L'agenda política va continuar marcada pel procés de renovació encetat pel president Rafael Correa l'any anterior, procés durant el qual es va elaborar i aprovar una nova constitució. El 26 d'abril es van celebrar eleccions presidencials i legislatives. Correa va obtenir de nou el càrrec presidencial en guanyar en la primera volta amb el 52% dels vots, percentatge molt per sobre del que va obtenir el segon candidat, Lucio Gutiérrez, que n'aconseguí el 28%. En les eleccions legislatives, el partit governamental Movimiento Alianza País va aconseguir 59 dels 124 escons de l'Assemblea Nacional. La fragmentació de partits de l'oposició fa molt difícil d'establir una majoria de bloqueig, mentre que el president té més opcions per a negociar els suports parlamentaris que calgui en cada moment.
En un principi, Lucio Gutiérrez va denunciar que s'havia produït frau en el recompte electoral de les presidencials, però finalment el líder opositor va optar per la tasca de fiscalitzar l'acció de Govern i preparar-se per a les properes eleccions del 2013.
D'aquesta forma, el president Correa va iniciar un segon mandat amb bones perspectives de suport popular per a avançar en el seu programa d'ampliació de les polítiques socials, però la radicalització del seu discurs va fomentar la polarització en la societat, entre partidaris i adversaris. D'altra banda, la situació econòmica no és tan favorable, en comparació del moment en què Correa va arribar per primer cop al poder, ja que les previsions van assenyalar una caiguda del PIB de l'1% el 2009. L'esclat de la crisi econòmica internacional va frenar l'escalada dels preus del petroli i de totes les primeres matèries, i encara que es van anar recuperant no s'espera que arribin als nivells anteriors. Aquest fet va condicionar la capacitat d'obtenir els ingressos fiscals necessaris per a finançar la despesa pública expansiva prevista en el programa econòmic. També el Govern va haver de negociar una programació dels compromisos dels pagaments dels interessos del deute extern, per a alleugerir l'asfíxia de les finances públiques.
En l'àmbit exterior, van continuar els problemes en les relacions amb Colòmbia, perquè encara planeja l'ombra de sospita sobre les connexions entre les FARC i el Govern de Correa, en aquesta ocasió amb denúncies de finançament de la campanya electoral. En canvi, les relacions amb el Perú van ser més fluides i a l'octubre es va celebrar la tercera cimera presidencial entre ambdós països. També es van aprofundir els lligams amb Veneçuela i els països que formen part de l'ALBA, organisme al qual va entrar a formar part al juny.