per a concedir-les ha augmentat --es demana un 6,5 de mitjana. Per això moltíssims estudiants es van quedar sense ajut i algunes universitats van oferir beques pròpies per a situacions sobrevingudes (la Universitat de Barcelona, a 500 estudiants i la Universitat Autònoma de Barcelona, a 373).
Finalment, durant el 2015, es va autoritzar de nou la convocatòria de places docents a les universitats, per a reposar, per exemple, els docents jubilats. Tanmateix, a Catalunya només es van convocar places d’agregats --professors contractats laboralment-- per a fer desaparèixer en un futur la figura del funcionari. A Catalunya, dels més de 900 professors acreditats, és a dir, els que tenen dret a presentar-se als concursos de docents, uns 400 estan acreditats com a catedràtics, i d’aquests, uns 200 corresponen a la Universitat de Barcelona.
Bona posició en recerca i docència, amb menys recursos
Les classificacions d’aquest 2015 van confirmar que les universitats catalanes segueixen al capdavant de l’Estat espanyol. Segons la revista Times Higher Education (THE), la Universitat de Barcelona va millorar posicions (rang 201-225 el 2014) i es va situar en el lloc 174, dins del grup de les 200 millors del món. Igualment, la UB va ser l’única d’Espanya a aparèixer en el top 200 d’universitats en la majoria de rànquings amb més reconeixement internacional: posició 176 a l’Academic Ranking of World Universities (ARWU); posició 166 mundial, i 72 a escala europea, segons el QS World University Rankings, i posició 116 del Center for World University Rankings (CWUR).
Pel que fa a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), va ocupar la posició 144 en el THE, la 190 en el rànquing QS, i la 241 en el CWUR. D’altra banda, segons la revista d’arquitectura i disseny DesignCurial, aquesta universitat va ocupar la primera posició entre les deu universitats més ecològiques del món, després d’analitzar-ne milers. La UAB també va ser considerada la de més alt rendiment de l’Estat, seguida de la Universitat Pompeu Fabra, segons la Fundación Conocimiento y Desarrollo, que en va avaluar 60.
Aquest any, que la Universitat Pompeu Fabra va commemorar els vint-i-cinc anys de la seva creació, la revista Times Higher Education va situar aquesta universitat en la posició 164 del món, i la va considerar la 12a del món i primera de l’Estat espanyol entre les universitats de menys de cinquanta anys d’existència.
El màster d’Administració d’Empreses de l’IESE va ocupar la 7a posició mundial i la 3a europea, segons el Financial Times, mentre que ESADE va obtenir la 19a posició mundial i la 7a europea. D’aquesta manera, l’IESE es va situar per cinquè any consecutiu entre les deu primeres del món.
Per facultats, el QS by Subject va situar la UB entre les 200 millors en 27 de les 36 disciplines. Segons aquest rànquing, també van destacar les facultats d’Arquitectura i Construcció Ambiental (22a posició) i Enginyeria Civil (35a) de la UPC; Veterinària de la UAB (23a), Economia de la UPF (23a), Administració d’Empreses d’ESADE (29a) i Filosofia de la UB (48a).
Com a apunt final, cal mencionar que aquest 2015 va acabar la primera promoció de metges graduats a la Universitat de Girona, el 86% dels quals van superar la nota mitjana en el MIR, i que l’historiador Roberto Fernández va ser escollit rector de la Universitat de Lleida, en substitució de Joan Viñas.