Els presidents del Perú (esquerra), Ollanta Humala, i de l’Equador, Rafael Correa, durant la celebració d’una trobada bilateral entre els dos països
© Presidencia de la República del Ecuador
El president Rafael Correa va encetar el seu darrer any de mandat amb un gest de bona voluntat amb el qual va perdonar les penes contra els periodistes condemnats per injúries al mandatari. Malgrat tot, la pugna entre el poder executiu i alguns mitjans de comunicació es va mantenir, amb acusacions d'aquests contra l'abús i el control governamental, mentre que Correa acusa determinats mitjans d'actuar com a poders fàctics contra el seu Govern. Així va continuar el tancament de diferents mitjans privats, fonamentalment amb la retirada de llicències de ràdio i televisió. En la segona meitat de l'any, l'agenda política va estar acaparada pels preparatius de la campanya electoral pels comicis del febrer del 2013. Després d'uns inicis caòtics, amb denúncies de corrupció i falsificació de signatures en el procés d'inscripció de candidatures, cap a l'octubre ja es van anar perfilant els diferents grups que hi competiran. A banda del grup majoritari que dóna suport al Govern del president Correa, anomenat Alianza País, també van aconseguir acreditació el Partido Sociedad Patriótica, de l'expresident Lucio Gutiérrez, i una gran coalició de grups d'esquerres que presentarà Alberto Acosta a la presidència.
En l'àmbit exterior, Correa va acordar, amb el president peruà Humala, un pla d'acció bilateral per als propers cinc anys, i va mantenir contactes amb el seu homòleg colombià, Juan Manuel Santos, per normalitzar les relacions bilaterals. També es van signar diferents acords econòmics amb la Xina, dels quals destaca un per rebre una inversió milionària per a la concessió de l'explotació d'una mina de coure de grans dimensions. Mentrestant, les negociacions comercials amb els Estats Units i la Unió Europea van continuar, però encara hi ha esculls difícils de salvar en ambdós casos per arribar a acordar un tractat de lliure comerç (TLC). Per altra banda, a l'agost el Govern equatorià va donar asil diplomàtic a la seva ambaixada a Londres a l'activista de Wikileaks, Julian Assange, fet que va provocar un conflicte diplomàtic amb el Govern britànic.
En l'àmbit econòmic, el ritme de creixement es va alentir per la baixada dels preus internacionals del petroli, una de les principals fonts d'exportació i d'ingressos fiscals. També es va moderar el consum intern per les mesures governamentals a fi de controlar la inflació i protegir la indústria nacional en un context de creixement de les compres de béns de consum a l'exterior. En canvi, les exportacions agrícoles van millorar i la construcció també va anar a l'alça. Per acabar, les previsions de creixement anual del PIB es van situar en el 4,5%, gairebé la meitat que l'any anterior.