L’any 2017, Catalunya va ser sacsejada per una onada d’innovació pedagògica. Durant aquest any es va reconèixer de manera força consensuada, en gran part gràcies a les neurociències, que no tot l’alumnat té les mateixes necessitats i que, per tant, no té sentit que es vulgui que tothom faci el mateix i de la mateixa manera. D’altra banda, també es va reivindicar la pedagogia en la societat del segle XXI a través de la Declaració social per la pedagogia, que el 15 de juny van signar la Societat Catalana de Pedagogia (filial de l’IEC) i el Col·legi de Pedagogs de Catalunya a l’Institut d’Estudis Catalans. Aquest compromís va coincidir amb el 15è aniversari del Col·legi de Pedagogs de Catalunya.
El debat “Ara és demà” va permetre a la comunitat educativa del país analitzar els principals reptes del sistema educatiu i formular propostes per avançar en qualitat i equitat
© Generalitat de Catalunya / Departament d'Ensenyament
En aquest context va néixer el debat "Ara és demà", organitzat pel Consell Escolar de Catalunya, que va permetre a tota la comunitat educativa del país analitzar els principals reptes del sistema educatiu i formular un seguit de propostes per avançar en qualitat i equitat. El més rellevant va ser el consens a afavorir la personalització de l’ensenyament i l’aprenentatge per a assegurar el desenvolupament integral d’infants i joves en totes les etapes; a promoure l’autonomia de centre com a instrument per a donar resposta a les necessitats i a la diversitat de l’alumnat; a vetllar perquè l’avaluació als centres pugui ser integral i orientada a la millora contínua; a potenciar una formació inicial del professorat més pràctica; a adequar el perfil del docent amb el projecte educatiu i el context del centre; a preveure per part de l’Administració un pla per a definir un cos docent per al Servei d’Educació de Catalunya; a diversificar continguts, mètodes, espais, formats, recursos, etc., i superar l’actual compartimentació de matèries i horaris per avançar cap a un treball amb enfocament competencial més global i aplicar metodologies diverses, i a desplegar, a través dels centres educatius, mecanismes de corresponsabilitat educativa entre la família, l’escola i l’alumnat.
Segons els resultats de les proves PISA, que es van fer públics el mes de desembre del 2016, Catalunya va començar el 2017 com el país de la Unió Europea i de l’OCDE que havia millorat més en competència científica, i a la cinquena entrega de l’informe PISA –que va arribar al final d’any– s’assenyalava que Catalunya se situa a la mitjana dels països de l’OCDE pel que fa a l’hora de treballar en equip i col·laborar en la resolució de problemes. Quant a les proves d’avaluació de les competències bàsiques de 6è de primària i de 4t d’ESO, els resultats van mostrar poques variacions respecte a les edicions anteriors, encara que hi ha una tendència general a la millora, amb valors molt semblants entre les competències. Cal destacar que el 2017 es va aconseguir millorar el nivell d’anglès, tant a la primària com a l’ESO, i que, per primera vegada, els resultats en matemàtiques a l’ESO van arribar als 70 punts. Paral·lelament, el Govern va treballar per afavorir l’interès dels alumnes en l’àmbit de la ciència i la tecnologia amb l’impuls del pla STEMcat, per a la capacitació cultural, científica i tècnica que permeti als alumnes la plena integració social i laboral, i l’aprenentatge competencial traduït en l’avaluació competencial i en el treball interdisciplinari per afavorir l’aprenentatge transversal.
Al final de maig, la Generalitat va donar el vistiplau a un nou model d’avaluació competencial i a l’informe d’avaluació a l’educació primària. Aquest nou model, basat en les competències bàsiques fixades en el currículum, proposa una avaluació que emfatitza tot el procés d’aprenentatge d’un curs i no tan sols l’avaluació final d’un contingut. L’avaluació competencial suposarà situar de manera molt significativa l’alumne com a protagonista del seu aprenentatge. Els documents oficials d’avaluació continuaran essent l’expedient acadèmic anual, amb valoracions qualitatives en lloc de quantitatives, encara que al final de cada trimestre caldrà escriure un informe per als pares i les mares explicant-los el progrés educatiu de l’alumne. Al mes de març, la consellera Meritxell Ruiz també va proposar al Ministeri d’Educació, Cultura i Esport modificar l’ordre d’avaluació de l’ESO i el batxillerat.
Al setembre, el Govern va aprovar el Decret de l’atenció educativa a l’alumnat en el marc d’un sistema educatiu inclusiu, pel qual s’estableixen les competències bàsiques que tots els alumnes han d’adquirir en acabar l’escolarització obligatòria. Aquest decret suposa un avenç respecte al del 1997, perquè, per primera vegada, es permet garantir que tots els centres educatius del Servei d’Educació de Catalunya siguin inclusius per atendre la diversitat de tots els alumnes, mitjançant una oferta de formació amb itineraris personalitzats i flexibles, i, només de manera excepcional i a petició de la família, s’escolaritzaran en centres d’educació especial els alumnes amb necessitats associades amb discapacitats greus o profundes. Igualment, el nou decret inclou la creació de la xarxa de suports a l’educació inclusiva, integrada per totes les persones i institucions que intervinguin en el procés educatiu.
Durant l’any, es va consolidar el model d’èxit de la formació professional (FP), i es va apostar per les microempreses en el desplegament de l’FP dual mitjançant el programa InnovaFPes, que vol promoure la col·laboració entre els centres educatius i el sector empresarial per tal de desenvolupar conjuntament projectes d’innovació i transferència de coneixements. L’aposta del Govern català va donar fruit amb unes previsions per al curs 2017-18 que van situar l’FP dual en 3.300 empreses i 10.000 alumnes, xifra que va suposar multiplicar per setze les dades respecte al primer curs d’implantació (2012-13). En total, a Catalunya durant el 2017 es va disposar d’una oferta de 134 títols d’FP diferents, dels quals 52 van ser de grau mitjà i 82, de grau superior.
Pel que fa al batxillerat, el Consell Interuniversitari de Catalunya (CIC) va decidir eliminar la filosofia de la fase comuna de les PAU, i la matèria d’història de la filosofia es va convertir en ponderable només per a l’accés a graus universitaris de les branques d’arts i humanitats, i de ciències socials i jurídiques per a les PAU 2018. La decisió no va ser del tot ben acollida pels que consideraven que la filosofia, una matèria fonamental per a la formació del pensament i de l’esperit crític de tots els joves, quedava sotmesa a un pla optatiu.
El Pacte Nacional per a la Universitat (PNU) té com a objectiu donar resposta als reptes d’aquesta institució, definir els elements clau dels pròxims anys i fer-ho amb el màxim de consens
© Generalitat de Catalunya
Les universitats catalanes, per segon any consecutiu, van tornar a ser les institucions millor valorades de Catalunya, segons els resultats del baròmetre del Centre d’Estudis d’Opinió (CEO), i, fins i tot, van millorar la puntuació de l’any 2016. Van passar d’una valoració de 6,47 a una de 6,51. Igualment, les més prestigioses classificacions internacionals van destacar que Catalunya és un país socialment equilibrat amb universitats compactes i de qualitat, ja que és el tercer país europeu amb una major proporció d’estudiants matriculats en universitats ben posicionades en els rànquings internacionals. Amb la voluntat de donar continuïtat a aquesta línia, es va impulsar el Pacte Nacional per a la Universitat (PNU), constituït al mes de juny, a fi de donar resposta als reptes de la universitat, definir els elements claus dels pròxims anys i fer-ho amb el màxim consens possible. El Govern català va fer també un pas endavant en el sistema de tarifació social per al curs 2017-2018, i va incrementar les beques, que, per primera vegada, va estendre als alumnes de màster. D’altra banda, les universitats catalanes durant el 2017 van ser presents a les 165 xarxes internacionals existents, i durant el I Congrés Internacional sobre Universitat i Inclusió que es va fer a Barcelona, al mes de novembre, es va evidenciar que calia assumir el repte d’identificar, avaluar i superar barreres que dificultessin les estades internacionals d’universitaris amb discapacitat. Al final d’any, l’Associació Catalana d’Universitats Públiques (ACUP) va presentar un informe sobre l’impacte socioeconòmic de les universitats i el sistema públic de recerca de Catalunya, que manifestava una clara contribució al PIB de Catalunya, l’1,7% (3.661 M€), i més de 60.000 llocs de treball.
Al gener, es va signar amb els sindicats del sector l’acord de la Mesa Sectorial del Personal Docent no Universitari a partir del curs escolar 2017-2018. Malgrat que damunt la taula van quedar punts pendents, es va acordar preveure la incorporació de 4.714 nous mestres i professors per al curs 2017-2018 –entre els quals hi ha un nombre important de substituts–, reduir una hora l’horari lectiu dels docents i incrementar amb tres milions d’euros el pla de formació del professorat, entre d’altres. El Sindicat Professors de Secundària (Aspepc·Sps) va ser l’únic sindicat que no va signar l’acord, perquè va considerar que no s’hi presentaven millores per al professorat de l’ESO.
Al març, es va publicar en el DOGC la Llei 4/2017, del 28 de març, de pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2017, en els quals l’educació va recuperar el nivell de despesa del 2011, amb un augment del 15% respecte al 2014, i va passar dels 4.147 M€ als 4.771 M€. En aquests pressupostos es va preveure dotar el sistema educatiu amb un nombre més elevat de docents (com s’havia acordat amb la Mesa Sectorial al mes de gener) i fer una inversió per a la igualtat d’oportunitats amb 385,1 milions d’euros més per millorar l’atenció educativa. Els nous pressupostos també van preveure garantir amb més de 12 M€ un ajut per a totes les famílies per sota del llindar de risc de pobresa, dotar amb un 27% més de recursos les unitats d’escolarització compartida i finançar les universitats públiques amb més de 46,5 M€.
El Departament d’Ensenyament, amb la finalitat d’assolir un compromís a favor de l’equitat i la cohesió social, va arribar a un primer acord, des de l’aprovació de la LEC (Llei d’educació de Catalunya) el 2009, amb l’Associació Catalana de Municipis i la Federació de Municipis de Catalunya, per establir els criteris generals per a la programació escolar del curs 2017-2018. Aquest acord, signat el 9 de febrer, volia garantir la continuïtat de tots els projectes educatius i així evitar l’estigmatització de centres, donar resposta a les necessitats d’escolarització tot avalant el dret a l’educació de tothom i assegurar els drets individuals dels alumnes i dels pares o tutors. Entre d’altres, va ratificar que, als centres d’alta complexitat, a P3 continués vigent la mesura de situar la ràtio a 22 alumnes durant tota l’escolarització fins a primària, i a 1r d’ESO es pogués acotar la ràtio a 27 alumnes.
Al setembre, es va iniciar el nou curs amb un total de 5.451 centres docents d’educació infantil, primària, ESO i batxillerat (públics, concertats i privats) i un augment del 7% del professorat a l’escola pública, amb 71.175 professors. La ràtio mestre-alumne es va situar en 12,9 alumnes per professor a educació infantil i primària, i en 10,6 alumnes per professor a batxillerat i ESO. Pel que fa a la xifra d’alumnat, es va incrementar en 2.700 alumnes respecte al curs anterior, i es van matricular 1.562.780 alumnes en l’ensenyament obligatori (segon cicle d’infantil, primària i ESO), distribuïts en el 66,1% en centres públics, el 32,5% en centres concertats i l’1,4% en centres privats. En la majoria d’etapes es va produir una disminució d’alumnat, a excepció de l’educació secundària obligatòria, que va créixer en més de 18.000 alumnes. Quant a batxillerat, FP, PFI (programes de formació i inserció), ensenyaments d’adults i règim especial, el 76,6% es va matricular en centres públics, el 3,1% en concertats i el 20,4% en privats.
Durant l’any, la consellera d’Educació Meritxell Ruiz va defensar reiteradament el model lingüístic català i la Llei d’educació de Catalunya enfront de la LOMCE al Senat espanyol. Tanmateix, pel context del moment històric del país, al mes de juliol, va ser substituïda per Clara Ponsatí en la remodelació de Govern que va fer el president Carles Puigdemont. La nova consellera va remarcar que donaria continuïtat als esforços fets per la seva predecessora, i també va assumir la presidència del Consell de Direcció del Consorci d’Educació de Barcelona (CEB) per poder participar activament en la gestió executiva de l’organisme responsable de l’ensenyament a la ciutat de Barcelona.
L’escola catalana va reivindicar ser un exemple de llibertat, convivència, democràcia i plurilingüisme; una de les principals vies d’integració de les famílies nouvingudes i un veritable ascensor social, i va defensar la professionalitat dels docents i dels centres
© Òmnium Cultural
Arran de les manifestacions que van fer diversos membres destacats del Govern espanyol i de les formacions polítiques que els donaven suport sobre el suposat adoctrinament a l’escola catalana, l’Associació d’Inspectors d’Educació de Catalunya (AIEC) va fer un comunicat públic manifestant el ple rebuig a aquestes afirmacions, considerant-les com a no fonamentades i que responien a un ús totalment partidista de l’educació, perquè havien constatat en les seves intervencions que els alumnes obtenien resultats adequats tal com ho avalaven les proves externes tant del Consell Superior d’Avaluació com de diferents organismes internacionals. Paral·lelament, el Departament d’Ensenyament, davant d’aquests atacs va manifestar que l’escola catalana era un exemple de llibertat, convivència, democràcia i plurilingüisme, una de les principals vies d’integració de les famílies nouvingudes i un veritable ascensor social, i va defensar la professionalitat dels docents i dels centres. Per això, va demanar als seus serveis jurídics que emprenguessin les accions judicials necessàries contra els autors de les acusacions.
L’any va finalitzar, però, amb la moció presentada per Ciutadans al Congrés dels Diputats per combatre un hipotètic adoctrinament a les aules de Catalunya amb una proposta de llei per crear una agència independent que controlés què s’explica a les escoles i permetés vigilar el presumpte adoctrinament que hi ha a les escoles catalanes. La moció no va ser aprovada. Tanmateix, la realitat educativa de Catalunya va acabar l’any afectada per l’aplicació de l’article 155 de la Constitució espanyola, a través del qual l’Estat espanyol va assumir les competències del Govern de la Generalitat de Catalunya. Aquesta situació va comportar que l’escola catalana i els seus mestres s’organitzessin per defensar-se del 155 i duguessin a terme accions legals per combatre la ingerència de l’Estat.