El president equatorià, Rafael Correa, va continuar amb el programa de reformes estructurals anomenat revolució ciutadana
© Presidencia de la República de Ecuador
El Govern del president Correa va continuar amb el programa de reformes estructurals, en el marc d’una política de transformació radical anomenada “revolució ciutadana”.
Enguany es van presentar un conjunt de deu propostes que afectaven fonamentalment a l’organització del sistema judicial, l’adjudicació d’explotacions mineres a l’Amazònia i a la regulació de la llibertat de premsa i informació. En aquest darrer cas, el Govern va manifestar la intenció d’evitar conflictes d’interessos, impedint que les empreses d’informació poguessin ser propietat de grups vinculats a altres sectors de l’economia. Com que les forces socials i polítiques contràries a la línia oficial del president van rebutjar aquestes reformes –perquè consideren que reafirmen el poder executiu sense capacitat de control–, es van presentar les propostes a referèndum perquè fossin ratificades.
La consulta va mostrar de nou el clima de tensió i polarització interna, alimentat pel model de democràcia plebiscitària que sembla haver implantat Correa, amb uns resultats que van ser molt ajustats, però finalment inclinats a favor del sí en el conjunt del país.
Tanmateix, els resultats, molt oposats en les diferents províncies, van apuntar una nova amenaça de conflicte intern (una part del rebuig va ser encapçalat per la Confederació de Nacionalitats Indígenes de l’Equador que ha demostrat tenir un potencial de mobilització molt elevat): a la divisió social ara s’afegia una probable divisió territorial.
En canvi, en les relacions exteriors va predominar la normalització i es va ratificar un acord de límits marítims amb el Perú. També es van reiniciar les negociacions d’un acord comercial amb la Unió Europea.
Respecte a la situació econòmica, es va mantenir el creixement del PIB a un nivell elevat, entorn del 6%. Aquests resultats tan favorables van ser possibles per la continuïtat en la bona conjuntura dels preus internacionals del petroli i també pel repunt de la demanda interna, tant en l’àmbit públic com privat. L’augment de la despesa i la inversió pública va ser possible per la major recaptació tributària després de la reordenació de les concessions petrolieres a les companyies estrangeres. En el cas de la demanda privada, el creixement del consum va ser afavorit per la millora en les remeses provinents dels emigrants equatorians als Estats Units i a Europa.